Àsia (Kuala Lumpur) - Europa (Londres): 15 hores amb avió d'AirAsia, amb el menjar pagat i ens porten lasanya!!!
Bé doncs, són les 23:00 i ja hem arribat a Anglaterra però ho fem a l'Aeroport de Stansted a més de 1h20 min del centre de Londres! Per cert, passem un control de passaports automàtic, amb una màquina que funciona pels passaports que tinguin el xip, et fa la foto i si li caus bé, la màquina t'obra les portes i et deixa passar. Així que minibus fins a London i baixem a Baker Street (si senyors, on vivia Sherlock Holmes).
D'allà no sabem si tenim busos o no per arribar al hostel que tenim reservat, però com que està molt a prop del mateix que vam dormir fa dos anys quan vam venir a Londres per Setmana Santa, més o menys sabem arribar-hi a peu. Com sempre acabem patejant pels carrers londinencs més de mitja hora amb les motxilles a l'esquena i amb una RASCA brutal!!!! (comparat amb els 35 graus de Kuala Lumpur). Finalment arribem i després de tots els tràmits a la recepció ens fiquem al llit que són gairebé les dues de la matinada! Per sort el llit va amb nòrdic!
Esmorzar al hostel (inclòs en el preu) i allà ja comencem a descobrir que Londres està infestada d'espanyols... però algo totalment desmesurat.
Tenim tot el dia per visitar Londres i comencem per Hyde Park, que el tenim just davant i fa dos anys no el vam veure. Així doncs el creuem observem la gent anglesa amb els seus gossos molt anglesos i altre gent corrent pel parc de bon matí, en general tenim la sensació de que tot és molt clàssic (si ho comparem amb Àsia).
Uri cagant-se de fred a Hyde Park
Passem per davant del Royal Albert Hall (un lloc mitiquíssim pel qui li agradi la música), seguim caminant i passem per davant del Buckingham Palace, on descobrim que pel carrer hi ha més gent d'Espanya que d'Anglaterra!
Royal Albert Hall
la porta del Buckingham Palace plena de gent!
Arribem, ja que a la Ivana li encanta, al Big Ben i la zona de Westminster, amb el Parlament i l'Abadia, de sobte veiem gentada al carrer i descobrim que estem al costat de Downing street (on viu el primer ministre del Regne Unit, vamos la Moncloa anglesa).
no podia faltar el cafè per endur!
Seguim caminant i arribem a la zona de Coven Garden amb els seus teatres i musicals per tot arreu. Per allà dinem a un lloc ben bo i barat on mengem unes porcions de pizza i baggels!
Com podeu veure la patejada és important i ens preguntem com es que encara tenim ganes de veure coses després d'un any donant voltes pel món i, la conclusió, es que ens encanta patejar els pobles les ciutats o el que sigui, es igual si hem dormit poques hores i tenim jet lag, i és igual si plou i fa fred (com es el cas).
Però encara ens queda molt d'humor per fer el burro!
Finalment fem la animalada més bèstia que pots fer a Londres si estàs cansat... entrar al British Museum (que és gratis!!!!!)
Que dir del British Museum... no discutirem si és el major expoli del món i aquestes coses, però és sencillament una bestiesa el que hi ha allà dins. Sense anar més lluny, estàtues immenses de l'antiga Egipte, portes senceres de les grans ciutat Macedònies, o mig Pantheo d'Atenes...
unes quantes mòmies!
Destroçats com estem acabem agafant el mapa del museu i decidim anar a veure les coses més increïbles que hi ha... i ja hi tornarem una altre vegada a veure la resta (com si la resta no fós increïble).
Aquí teniu un parell de coses que un no es pot perdre:
La "Pedra Rosetta", que va ser clau per al desxnt dels jeroglífics egipcis
i la mòmia de Cleopatra!
Destruïts, destroçats i acabats arribem al hostel i ens desplomem a la zona de taules i cadires a mirar la tele, on coneixem un noi australià que fa dos dies era a Barcelona i ens ensenya una T-10 del metro, i ens agafa un no se que... (jaja, després de més d'11 mesos fora de casa!). Xerrem una bona estona amb ell i entre d'altres coses ens diu que per que no ens hem quedat tot el dia al hostel descansant en comptes de fer l'animalada que hem fet?... jauajaujaua!
Quan cau el Sol anem a comprar-nos algo de sopar al mític super Tesco i caiem ben d'hora al llit, ja que ens hem d'aixecar a les 3:30 de la matinada per agafar el bus cap a l'Aeroport de Stansted altre cop.
Dit i fet, ens llevem i de nit encara, patejada amb les motxilles fins a la parada del bus que ens porta a l'Aeroport. Un cop allà descobrim lo rancis que poden arribar a ser aquest paios de Ryanair (sincerament, ja ho sabia, però es que cada cop et sorprenen més!). De bones a primeres cua immensa per facturar, ja que no separen els vols per mostradors, tothom pel mateix lloc independentment del teu destí, sort que hem vingut amb temps! I despres la sorpresa del dia, la Ivana i jo no sabiem que t'has d'imprimir la targeta d'embarcament a casa ja que sinó la tens et cobren, atenció: 40 lliures per targeta!! Mare de deu!!! 94€ per les dues targetes d'embarcament! Més que el bitllet d'avió! Una autèntica porcada!
Finalment després de patir per si perdem el vol, arribem a temps i si senyors ja és una realitat... d'aquí dues hores i mitja serem a Madrid a fer la sorpresa a l'Anna i el Marcos!
comencem ja a tenir ganes de sentir-nos a casa!
Malàysia
Cremats del Sol, passem el dilluns de ressaca de dos dies del circuit de Sepang passejant pels carrers de Kuala Lumpur, dinant al vegetarià que ens ha acollit durant aquesta segona visita a la capi de Malaysia i finalment fem una visita a les torres Petronas de nou però aquest cop de nit, per veure com les il·luminen.
Arribem una mica d'hora i encara hi ha la llum de l'última posta de Sol que veurem d'Àsia, aprofitem per seure al parc que hi ha al darrera del centre comercial, allà ens hi passem una bona estona arrecerats d'una lleugera pluja, típica de l'època, fins que ens decidim a veure les torres il·luminades però aquest cop des del davant...
I allà ens quedem embaladits durant molta estona, callats un al costat del altre peroò sabent què pensem els dos en tot moment...
Ens quedem allà contemplant les torres i pensant en tot el que han vist els nostre ulls, en el que hem viscut, en tota la gent que hem conegut i creuat per aquests móns de Dè. En que això s'acaba, en que demà ja serem altre cop a Europa, en les noves coses que ens deparà el futur, en la nostre casa, en els nostres amics i, amb totes les sorpreses que tenim preparades a la familia i els colegues!
Però, sobretot, ens quedem embaladits quan intentem resumir tots els sentiments i tot el que ens ha donat Àsia i és pràcticament impossible d'assimilar.
Àsia ens ha encantat!
Tornem a la realitat... és tard, hem de sopar i fer la bossa! Ens despedim de les Petronas, ens despedim de Kuala Lumpur i ens despedim d'Àsia.
Malàysia
El gran espectacle de la Formula 1! 3 i 4 d'Abril del 2010 Circuit de Sepang
si, si! mireu que posa al cartell blanc! allà anem!!!
arribada al Circuit de Sepang
les nostres vistes del circuit, no està gens malament no? La mítica cúpula de Sepang
esperant a que arrenqui la carrera de Fòrmula BMW, torrant-nos al Sol!última volta i, en aquest cas, última curva! a la carrera de Formula BMW.
un dels Red Bulls, diria que Webber, a la sessió de qualificacióarriba la pluja a Sepang, i la sessió de qualificació s'anima!ens despedim del primer dia visitant l'entrada principal abans de la carrera del diumenge, exhibició aèria de la Royal Malaysia Airlinesun moment de l'exhibició aèria:
les grades de Sepang, no massa gent la veritat
Primera volta del gran premi de Malaysia:
abandó de Schumacher... oooohhhhhh
al bus tornant cap a Kuala, després de dos dies intensos a Sepang i socarrimadets del Sol
Felicitats Red Bull Racing Team! a Vettel, Webber i Rosberg... i Jaime Alguersuari 9è!!!!
Malàysia
Georgetown - Kuala Lumpur (10min amb ferry fins a Butterworth i 5h amb bus fins a la capital de Malaysia!)
Després de comprovar que els busos directes de Georgetown fins a Kuala que van pel pont són més cars, decidim tornar amb el ferry gratuït fins a Butterworth, ja a terra ferma, i allà agafem un bus "luxury" regatejant preu ja que marxa ja i el tenen casi buit.
Nomes baixar del bus a l'estació de Puduraya, ja a la ciutat, comencen a caure 4 gotes... aquí símbol de "córre, ves a cobert" i, efectivament, comença a ploure una de bona! Ens anem movent per sota les taulades i comencem a trobar allotjaments que ens deixen quedar-nos nomes per aquella nit, ja que l'endemà tenen tot de reserves de la gent que ve a la Formula 1! Osti i nosaltres que hem volgut venir abans...! Ben empapadets nosaltres i les motxilles acabem trobant un lloc on ens podem quedar el temps que necessitem i no esta gens malament!
Tornem a Kuala Lumpur i les sensacions tornen a ser estranyes, potser una mica com les de Bangkok. Amb la tonteria ja fa mig any que hi vam ser-hi, però va ser de passada i per trobar-nos amb la Vir i el Juan. Ja coneixem el barri, Chinatown, amb els seus 2 carrers replets de parades de roba i sabates de marques falses i al costat que hi tenim Little India, sempre ple d'indis miris on miris.
Volem aprofitar per fer les coses que ens vam deixar, aixi que l'endemà ens lleven ben d'hora per intentar aconseguir un parell de les 1200 entrades que regalen al dia a les Torres Petronas per pujar al Skybridge.
El madrugon ha valgut la pena perquè després d'una llarga cua ens donen els passis (hi ha 40 passis cada 15 minuts de les 9 del mati a les 7 del vespre), quan arribem a la noia que s'encarrega del tiquets, la primera hora que hi ha lliure son les 11h45, així que allà ens apuntem!
Aixi doncs, son les 9 del mati i hem de fer temps. Al Hall de les Torres hi ha exposat el cotxe de Formula 1 de l'equip Mercedes Petronas de Schumacher i Rosberg... l'Uri ja es comença a posar nerviós! jeje!
la bala de plata!
Darrera de les Petronas hi ha un parc tranquil amb llac, piscina infantil i, fins i tot, un passeig amb diferents tipus d'espècies d'arbres tropicals. Descansem una estona i anem a donar una volta pel centre comercial adjunt a les torres. Acabem entrant a una exposició de fotografia gratuïta dels Premis Sony.
Arriba l'hora i ens dirigim cap a la porta, passem tots els controls i ens muntem a l'ascensor. Un dels ascensors més ràpids del món i arribem al Skybridge, situat al pis 41.
la Ivana entrant al Skybridge
El pont que uneix les dues torres es mitiquissim, ja sigui per les pel·licules que apareix (com "La Trampa") o per les especulacions que diuen que es va contruïr més tard perquè les dues torres es movien massa. Sigui com sigui es un pont espectacular situat a 170 metres d'alçada i et dona una visió privilegiada entre les dues torres.
uuuooooohhhhhh!!!
la Ivana contemplant les vistes
Quan baixem veiem una exposició de la seva construcció i és on ens expliquen que el pont podria servir com a via d'emergència per si li passes alguna cosa a alguna de les dues torres. També veiem que les Petronas oscil·len entre la posicio 3-4 del ranking d'edificis més alts del món i quan acabin les monstruositats de la Freedom Tower (a la zona 0 de NY) i el superedifici de més de 600m d'alçada de Dubai, quedaran en 6a posició! I pensar que quan tenia 14 anys vaig pujar a les Torres Gemelas de NY i a la Sears Tower de Chicago i eren els edificis més alts del món! Hauríeu de veure fins a on han caigut de la llista!
Marxem del barri KL City Center on hi ha les Petronas i anem a la KL Sentral, l'estació principal de
Kuala (com Sants!) a recollir les entrades de la Fòrmula 1. A les oficines ens adonem de dues coses: que els malayos (alguns) tenen molta pasta i que el circuit, de moment, esta mig buit (no han vengut masses entrades!). Sigui com sigui nosaltres ja tenim les nostres i estem super-emocionats ja que entre animar a De la Rosa i al Jaime Alguersuari, animarem a "Dèu a la pista", és a dir, Schumacher! Qui m'havia de dir que el veuria córrer!
Una altre de les coses que ens vam deixar va ser visitar el barri de Golden Triangle i el seu centre neuràlgic Bukit Bintang. Es tracta de la zona potent de la ciutat amb grans oficines i centres comercials i on també de nit es converteix en un barri "divertit" amb prostitució i drogues (tot i que nosaltres no veiem res d'això!), vaja tot molt semblant a la zona de Silom de Bangkok.
centre de Bukit Bintang amb la via del monorail de Kuala Lumpur
Caminem forca estona fins que ens creuem amb el Monorail, que passa per un pas elevat per sobre el carrer... tot plegat li dóna un toc bastant futurista!
Arribem fins el Pavillion, el centre comercial mes "pijo" de la zona i hem de dir que encara al carrer, davant de la porta, ja fot fred del aire condicionat! També a la porta trobem una font d'aquestes de tirar monedeta i demanar un desig... ens desfem de 2 baths (monedes thailandeses) tot llegint que la recaudació va com a donatiu als centres d'assistència.
Entre d'altres coses, ens trobem al Hall del centre comercial un parell de cotxes Lotus de l'any de la pico... increïbles! que mítics!
buah! això si que es un cotxàs!
I la preparació d'un passi de models, tot relacionat, es clar, amb el campionat d'aquest cap de setmana.
hall del centre comercial Pavillon
Tornem xino xano fins a Chinatown, el nostre barri i dinem a un lloc que només serveix menjar vegetarià i que es boníssim! El porten 2 xinos que de lo atents que són es fan pesats! jaja! Llàstima que tanca molt aviat per sopar i que el local es petitissim... amb només 4 tauletes, perquè ens hi passariem el dia, menjar boníssim i barat! La zona on ens trobem se n'han adonat de que venen tots els turistes i els preus són una mica desorbitats.
I res, que ens esperen 2 dies intensos al Circuit de Formula 1 de Sepang!!
Malàysia
Langkawi - Penang (altre vegada un periple important de transports perquè ni la guia ni la info que ens donen a Langkawi és correcte!)
Agafem un taxi fins al port de Langkawi d'uns 30 minuts (ja que no hi ha cap altre tipus de transport) + ferry fins a Kuala Perlis, ja a terra ferma, de 45min amb heavy metal malayo a la tele... A Kuala Perlis ens diuen que no hi ha busos a Butterworth directes (cosa que a la guia s'ha de rectificar i fins i tot els paios de Langkawi tampoc ho saben ja que ens asseguren que si). Aixi doncs agafem un altre bus que ens du a Kangar de 20 minuts i allà si que en pillem un cap a Butterworth de 2h30.
Butterworth es el port d'entrada i de sortida per anar a l'illa de Penang, així doncs d'allà agafem un ferry de 10 minuts i ens plantem al port de Georgetown.
Be, sembla mentida però hem arribat. A peu recorrem gairebé tota la part antiga de la ciutat de Georgetown fins al vell mig de Chinatown on trobem allotjament més assequible. Ja només aquest passeig ens mostra una ciutat ben diferent a la que esperàvem.
Penang actualment és una illa on s'hi concentra molta indústria tecnològica, l'anomenen el "Silicon Valley" de Malaysia i estè tan a prop del continent que s'uneix per un pont llarguíssim al sud de la ciutat o per un cop de ferry al nord.
pont que uneix l'illa de Penang amb la península de Malaysia
A part de les empreses, Penang ofereix una bona dosi d'història, ja que junt amb Malacca, és una de les zones amb més restes del passat colonial!
Penang va ser el primer punt on van desembarcar els anglesos amb ganes de sumar-se al lucratiu negoci de les espècies i de fet l'illa de Penang va pertanye a Anglaterra fins el 1957!
Des de l'aparició del anglesos a Penang hi han anat arribant treballadors i comerciants de tot Àsia. Majoritàriament xinesos i indis, que van aportar les seves cultures i van formar els seus barris.
De tot aquest passat se'n poden veure moltes restes i només cal visitar o passejar pels carrers de Chinatown i Little India per veure que totes les cases, o la majoria, són de l'època colonial. Cases baixetes, de només dues plantes, amb entrades senyorials i on encara s'hi poden veure membres actuals, de les famílies antigues, que encara hi viuen.
el nostre carrer a Chinatown
El xinesos, per exemple, van arribar a fer tants calers, que pel seu barri s'hi poden trobar autèntics palaus de les grans famílies de l'època.
N'hi ha un que es pot visitar de forma gratuïta, on un iaio t'explica alguna cosa relacionada amb el passat de la família. El palau és senzillament una bestiesa, no cal fixar-se massa per saber la calerada que tenia aquella família (i segurament té). A part de l'altar, el iaio m'ensenya un parell d'habitacions on s'hi pot veure perfectament el llit per fumar opi o l'escriptori amb una de les primeres maquines d'escriure importada d'Anglaterra.
això és l'entrada a la casa d'aquesta família superrica, un senyor palau!
La Ivana i jo seguim passejant i tot xerrant arribem a la conclusió que és un lloc magnífic per visitar, és una ciutat supertranquila i molt maca. Comentem que si no haguéssim vist Hoi An a Vietnam o altres pobles amb casetes colonials de Laos, estaríem embogits de lo maco que és.
Visitem també l'Ajuntament i la zona del port amb una fortificació que encara s'aguanta de peu amb canons i tot.
Ajuntament de Georgetown
Fort Cornwallis, la fortalesa que defensava l'illa
El millor que es pot fer per entendre el passat de Penang és visitar el museu de la ciutat (també dins d'un edifici colonial). Nomes val un 1 RYM l'entrada (un preu testimonial) i allà veiem objectes i llegim tot el passat de l'illa desde que la va fundar el senyor Francis Light, fins que la van tornar als malayos.
Aprenem des de que són els Baba Nyonya, els primers xinos que van arribar a l'illa i que es van adaptar perfectament a la cultura malaya, fins el desastre que van fer els japonesos durant 4 anys de la Segona Guerra Mundial, passant per les batalles campals que hi va haver entre les diferents famílies o clans xinesos per dominar la ciutat.
A Penang i, concretament a Georgetown, només ens hi estem un dia, així que visitem tot el que podem de la ciutat. Però l'illa te moltes més coses: des d'una muntanyeta amb cascades a una zona de platges com Batu Ferringhi, però el Xiker i l'Ur hi van estar i ens van dir que no valia massa la pena, llavors decidim gastar tot el temps a la ciutat.
Penang és famosa per ser un destí culinari, el menjar es boníssim però sopetes al migdia, buf quina suada!
A Little India, curiosament hi ha un temple xino de la Deesa de la Caritat on cada vespre pots veure molts xinesos cremant incens i coses de paper... fins i tot bitllets! Es cremen tantes coses que a dins es fa difícil respirar!
cartell explicit per saber on ets, jjejeje
el temple de la Deesa de la Caritat, amb uns xuscos d'incens immensos!
En definitiva, que la capital de l'illa de Penang, Georgetown, ens captiva forca amb els seus carrers i casetes, temples i salons de te i, sobretot ens agrada que es conservi tant bé el seu passat, no com a d'altres llocs on hem estat com Hong Kong o Singapur que gairebé no queda res de res, només fotografies!
La Ivana i jo ens alegrem d'haver decidit fer una escapadeta per veure l'illa, ja que realment el que puguis llegir a la guia o a d'altres llocs no es massa atractiu, però al visitar Georgetown quedem sorpresos.
fent un cafè amb gel en una terrasseta d'un carrer tranquil de Georgetown
Per cert, el ferry o el peatge, si vas per la carretera del pont, son gratuïts a la sortida de l'illa!
Finalment marxem cap a Kuala Lumpur, s'acosta la Fòrmula 1!
Malàysia
Bangkok - Langkawi (de Bangkok agafem un bus de 15h fins a Satun, població thailandesa del sud. D'allà agafem un ferry que ens durà a Langkawi, passant els controls de canvi de països, arribem a l'illa malaya de Langkawi, situada a 45km de la costa!).
Doncs si, marxem de Thailandia i ens plantem a Langkawi, l'illa mes gran i habitada de tot un arxipèlag increïble de la costa est de Malaysia i que es banya al Mar d'Andaman.
Arribem i agafem un taxi a preu fixe (ja que el transport públic no existeix) fins a Pantai Cenang, el lloc on volem dormir i on es troben els allotjaments més econòmics. I es que ens trobem a una illa que ja fa molt temps que és el destí preferit dels malayos amb pasta i esta explotada de dalt a abaix amb resorts i cadenes hoteleres. Així doncs, acabem trobant una habitació ajustada al nostre pressupost i un parell de restaurants boníssims i barats, però la resta, per nosaltres en aquest viatge, és intocable!
platja de Pantai Cenang, la nostre
També hem de dir que és famosa per ser "Duty Free", això implica alcohol, tabac, tecnologia, automoció i roba lliures d'impostos! Sobretot pels 2 primers factors: el tabac perquè ells són superfumadors, i l'alcohol, perquè estem a un país musulmà (la venta i consum d'alcohol estan mal vistos i els preus són desorbitats)... l'illa és una ganga!també és una ganga aixo! Una Caesar Salad, la Ivana es torna boja! una amanida! se'n fot una cada dia
Ens tirem en aquest paradís ben be una setmaneta, cada dia fem l'intent de marxar, però s'hi està bé, no hi ha res a fer, un bon llibre, platgeta, posta de Sol (el Sol cau darrera d'unes illes que tenim davant de la platja) i al vespre la nostre birreta "Skol" (tirada de preu) amb uns cacaus abans d'anar a sopar.
amb les primeres pluges del monzó i la posta de Sol surten uns colors al cel increïbles!
quan el Sol ja no pica tant s'organitzen partidets de futbol!
Un dia lloguem moto per recórrer la part del nord de l'illa. Anem a la que diuen la millor platja Tanjung Rhu, situada enmig d'una badia rodejada de penyascos i des d'on pots llogar una barca i endinsar-te per l'interior del riu de les diferents coves que les formacions de roca han anat creant al llarg dels anys. Nosaltres gaudim d'un banyet i ens hi quedem a dinar.
no està mal no? si ens posem "quisquillosos" l'aigua no es massa cristal·lina, jijij
Per la tarda ens dirigim a una altre platja, la veritat es que força bonica i tranquil·la. Es tracta d'una petita caleta on forces malayos venen a berenar amb els crios i a barallar-se amb tota una comunitat de monos "cabroncetes" que estan a la que salten... a la que et despistes ja t'han fotut la bossa amb els entrepans.
aquest es del tipus de platges que ens agraden més... estil caleta
La resta dels dies no ens movem de pantai Cenang, la platja on nosaltres ens allotgem. Tenim la nostre sombreta d'un arbre davant d'un ressort i allà passem les hores tranquil·Lament... veient com la gent practica totes les varietats d'esports aquàtics que t'ofereixen... desde la "banana", el típic xurro de plàstic arrossegat per una lanxa, al "Parasailing", un parapent arrossegat també per una lanxa (el més divertit de tot, veure com la gent aterrant es fot cada nata!).
el "parasailing", a veure si encara l'enganxarà el tormenton allà a dalt!
el nostre raconet
També és curiós de veure les àguiles pescadores (el símbol de l'illa de Langkawi), com fan picats salvatges i amb les urpes enganxen algun peix despistat! Tot això passa a escassos metres d'on t'estàs banyant!
Finalment marxem d'una illa cap a una altre, Penang.
Thailàndia
Durant tot el trajecte i arribant a Bangkok no para de donar-nos voltes l'estomag i no de mareig... sino del cumul de sensacions que ens omplen a cada pas que fem. Es molt dificil d'explicar... pero ho intentarem.
Per una banda tenim la sensacio, sempre gratificant, de caminar per un lloc que ja coneixem, ja sabem on volem anar i com arribar-hi... pero a la vegada fa un any que hi vam ser i hi ha moltes coses canviades. Es una sensacio de conegut i desconegut a la vegada. A tot aixo se li ha de sumar que Bangkok es el primer lloc on vam posar els peus d'Asia i aixo ens fa reviure la nostalgia de lo descongut i impactant. A cada cantonada que caminem ens enrecordem de coses i ens adonem que ara tot ho veiem amb uns altres ulls! Amb uns ulls que porten 1 any veient Asia en tots els seus sentits i versions.
Doncs amb aquesta nova prespectiva notem que Bangkok es una de les ciutats mes tranquiles que hem estat on els tuk-tuks molesten ben poc i no son gens pesats, una ciutat on la gent es amable, acollidora i riallera... en fi, una ciutat que s'assembla poquet a aquella ciutat que ens va rebre i del qual gairebe vam fugir 3 dies mes tard.
Amb aquests sentiments i experiencia comencem a gaudir de la ciutat com deu mana, amb la sensacio de saber on i que volem fer i veure i sobretot nomes cal refrescar el nostre primer thailandes perque la gent es torni boja i al.lucini de perque uns turistes saben el seu idioma (i es que es flipant com els guiris passen olimpicament de parlar res del qualsevol idioma que no sigui angles... per no dir, no saben dir ni Hola!).
Aixi doncs ens movem per la ciutat amb els busos locals (que valen una miseria) i descobrim que no son tant caotics com diu la guia, nomes has de preguntar a la gent del carrer i segur que trobes el bus que busques!
les aventures amb els busos per la ciutat!
els seients de davant de la porta sempre estan reservats pel monjos
Aixo si, son totalment imprescindibles per moure'ns de la zona on dormim, que es exactament el mateix carrer on vam dormir 1 any enrerra... a Rambutri, just al costat del carrer mes famos del Sud-Est Asiatic, Kao San Road!
el mitic i caotic Kao San Road
I es que Rambutri ofereix els allotjaments mes economics (i no tant cutres!) i infinitat d'oferta gastronomica. Es un carrer peatonal i dels pocs de la ciutat amb arbres per tot arreu, ja que te un temple budista a l'altre banda... perque ens entenguem: quan s'acaba el festival de guiris borratxos, crits i musica de cada nit, nomes se senten els ocellets, jejej!
el nostre carrer Rambutri! amb els mitics tuk-tuk per tot arreu i fruita a dojo
A part de repetir el lloc on dormim, repetim tambe la nostre visita a Chatuchack, el que diuen el mercat a l'aire lliure mes gran del mon. I hi tornem a anar amb el Skytrain... mola! Doncs be, hem de dir que no el recordavem tant gran! no hi ha manera d'acabar-se'l! Tambe notem la inflacio... jaja! Els preus no son els mateixos que els de fa un any!Eh... punyeteros! pero vaja... continua sent una ganga!
els passadissos on no hi entra el sol del mercat de Chatuchak
el pateig que acabes fent al mercat es de kilometres!!!sort dels batuts de fruita!
Un bon dia a la Ivana li agradaria tornar a agafar la barca que et porta pel "Chao Praya", el riu mes gran que travessa Bangkok i que et permet veure la ciutat des d'una prespectiva diferent. Repetim doncs trobant l'excusa de visitar el Wat Arun, un dels temples mes benerats de Bangkok (i que ens vam deixar de veure!) per la seva antiguitat i singularitat, ja que anys despres de ser construit, la comunitat de mercaders de ceramica xinesos el va forrar amb pedretes de restes de la ceramica que ells venien donant-li un aspecte de mosaic i fent-lo brillar quan el sol comenca a caure.
barquetes pel riu Chao Praya, amb el barri de Silom al fons
el temple de Wat Arun
detall de la ceramica
Per sorpresa nostre es pot pujar fins a dalt de tot i tenim unes vistes genials del Palau Reial, el Wat Pho, tota la zona de Banglamphu (on dormim) i Chinatown.
vistes del riu Chao Praya des del Wat Arun, al fons el Palau Reial i el Wat Pho
Seguint la linia de visitar tots els llocs que ens vam deixar, un dia tirem fins a Siam Square, el centre neuralgic dels mitics centres comercials de Bangkok. El rei de tots es el Paragon on hi ha, per exemple, un dels aquaris mes impressionants d'Asia al sotan, a la planta baixa les marques mes exclusives de roba i a la segona planta... venta de Maseratis, Lamborginis, Jaguars i Aston Martins... be, una autentica animalada! Evidentment no hi falta la tecnologia i hi ha una planta on l'Andoni i jo podriem plorar i arruinar-nos en menys de 30 min... ja que les millors marques d'alta fidelitat d'audio tenen el seu estant l'una al costat de l'altre al mateix passadis: Harman Kardon, Bang & Olufsen, B&W, Marantz, etc... I totes amb les seves sales acondicionades i equipades perque puguis provar tots els altaveus que tenen!
l'entrada del Paragon, i si! un stan de Iphone a la porta
Si aixo no es suficient, arribem a l'atic i ens trobem una Sala Imax, pero es que els cines que hi ha no tenen cap sala normal! Per exemple hi ha la sala Nokia (que deu pagar pasta per la publi!) que es una sala amb la pantalla gairebe al sostre on hi ha privats per dues persones en che's longue. Evidentment el preu se'ns escapa del nostre pressupost asiatic pero es ridicul comparat amb Europa!
Aquests centres comercials sempre tenen activitats perque la gen s'hi passi el dia i nosaltres enganxem el dia Nikon, que consta d'una serie d'estants on pots provar i remenar totes les camares actuals que te Nikon al mercat i mil objectius diferents... ens hi tirem una bona estona!
Amb tot aixo gairebe ens hem oblidat d'explicar que tornem a l'ambient budista, els temples, els monjos, pots vestir com vulguis pel carrer i sobretot la cervesa es baratissima! Tornem a la mitica Chang, la mes barata i de tant en tant una Shinga... mes cara pero probablement la millor cervesa del sud-est!
Tambe torna la sindria i la pinya mes gustoses que hem tastat en la vida i el millor Ice-Coffee de tot Asia!
ens xifla el Ice-Coffee!!!!!
I a sobre descobrim que davant d'on dormim hi ha un lloc per esmorzar on cada mati ens fotem un bol de fruita amb iogurt artesa i muesli...buff, la bomba! I es que a Bangkok s'hi pot viure molt be amb 4 duros!
Tambe tornem a visitar Silom, un carrer on s'hi ubiquen moltes cases "pijas" de la ciutat: les embaixades, hotelazos i oficines, tambe botigues i centres comercials. El visitem de dia, ja que de nit ja el vam veure i es, ni mes ni menys, que el barri vermell que, evidentment, de dia esta tot tancat!
Durant tota la nostre estancia a la ciutat thailandesa coincidim amb l'inici d'una macro protesta dels antigovern... els anomenats "samarretes vermelles". Dic macro, perque de forma consentida organitzen un "tinglado" impressionant! Tallen una de les avingudes mes grans de Bangkok i hi instal.len un macroescenari amb altaveus i megafons on cada nit fan mitings dels seus dirigents fins les 3 o 4 de la matinada! Al llarg del dia organitzen protestes davant dels edificis governamentals, tallen carrers i l'excercit esta desplegat per mitjaciutat... pero en cap moment veiem o notem cap mena de tensio (com es nota que son budistes!).
Aixo si, dies mes tard, despres d'haver sortit de la ciutat, llegim als diaris que hi ha hagut 8 explosions d'artefactes casolans a davant d'edificis oficials. A part d'aixo, nosaltres flipem de veure tants dies la gent acampada enmig de la ciutat... suposadament sense pencar!
Es dimecres i dia de l'espectador, aixi que anem decidits al cine a veure "Alicia en el pais de las Maravillas", pero els supercines ho tenen tot venut, aixi que ens toca anar al cutre que hi ha al carrer de sota i, es tant cutre, que no tenen ni palomites!
Una cosa "freaky" es quan despres dels trailers... moment d'imatges i musiqueta celestial, tothom s'aixeca de la cadira, ens mirem i ens aixequem tambe (per respecte!). Doncs si, toca reverencia a sa majestat el Rei! que fort! Despres d'aixo comenca la peli (que per cert, no ens va agradar massa!).
Un altre dels nostres dies per la capi el dediquem a visitar gran part de Chinatown, dic gran part, ja que la zona del Mercat de les Flors ja ens la vam patejar i sorprenentment te poc a veure amb el cor de Chinatown.
Els carrers que veiem ara son molt mes tipics xinesos amb cartells per tot arreu, botigues dels seus productes mes selectes (entre d'altres coses veiem aletes de tauro secant-se al sol!) i, en general, una comunitat ben diferenciada i s'ha de dir que amb forca poder adquisitiu, ja que els preus del barri en quan a restaurants son desorbitats i veiem bastants "cochazos"! Aixo si, es una mica agobiant el barri... hi ha molta gent i poques aceres per on caminar!
els carrers de Chinatown
Finalment marxem de Bangkok i s'acaba la nostre escapada a Thailandia. Sortim amb una sensacio d'estar enamorats de Bangkok i tot el que s'hi cou a dins. Una ciutat que probablement no te l'acabaries mai i que sempre et pot oferir el que necessitis... des de diversio fins a pau i tranquilitat, des de grans centres comercials i edificacions a parcs i jardins on la gent desconecta a la seva manera del ritme vertiginos al que es mou la capital thailandesa.
Ens encanta Bangkok!!
el sol caient al mercat de Chatuchak
P.D. no sabem perque pero ens trobem un numero desorbitat d'espanyols, molts d'ells comentant les quantitats que els hi han pagat les empreses per haver-los despedit de les feines... i corren per aqui gastant-se'ls! (una molt bona manera!).
Thailàndia
Kota Barhu - Bangkok (18h de bus)
De Kota Barhu enganxem un bus públic que ens porta a la frontera amb Thailàndia. Fem els tramits a Malaysia per sortir i creuem el pont a peu.
aqui no estem dient adeu! estem dient Hola de nou a Thailandia!!!!!!
Fem el visat per Thailandia i com que creuem per terra sembla ser que només és per 15 dies! Ens estranya però bé... es igual... anem a Bangkok d'escapada, aixi que en tindrem mes que suficient.
Seguim caminant amb les motxilles per Sungai Kolok, la poblacio fronterera thailandesa i arribem a l'estacio de trens disposats a comprar 2 bitllets directes a Bangkok. El home mira l'ordinador i ens diu que ho te tot ple i pels proxims 3 dies tambe! Flipem i es llavors quan el tio ens explica que estan de vacances escolars els nens i que esta tot a reventar.
Be, li preguntem on esta l'estacio de busos, ja concienciant-nos de que no dormiriem amb lliteres al tren sino que sentats, pero al menys podrem marxar avui i no quedar-nos a dormir aqui.
Doncs si...arribem i hi ha lloc pel proxim autobus i a mes, no es gens car! Esmorzem alla mateix mentre cau un xafec a la vegada que espetega el Sol... tipic nuvol que anuncia la fi de l'estacio seca a Thailandia...i es que gairebe fa un any que vam comencar a voltar per Asia i ja tornen a estar els thailandesos amb les pluges!
Agafem el bus i la Ivana i jo flipem perque tenim el millor lloc, podem estirar les cames i reclinar el seient sense molestar a ningu... no esta malament ja que comencem a les 11 del mati i arribem a Bangkok a les 6 del mati de l'endema. Creuant mitja Thailandia i passant primer per totes les provincies subversives del sud, ja que son majoritariament musulmanes i molts reclamen l'independecia. Com a guiris no ens enterem de cap mal rotllo, pero si que hem de dir que es respira una tensio heavy provocada basicament pels mes de 50 (sense exagerar!) controls no policials, sino militars! Amb sacs de sorra fent bunkers a la carretera i nius d'ametralladores a banda i banda de l'unic carril que deixen a l'autopista. Imagineu-vos que agafem el bus pel mati i es fa de nit que continuem creuant controls... aixo si a nosaltres no ens paren en cap moment!
Hem creuat la frontera est entre Thailandia i Malaysia, la menys recomanada de tot el Sud-est asiatic per part de la Lonely Planet. Per la part que ens toca creiem que es una total i absoluta exageracio...com a guiri no passa absolutament res! Es mes, algun que altre militar al veure'm em somriu amb cara de: "que coi hi fas tu aqui?".
Malàysia
Kota Barhu - Illes Perhentian (2h de bus local ja que passem a fer un canvi de rodes del bus, i 1h de lanxa motora que va a tota castanya fins a Coral Bay a Pulau Perhentian Kecil!)
I si senyor! Ja hem arribat a les illes Perhentian!! Unes illes que jo desde Barcelona mai n'havia sentit a parlar, a diferencia de les de Thailandia com Koh Tao o Koh Pangan, pero que estant viatjant per aqui i coneixent d'altres motxilers com nosaltres, tothom en parlava tant be. El problema d'aquestes coses es que, quan et parlen tant be d'un lloc et pots fer falses esperances... i a mes, nosaltres ja portem vistes moltes platges, moltes illes i molts "paradise" i sense voler sempre comparem.
Caminem per la platja a la recerca d'un bungalow economic i per sorpresa nostre hi ha opcions a escollir. Ens acabem instal.lant al Maya Beach Resort, bungalows al voltant d'un jardi (ja que els de davant de la platja pugen de preu) forca tranquil.
el primer que trobem es aquest cartell! jajaj molt bo :"compte amb els cocos!"
Les Perhentian son un arxipeleg d'illes de les quals nomes 2 estan habitades, la Kecil i la Besar. Nosaltres ens trobem a la Kecil, mes petita, amb forma mes allargada i on es trobem els allotjament mes barats. La Besar es molt mes gran i rodoneta i la que se l'ha etiquetat de mes cara i exclusiva.
El nostre allotjament esta forca be, pero ens informem de que a partir del 1 de marc els preus pugen per l'inici de la temporada alta... aixi que finalment acabarem canviant de lloc... ja que pel mateix preu no tindrem ni un llit millor, ni un lavabo tant net, ni ens donaran tovalloles... pero tindrem un porxo i unes vistes que no tenen preu! Podeu jutjar per vosaltres mateixos:
que aixo siguin les vistes des de dins del bungalow...
el nostre bungalow es el de la tovallola taronja, a dalt! Nosaltres ens trobem a Coral Bay, es podria dir que la segona platja mes gran de l'illa i a la part oest d'aquesta. A l'est hi ha la Long Beach i s'hi pot arribar per un caminet enmig de la selva d'escasos 10 min a peu, on has de vigilar amb els varans (que n'hi ha de ben grossos!).
Coral Bay, a la costa Oest, durant la marea baixa apareix el corall
la Long Beach a la costa Est
banyet a la Long Beach, buff quin foc que cau!
El que mes ens agrada de l'illa es que no hi ha vehicles de motor... vaja ni sense motor! Nomes pots caminar o si vols moure't una mica rapid agafar una barca "a modo de taxi" entre platges. Aixo ens permet descobrir caminant per la selva una platja increible a 10 min del nostre bungalow on gairebe sempre estem sols!
aqui la teniu en format panoramic! cosetes de la camara nova...
Un altre dia ens engresquem i anem a buscar altres platges cap a la part nord de la Coral Bay, la famosa "Romantic Beach"... pero ens surt malament. Despres de caminar per la selva, ben perduts, ben suadets i seguint les marques dels arbres... despres de 30 minuts ens trobem de nou a la platja d'on hem partit... jajaj! ens fem un fart de riure i un banyet per refrescar-nos.
A tot aixo, un dia anant a fer una migdiada a la platgeta, de sobte veig un coco madur tirat a la sorra... aparentment recent caigut. Automaticament li ensenyo a l'Uri i li dic: "que... l'obrim?". Ell no n'esta del tot segur, sembla que esta esquerdat i potser no esta bo, pero jo el convenco de que ho provem... Aixi doncs s'engresca a tallar i tallar (es nota que ja li te el truquillo agafat, amb 20 min el te obert! no m'enrecordo del primer... pero mes d'1h)
fa suar de valent!
Malauradament, fent palanca se li trenca la navalla... ohh!! L'acabem obrint a pedrades... i per sort el coco estava bonissim, de fet el millor que hem menjat!
El canvi de bungalow es tot un exit... durant el dia platgeta i per la tarda llegir, jugar a cartes, escriure, contemplar les vistes i als voltants de les 19h una posta de sol increible!
com pots no voler quedar-t'hi a viure...
Pero ens trobem amb el mar davant i la selva darrera aixi que el festival de sorolls de les bestioles es "heavy" durant la nit (tinguent en compte que el bungalow es de fusta!). Els esquitolets durant tot el dia no paren de saltar de teulada a teulada i remanar la nostre brossa per la nit...
una nit vam tenir llunya plena a la Long Beach
Una de les millors coses que tenen les Perhentian es que els restaurants de la platja s'ho tenen molt ben muntant i cada nit hi ha "Barbacue", un menu sencer on el plat principal es el marisc o peix que pots escollir i te'l fan al moment... a part de arros, patates al caliu!, amanida, fruita i un trocet de pastis de platan... tot per un modic preu! Us podeu imaginar com ens possem les botes gairebe cada nit.
aqui teniu el festival de peix i llagostes de cada nit!
Aixo compensa un dels "fallos" de l'illa, i es que al ser Malaysia un pais musulma es molt dificil trobar cervesa i la que trobes es excessivament cara (imagineu-vos una llauna de Tiger val igual que la barbacoa!).
I quan tornem cap al nostre bungalow per fer el resupor al porxo i la nostre partideta de cartes, veiem a l'arbre que tenim davant com un grup de ratpenats immensos que es foten un "festin" amb la fruita de l'arbre. Pero en serio que son de tamany Batman, perque us feu la idea molt mes grans que un colom.
Tambe tenim amb nosaltres per les nits, uns quants Geckos (les sargantanes asiatiques que petites no fan res, pero quan es fan grans criden... nosaltres els hi diem "Paco", perque sembla que diguin: "pa-cooo, pa-coooooo, pa-coooo...") que ja els tenim "fitxats" i "batejats" i deu ni do tambe lo forca grans que son!
un gecko que us treu la llengua i tot!
Una cosa que ens sorpren de l'illa es que a tot arreu posa que entre tota la fauna que hi habita, hi ha monos, pero no n'hem vist cap i mira que ham fet patejades per la selva. Es curios, perque sentim la conversa d'una parella que comenta que fa 5 anys aixo estava a reventar de monos i que ara no n'han vist cap... que li dona la sensacio de que potser se'ls han carregat! Quina llastima si realment es aixi! Per sorpresa nostre, el mati que marxem ja de l'illa, veiem uns arbres que es mouen darrera el nostre bungalow i apareixen uns quants monos jugant... que guai!
Abans de marxar no ens podem deixar de fer el "Snorkeling Trip", una volta amb barca per les dues illes amb els millors llocs per veure corall, peixos, tortugues i fins i tot taurons.
Pillem la barca i ja de bones el primer lloc on anem es el "Shark Point"... nosaltres no tenim masses esperances de veure res, i jo anava forca acollonida... ja li tinc forca respecte a l'aigua i a sobre amb aquestes besties... doncs nomes ficar-nos a l'aigua comencen a sortir tauronets per totes bandes!
Al principi els veiem de lluny... a mi em sap greu perque se que l'Uri s'hi aproparia, pero esta amb mi i jo no vull pas... pero tu en vas seguint un i de sobte algu crida i et diu que en tens un darrera... fet que a l'Uri tampoc li fa massa gracia.
En un moment que l'Uri esta seguint a un de petito per fer-li la foto, de sobte ens apareix "el gran" per darrera... al.lucinant! (no pensava que mai em banyaria amb taurons de tant a prop!).
Tiburooonnn!!!!!
De la resta del dia, parem a un parell de llocs per veure peixos de colors i corall, pero la veritat es que res de l'altre mon comparat amb el que hem arribat a veure a d'altres llocs com Borneo.
Ens parem un moment a un lloc entre les dues illes que hi ha forca corrent per veure una tortuga tamany XL... i supercurios que justament quan ens fiquem a l'aigua ella ni s'immuta i segueix pujant a la superficie per agafar aire! La seguim una estona fins que la perdem de vista.
una tortuga sense vergonya!
L'ultim lloc on parem es a la "Romantic Beach" (ja que no la vam trobar caminant!), el nom es molt pastel, pero la platja es increible. La sorra es extremadament blanca i fina i l'aigua tant cristal.lina que no cal posar-se les ulleres per veure els peixos.
No som malayos...
... som nosaltres que estem morenos!
Acabem el dia contents de tot el que hem vist i forca cremadets del sol... aixi doncs ens despedim de les Perhentians, un lloc que ens ha agradat molt i que a nosaltres ens ha servit per descansar del "trajin" del viatge, tot un "PARADISE" amb majúscules, per quedar-s'hi... com molta gent fa.
Malàysia
Taman Negara - Kota Barhu (1h30 de bus local fins a Jerantut i despres agafem el Jungle Railway 8h fins a Wakaf Barhu. Alla agafem taxi fins a Kota Barhu)
Per no tornar a agafar la barca, que esta molt be pero val pasta! Decidim anar amb el bus local per tornar a Jerantut. Alla agafem el tren anomenat "Jungle Railway", perque atravessa la selva en la major part del seu trajecte cap al nord. El tren esta forca be, barat i comode, tot i que son 8h bones! Pero el trajecte ja no es el que deuria ser (se'ls hi hauria de comentar als de la Lonely Planet), ja que les plantacions de palma (que tant els hi agraden als malayos) han destrossat part de la zona i de selva en creuem ben poqueta o, si mes no, gens espectacular. Ens va semblar molt mes bonic i espectacular el recorregut que vam fer a Thailandia, ja al nord, desde Lampang fins a Chang Mai. Creuant selva, passant per ponts altissims que feia fredarmirar cap abaix!
Acabem arribant als voltants de les 9 de la nit i sapiguent que a aquella hora ja no hi ha servei de transport local, compartim un taxi amb una parella d'anglesos molt macos.
Ens plantem a Kota Barhu, un poble sense res a veure ni fer, pero des d'on ens dirigirem al port de ferrys de Kuala Besut per anar a les illes Perhentian. Ens allotgem a una casa d'una parella de xinesos aparentment molt simpatics... pero acabant sent una mica antipatics perque ens pressionen perque els hi pillem a ells el ticket de ferry i quan els hi diem que no, reaccionen forca malament... ja s'ho fotran!
Malàysia
Jerantut - Taman Negara (30 minuts am bus fins a Kuala Tembeling i 3h remontant el riu amb barca fins a Kuala Tahan, davant de la porta del parc)
Pugem a una barqueta de nyigui-nyogui tots els guiris que volem visitar el parc i remontem durant 3h el riu. Aixo em fa pensant en totes les vegades que hem navegat amb barquetes pels rius d'Asia i... no son poques! Possiblement si aquesta fos la primera vegada ens hagues impressionat molt mes! ja que el trajecte es molt guapo, tot endinsant-nos a la selva, amb les muntanyes i els poblets, els pescadors i nens jugant a la vora del riu, els ramats de bufals d'aigua i la Ivana veu 3 cops algun tipus de mono (jo no, aquell dia estava lent de reflexos), segurament macacos o gibons bebent a la vora del riu, penjats d'una branca... pero a la que la barca s'aproxima desapareixen selva endins.
3 hores de barqueta...
Finalment arribem a Kuala Tahan i es mes pueblucho del que ens podiem imaginar. Esta situat en un meandre del riu on a la rivera est hi ha el poble i a l'oest l'entrada al parc. El riu nomes fa escasos 15 metres d'ample, pero no hi ha pont i la corrent es molt forta, aixi que has d'agafar una barca-taxi per creuar (s'ho munten molt be aquests, pero vaja, es un preu ridicul 1myr).
Anem directes a una guesthouse molt barata, pero pel cami trobem un bungalow per nosaltres sols a un preu magnific, aixi que ens hi instal.lem... rodejats de llangardaixos i esquirolets que per la nit no paren de brincar per la teulada i no et deixen dormir.
El poble es forca curios ja que tots els llocs per menjar estan situats en plataformes flotants al riu.
el meandre del riu amb els restaurants flotants i el parc al fons
L'endema ens disposem a entrar al parc a fer excursionetes... se'n poden fer de molt besties i llargues (fins a 9 dies caminant per la selva), pero necessites guia i es carissim. De totes maneres estem cansadets i "tutes" com aquests no ens venen massa de gust.
Aixi doncs, igual que al Parc del Kinabalu, acabem fent totes les excursions possibles sense guia i pel nostre compte, que sempre mola mes. Una altra de les activitats que es poden fer es dormir als observatoris, una mena de refugis que hi ha enmig de la selva per observar bitxos. El Xiker i l'Ur ens van comentar que ells ho van fer i que l'unic que van veure va ser esquirols (i sense dormir massa durant la nit entre mosquits, petits bitxos i sorolls... imagineu-vos!). Si et toca la grossa pots veure elefants i fins i tot tigres! Nosaltres pero, estem mes que satisfets amb el nombre de bitxos que hem vist aixi que tampoc dormim en un refugi.
La primera excursio que fem es pujar a la muntanya Teresek. Aixi que entrem al parc ens donen un mapa i ens endinsem a la selva. Despres d'una bona estona caminant podem dir que no es el parc mes currat que hem trobat, ni la selva mes espectacular, ni la mes plena de bitxos, pero... el Taman Negara es la SELVA MES ANTIGA DEL MON! L'ecosistema s'ha mantingut gairebe intacte desde fa 130 milions d'anys.
un descans abans d'arribar al cim
I tot aixo te una explicacio: i es que la seva ubicacio, enmig d'una immensa vall rodejada de muntanyes, fa que cap glaciacio arribes a tocar aquesta zona, cosa que no va passar a la resta del mon. A mi em sembla algo sencillament increible, aixi que quan camino per la selva es com si hagues agafat la maquina del temps i m'hagues traslladat a l'epoca del dinosaures, i abans i tot!
Finalment despres d'una bona caminada arribem al cim per contemplar una panoramica sensacional del Taman Negara, que per cert no es un parc precisament petit.
i jo aqui pensant amb la de bitxos que deu haver-hi alla dins...
De tornada canviem la ruta i arribem a un riu on et pots banyar, curiosament molt ple de peixos! Descansem una estona gaudint de l'entorn i dels sorolls de la selva, i ens dirigim a la barqueta per creuar el riu i tornar al poble.
un dels nombrosos rius que creuen el parc
L'endema fem una mica "d'aventurilla" i ens dirigim a Goa Telinga, una cova forca complicada i plena de ratpenats. Quan arribem, despres d'una ruta molt mes salvatge que el dia anterior, al.lucinem de que li diguin cova a aixo! Es un forat creat per varies roques grosses que han anat caient i apilant-se fent un petit, o millor dit, minuscul tunel.
faig 1,80m...
Ens preparem, ens col.loquem els frontals per il.luminar el cami, que per sort esta marcat amb una corda que et fa de guia i saber per on has d'anar i no equivocar-te de tunel.
soy minero!!!!!
Entrem i anem avancant... i cada cop es fa mes estret i apareixen les colonies de ratpenats que els tens literalment a tocar del nas.
vale si, m'estic fent gran, se'm veu la calva
Finalment arribem a un tunel on la Ivana i jo ens ho hem de pensar seriosament si entrar o no... ja que hem de passar gairebe arrosegant-nos sobre el fang i l'aigua d'un rierol que passa pel fons i, a mes esta ple de ratpenats penjant del sostre! Pero la corda pren aquesta direccio, aixi que a l'altre banda ha d'haver-hi sortida, tot i que no es veu la llum per enlloc, tot es fosc.
la cara ho diu tot... vols dir que sortirem d'aqui?
Ens inflem de coratge i arrossegant-nos anem avancant i jo amb la ma vaig tocant els ratpenats per que es despertin i se'n vagin, ja que sino no podem passar! Algun que altre, tot adormit, s'instal.la a la nostre closca pero despres de dues esbatussades surten volant.
Per fi apareix una llum debil, passem una escletxa, on sort que estem primets, i arribem a la sortida! Ufffff quina aventura! 80 metres que es fan eterns, entre la foscor, els ratpenats, el no saber si passaras per els forats estrets i la pudor insoportable de la merda d'aquests animalons!! Pero quina descarrega d'adrenalina quan arribes al final!!! jauajauajua!
Pero l'aventura no acaba aqui... hem sortit pero no trobem el cami de tornada. No es facil ja que la vegetacio s'ho menja tot i, arriscar-te a trobar el cami que et diu la teva orientacio es el pitjor que pots fer. Aixi que sense deixar de cridar-nos per saber on som, la Ivana s'espera a la sortida del tunel i jo hem fico per la selva, pero torno amb les mans buides, sense una ruta a seguir. L'alternativa es tornar a creuar la cova pero, com entendreu, no ens ve massa de gust.
De cop la Ivana veu la possibilitat de pujar un parell de roques, a veure que passa, les pugem, caminem un troc enmig de la vegetacio i per fi trobem el cami de tornada, ara si! Mision Cumplida! jauajaua.
la Ivana "feliz como una perdiz" d'haver trobat el cami de tornada!
Despres de tantes excursions decidim descansar uns dies al poble de Kuala Tahan, es un lloc tranquil, el bungalow on estem no esta gens malament, es barat i el lloc es molt tranquil. Passem hores i hores llegint al porxo i contemplant el riu just davant del parc natural.
Una tarda d'aquestes, en una terrassa d'un restaurant amb unes vistes impressionants, se'ns acosta en Roberto, un noi de Tenerife que porta moltissim temps fora de casa, entre viatges per Sudamerica, que ha viscut una llarga temporada a Londres i ara que esta recorrent Asia.
Ens passem la tarda xerrant mentre fem un cafeto iun Teh Tarik (un te tipic de Malaysia, molt dolc pero bonissim). Es un tio peculiar que ha viscut moltes coses, ens explica mil aventures super extravegants i nosaltres a ell tambe, tot i no ser res de l'altre mon comparades amb les seves. Perque us feu una idea, arrenca fulles del passaport per escriure numeros de telefon quan no te mes folis o demana que el deportin quan esta a Mexic perque el bitllet d'avio li surti gratis. Entre mil converses ens ensenya unes ulleres supercurioses... aqui teniu la foto:
aquests foradets fan que el teu ull treballi per enfocar millor, no s'aprecia pero son de plastic cutre!
Doncs son Ayurvediques... aixo que ara s'ha possat tant de moda? Venen de la India i realment li van costar 4 duros, pero a la que se les posa l'Uri flipa. Veu millor que sense elles... es a dir, la seva miopia disminueix fins a poder llegir un cartell que sense elles ni idea del que posa! Molt fort!! Acabem sopant amb el Roberto i el deixem que no sap si anar a dormir a un dels observatoris del parc (ja que aixi li surt mes economic!) o quedar-se aquesta banda del riu amb la seva esterilla i el sac a meditar.
Per cert! Es el Roberto qui ens explica que les entrades del circuit de Sepang a Kuala Lumpur, nomes valen 100 RYM, uns 20 euros al canvi! Aixi que no ens ho pensem i en comprem un parell... com qui no vol la cosa ANEM A LA FORMULA 1!!!!!!!
Nosaltres seguim amb les nostres aventures, potser menys esbogerrades, pero deu ni do el que en podem explicar de tot aquest viatge... decansem uns dies i decidim pujar una mica mes al nord de Malaysia, a plantar la bandera a les illes Perhentian (ens n'han parlat molt be... esperem que no ens decepcionin!).
Malàysia
Singapur - Jerantut (Sortim de Singapur per terra cap a Malaysia i la veritat sembla un deja-vu de Hong Kong, un pais-ciutat tant petit)
Els tramits a les fronteres son un complet i absolut catxondeo. El paio de la sortida de Singapur se'n riu de la motxilota i flipa quan li dic que porto gairebe un any de viatge... llavors em pregunta si no trobo a faltar la familia, buf! que li haig d'explicar jo ara? aixi que li dic que no, que trobo a faltar el meu llit! jeje! El tio es tronxa i m'acaba desitjant un bon viatge i em diu que tingui cura (com si fos ma mare!).
adeu a Singapur!
Quan arribem als polis de Malaysia... automaticament Barcelona = Barca aixi que el tio em pregunta si m'agrada el Barca, i ho fa amb cara de que a ell no. Jo li dic que per descomptat que m'agrada i li pregunto que que li agrada a ell (pensant que em diria el Manchester...ja que aqui estan bojos!) i va i solta que li agrada el Madrid. Jaja, me'l miro amb cara de que ningu es perfecte i com perdonant-li la vida! El paio abaixa el cap i em diu rient que el Barca juga molt be. El millor de tot es quan el colega de l'oficina del costat (que esta atenent a la Iv), treu el cap per darrera la columna i em diu que el seu colega esta boig... i que ell si que es del Barca, de fet no para d'enfotrese'n del seu colega! jaja! Be, a tot aixo ja hem creuat la frontera i som a Johor Barhu.
A la peninsula de Malaysia volem veure el Taman Negara, el Parc Nacional mes important d'aquesta part del pais, pero cau molt amunt i ara mateix estem a tocar de Singapur, aixi que ens disposem a fer tot un periple per arribar el mes amunt possible, ja sigui amb tren, bus o tricicle.
Evidentment no hi ha bus directe i els trens son de nit, aixi que comenca la nostre gimncana amb un bus de Johor Barhu a Segamat. A Segamat ens diuen que el tren s'ha d'agafar a Gemas, que des d'aqui no puja cap al Taman Negara, molt be, doncs amb bus de Segamat a Gemas.
Es en aquests moments en les estacions de bus i de tren on s'han de pendre moltes decisions amb els mapes a les mans, on la Ivana i jo ens mirem i ens adonem, primer de que ja ens compenetrem sense gairebe dir paraula i segona i mes important: ens adonem que estem en una estat "de vuelta", es a dir, ens es igual si el bus dura mitja hora , 4h o 23, si hem de dormir a l'estacio o a qualsevol hotelillo d'un poble tirat, si el tren arriba a les tantes de la matinada... passi el que passi ho solucionem i no ens comporta masses problemes ni mal de caps... mai sera pitjor de moltes de les coses que ja em fet o ens han passat.
Aixi doncs, despres de mirar-nos i compendre tot aixo, seguint fent la nostre ruta per l'interior de Malaysia amb aquest nou sentiment al cap que fa que la gran part de les coses ens facin riure en comptes de preocupar-nos.
la veieu molt preocupada? jo no...
A tot aixo passem la tarda a l'estacio de Gemas esperant el tren mentre cau el Sol. El tren hauria d'arribar a les 23h pero arriba mes tard de la 1 de la matinada, aixi que ens plantem a Jerantut gairebe ales 5 del mati. Per sorpresa nostre hi ha forca gent i hi ha un home que ve a recollir a una turista per portar-la al seu hotel i ens apuntem, ja que es el lloc que preteniem anar i es superbarat.
estacio de trens de Gemas a la caiguda del sol
Dormim una estona i al mati veiem que efectivament estem ja a un poble molt mes de mutanya. Jerantut es la porta d'entrada al Parc Nacional del Taman Negara, pero com que estem cansats i el temps es el que ens sobra, descansem un dia alla abans de fer el tram final amb barca que ens portara al parc.
Singapur
Singapur (2h d'avió desde Bali)
Arribem a l'aeroport de Singapur un dels mes importants i grans del mon. Agafem el metro i sortint veiem totes les terminals conectades per skytrains que, evidentment, funcionen sense pilot, passant per sobre i sota nostre (com a les ciutats del futur a les pelis de ciencia ficcio!). Fem un transbord de linia per anar al centre i com al metro de Hong Kong, el canvi es a la mateixa andana i a mes, els 2 trens arriben a l'instant... comenca a fer por Singapur!
Singapur o Singapura, vol dir ciutat del lleo i es que la va fundar un Sultan de Sumatra que al visitar la regio hi va trobar un lleo vora el mar i va decidir fundar-hi un poble i un port (que amb el temps s'ha convertit en un dels mes importants del mon!). En l'actualitat, Singapur es una ciutat on basicament s'hi creuen milions de negocis, i es que esta ciutada just enmig de tot el sudest asiatic i pots conectar facilment Orient amb Occident, Australia i America. Aixo fa que a la ciutat hi hagi gent de tot el mon, una mescla de cultures brutal!
L'hostal tambe es una senyora "pjiada", pero dels mes economics de Singapur. Esperant que ens arreglin els llits sortim a comprar una camara de fotos nova, ja que l'antiga se'ns ha escatxarrat! (Singapur es famosa perque hi pots trobar tecnologia superbarata, tot i que el nostre pressupost es superajustat). Arribem a les botigues i centres comercials i veiem que gairebe tots estan tancats, es Diumenge? que estrany... aixo a Asia no importa! No, es el Cap d'Any Xino! i els xinesos son la comunitat mes nombrosa junt amb els indis, de Singapur.
Acabem trobant per sort nostre forces botigues obertes tot caminant per Orchad Road i comprem la nostre nova camara... decidint estrenar-la i que tregui fum, fem una de les nostres megapatejades (ja que no hi estarem massa temps a Singapur!). Passem pel barri colonial on veiem el Parlament i les Corts, una esglesia i un camp de cricket (herencia dels anglesos). 
antic camp de cricket a davant, darrera edificis que creiem que son del Normand Foster
Xino xano arribem a Chinatown on trobem algun mercat obert pero, basicament els negocis tancats i la gent al carrer. De fet, alguns carrers estan guarnits i veiem les restes d'alguna desfilada.
Caminant pels carrerons arribem a un temple on veiem que hi ha forca rebombori.
Hi entrem i veiem tots els xinesos budistes deixant penjats en cartellets els seus desitjos per l'any vinent.
no podem xafardejar els desitjos de la gent, esta tot amb xino!!!
Nosaltres no som menys i ja que ultimament la nostre floreta al cul s'ha pancit, agafem l'incens i demanem uns bons desitjos pel 2010.
Sortint d'alla caminem cap al barri una mica mes comercial i el panorama es aquest... No hi ha ningu!
Abre los ojos? Vanilla Sky? Fa por trobar una ciutat aixi de buida! avis nuclear i no ens hem enterat?
Seguim la costa i tirem cap a la bahia on trobem el mitic Merlion (barreja de lleo i peix), el simbol de la ciutat i des d'on es poden veure unes vistes espectaculars dels nous edifics monstruosos de la bahia (centres comercials, sales de cine, amfiteatres per opera... vaja molta pasta!). Tambe es veu el Singapur Flyer, la noria mes gran del mon!
Passem a l'altre banda de la bahia on hi ha "L'Esplanade", unes grades immenses i escenaris on sempre hi ha concerts gratis. Doncs be, els xinos l'han invait muntant una senyora Feria d'Abril (amb els seus tenderetes de menjar, alguns de les coses aquestes inutils que venen als xinos de barna i que a ells els hi encanten i atraccions d'autos de choque...) tot molt "canyi" pero a la xinesa. Fins i tot tenen una porta il.luminada... ole!
la porta rotllo Feria de Abril, i a darrera l'Sky Flyer, la noria mes gran del mon
Sortim de la bogeria xinesa i seguim la nostre patejada fins a la que diuen, es la font mes gran del mon, que fa espectacles de llum i so. Arribem... no sembla tant gran, pero es que a mes, quan arriba l'hora del show, m'heu de creure... es una autentica llufa! Pero que passa, que la gent del llibre Guiness no han vist la font de Montjuic amb el piromusical, o que?
aixi sembla molt espectacular, pero no es res mes del que veieu!
Tornem a casa a pota i al.lucinem perque els carrers de Little India hi ha 7 milions d'indis al carrer! Sentants, bebent als bars, compran, pero la majoria de peu xerrant. Llavors m'enrecordo del que ens va explicar el Carles (un paio catala afincat a Singapur que vam coneixer a Borneo), la cosa va aixi: els indis son la ma d'obra barata i durant el dia penquen com animals, pero quan arriba el vespre, com que molts viuen 30 en un mateix pis i es moririen de calor, surten al carrer... pero es exagerat! Lo bo es que dema es festa i estan tots mig bufes amb les birres! En fi, sopem a l'indi de la cantonada (bonissim i superbarat!) amb musica de Bollywood a tot volum i milers d'indis passant amunt i avall.
L'endema ens dediquem a veure be els barris del voltant, veiem la mesquita del Sultan i tota una serie de carrerons amb restaurants marroquins, egipcis, libanesos... tambe botigues d'antiguitats i molts cafes amb sofas i pufs al carrer on pots fumar sheesha. Passem el mati passejant per aqui i dinem a un indi bonissim.
la Mesquita del Sultan
una botiga on el Mauri es tornaria boig... la Ivana s'hi va tornar.
Per la tarda passegem per Little India on tots els indis (molts amb dia de festa tot i ser un dilluns, ja que a la ciutat es com si fos 1 de Gener!) estan de compres amb les families.
la tranquilitat...
Per sopar ens apropem a un mercat que vam veure ahir on fora et pots menjar el millor Satay (brotxetes) de Singapur a un preu raonable. Aixi que les tastem i deu ni do! Sobretot la salsa que els hi posen que porta algo semblant a les ametlles i sembla romesco!
estan bonissimes!
Ens despedim de Singapur amb un bus que ens porta a la frontera amb Malaysia (a 1 hora nomes!) pensant en que hem estat en una ciutat que no te res a veure amb Asia. Carrers i avingudes gegants, aceres perfectes, tot net... tot massa perfecte, sembla una mica la ciutat de Matrix i no una ciutat on viuen humans.
Pero tot aixo te una explicacio... multa de 250 euros al qui pixi al carrer, tiri papers a terra, mengi o begui a les andanes i al metro, fumi en llocs prohibits, aparqui malament o trepitgi una zona prohibida (herba dels parcs, mitjanes de carreteres, etc.), aixi la gent va acoquinada pel carrer i tot esta impolut. A mes, s'ha de sumar el fet de que els preus son carissims comparat amb la resta d'Asia i aqui la gent te molts diners.
En fi, un descans pel nostre caos asiatic, llastima que sigui tan cara perque segur hi haguessim estat mes dies!
Indonèsia
Kuta de Lombok - Kuta de Bali (entre 2h de moto, 1h de minivan, 5h de ferry per arribar de nou a Bali i 2h de minivan fins a Kuta... ens hi tirem tot el dia!)
Doncs si, tornem a fer un dels nostres dies criminals de transport per plantar-nos de nou a Kuta, i el primer que fem es topar-nos amb l'Ur i el Xiker al hostel que els hi van recomanar (el dels breakfast i la piscina d'hotelazo? doncs aquest!). Per llastima nostre no tenen habitacions lliures fins l'endema, aixi que per una nit anem a un altre lloc.
Els 4 dies que ens passem a Kuta es podria dir que fem ben poc. Un dia lloguem moto amb l'idea de mirar com esta el tema de les onades per fer surf i comprovem que l'Ocea Indic s'ha tornat una piscina, aixi que gaudim d'un dia de platja repetint les que mes ens van agradar: Padang Padang i Balangan Beach.
Balangan beach!
Aquella nit coincidim al Gong Corner, al restaurant "bueno, bonita y barato" que sempre anem i hi va tothom (sempre esta a reventar!), tota una colla de bascos, mes un noi de Mataro que es va casar amb una vientamita i va viure alla uns 12 anys fins que es va separar, i ara es podria dir que viu a Indonesia, i una noia d'Avinyo que porta un temps visquent a Barcelona, vaja una barreja divertida! Acabem tots a uns esglaons que hi ha davant d'un super que fot musica a tot drap i la penya fa botellon... bonissim!
Els altres 2 dies gaudim de la superpiscina del nostre hotel com mai ho hem fet! Un dia amb la companyia del Xiker i l'Ur, coincidint que es el seu ultim dia (l'endema marxen a Kuala Lumpur per pillar el vol ja de retorn a casa) i a mes es l'aniversari de Xiker. Aixi que quedem per sopar tots 4 ja que per la tarda ells aprofiten per fer les ultimes compres.
segueixen siguent increibles les postes de sol a Kuta!
Anem a sopar el Gong, el restaurant de sempre, i tots ens demanem un plat una mica especial (no l'arros de cada dia) i el Xiker, l'homenatjat, es demana la cistella de marisc i es fot les botes! Despres de sopar anem de farra i ho fem a les 2 discoteques mes famoses de Kuta. La primera es un edifici de 4 plantes amb diferents sales, concerts en directe, chill out, terrassa i jardi a dalt de tot, en resum... forca espectacular! Pero el millor de tot es que es el dia de la cervesa i la canya val 6 centims d'euro! Passem alla una bona estona fins que es posa a reventar de gent i s'acaba el catxondeo de les canyes a centims aixi que canviem i anem al Bounty, unes carpes on l'entrada es gratuita (per aixo sempre esta ple de gent i es el local de moda). Una cosa curiosa del Bounty es que no cal anar a la barra demanar, passen els cambrers amb les cartes de la beguda pel mig de la pista, demanes i te la porten sense que t'hagis de preocupar per res! L'ostia!
A altes hores de la matinada es converteix en un antro on, la majoria d'australians i australianes porten una bufa historica i no paren de fer el ridicul soberanament enmig de la pista. Nosaltres 4 ens ho passem teta ballant i foten l'idiota fins que ens despedim a "lo grande" d'aquests 2 cracks de Zumarraga, ens prometem seguir en contacte i anem a dormir.
Quan ens aixequem l'endema per anar a esmorzar, al passar per la recepcio, el noi de l'hotel em diu que tinc un paquet d'un tal Xiker... resulta ser unes ulleres de submarinisme que es va trobar a Ko Phi Phi (Thailandia) i no son res de l'altre mon, pero com ell deia t'estalvies el fet d'haver-les de llogar! Tot un detall... Si Senyor!
Es el nostre ultim dia a Bali i, per tant a Indonesia, despres de 2 mesos que se'ns han fet eterns per la multitud de coses que ens han passat, es podria dir que les pitjors, pero moltes de molt bones i gratificants. A part de que l'illa de Bali es un dels llocs mes bonics i magics de tot el nostre viatge. Ara que li comencavem a agafar el gustillo... perque s'acaba el visat que sino anavem directes cap a Sumatra (curiosament l'illa mes gran i la que no hi hem posat el peu!). Pero sempre has de deixar algo per tenir l'esperanca de tornar-hi. Aixi doncs ens despedim de Bali amb un dia de relax a la piscina, un massatge balines amb olis, fem intercanvi de llibres de lectura (l'Uri per fi troba la 3a part del "Senyor dels Anells" amb angles, be de fet no troba la 3a part, sino que troba "el tocho 3 en 1" amb mil apendixs i fricades per mantenir-lo forca entretingut.
A Kuta coneixem en David Mad Ink, un tatuador indonesi que fa dibuixos personalitzats i ens transmet molt bon rotllo. A diferencia de la seva competencia (els carrerons de Kuta etan plens de tatuadors), ell no presiona a ningu per tatuar-se, sap que es per tota la vida i dona molta importancia al cos d'un mateix. Es per aquesta rao que decideixo donar el pas amb una idea que tenia ficada al cap, ja abans de marxar... Com li m'ha agradat molt i el David fa coses brutals, m'acabo fent una enscripcio amb llengua Bali. Una llengua molt antiga procedent de la India que la gent coneix transformada a l'alfabet occidental, pero l'alfabet original hi ha molt poca gent que el sapiga i com que es el que vull el David ha de buscar ajuda per trobar l'inscripcio que busco.
Despres d'aixo anem a sopar a un lloc bonissim de pizza i pasta i a dormir que dema ben d'hora marxem cap a Singapur!!
Indonèsia
Sengiggi – Kuta (2h amb una moto on es veuen 2 persones anxovades entre 2 motxilles, i a sobre ens cau un xafec historic!)
Desde Sengiggi volem anar a Kuta, una poblacio situada al sur de l’illa de Lombok, que com podeu veure te el mateix nom que la ciutat de Bali, pero no te res a veure! Es el lloc ideal per explorar tot el sur de l’illa, el problema es que el bus d’agencia val un paston… i amb els busos locals ja sabem com van les coses! Aixi que agafem la idea, molt basca, de llogar una moto i anar des de Sengiggi a Kuta amb les motxilles “a cuestas”! Evidentment la idea la copiem dels sonats del Xiker i l’Ur, pero la fem una mica mes besita ja que ells son 2 i lloguen 2 motos… nosaltres nomes en lloguem una! Llogar la moto tots els dies que estarem a Kuta ens surt mes barat que els 2 bitllets nomes per anar fins alla!
Arribem a Kuta i no es gairebe ni un poble, alguna casa i barraques davant de la platja… aixo si, hi ha unes quantes guesthouses totes amb forces guiris ja que es un lloc bastant famos pel surf.
Passem uns dies a Kuta amb la nostre moto i recorrem la costa que es molt abrupte i gairebe verge: platges de mitjalluna amb ningu mes que nosaltres rodejats de muntanyes i alguna cabra o bufal d’aigua!
la costa sud de l'illa de Lombok
ramat de bufals d'aigua pasturant just a la platja
Un dels dies explorem els spots famosos per fer surf i tirem per carreteres infernals plenes de sots fins a la platja de Mawi. El problema es que plou cada dia i la carretera esta tallada aixi que avancem un troc fins que ja el fang ens fa parar. Llavors apareix un ramat de bufals i un pastor, ens saludem i seguim a peu. Caminem i caminem i no hi ha manera d’arribar a la platja… finalment desistim i quan tornem a la moto veiem que el pastor encara hi es i a sobre s’ho ha currat i ha tallat unes branquetes i les ha posat a sobre el seient perque no ens cremem el cul quan arribem. Evidentment son molt llestos i quan marxem el pages m’esten la ma com demanant diners… jo li dono la ma com fan els senyors i amb cara perplexe hem demana una mica d’aigua: “D’aixo si que te’n dono, i tota la que vulguis”.
platges aixi... i no hi ha ningu! que mes es pot demanar?
Ens arribem a Geruput, un poble coster on hi ha un dels spots amb onades mes facils, sigui pel tamany o sigui perque trenquen en un banc de sorra i si caus no et trenques la crisma! Per arribar-hi pero, has d’agafar una barqueta des del propi poble a un preu desorbitat i a aixo se l’hi ha de sumar que el lloguer de la taula tambe es a preu de rics, aixi que ens comprem uns cacauets i observem des del port com els nens juguen a l’aigua.
el port de Geruput amb els nens i les barquetes... i les taules de surf que no faltin!
Finalment tornem cap a Kuta buscant l'spot de Segger Reef que el tenim just al costat i, de bones a primeres ens equivoquem i acabem a l’entrada del Novotel, l’unic resort que hi ha a tota la costa sud de Lombok. Aixi que com que el parking es gratis , fem una capbussada a la seva platja privada.
Despres si que trobem Segger i la veritat es que es un lloc espectacular amb penyasegats i roques que entren al mar... i les onades son increibles!
L’endema lloguem taula i cap a Segger, sincerament amb els “cataplins” una mica per corbata, ja que les onades son de les mes grosses que he vist mai i es un trencant amb un escull de corall a sota (si t’espinyes pots acabar trinxadet!).
l'entrada a l'spot de Segger reef! on has de caminar per sobre el corall vigilant de no trinxar-te els peuets!
una "onadeta" a Segger reef, des d'alla, la vista de la costa es increible!
Pero no se perque pero a la que em poso a l’aigua canvio la por per l’al.lucinament d’estar en un lloc tant flipant! Despres de remar una bona estona fins on trenquen les onades s’acaba el moment “flipetis” i ens hem de posar serios… deu ser l’actitut, la sort o les onades (que son immenses pero trenquen perfecte!), pero les dues primeres onades que intento les agafo i son les dues onades mes besties que he agafat en la meva vida! i descriure el soroll de l'onada trencant darrera meu, la velocitat, la paret d'aigua que s'aixeca al meu costat... be es per escriure 3 pagines o resumir-ho com ho resumeix tothom: es aquella sensacio que nomes sents quan fas surf, pero en aquest cas, per mi, multiplicada pel tamany d'una onada d'Indonesia! Brutalll!!!
la posta de sol d'Indonesia que no falti! des de Segger reef... al fons l'Indic
Indonèsia
Ubud - Sengiggi (1h de barca i 1h de minivan)
Ens plantem a Sengiggi, el que deuria ser un poble de pescadors i ara hi ha un parell de resorts i algunes cases d'allotjaments... I no es per menys perque es tracta de mes de 10km de platges verges i completament desertes!
costa de Sengiggi
no esta mal no? Si us hi fixeu a dalt a l'esquerra es veuen petites les illes Gili
Un dia lloguem moto per recorre la costa amunt i avall... una costa agreste i molt poc explotada...el que fa que trobis platges superespectaculars, de dificil acces i on no hi ha ningu!
i que has de fer quan no hi ha ningu... doncs el mono estar clar!
un banyet entre tram i tram de moto sempre va be!
I es que l'illa de Lombok s'esta posant de moda ara enfront al turisme... I just ara comencen a explotar la seva riquesa natural, ja sigui la seva costa, la seva muntanya amb el volca Rinjani o tot el sud de l'illa amb les seves onades per fer surf! Aixi que a qui l'interessi, es ara el moment d'anar-hi!
El poble de Sengiggi en si no te massa res: una bona platja llarga i tranquila, una petita cala que pertany a un resort i un lloc mes o menys bo per agafar onades (tampoc res de l'altre mon!). Aixo si, hi ha una "bakery" espectacular on cada dia cau algun donut, brownie, banana cake o el que hi hagi! Jaja!
la platja del poble amb les barquetes dels pescadors
Indonèsia
Ubud – Gili Islands (1h de bus de Ubud a Padang Bay, el port de ferrys. Agafem el ferry de 5h fins a Lembar, el port de Lombok. Una minivan d’una hora fins arribar a Bangsal, on agafem despres d’un megatormenton una barca a tope de penya i motxilles i amb les onades que hi ha no fem mes que patir).
Aquesta foto no es nostre! pero aixi veieu quines illetes mes xules!
Nosaltres vam estar a la que teniu mes a prop, la Gili Trawangan.
El mes flipant d'aquestes illes son les seves platges i el corall que les envolta!
Fem caminant tota la volta a l'illa tardant tant sols 1h30 min caminant per aquestes platges!
A l'illa no hi ha vehicles de moto... aixi que els unics mitjans de transport son:
anar a peu, la bicicleta o els carros de cavalls que funcionen com a taxis.
I com veieu la carretera es la propia sorra de la platja o a vegades fang.
Hi ha un cami que creua l'illa per l'interior... us recorda a algo?
Es "Lost"... el poblat de Los Otros!!
Bromes a part, a l'illa nomes hi ha aquesta muntanyeta.
La gent que viu a l'illa... ambient tipicament "isleno", viuen tranquil.lament amb la seva gent, la seva caseta i el seu petit negoci! Per no haver, no hi ha ni policia!
Nosaltres ens passem 5 dies sols a la platja devorant llibres sota alguna ombra i fent capbussades a l'aigua cristal.lina del mar!
... i quan ens cansem de tirar-nos a la sorra fem un stop dinant a una cabanyeta de palla
A part de la sorra fina i blanca hi ha coralls per tot arreu
que els locals i turistes aprofiten per decorar bungalows i cabanyetes...
no hi ha res mes a fer!! Es "Paradise" total!
Enmig d’aquest paradis no hi podia faltar la iaiona del poble amb el seu ”warung” (restaurant local) amb menjar bonissim, bona quantitat i tirat de preu. Es alla on una nit coneixem a l’Ur i el Xiker, dos bascos de Zumarraga que gairebe estan acabant el seu viatge de 5 mesos pel sudest asiatic i que, com no podia ser menys amb sang basca ; li foten un parell de pebrots q tot i ens expliquen cada animalada que deu ni do… i entre les seves aventures i les nostres ens petem de riure! Tot i portar la guia, passen d’ella pero les coses els hi acaben sortint be, perque com creiem i hem apres en aquest viatge, tot es tracta d’actitut!
Sopem un parell de vegades mes amb ells i ens quedem fins les tantes xerrant. No ens despedim massa... ja que sabem que tornarem a coincidir... sino es a Lombok, sera a Kuta de Bali, ja que ells tenen el vol a Kuala Lumpur, un dia abans que el nostre a Singapur.
Ells tambe fan un blog de viatge, la veritat molt mes currat que el nostre, pero l’Ur es dissenyador web... no s’hi val, juga amb avantatge!
Podeu consultar-lo a www.galduta.com o al menu de la dreta del nostre blog.
Indonèsia
Kuta - Ubud (aquest cop si, ja farts dels busos locals... minivan d'agencia forca barata i amb 1h ens hi plantem!)
Ubud es un poble bastant petit i tirat enmig de les muntanyes pero superfamos perque hi van artistes d'arreu del mon. Aixo ha fet que embogis amb botigues "fashion" que han invait els seus carrers (a l'estil del Born), galeries d'art... vaja que fins i tot el forn ven pa de disseny a preu de rics!
tocant el nassarro al Barong el drac de Bali, totes les portes tenen un mur com aquest
Aixo comporta preus desorbitats en allotjament, restaurants i qualsevol activitat cultural. Tot i aixi, com sempre, trobem el nostre raconet: un bungalow de conya amb esmorzar inclos i jardinet a davant, un restaurant superhippie amb taules llargues a compartir i algunes al terra amb pufs, on el menjar esta bonissim i a preu de motxileros, i on sempre has de fer cua (esta petao de gabatxos... com la resta del poble!) i pel que fa l'activitat cultural ens decidim per la que mes il.lusio ens fa, la Dansa del Kecak amb foc.
la posta de sol des del nostre jardinet
El Kecak es una dansa mil.lenaria en que uns ballarins interpreten una historia (normalment contes hindus) mentre un grup d'uns 80 homes, cantant i produint sons guturals, fan la musica que acompanya als ballarins. Nosaltres curiosament veiem la representacio de la mateixa historia que vam veure a les titelles de Java. els homes cantant esperant a que apareixin les ballarines
Els ballarins van amb uns vestits tradicionals molt espectaculars, pero el mes impressionant de tot es el grup de 80 homes... tots cantant amb una coordinacio increible. A nosaltres ens encanta el moment en que tots es posen a cantar la paraula "kecak" repetidament fent una base ritmica forca divertida... d'aqui ve el nom de la dansa i la Ivana i jo ens passem 2 dies cantant pel carrer: "kecak... kecak"!
Un fragment de la dansa:
http://www.youtube.com/watch?v=jRDmEFdvgJE La sorpresa ve al final, ja que la dansa Kecak tambe es considera un acte religios, i surt un paio que en un suposat estat de "trance" i camina i balla sobre les brases d'una foguera feta de clofolles de cocos... impressionant!
Dansa del foc:
http://www.youtube.com/watch?v=pQOgTw8nesY&feature=related Els 2 dies seguents lloguem moto amb l'intencio de, mantenint com a base el poble de Ubud, visitar gran part de l'interior de Bali. Doncs be, finalment fem mes de 300km amb la moto (una mica tronada!)
Arranquem i ho fem visitant el Gunung Kawie, una especie de santuari, temple i cementiri ubicat a una vall amb un rierol... un lloc molt guapo amb altars escavats a la roca i piscines sagrades.
els altars escavats a la roca (heu vist a la Ivana? flipeu amb la proporció)
Veiem forca moviment de locals i es que ens assabentem de que al ser lluna plena hi ha ceremonies a tots els temples mes importants.
D'allà comencem a tirar muntanya amunt durant una bona estona, de fet pugem tant que comença a refrescar i tot! Fins que arribem al mirador des d'on es pot veure el Batur, un dels volcans mes actius de Bali (tambe situat enmig del que va ser un immens crater, com el volca Bromo). El lloc es brutal, amb el cono del volca i el llac al costat.
Panoramica del Batur:
http://www.youtube.com/watch?v=mhFdQBSUeAQ No contents amb aquestes vistes, baixem fins a les faldes del con on trobem un paisatge increible anant amb moto per una carretera rodejada d'antics rius de lava.
no s'aprecia massa bé però aquest verd son hervetes que creixen entre rius de lava negra
Comença el tormentón aixi que decidim anar tirant, ja que volem visitar també Pura Besakih, el temple mes important de Bali. Pel cami una dona ens para enmig de la carretra i ens beneeix la moto i a nosaltres, aixi que debem fer una fila important amb tot de flors davant del manillar de la moto i una floreta que surt del casc!
Arribem a Pura Besakih i hi ha una moguda de gent important. Families i mes families van passant, tots vestits per la ocasio, a fer les seves ofrendes. La ubicacio del temple es al.lucinant... son mes de 50 estructures situades a la falda est del Gunung Agung (un dels volcans mes alts d'Indonesia amb mes de 3400 metres) i on, des de dalt les vistes de tota la costa est de Bali son impressionants.
Decidim dinar abans d'entrar i ho fem amb tot de locals que dinen el plat especial del dia, un porc sencer rostit! Anem cap al temple i nomes entrar ja ens venen a liar tot de satrapes que ens diuen que no podem entrar sense una persona local... despres de intentar-nos pendre el pel amb falsos cartells en angles, la Ivana els hi diu quatre de fresques al descobrir que entre ells no s'han posat d'acord en els seus arguments i ens enganxem de ple amb les seves mentides. Evidentment ens acaben dient que podem entrar sense haver de pagar a cap guia que ens acompanyi.
la gent fent les seves ofrenes i les teulades que tant li agraden a la Ivana anomenades per ella "Papua"
Els temples són superxulos pero tots més o menys iguals, aixi que anem pujant i pujant, temple a temple tot veient les families fent les seves ceremonies, fins que arribem al temple mes alt on les vistes són mes o menys bones, ja que el dia esta forca tapat gris.
allà al fons es veuen les muntanyes de la costa est de Bali
De fet la superfoto es a l'entrada, quan veus tots els temples que pugen i el Agung al fons tot imponent, pero nosaltres nomes veiem aixo:
al fons s'intueix la presencia imponent del Agung
Tornem destrossats cap a Ubud tot passant per Semarapura, una ciutat on hi ha unes Corts hindus forca antigues... a nosaltres ens serveix per fer un "alto en el camino", ja que el tutte de moto ha sigut important!
L'endema torne-m'hi... tirem directes per tota la carretera de la costa fins arribar a Tirtta Gangga, un antic palau aquatic, tambe a la part de dalt d'una muntanya.
a darrera de la font central hi ha la piscineta on vam fer un chapuzon!
Son uns jardins molt macos amb estatues dels deus hindus i estanys amb peixos. El millor de tot es l'estany que pots creuar caminant sobre unes pedres (igual que a "Humor Amarillo" feien amb les "zamburguesas"!).
aqui "el chino cudeiro" a punt de comencar la prova
Tambe hi ha una piscina on ets pots fer un banyet com si fosis un princep hindu... ja que es una piscina conservada igual que fa 1.000 anys, de pedra, amb estatues de garudes i amb l'aigua congelada (ja que baixa de la muntanya) i cristal.lina.
Dinem alla i de tornada a Ubud visitem la Goa Gajah, un santuari on hi pots trobar una cova (amb una entrada espectacular rollo Indiana Jones!) dedicada a Ganesha, el Deu de la felicitat hindu).
sembla la Ivana Jones entrant al Templo Maldito
Es pot caminar per la petita vall i anar trobant petits temples dedicats a Buda i curiosament en els marges dels camins hi ha figures de monos o granotes gravades en pedra... algo molt freak!
Finalitzem la nostre "road movie" de 2 dies i decidim anar a mes platges de somni, pero ja fora de Bali... a Lombok, l'illa del costat. Ens fa pena deixar Bali, pero Lombok te molt bona pinta!
Ah! per cert a tot Bali estan bojos per les Vespas i les tunegen de qualsevol manera aquest deu ser d'un artitsta d'Ubud
Indonèsia
Lovina - Kuta (mig dia agafant 5 minivans diferents, passant per Denpassar, la capital de Bali, canviat d'estacio... vaja un cristo!!)
Per anar de Lovina a Kuta (creuar l'illa de nord a sud), la Ivana i jo seguim cabuts en agafar el transport local i no d'una agencia i... com no podia ser menys, Indonesia ens torna a demostrar que hem fet el primo!! Aquest cop si que ja n'hi ha prou de que ens prenguin el pel... la proxima, agencia i tot fet.
Arribem a Kuta... buf! quin lloc... Podriem dir que es l'autentica capital, aqui hi pots trobar les millors marques del mon, el Hard RockCafe, totes les botigues de surf que vulguis i sobretot... australians!! Es podria dir que es el Lloret de Mar dels australians...cents i milers de bars i discoteques on cada nit es reuneixen!
Be, enmig de tot aixo busquem allotjament i, tot i ser temporada baixa, tot esta ple i el que no, a un preu triplicat al que posa a lanostre guia! (Arrel d'aixo hem tret la nostre teoria, ja que Indonesia es el pais on mes diferencies de preu hi ha, i es que la guia va estarfeta poc despres dels ultims bombassos del 2006, llavors no hi havia casi turisme... ara ja fa molt de temps d'allo i ja tornen a tenir els hotels a reventar i els preus pels nuvols... a saber que deu ser aixo a temporada alta!)
aquest és el monument a les víctimes del bombasso del 2002, pell de gallina
De totes maneres, si busques... trobes i acabem trobant el nostre lloc, un hotel mig cutre a un preu raonable, pero et serveixen l'esmorzar inclos al seu germa gran (a escasos 50 metres) i te piscinaaa... yuhu! Deixem les motxilles i a primer cop d'ull Kuta no ens agrada gens... pero com que al final ens hi passem uns dies, trobem mes que res, que és pràctica!
Anem a la platja de Kuta, ultrafamosa pel surf, els bikinis i la sorra blanca i hi trobem... que les onades no són espectaculars (tot i aixi deu ni do!), de bikinis ben pocs (de fet, si les noies es posen en bikini són assaltades per legions de joves que els hi fan fotos amb el mòbil) i la sorra, i sobretot l'aigua, brutíssima!! No exagerem si diem que entre els 2 no hem vist mai una platja tan bruta en la nostre vida!
això si... les postes de sol són brutals!
i la Ivana s'ho passa teta fent el tonto!
Més endavant però, ens acabarem assabentant de que no és aquest l'estat natural de la platja, ja que els nois de l'institut tenien una setmana de festa i la platja queda guapa despres de les parrandes que es peguen a la nit, juntament amb la dels australians, ja que s'apropa el dia Nacional d'Australia.
A part d'aixo, l'ambient que es respira de surf és increïble. Es tanta la bogeria que et trobes imatges com aquestes...
Coca cola patrocina la neteja de les platges (falta li fa)
si senyors Ronald McDonald tambe fa surf... increible
I no es per menys ja que Kuta es la base ideal per llogar una moto i una taula de surf i anar cap ala Peninsula de Bukit, a pocs km, a fer surf a uns dels millors llocsdel mon! Aixo fa que gairebe cada mes hi hagin competicions de surf i tambe s'hi hagin instal.lat totes les marques mes conegudes. A part s'hi han de sumar les botigues de lloguer de material, escoles de surf i revistes i diaris gratuits de surf per tot arreu... No es parla de cap altre cosa: a quina platja aniras? saps si hi haura bones onades? com estan les marees? Vaja que si t'agrada el surf, es el paradis! Fins hi tot el pagesos al camp van amb banyadors Billabong!
Tambe es pot fer surf a la platja de Kuta i, evidentment es el que fem, treient aixi un altre dels somnis de la nostre vida... haver fet surf a Bali!
apa a l'aigua!
Un dia lloguem moto i anem cap a la part sudoest de l'illa on es troba el famos temple de Tanah Lot, conegut per la seva ubicacio, i es que es troba a dalt d'una roca enmig del mar, a escasos metres de la costa. Segons el nivell de la marea hi pots pasar caminant o nadant.
el temple de Tanah Lot enmig del mar
Un cop hi arribes al temple veus que es tota la costa la que esta formada per penyasegats de roca fosca que amb el pas del temps i l'erocio de l'aigua ha anat formant forats i diferents formes a la propia pedra produint paisatges molt espectaculars!
Caminem arramangats fins el temple, pero per questions hindus t'han de beneir per estar alla.... Aixi doncs et fan beure d'una font d'aigua que surt de l'interior de la roca (algo forca curios ja que estem enmig del mar) i despres et posen una flor a l'orella, t'enganxen uns quants grams d'arros al front i ja pots visitar les afores del temple, ja que als temples hindus mai hi pots entrar a dins.
ja beneits i morenos! (heu de pensar que nosaltres no ens adonem de lo negres que estem)
Ens estem una estona per alla i recorrem els camins dels voltants fins que decidim marxar a la recerca d'una platja perque la xufa que cau no es pot aguantar.
Aixi ho fem, desviant-nos per un cami trobem una platja de sorra fosca, sense ningu i on per banyar-te t'has de jugar la vida peruqe la forca de les onades es descomunal!
Ens dirigim cap a la punta sud, a la Peninsula de Bukit, abans pero parem a dinar a Kuta.
Ens passem la tarda buscant la famosa Dreamland Beach, ficant-nos per camins de cabres, carreteres, donant voltes i preguntant... per sort, anem trobant d'altres platges amb sense tant nom pero superespectaculars igual, ja sigui per fer surf o com per gaudir estirat i fent alguna capbussada en aquestes aigues cristalines.
Primer Balangan Beach, un petit poble amb casetes de bambu, ple de petits allotjaments pels surfistes que venen a fer o a aprendre a fer surf.
nens jugant a la platja de Balangan (alguns a aquesta edat ja fan surf i flipes!)
I despres Padang Padang, aquesta si forca famosa! Ja per accedir a la platja has de passar enmig de dues roques enormes i llavors arribes a una cala de sorra blanca envoltada de penyasegats amb selva infestada per una comunitat de macacos. Fem una capbussada i tirem cap a casa amb un gran xafec que ens cau a sobre.
l'entrada a la platja ja es forca espectacular!
L'endema ens passem el dia a la provincia de Bukit. Aconseguim trobar la Dreamland, s'ha de passar per una megaporta d'un resort presidida per una estatua de Garuda... que imposa que t'hi cagues! L'unica platja que paguem i despres de tot, es podria dir que la pitjor platja de Bukit.
Han construit un bar-restaurant amb una piramide de vidre que xoca a la vista... amb lo bonica que podria ser en el seu estat natural! A part de que esta plena de merda i de les famoses onades, no en veiem ni una! Tot i aixi trobem un raconet i fem un parell de capbussades.
un banyet a la Dreamland
Dinem i ens dirigim a Padang Padang... una platja que trobem impressionant!
la platja de Padang Padang un lloc molt especial
I despres ens dirigim a Uluwatu, l'Uri esta nervios i tot!! Deixem la moto i baixem tot un cami d'escales fins arribar a un seguit de cases penjades en un penyasegat. Seguim i arribem a la que seria la platja de Uluwatu, amagada entre les roques.
Basicament es un troc de sorra cobert per tots els penyasegats i per ficar-te a l'aigua, hi ha una mitja lluna per on piquen les fortes onades.
El lloc es bastant magic, la llum del Sol que es cola entre les mega roques que t'envolten... pero el mes impressionant es pujar una escaleta de fusta per enfilar-te a una de les roques on hi ha un mirador amb un petit bar i des d'alla es veu la punta d'Uluwatu i les famoses onades a dins del mar.
la Ivana entre les roques d'Uluwatu
Ens quedem una estona al mirador veient els surfistes agafant les onades i algunes de les novies ptint des del mirador... a tot aixo amb la posta de Sol de cara!
el mirador d'Uluwatu
No nomes les onades a Uluwatu son fotudes... l'entrada i la sortida al mar amb la taula es fotudissim!! Ja que has de controlar que les onades no t'estampin contra les roques. Imagineu-vos la forca de les onades que des del mirador, cada cop que una onada trenca, la pedra (enorme!) tremolava!
el paisatge increible d'Uluwatu
La veritat es que no sabem per fer surf, pero tant sols per estar alla, es un lloc increible!
Una panoramica d'Uluwatu:
http://www.youtube.com/watch?v=hw7kpVYNAgY
Abans pero de que el Sol marxi pero sota la linia de l'horitzo, anem al Temple d'Uluwatu, un temple hindu penjat a dalt dels penyasegats. Per entrar, com que l'Uri va amb calca curta, li posen el sarun i als 2, per respecte, una mena de cinturo... questio, que fem una fila!
amb faldiletes
El temple mola, sobretot per la seva ubicacio i com que la posta de Sol queda just darrera, t'ofereix imatges com aquesta:
Al penyasco esta invait per una comunitat de monos cabroncetes que a la que et despistes et foten algo. A la guiri de davant li foten les ulleres de sol i a mi m'intenten treure l'arracada de l'orella... no ho va aconseguir!
els penyasegats de la punta sud de la península de Bukit, davant... l'Oceà Indic
Altre cop doncs, tornem cap a Kuta empapadets de la pluja!
Per ultim, abans de marxar de Kuta ens fem un massatge balines d'una hora amb "aceitito" i tot! Demà marxem cap a l'interior de Bali.
Indonèsia
Bromo - Lovina (8h de bus, com diuen ells, en classe exekutif! i no es per menys... vaya bus!)
Per cert, no us penseu que posem els noms aixi expres de les classes de busi trens... i es que en Bahasa indonesi es diuen i s'escriuen aixi de debo! Bonissim!! jaja!
Be, ens deixen enmig d'una carretera encara amb els ulls enganxats de son i de nit. Ens situem, fem un cafe a l'unica botigueta que comenca a obrir i es llavors quans ens adonem de que hem canviat l'hora... i nosaltres sense tenir ni idea... es una hora mes a Bali.
Busquem allotjament i notem que estan de "lowseason" (temporada baixa) i els preus baixen a tope. L'Uri trova un "resort" per flipar per 4 duros, amb un jardi molt bonic on hi ha estatues hindus per totes bandes, un bungalow amb banyera exterior brutal i esmorzar de luxe inclos!! que mes podem demanar?
el nostre bongalow amb el luxe de jardinet!
Lo de la temporada baixa es al.lucinant, estan desesperats perque compris, perque consumeixis als seus restaurants, perque lloguis les seves motos... esta ple de jubilats alemanys que tenen la seva propia casa (hi ha cases de somni per 4 duros! ho expliquem mes tard) i 3 guiris pelats... entre ells nosaltres.
Ens tirem alla uns dies gaudint del nostre superbungalow de luxe, de les platges i de l'ambient de Bali que es completament diferent a la resta d'Indonesia.
Bali es l'ultim reducte d'hinduisme que queda en aquest pais i aixo es nota! Per tot arreu hi ha temples i estatues , tothom deixa ofrendes als deus propis de Bali, entre ells el Barong, un drac que protegeix l'illa dels mals esperits i que ens agrada especialment.
En general es respira un ambient molt menys carregat i no tan retrograda... aixo es tradueix en que, per exemple, la Ivana pot passejar amb tirants pel carrer sense que els homes la despullin amb la mirada i les dones la mirin com si fos una fresca, o gaudir de la platja amb bikini (cosa impensable a la resta de les illes). Tambe trobem cervesa sense cap problema i a un preu raonable! Les dones ja no van tapades i les veiem als bars juntes xerrant amb les amigues i fins i tot alguna fumant un cigarret. En resum, que ens relaxem i, com molta gent ja ens havia comentat, respirem aquest ambient tant diferent que te l'illa de Bali.
Les platges del voltant de Lovina son de sorra grisa, s'hi esta de conya perque no hi ha ningu i son llargues per fer grans caminades. Aixo si, sempre se t'apropen unes quantes dones per intentar vendre't algo, des d'una samarreta a un sarong (teles tipiques de Bali amb diferents estampats que pots utilitzar com a pareo, estovalles o el que vulguis). En vistes de que no els hi comprarem res, es posen a petar la xerrada amb tu... monissimes.
platges de sorra volcanica ideals quan cau el sol, sino la sorra crema tant que no s'hi pot estar
Un dia decidim llogar moto i anar a recorre els voltants. Per primera vegada veiem com es Bali, molt abrupta, amb muntanyes que arriben fins el mar.
el litoral de Bali desde la muntanya
Veiem una cascada no massa espectacular pero que el lloc on es troba es forca amagat i ple de minitemples entre la selva que ho fa encantador.
Seguim el cami i arribem a unes aigues termals naturals (que fan forca pudor a sofre), ubicades enmig d'un jardi tropical espectacular. Ens hi tirem una bona estona gaudint dels banyets i dinem alla mateix (ja que cau un xafec digne de l'estacio de pluges!).
un catxondeo de lloc... els mateixos es tiren a l'aigua sense saber nedar!!!!pero se'n enfoten...
Un cop mes em foten les xancles... pero just quan marxavem una dona treu d'una bossa totes les sandalies de la familia i entre elles apareixen les meves! Haurieu d'haver vist la cara de la dona quan em vaig posar les meves xancles, li vaig donar les gracies i me'n vaiganar.
Per la tarda tirem cap a l'interior i arribem a la Gitgit Waterfall, aquesta si... una senyora cascada!
del calibre de les de Pakse a Laos
I per ultim visitem un temple que resulta ser de l'estil del famos temple de Borobudur (a l'illa de Java) forca bonic, sobretot per les vistes que te.
que malaits els budistes com saben buscar llocs on fer els temples, aixi tothom medita!!!
Tornem a temps per fer una de les nostres cervesetes de Happy Hour (mes barateta i amb cacauets "for free") i la Seafood Basket, una cistella plena de peix, gambes i calamars... un festival a preu de saldo!
L'endema ens aixequem a les 5 del mati, agafem una barqueta tipica de patins i tirem mar endins per veure el simbol de Lovina... els dofins!
La veritat es que al principi no veriem mes que unes quantes aletes a la superficie de l'aigua i a mes no paren d'arribar barques i mes barques, fins que de sobte el noi que porta la nostre barqueta s'aparta de la mutlitud i junt amb un parell de barquetes mes veiem prop de 20 o 30 dofins saltant al costat nostre, segurament pescant ja que davant seu salten mogollon de peixets petits
veiem els dofins mentres surt el sol...
Al cap de dues hores tornem encara amb llaganyes a esmorzar al nostre superjardi balsamic.
A Lovina veiem molta gent gran d'Holanda, Alemania i altres nacionalitats que viuen o tenen una caseta a la zona... i tot caminant veiem un parell d'agencies immobiliaries amb fotos i preus de cases. La Ivana i jo no ens creiem el que veiem. Cases de somni amb un jardi, piscina, 4 habitacions i a dalt d'un penyasegat a la costa nord deBali... per....170.000 euros!!!!
Tranquils no hem demanat la hipoteca encara pero es mes barat que un pis de Barcelona de 40 m!
Indonèsia
Jogya - Mount Bromo (despres de barallar l'opcio de pillar el trajecte amb un bus directe pagant mes, decidim, com sempre hem fet, anar pel nostre compte... aixo implica 6h de tren de nit fins a Surabaya, 3h a l'estacio, canvi de tren i 2h mes fins a Probolinggo i agafem un "bemo", el transport local d'aqui que ens porta a l'estacio i un altre bemo carissim i on tenim una picabaralla perque tenen estipulat que els guiris paguen 25.000, quan els locals no arriba a 10.000 el que paguen! finalment arribem a Cemara Lawang).
Camara Lawang es el poblet des d'on vas a visitar el Bromo (el volca mes actiu de tota Indonesia). Esta situat a 2400m mes o menys i la pujada amb la minivan es al.lucinant: veient la gent treballant als camps que estan a les pendents de les muntanyes. El que no sabiem d'aquest poble es que caminant mig kilometre des d'on dormim apareixem la cresta del crater de mes de 10km de diametre, on a dins hi ha els conos del Bromo i el Batok, entre d'altres.
el Bromo a l'esquerra i el Batok a la dreta i enmig la dessolació...
El paisatge es increible... sembla la Lluna, si no fos per la mica de verd que hi ha. De cop veiem que no tot el que passa per sobre els pics dels volcans no son nuvols... sino que del Bromo no para de surtir-hi fum i vapors constantment! Wuuu!! com es decideixi avui a fotre un pet...
la Ivana contemplant i pensant... vols dir que no petara?
per que veieu la panoramica:
http://www.youtube.com/watch?v=KoY6o3Y6fkk
Hi ha ues coses mes al poble que no sabiem... una ens la podiem imaginar i es que fot un rasca important. I l'altre es que, efectivament, tot el poble en general es un timo pels guiris: els preus son desorbitats... tot i que sempre ens les empesquem per treure una bona sopa calenta (com no, de fideus!) a un preu ridicul.
L'endema despertador a les 4 del mati... de nit i amb un fred que pela pugem a un jeep que ens portara a un mirador natural a 2700m des d'on (si el temps ho permet) pots veure sortir el sol i observar la imponen imatge dels volcans. Ves per on que dins del jeep coneixem 3 paios collonuts de Vigo.
Arribem dalt i els nostres ulls no es creuen el que veuen.. hi ha caravana!! Al mirador pel cap baix hi ha 300 nens que han vingut amb autocar amb l'escola i 20 guiris mes. Passen els minuts i surt el Sol (o aixo suposem) perque tot esta ple de nuvols, estem tant amunt que no veiem res, tenim els nuvols per sota. Suposadament a la temporada seca no hi ha nuvols, pero com que es temporada de pluges... el que veiem es basicament el que veurieu amb un foli en blanc... vaja... res!
Els de Vigo diuen que en tenen prou de fred per veure boira... aixi que baixem altre cop i ens dirigim al centre del crater. Baixem del jeep i enmig d'aquell desert de sorra que se't fica per totes bandes del vent que fa, i envoltats del que va ser un crater enrome fa moltissims anys enrerre... fa impressio. Comencem a caminar per alla per dirigir-nos a la cresta del mitic Bromo.
el vent que fa es brutal ... per cert aixo que es veu es un temple hindu per que no s'enfadin el deus
Alla dalt es practicament impossible respirar quan el vent et llenca la pudor a sofre (o a ous podrits) que no para de sortir del fons del crater. La Ivana i jo al.lucinem de poder estar alla i veure un volca de tant aprop treient fum a tant sols 50 metres.
l'escalinata per pujar just a la cresta del crater
fa fred i pudor a sofre (es a dir a ous podrits), pero es la canya!
aixo que veieu es el fons del crater... nosaltres flipant!!!
una panoramica del crater mateix!:
http://www.youtube.com/watch?v=c6wUDiNuIhw
Tornem cap al poble a esmorzar com els campions amb un bon "Banana Pancake", ens despedim dels de Vigo (ells marxen a Borneo) i fem un canvi de plans i marxem aquell mateix dia... ja que aqui barat, barat no es pot dir que sigui la vida. Cansats de que amb busos locals perdem diners i temps, anem una agencia i enganxem un bus directe des de Bromo cap a Lovina, ja a l'illa de Bali, que durara tota la nit amb el ferry entre illes inclos. Aixi que dema ens despertarem a un poblet de pescadors a la costa nord d'una de les illes mes famoses del mon... en molts sentits! Buaahh... estem mes que emocionats!
Indonèsia
Jakarta - Jogya (9h amb tren "bisnis")
Increible, pero cert... aconseguit el segell d'imigracio per fi marxem de Jakartaaaaaaaaaaaaa!!!
Pillem un tren de 9h bastant infernal per dormir, ja que a cada parada pugen milers de venedors cridant, pero comode i ampli... fins i tot sopem alla mateix de plat, amb cambrers que van passant amb plats d'arros i fideus (no podia ser menys).
Arribem ben d'hora a l'estacio de Jogya, te un aire a l'estacio de trens de Portbou, i es bonissim perque miris on miris hi ha art: quadres penjats de l'andana, hi ha Ronald McDonald's costumitzats per totes bandes (com els ossos a Berlin o les vaques que van rular per Espanya).
l'estació de trens de Jogya
Esmorzem alguna cosa i quan el sol ja es fa present marxem a la recerca d'allotjament. Tot son petits carrerons amb mil restaurants i petits hostels, trobem el nostre lloc, l'habitacio es increible i la casa es superbonica amb un jardi al davant.
Jogya es una ciutat que s'esta fent gran pero conserva la seva bellesa ja que no te edificis alts, no hi ha tràfic, tot són tricicles i carros de cavalls i sempre hi ha present l'art i la cultura.
El carrer principal "Malioboro Street" es una bogeria de paradetes i botigues on venen Batiks, les teles tipiques de Java, bolsos, sandalies, pulseres, mascares... tot el que vulguis i mes ho pots trobar alla. Tambe hi ha el "Pasar" o Mercat, on a l'entrar t'endinses al mon del regateig.
Cap al sud de la ciutat, bastant mes tranquil, hi ha el Taman Sari (Water Palace), una mena de palau amb termes que va fer construir el sultan pels seus moments de plaer amb les femines. Com que era un lloc prohibit i no es podia saber la seva ubicacio, al portugues que li van manar la seva construccio, en acabar, li van tallar el cap, tot aixo prop de l'any 1600.
les piscines "catxondes" del Sultan
Desde Jogyakarta un dia anem a Borobudur, el temple budista mes gran del mon construit a principis del segle IX. Tot i que es va veure cobert per cendres a l'any 1006 per l'erupcio del Merapi, actualment es troba en molt bon estat.
hem de dir que es impressionant i molt ben ubicat, pero despres dels temples d'Angkor...
Es una estructura en forma piramidal de diferents nivells que conte mes de 800 estatues de Buda, i com sempre, en una ubicacio increible. A cada nivell hi ha relleus que expliquen les narracions de Buda i per respecte a la religio i al temple s'han de fer 3 voltes pels nivells amb el sentit de les agulles del rellotge.
alguns dels relleus de la torre
A dalt de tot esta ple d'estupes enreixades amb mes Budes a dins. Hi anem a l'hora de la sortida del Sol i la llum del mati es brutal des d'alla dalt.
la cara del Buda dins de l'estupa
una estatua de Buda contemplant la vall mentres surt el Sol
Des de Borobudur hi ha vistes al Merapi, la "Muntanya de Foc" i uns dels volcans amb major activitat d'Indonesia, sempre treien fum... la veritat es que imposa forca.
el Merapi... com foti un pet ara! fa temps que esperen que torni a entrar en erupcio de forma violenta!
Abans de marxar anem a veure el Temple Mendut, on es troba una estatua de Buda de 3 metres d'alcada acompanyat de 2 deixebles. Es diu que aquesta estatua anava al cim de Borobudur, pero que va ser impossible carregar-la fins alla dalt.
La veritat es que ens ha agradat molt, sobretot perque ja teniem ganes de tornar a veure budes que, a l'inici del nostre viatge tant ens van acompanyar. Ja des de la Xina amb els seus emperadors i dimonis als temples xinesos, a Filipines que son tant catolics i hi ha esglesies "a tutti", a Malasia que tot son mesquites i musulmans... I ara a Indonesia, que com el seu nom indica vol dir "Illes de la India", va ser territori de regnats budistes i hinduistes, pero que avui dia es el pais islamic mes gran del mon amb mes de 220milions d'adeptes. Tot i que clar, en un pais de mes de 255 milions de persones, hi ha una barreja de religions increible: per exemple tant a Papua, com a Molucas i Sulawesi, son majoritariament catolics, i a Bali l'hinduisme esta present a tot arreu... temples, l'arquitectura de les cases i ofrendes per totes bandes. L'unica resta del budisme que hi va haver fa 1000 d'anys es Borobudur.
Per ultim a Jogya, una nit, anem a veure les marionetes de sombres tipiques de Java. Abans de l'espectacle pero ens ensenyem com les fan. Ens pensavem que eren de fusta pero no, les fan de pell de bufal tractada, que es molt mes maleable i no es trenca. Primer amb diverses plantilles fan el dibuix i les retallen... un curro perque te mil detalls, posteriorment les pinten, que tambe te tela! La veritat es que son molt xules.
Passem a veure l'espectacle, primer seiem darrera veient els musics tocant i un paio que ho fa absolutament tot: maneja les marionetes, posa la veu i els sons.
el crack i els musics tocant
Al cap d'una estona passem davant i veiem les titelles de les sombres... es super espectacular!
http://www.youtube.com/watch?v=0eORiYqH54kAlguns dies repetim lloc per menjar, i es que la Ivana te vista per aquestes coses i mengem a un petit local amb dues taules i un sofa on hi viu una iaiona i una dona amb el seu marit, tots supersimpatics i el menjar es bonissim... sobretot un pa semblant al "Chapati" que fan els indis que esta de muerte!! Pero aqui li diuen "Pratta".
Indonèsia
Pangandaran - Jakarta (8 hores de bus, amb febre els dos...)
Arribema Jakarta i despres d'instalar-nos anem directes a solucionar el tema del passaport de la Ivana (aprofitant que estem a nomes tres carres de l'ambaixada d'Spain). Ens atenen dos homes de 50, bascos i uns catxondos a morir. S'ho curren molt i solucionen lo del passaport en 6 dies! (el passaport ve de Madrid!), i a part s'enfoten de mi dient-me que tinc tots els numeros de tenir dengue ("el puto mosquito" diuen ells), i acerten de ple, ja que despres de l'ambaixada tirem cap a la clinica que, per cert, es a l'altre punta de Jakarta, a mes de 1h30 minuts ens taxi! (acabem convencent que el seguro ens pagui els taxis, ja que surten per un paston).
Alla hem fan els analisis pertinents i surt que si, que tinc dengue... doncs apa a reposar i veure molta aigua i suc de guava (que m'agradava molt quan el vaig tastar a Cuba, pero que ara ja l'he aborrit!)
Cada dia a fer analsis, aixo vol dir cada dia creuar la ciutat, un infern... Algun dia, saltant-me el repos, agafem el Transjakarta, un sistema de busos, amb els seus propis carrils i amb transbords i tot, com si fos un metro, que funciona de maravella (hem declaro totalment fan del Transjakarta).
Passen els dies i hem trobo millor, pero ara es la Ivana la que no millora, i la convenco per que es faci els analisis. Surt neta de dengue, pero te una bacteria a la panxa (nomes una? amb tot el que hem menjat per aquests mons de Deu...), li recepten un antibiotic i solucionat.
Mentres ens anem recupernat, veiem coses de Jakarta, com per exemple: el monument nacional (o simbol falic, que li diu la gent de la ciutat), on pots pujar-hi fent una cua infernal de nens que venen amb l'escola (com us podeu imaginar som l'atraccio del dia per ells). Un cop a dalt veus unes vistes de Jakarta... que ja te les regalo, jejeje.
el monument nacional...
Tambe visitem el barri de Kota (el barri antic), on hi ha una bonica placa i alguns edificis colonials restaurats. Anem al port, que pintava molt be a les fotos que haviem vist por ahi, pero que realment es millor estalviar-se'l.
placa central del barri de Kota
Aixi que, com podeu veure, la visita al barri antic de Jakarta ens caba de confirmar que aquesta ciutat no te absolutament res a oferir, i ens peguem el "lujo" de pendre un parell de sucs al cafe Batavia, un cafe megapijo al mig de la placa del barri de Kota. Te una decoracio colonial i hi ha musica en directe... i els sucs costen mes que el dinar i el sopar! jujauajau... pero que carai, que tinc dengue i ens han fotut la motxilla! Per cert, una curiositat: Batavia es el nom amb el que es coneixia Jakarta durant l'epoca colonial.
cafe Batavia
Algu diria que ens peguem un altre luxe anant al cine (i certament es el cine mes pijo que hem anat mai, l'entrada semblava la del Liceu, no es broma...), pero costa menys d'un euro l'entrada aixi que veiem Sherlock Holmes i direm que lo millor de la pel.licula van ser les butaques del cine (mare meva quins sofas).
Finalment apareix un analisi meu en que la meva sang torna a tenir el nivell normal de tot, aixi que ja estic curat del dengue i en nomes 7 dies! (un dels homes de l'ambaixada va estar 10 dies a l'hospital i 7 mes de repos... i era basc! Andoni! aixo ni poca raza ni ostias). La Ivana tambe es troba al 100% aixi que ja n'hi ha prou de cliniques!
Passem el dia de Reis recordant-nos de les nostres respectives tradicions (Granollers per la Ivana, i esmorzar a cals Carod per mi). I com si fos un regalet anem a l'ambaixada i si! ja ha arribat el passaport! Ens despedim dels currantes que tan carinyo ens tenen i ens esperem a que baixi del pis de dalt l'ambaixador, que ens volia saludar en persona. Apareix un noi molt jove i xerrem una estona, resulta que ell tambe es de Barcelona, pero no en te ni papa de catala, crec que amb aixo ho dic tot. Nomes queda barallar-se amb immigracio per que comprovint l'entrada de la Ivana al pais i aixi poder sortir, i els de l'ambaixada ja ens avisen de que ho deixem anar diners o alla no moura el cul ningu!
L'endema desesperats per sortir ja de Jakarta, ens plantem ben d'hora a l'oficina d'immigracio, amb tota l'intencio de marxar aquesta mateixa nit amb tren cap a Jogyjakarta.
Per sort nomes entrar topem amb el "poli bueno, i gordo", pero d'entrada diu que tardaran 3 dies (aixo ja ho sabiem), doncs aqui comenca la tactica Ivana (jo serveixo per altres coses, ella es una crack fent aixo). Suplica i suplica, i comenca a inventar que si ja tenim el bitllet de tren comprat per aquesta nit, que ja hem perdut molt dies de visat, o que durant tot un any a Asia a l'unic pais on ens han robat es a Indonesia ( aquestes coses els hi fan un mal...!)... be en fi tot un despliegue de maestria per part de la Ivana, pero el tio no cedeix. Jo comenco a apretar en que la meva visa es exactament igual que la seva, i que si ho tenen tot informatitzat ho poden comprovar molt facil, pero no hi ha manera, diu que ho ha preguntat al jefe i que s'ha de seguir el protocol! Que si entrevistes, cartes, segells, etc...
La Ivana (ja la veig a venir) arranca amb la via de l'esgotament, i segueix matxacant el poli, fins que aconsegueix un: "vale... com a molt dema al mati!". Toma! jo ja estic que al.lucino, pero la "tiburon" de la Ivana no, i l'acaba convencent de que el nostre tren surt a la nit i que no tenim res a fer en tot el dia, si vol ens podem esperar el que sigui. Llavors el poli enganxa el mobil i fa un parell de trucades, finalment ens mira amb cara de salvar-nos la vida i ens diu que no ens promet res pero que te un colega al pis de dalt a veure si pot fer algo. Jo flipant, pero a la vegada a l'espectativa de quant (amb "t" final) costara la broma.
Ens tirem el dia sentats al sofa d'una sala que hi ha entre els despatxos, observant com es rasquen allo que no sona soberanament durant to el dia, es increible alla no penca ni el tonto! A l'hora de dinar (morts de gana), vaig a dinar a fora i li porto el dinar a dins a la Ivana, que amb bon criteri no ha volgut deixar d'estar alla enmig "dando presion".
De cop veiem que hi ha moviment, hem demanen el meu passaport, el jefe pregunta que que coi fem alla tot el dia sentats (son les 16:30 i portem alla des de les 9:00 del mati).
De sobte ens donen el passaport de la Ivana i uns papers i arrenca una gimcama per totes les plantes de l'edifici; corrents per les escales, despatxos, fotocopies, etc... fins que un paio posa el segell d'entrada a la Ivana! Conseguido!...
Queda una ultima prova... hem de pujar al "poli bueno" a entregar-li un ultim paper; arribem al seu despatx, jo ja amb la ma a la cartera a punt de treure bitllets... li donem les gracies quasibe de genolls, i ens sorpren als dos dient-nos sense mirar-nos a la cara que escampem la boira que no ens vol veure mes en la seva vida i que com l'enganxin li cau el pel!
Dit i fet sortim d'estampida d'immigracio, recollim les motxilles i disparats a l'estacio de tren a comprar el bitllet (que no teniem) per aquella mateixa nit cap a Jogyjakarta. es podria dir que el nostre viatge a Indonesia arrenca de nou, aixo si amb tota la broma hem perdut 26 dies de visat i Indonesia es immensa, aixi que no ho podrem veure tot...pero estem tant contents!
Immigracio: 0 - Ivana : 1 jijijijijijj
Indonèsia
Makassar - Jakarta (2h30 d'avio)
Arribem a Jakarta pero la passem de llarg, anem directes de l'aeroport a l'estacio d'autobusos a agafar el proxim que surti cap a Pangandaran... les platges mes properes de Jakarta, ja que nosaltres voliem passar el cap d'any a la platja i l'ambaixada espanyola esta tancada fins el 4 de gener.
Jakarta - Pangandaran (8h de bus)
Lo fotut es que no hi havia bus de nit i el que agafem arriba a les 2 de la matinada, una hora complicada per buscar un lloc on dormir. Tot i aixi trobem mes moviment del que ens pensavem, ens pategem el poble buscant allotjament pero els llocs on aconseguim despertar algu ens diuen que esta ple o els preus que ens demanen son desorbitats...finalment li preguntem a un que passa... i ens diuen que es dia 30 de Desembre i que per ser cap d'any els preus es dupliquen o tripliquen.
Aconseguim a les 4 de la matinada l'habitacio mes barata del poble (tot i aixi la mes cara que hem pagat a Indonesia). El lloc es dantesc, aixi que de dia anem a la recerca d'algo una mica millor, aconseguim trobar el lloc que ens agrada, el Mini Tiga, gestionat per una dona francesa monissima i el seu fill surfista, de la nostre edat, amb els colegues tocant la guitarra. Pero haurem d'esperar una nit mes, a partir del 1 de Gener la gent local que ve a passar el cap d'any comenca a marxar.
El Leo, el fill de la dona francesa , ens diu que com que aquesta nit es Cap d'Any, que si el volem acompanyar a una festa reggae a la platja... Com? I es clar que si!!!!!!
l'ultim sol del 2009
Durant el dia la Ivana i jo passejant pel poble, no ens creiem el que veiem... Estem en un autentic "pueblucho' de platja on segur que durant l'any no hi ha gairebe ningu i, avui no paren d'arribar joves i mes joves (a milers,no es broma) de tots els pobles del voltant, amb motos i furgonetes, sense lloc per dormir, ja que nomes venen a passar la nit de cap d'any a tots els concerts que s'organitzen a la platja
.
cartell de la festa de cap d'anyA la tarda el poble ja esta completament colapsat, es un caos absolut, la platja i els carres son mantes de gent i mes gent. Entre tot el sarau busquem un paio que venia raim, pero ja no el trobem (es pitjor que buscar a Wally), aixi que comprem mandarines i ens menjarem 12 grills, que tambe val!
Ja de nit amb el Leo i els seus colegues, anem tirant capa la platja, i de sobte ens diuen que anem a coneixer al seu hotel el cantant mes famos de reggae d'Indonesia, abans que surti a actuar. Nosaltres flipant...
Arribem i estan tots els del grup i ell sopant a l'hotel (un jardi magnific) i ens el presenten. Es el Ras Muhamad, un paio molt freak amb rastes fins al cul i molt timid. Ens acomodem i acabem petant la xerrada entre cerveses amb la gent del grup i els managers. Jo a la poca estona ja estic enganxat amb el Dhita, un paio mig japones mig norueg, que es qui va grabar l'ultim disc d'en Ras Muhamad al seu estudi de Noruega. Es tecnic de so aixi que de seguida estem xerrant de musica, i del seu nou estudi que vol montar a Lombok (una illa al costat de Bali). Al cap d'una estona treu el seu portatil i ens comencem a ensenyar musica que ens agrada i grups que ell ha produit o grabat. En resum un tio collonut, aixo si, no hi veu gens el pobre, i al.lucino quan es posa a menys de 3 cm de la pantalla de l'ordinador per mirar coses!
Tambe anem coneixent els colegues del Leo: el David, l'Angelo, i el Fagdad i demes penya que es va unint al backstage del concert. Arriba l'hora d'actuar, aixi que anem amb ells escortats per pseudosegurates i arribem a l'escenari.
la Ivana amb l'Angelo
Nosaltres ens posem al costat de l'escenari i flipem amb la de gent que hi ha, tots embogits per veure l'actuacio d'en Ras, que per cert, ho haig de dir, va ser bonissima...I nosaltres alla al costat veient el concert com reis i bebent birres i Arak (un licor tipic d'Indonesia) de gorres.
la gentada davant de l'escenari
el Fagdad i jo mirant l'actuacio d'en Ras
en Ras en plena actuacio
El concert acaba amb les 12 campanades (be ... ells fan compte enrera) aixi que la Ivana, jo i l'Angelo, que tambe s'apunta a la nostre tradicio, fem els 12 grills i a desitjar-nos bon any entre tots!
la Ivana i jo amb el Dhita (pobre no veu tres en un burro)
El festival el vam acabar a les 4 del mati, no massa tard, pero tenint en compte que vam comencar a les 7 de la tarda... Tots reunits al hostel de la mare del Leo fent les ultimes birres amb tota la tropa del Ras Muhamad i alla ens expliquen que fa mes o menys un mes van tocar a Barcelona, per la festa de la musica!...Barcelona...que lluny queda quan celebres el Cap d'Any en una platja... be a fer nones...JA SOM AL 2010!!!!
L'endema veiem les restes de la gentada per tot el poble, una autentica porqueria de platja i a mes no sabem si encara borratxos, el POLIS van amb un camio i tots darrera cantant i conduint a tot drap per la sorra.
Canviem de hostel i anem al del Leo, que s'hi esta de conya.
El dia 2 de Gener comenca un mal de cap horrible i a la nit ja tinc febre, mal asunto... L'endema igual, i a mes tambe amb la panxa fatal, no puc menjar res i comenco a pendre paracetamol.
Jo no surto de l'habitacio i la Ivana hem diu que tinc mig poble preocupat: la mare del Leo, el Leo, els seus colegues, els del restaurant, que veuen que la Ivana agafa el menjar per emportar i que jo no vinc (sempre haviem menjat alla), pregunten per mi cada dia! Bona gent
Be hem de decidir anar a Jakarta pero son 8 hores de bus i al mati que decidim anar-hi, m'es totalment impossible aixecar-me del llit, a tot aixo la Ivana comenca amb una mica de febre i mal de panxa, ja no sabem que fer, aixi que amb un esforc titanic agafem el bus cap a Jakarta l'endema al mati; i tal com arribem truquem al seguro medic.
La veritat es que fins que la Ivana no es posa dura amb la gent del seguro no reaccionen, pero finalment hem truca el corresponsal i hem dona la direccio del centre medic que hem d'anar
Indonèsia
Pretenem anar a les illes Togean, unes illes que tothom diu que son brutals al nord de Sulawesi, pero hi ha hagut una esllavicada a la carretera i el bus tardara unes 22 hores en arribar al nord de l'illa, agafem doncs un bus de nit.
Arribem a Palopo un poblet al costat de Rantepao, que normalment s'hi arriba amb nomes 1h30 pero que nosaltres tardem unes 8 hores (ja que hem de fer una volta salvatge). Parem a l'estacio de Palopo a les 3 de la matinada i de cop la Ivana hem fot un crit dient-me que no te la motxilla, jo que estava dormidissim, m'aixeco pensant que l'hauran mogut o posat a un altre lloc, pero no... la motxilla no hi es!
Intentarem resumir-ho: Comenca una discusio enmig de l'estacio a les fosques, entre tots els conductors, els ajudants, i gent que vol opinar, pero el que estar clar es que ens han fotut la motxilla, amb moltes coses (camara, ordinador, pero el mes important el passaport de la Ivana). Finalment els conductors decideixen que hem d'anar tots amb el bus a la comissaria.
Ens tirem a la comissaria tot el mati, sobretot amb un poli, el Febri, que es dels pocs que domina angles a la perfeccio. La policia d'Indonesia te la pitjor fama de tot el sudest asiatic, aixi que anem amb peus de plom, pero la veritat es que durant tot el mati ens tracten de conya, no paren d'apareixer polis que entren a treballar i tots pregunten, que passa?. Imagineu-vos un cas aixi en un poblet superpetit, estan els polis mes aborrits...
El que si que notem es que, en tot moment, la victima soc jo, a la Ivana, com aquell qui diu, no li foten ni cas... i mira que es a ella que li han robat tot, i la que ara no te passaport per aquests mons de deu. Be, son coses que tenen els muslims, alla tots son homes i nomes parlen amb mi... Pero tot i aixi son molt bona gent, tambe pregunten que si d'on som i quan els hi diem Barcelona es tornen bojos, Messi, Messi!!! i coses per l'estil, pero vaja poc cas a la Ivana.
Aixi passem el mati i la Ivana anar trucant per anul.lar les targetes i a l'embaixada a veure que diuen que hem de fer amb el tema del passaport (que es el que mes ens preocupa), deixant-nos un dineral amb el mobil... ja que al ser Nadals, la gent del seguro no respon massa rapid... pero vaja!
Un cop feta tota la paperassa, apareix el supercoronel de poli i hem posa la ma a l'espatlla i hem diu que com que l'embaixador ens hadit que podriem esperar-nos un parell de dies a veure si apareix el passaport (i aixi no caldria anar a Jakarta, a l'altre punta d'Indonesia d'on ens trobem ara), que la policia de Palopo ens paga l'hotel!... Ostia! (perdo), pero vaig al.lucinar.
No nomes ens paguen l'hotel sino que posen el Febri, el poli, al nostre servei i ens paga tots els menjars al restaurant, i fins hi tot ens ensenyar el poble i sopem amb la seva dona i dos fills a un restaurant que ell coneix. Be, en definitiva, que ens tracten com a reis.
L'endema tornem a la comisaria per mes declaracions i paperassa... hi ha tan de rebombori al poble que fins hi tot ens ve un periodista que ens vol fer una foto, els polis l'engeguen.
Hem de cambiar els nostres plans de vida, teniem un vol per anar de Makassar (la capital de Sulawesi) a Bali, pero l'hauriem de cambiar per anar a Jakarta (a fer el nou passaport ). Els polis ens acompanyen per totes les agencies de viatges perque ens canviin el vol. Resulta que no el podem canviar alla, hem d'anar a Makassar, i el paio de la agencia ens diu que al Gener es carissim aixi que hauriem de volar al Decembre... som a dia 28! Corrents ens acompanyen els polis i ens comprem un bitllet de bus per anar a Makassar aquella mateixa nit...havent perdut tota l'esperanca de trobar el passaport... esta tirat enmig d'algun camp!
Ens despidem de la bona gent de la comissaria de Palopo i ens donen els seus mobils per si tenim algun problema a la resta del nostre viatge per Indonesia (ells mateixos ens diuen que la policia no es igual a Java, ni a Bali).
Arribem a Makassar despres de 10 hores de bus de nit i plou...buf... pero, finalment, trobem un hostal i dormim una estona. Despres anem corrents a l'oficina de Lion Air (la companyia aeria amb la que tenim el vol), per cambiar el nostre vol antic a Bali per un de nou a Jakarta. Cap problema, es mes, ens tornen alguns calers, ja que el nou vol es mes barat del que haviem pagat (home!... una bona noticia).
Passem el dia a Makassar una capital lletja a morir amb un superport lleig i poca cosa mes. Aprofitem el dia anant a comprar un dels regals de Nadal que rep la Ivana des de Barcelona, una supermotxilla per substituir la motxilla gran que es comencava a trencar (la motxilla petita es la que va volar), doncs es bonissima i ens costa 4 duros si ho compares amb els preus europeus. La Ivana al.lucina amb lo comode que es la motxilla, i no la que portava que ja estava feta caldo.
L'endema gairebe perdem el vol, ja que per estalviar-nos el sablasso del taxi, agafem busos locals per arribar a l'aeroport i gairebe fem tard, pero acabem arribant, agafem el vol i per fi sortim de Sulawesi... i dic per fi, perque es imposible comprar un vol per internet si ets guiri (es patetic). Ho tenen muntat perque hagis decomprar-los a les agencies de viatges i pagar la respectiva comisio! Tampoc podiem sortir amb ferry ja que la companyia nomes fleta un ferry un cop al mes! (increible). Despres descobrim que a Indonesia sino vius a Java estas oblidat i deixat de la ma de Deu, es un pais supercentralista!
Indonèsia
Pare Pare - Rantepao (5 hores de bus)
Destrossats acabem arribant a Rantepao, la ciutat mes centrica i gran de Tana Toraya. Ens allotgem a un hotel que esta forca be i que inclou un esmorzar impressionant!
Per l'hotel corre un guia que ens enganxa per banda i ens convenc de fer una visita a la zona amb ell, sobretot perque ens diu que a l'endema hi ha un funeral bastant important... i es el que venim aveure!
Tana Toraya es la zona on viuen els toraya, una etnia de Sulawesi central (a Indonesia) que es caracteristica pel seu culte a la mort. Les curioses tombes que utilitzen, els funerals que organitzen per cel.lebrar la mort dels seus familiars, tot es viu com una festa superimportant tant per la familia com pel propi difunt, amb tradicions ancestrals i costums molts curioses.
Arranquem el nostre dia visitant les tombes tipiques dels Toraya, basicament forats excavats a la roca, gairebe inaccesibles. Alla hi posen les restes i objectes que pertanyien al mort, i de tant en tant, els familiars hi van a portar-li aigua, menjar, diners o fins hi tot cigarrets! (aqui a Indonesia la gent fuma moltissim!) el guia explicant-me com piquen les tombes a la roca
Veiem tambe les estatues de fusta que hi posen just davant de la tomba, uns ninots fets amb una fusta especial que les families fan encarregar expressament pel mort. Amb les mans mirant al cel, aquestes figures serveixen per assegurar-se de que el mort puja al paradis. Les families mes riques directament encarreguen repliques del difunt!
les estatues, les que porten barret son de families mes importants
El guia no para d'explicar-nos coses i mes coses sobre la cultura Toraya i la mort, tenen mes de 1000 costums diferents, pero basicament es important que el mort sapiga on ha d'anar i que la familia ho cel.lebri amb tots els estimats. Al.lucinem pero amb la importancia de tenir diners i gastar-los en el mort!
Despres de visitar les tombes excavades tirem cap a una petita vila on encara hi ha tombes de nens! Agafeu-vos perque les tombes dels nens son al tronc de l'arbre. Els nens de menys de 7 o 8 mesos que moren, els enterren dins del tronc de l'arbre, un tipus d'arbre que quan el talles, la sabia es com la llet. Doncs be, enterren els nadons, sense cap envoltori, al forat natural de l'arbre i els posen de peu, perque consideren que no han mort del tot... llavors l'arbre s'encarrega de cuidar-los amb la savia i els va absorvint...literalment! Amb el pas del temps es van tancant soles les tombes amb el nen a dins i com que l'arbre puja cap al cel, es creu que es mes facil pels nadons arribar al paradis! Al.lucinant!
l'arbre amb els forats al tronc on hi han nens enterrats
Finalment ens dirigim cap a la festa multitudinaria, ni mes ni menys que un funeral Toraya. Arribem i hem de caminar un bon troc pel fang i ja flipem amb la de cotxes que hi ha, pero al arribar al lloc ho entenem tot... jo hem pensava que seria una festa grossa, pero aixo? Som mes de 500 persones! Families d'arreu d'Indonesia, tots arreplegats en barraques tipiques toraya (cada familia te el seu barraco!), fabricades nomes per l'ocasio i pagades per la familia del difunt... es clar!
cases toraya, es discuteix entre si tene forma de barca o son banyes de bufal (jo crec que son banyes)
Entrem alla enmig i arribem a l'hora en que cada familia entra al recinte i entrega els seus donatius a la fetsa, en aquest cas bufals i porcs... tambe es dona tabac, diners, menjar o el que sigui.
els homes vestits de gala pel funeral
Cada familia que entra va precedida per un home (famos a tota la regio), que fa una especia de ball tribal, amb crits i ganyotes... fins que la familia arriba al lloc honorific on hi ha la familia del difunt... en aquest cas una dona molt important al poblat. L'home famos al final sen's presenta i es tot un catxondo!
vaya crack de iaio!
les families entran:
Es van succeint els actes del funeral amb balls i cants, mentre les dones van cuinant i els homes comencen a matar porcs. Veiem com els maten alla mateix, alguns amb mes gracia que d'altres, i despres els cremen. No veiem com maten cap bufal, ho fan a primera hora del mati, pero veiem les restes del crani i de les banyes.
aquest no va tenir massa sort , el paio que li va clavar el ganivet no tenia massa idea
Estem supercontents d'haver estat en un funeral d'aquest calibre, es impressionant... son 5 dies de complet festival, la gent dorm alla, menja, balla, parla... tot honorant al mort. Aixo si, has de tenir un dineral! El guia ens diu que esta considerat que ets una familia rica si mates mes de 23 bufals durant la festa, cada bufal esta valorat en mes de 1700 euros al canvi! Hi ha funerals que se'n maten mes de 100!!
Coses curioses... la dona morta que esta dins de l'ataud va morir fa mes d'un any! i la van tenir al dormitori de casa, a la mateixa on dormen els familiars (no pot esta apartada!). Es costum, aixi els familiars que viuen lluny poden planificar les vacances per coincidir amb el funeral i aixi la familia va reunint pasta per tot el cristo! Per aixo l'epoca de funerals sol ser al juliol i agost... aixi que hem estat de sort de veure'n un de tant gordo a l'hivern!
Marxem del funeral i visitem un poblat on totes les cases encara son de l'estil Toraya antic, sempre mirant de cara al nord i amb les banyes dels bufals morts a la porta... quantes mes banyes mes important sol ser la familia.
Caminem per darrera el poble i arribem a un penyasco de roca on tot el poble enterra els seus familiars. Es un lloc tetric, ja que els atauds es van podrint i apareixen tots els ossos i calaveres dels morts per tot arreu... i de vegades, com que hi va haver un moment que hi havia lladres que obrien les tombes, les pengen de la pedra amb cordes... que finalment s'acaben trencant amb la consequent reaparicio d'ossos per tot arreu. Pero es igual, ells els arrepleguen, els ajunten els de la mateixa familia a la mateixa tomba i els hi segueixen portant tabac i aigua (com a simbol de que no s'han oblidat d'ells).
quina imatge... visca el tabac!
Finalment arribem destrossats, pero flipant amb aquesta gent i el culte que tenen als morts, i mes tenint en compte que ara, tota aquesta regio son ultracatolics, pero com podeu veure encara conserven els seus costums!
L'endema al mati... ben d'hora arranquem el nostre trekking que ens portara fins al poble de Batutumonga, al costat d'un volca extingit amb el mateix nom! El trekking no es dels mes espectaculars que hem fet, pero si que caminem pel mig d'uns camps d'arros amb un verd que fa mal els ulls. Pel cami tambe veiem poblets totalment construits amb les cases tipiques Toraya i la gent treballant al camp...
quin verd!
Al final arribem al pic i la recompensa es molt bona, unes vistes espectaculars de tota la zona de Tana Toraya amb Rantepao al mig de la vall. Finalment tornem a l'hotel destrossats pero molt i molt contents d'haver vist aquesta comunitat amb les seves costums tan peculiars! Un bon lloc pels antropolegs!!!
un bon regal pels ulls
A Rantepao passem el dia de Nadal i Sant Esteve passejant pel poble i al.lucinant de lo molt que celebren el nadal aquesta gent (van ser colonitzats pels portuguesos i els holandesos, i ara son supercatolics), de fet estem a una illa just a l'equador i cada mati canten nadales! I els nens, i no tan nens, cap al vespre, sino plou, tiren milions de petards, com si fos Sant Joan.
Nosaltres no mengem ni escudella, ni carn d'olla, ni pollastre, ni torrons, sino que la Ivana menja arros i jo fideus.
Indonèsia
Nunukan - Pare Pare (ferry, aquest cop molt mes patera que la resta, de 39h infernals!)
Doncs si, gent repartida per tot arreu, els passadissos i les escales plenes de caixes, paquets, menjar i bosses... i per on queda una mica d'espai la gent tirada per terra... no us ho podeu imaginar. Hi ha sales amb coltxonetes per terra amb un numero, es el teu lloc en les proximes casi 40h que et queden! Ah! i es clar, som els unics guiris, aixi que som la novetat!
A mesura que van passant les hores, els lavabos, el terra i la gent, tot fa pudor... bueno! Menjar tirat pel terra, una comunio d'escarbats per tot arreu i nosaltres decidim treure els sacs, i ens tanquem alla dins sempre que podem. La tele a tota castanya a vegades amb karaoke i d'altres amb alguna pelicula que s'agraeix. Acabem descobrint el bar, i alla anem a esbraiar-nos a estones!
39 hores tirats aqui... jauajuajau mare meva!!!
Finalment acabem arribant a Pare Pare, ja a Sulawesi a les 8h del mati. Es increible perque quan estan amarrant el ferry, hi ha milers de nois que son els "portadors" que es barallen per entrar al vaixell i localitzar la multitud de gent que viatja amb cargament per guanyar-se uns calarons.
Anem a fer un cafeto i esperem un bus que ens portara a Toraya!
Indonèsia
Tawau - Nunukan (2h amb ferry a l'estil patera, i es que aquesta gent quan viatja ho fa de debo i porten la casa a sobre... no caben lescaixes, sacs i paquets repartits per tot el barco)
Arribem a Nunukan, els polis ens posen el segell d'entrada al seu pais i comenca a comptar el nostre visat a Indonesia per 60 dies. Normalment els guiris segueixen aball amb un altre ferry per visitar Kalimantan, la part indonesia de Borneo. Pero nosaltres tenim l'intencio d'agafar un ferry molt mes llarg per dirigir-nos a Sulawesi, un illa forca gran amb forma d'orquidia que hi ha a l'est de Borneo.
Nunukan es un petit poble de pescadors amb un petit mercat. La idea era quedar-nos a dormir una nit i l'endema marxar com haviem consultat a la web els horaris dels ferrys, pero per anar-nos assabentant de com funciona Indonesia, el ferry no existeix i nomes hi ha un aquella mateixa nit, tambe a Sulawesi, pero lluny del nostre desti... pero que hem de fer? Aixi que l'acabem agafant... ahh!! pero no us ho he comentat... un ferry de 39h.
aixo es la immensa Indonesia, buf... n'hi ha per rato!
Malàysia (Borneo)
Semporna - Tawau (1h30 amb minivan)
Tawau es la ciutat malaya que fa frontera amb Indonesia i en si no te res, mes que es de pas. Dormim una nit i l'endema ens despedim de Malasia agafant un ferry que ens portara a Nunukan, ja a Indonesia.
adèu Malàysia!!!!!Malàysia (Borneo)
Sukau - Semporna (una odisea de cotxe, minivan, i bus! al final arribem despres de migdia a la carretera!)
Semporna es basicament una ciutat bastant horrible, no te res a oferir, pero just davant de la seva costa te un autentic paradis d'illes i illetes amb un dels millors llocs del mon per practicar submarinisme. Nosaltres veniem amb la idea de passar uns bons dies de platges paradisiaques i relax despres de les aventures amb els monos i les coves, pero amb el cuquet de treure'm el PADI OPEN WATER, que per qui no ho sapiga, es el titol necessari per poder fer submarinisme arreu del mon, i justament aqui es un dels llocs mes idilics per practicar-lo i el curs es mes que barat! esta tirat si ho compares amb la resta del mon.
Arribem a les oficines d'un d'aquests resorts que organitzen elscursos, i despres de donar voltes i mes voltes la Ivana , m'acaba convencent per treure'm el PADI, el que passa es que jo no conseguixo que ella s'animi! Li fa massa respecte el mar i aixo de veures rodejatde pexios a 20 metres sota l'aigua no acaba de veure-ho clar. Finalment dies mes tard m'entero que el PADI OPEN WATER es el meu regal de nadal, de part dels meus pares i de la Ivana (que ho va planejar tot). Moltes gracies!!!!!!!
Ens fan un bon preu tot inclos: curs, estancia i menjar! Ah! que no ho havia comentat? Es un resort al mig del mar! Juajauju els bungalows estan construits sobre un "atolon" de sorra enmig del ocea, amb esculls de coral per tot arreu... Quan arribem no ens ho podem creure, estem a un lloc sencillament increible!!!
vistes des de la nostre habitacio!!!!!
posta de sol des de les hamaques!
L'endema comenca la meva gresca. Us ho podeu creure? En un lloc idilic com el que hem trobo i jo hem passo el dia tancat en una sala davant de la tele empollant el llibre del curs amb angles! i els 2 dvd's amb angles i espanyol! Buf quin mal de cap! Aixo si... la Ivana aprofita el dia, de fet gairebe ni ens veiem durant els tres dies que dura el meu curs! jauajua
la Ivana fent amics
A la tarda arriba amb barca, de fer submarinisme, el Joe, el meu monitori instructor pel curs. Un paio immens, barreja de pare malaio i mare xinesa, i tot un catxondo! Ens partim la caixa tot el sant dia!
Segondia de curs! Comenca lo bo! De bon mati despres de repassar tota la teorica amb el Joe, fem la primera immersio, amb la respectiva instruccio de com es prepara el material! La primera immersio s'hauria de fer en una piscina, pero aqui no en tenim... tenim algo millor...un aquari natural infestat d'esculls de coral i peixos immensos! L'aquari esta tancat per les quatre bandes aixi que fa de piscina.
fent els exercicis a l'aquari
Alla ens passem el mati sota l'aigua fent les proves d'emegencia i etc...Estic superorgullos de mi mateix quan el Joe surtint de l'aigua diu que soc un dels tres millors alumnes que ha tingut de mes de 600! Una noia xinesa, el Carles un paio catala i jo! Ueeee!!!!!!! La rao es que la primera immersio havia de durar una hora i amb mi dura 32 minuts, ho faig tot be i a la primera, per aixo tenim temps de relaxar-nos i dinar tranquils.
tot content despres de la primera immersio!
Despres de dinar fem el que sera la meva primera immersio a aigues obertes! La fem just al costat dels bungalows i jabaixo fins a 12 metres! Fem els exercicis pertinents, tots perfectes i ens tirem uns 40 minuts pels esculls de coral del voltant dels bungalows a 12 metres (algunes vegades a mes), i al.lucino amb la vida marina, veig de tot!!! Tots els peixos de l'aquari de Barcelona que surten en aigues tropical... tots alla... a menys de 10cm de les meves olleres! Coral, peixos de colorins, plantes, cucs, peixots, en fi una passejada increible! Dutxa i a tornar a empollar llibre (que no es petit). Ah! aquesta immersio ja conta per al meu llibre d'immersions (basicament un quadern de bitacora on has de fer una fitxa de totes les teves immersions)
Tercer dia! La prova final!! Fem una sortida i anem a Pulau Sibuan, una escupinada de sorra mes que una illa. La Ivanas'ho fa venir be i s'apunta a la sortida amb barca, pero ella nomesfara snorkeling (olleres i tub). L'illa es superpetita pero al.lucinant! Una de les coses mes freaks es que totes aquestes illes estan plenes d'immigrants filipins que viuen en cabanyes fetes defulles de palmeres i a cada illa hi ha una base militar, es molt freaky tot plegat i no entenem res! Aixo si... quin lloc per ser immigrant il.legal!
la Ivana embogida per l'illa!!
Preparem tot el material i cap a l'aigua. L'illa esta rodejada d'un escull coral.li increible anomenta "turttle garden"(jardi de les tortugues), i el nom respon molt be al que hi pots trobar.
Aquest cop la immersio ja es a 18 metres! Tot i que el Joe s'acaba animant i baixem molts cops fins a mes de 20. No se que passa pero no te res a veure amb el que vaig experimentar el dia anterior... basicament es el triple de bestia la vida marina que hi ha aqui! Veig la meva primera manta! I literalment se'm cauen els calcotets a terra quan veig una tortuga marina que passa nedant per davant dels meus morros, gairebe hem fotu a plorar! ( sort que hem vaig aguantar sino la lio a 20 metres i les olleres plenes de llagrimes). Be fem una immersio de 45 minuts i son els 45 minuts mes rapids que passen de la meva vida, entre d'altres anecdotes veig a la Ivana nedant 20 metres per sobre meu i ens saludem!
Descansem una horeta i passegem per l'illa,comentant la jugada de les tortugues amb la Ivana ja que ella tambe les veu de ben a prop quan pugen a respirar a la superficie. Estem al.lucinats! Veiem la gent vivint alla i els militrunxos amb les armes tots preparats com si de cop hagues d'apareixer per l'horitzor tot un exercit a invair-los (i nosaltres amb banyador gaudint del paradis...lo dels militars es tot tan estrany).
jo tampoc no m'ho acabo de creure... vols dir que aixo no es un decorat de LOST?
Tornem a fer una altreimmersio, aquest cop el lloc es una mica mes complicat per que hi hacorrents marines i tal... pero ens en sortim prou be... uns altres 45minuts innoblidables enmig del mar, veig peixos lleo que son superespectaculars (sembla que portin plumes), be i mil coses mes que nomes es poden veure si vas al paradis i t'enfonses 20 metres.
aquesta foto la vaig fer jo des de la barca, i encara no me la crec, és increïble!!!
Tornem destrossats pero queda el pitjor! Examen teoric de 50 preguntes abans de sopar! El faig, sopo, i el Joe no apareix aixi que la Sean Tee (la noia assitent del Joe), hem diu que s'ha quedat dormit i que ja me'l corretgira dema! Que? Osti quins nervis!
L'endema al mati el Joe me'l corretgeix i nomes dos errors aixi que APROVAT!!!!!!... Ja soc submarinista! jauajuajaua
tota la tropa: la Ivana , la Sean Tee, jo i en Joe!
Agafem les motxilles i amb pena deixem el nostre bungalow, ja toca marxar de Malasia i entrarem a Indonesia!
Malàysia (Borneo)
Sepilok Sandakan (1h30 amb bus local). Alla agafem una minivan cap a Sukau (5h)
Sukau com aquell qui diu no se li podria dir ni poble. Son 4 cabanyes amb una petita mesquita i una escola, pero que te una situacio privilegiada a la vora del riu Kinabatangan, on es conserva part de la selva verge. Es per aixo que els turistes venen, ja que com que els animals s'han quedat acorralats amb la retallada de selva per fer-hi plantacions de plama, i els rius els barren el pas, vens aqui i veus milions d'especies... des d'ocells, reptils, monos i si tens sort algun orangutan salvatge o elefants pigmeos (tipics de Borneo), o ja la repera... algun cocodril.
el "pueblucho" de Sukau, amb el seu encant
Ens allotgem a un lloc superxulo, sencilla casa de fusta pero amb un terreny increible i a la vora del riu amb uns bancs per poder seure, observar i sentir al teu voltant. Cada tarda seiem i comencem a mirar a l'altre banda del riu quan de sobte veus que es mouen les branques d'alguns arbres i llavors veus la manada de monos saltant i jugant... i sobrevolant els nostres caps tenim ocellots d'aquests amb el bec enorme i vermell, els "Hornbills"... increible!
la caseta de fusta
la Ivana a la espera de veure algo que es mogui a l'altre banda del riu
aquests ocellots tan dificils de veure a altres llocs , aqui son com els coloms!
Esn tirem a Sukau 4 dies, forca intensos de veure bestioles. Aconseguim fer els 3 creuers: mati, tarda i nit, amb 3 nois danesos superaficionats als animals.
La sortida del mati comenca a les 6, quan el Sol esta a punt de sortir i hi ha una neblina que cobreix la zona. De primeres creuem el riu i veiem un grup de monos "Prosbocis" o el que es el mateix "Narigudos". En son uns 20 i son super catxondos. Flipem amb l'agilitat que tenen... foten uns sals! Per aixo aquestes cames tant llargues i la cua.
els prosbocis!uns micos ben curiosos!
Es molt curios les postures que agafen, estan sentats com podriem estar-ho nosaltres i no paren de mirar-nos, de tal manera que els saludaries com si fossin humans... molt fort!
dos prosbocis comentant la jugada
Anem seguint la vora del riu fins que ens fiquem a un petit afluent on passa la barqueta just, i on la vida alla es el triple d'activa. Els 5 estem al.lucinats de la capacitat de recerca del noi de l'hotel que porta la barca i que veu de tot per totes bandes, sempre ens va senyalant! Veiem diferents especies d'ocells i varis "Blauets" o "King Fisher", grans, petits, blaus, mes taronges... n'hi ha per totes bandes! Fins que en veiem un en plena accio fent el que es veu als documentals, pescant! L'Uri no cap en ell mateix de tot el que esta veient!
amb la barqueta pel riu Kinabatangan
just despres de la foto va fer una capbussada i va treure un senyor peix!
Tambe veiem reptils a la vora del riu, i forces macacos que es mouen en massa, fin hi tot veiem un porc salvatge que al veure'ns fot un salt i marxa pitant! Dues hores meravelloses de natura en estat salvatge. Es cert el que diuen, has de venir aqui i veure-ho pels teus propis ulls, l'explosio de vida en menys de 3km es inigualable!!!!
A la nit, ben fosc sortim a fer el creuer, amb un focus que porta el noi de la barca, i no sabem com s'ho fa pero troba de tot en plena nit!! Veiem molt mussols, i blauets que estan dormits a menys d'un pam de les nostres cares!!
un blauet a un pam de la meva cara!
El mes curios de tota la nit, es que ens acostem a un grup de macacos que dormia a un arbre sobre el riu, i de cop comencen tots a pixar-se sobre nostre!!juajauaju bon sistema de defensa!!Quan sel's hi acaba la pixera comencen a tirar-nos fruits del arbre! Increible!! Acabem marxant sense veure cap cocodril! Pero si un bon llargandaix!!!!
un peazo de llargandaix al tronc
L'endema animem als danesos per que repeteixin el creuer de tarda, fins que es pon el sol, i ens ho passem teta!!Com sempre veiem varis grups de prosbocis i de macacos, fins que de sobte... una ombra grossa es mou entre els arbres! Si senyors un oraguntan salvatge!!!!! Aixo si que es tenir sort!
Ens tirem una bona estona babejant de poguer veure un dels "homes de la selva", en estat natural, quan de sobte veiem que es mou una altre ombra mes petita! La cria! Es una mare amb la seva cria aprenent a saltar d'arbre a arbre!!! Al.lucinant!!!! un bon tros d'esperanca davant dels nostres ulls!
http://www.youtube.com/watch?v=4wCq0LWV_oc Seguim i altre cop com en el mati anterior ens fiquem per un afluent ben petit, i resulta estar infestat de macacos!!!Veiem una altre imatge ben curiosa, macacos saltant un riu i creuant nedant! De tornada passem per un pont abandonat que creua el riu i ens trobem tota una familia ben nombrosa de macacos creuant i esbatussant-se! Ens hi passem una bona estona observant-los i partint-nos la caixa amb els micos i les seves trapelleries!!!!!
macacos creuant per sobre un pont abandonat!
el cap de la tropa ens tenia ben controlats per si ens acostavem massa fotia un crit i tots a corre!
macacos creuant el riu!:
http://www.youtube.com/watch?v=mXfWyqu6co0
Tornem i ho fem amb els anims pels aires d'haver vist una mare orangutan amb la seva cria, i amb la sensacio d'haver vist un lloc realment increible! Un raco de mon on viuen tants animals junts... jo especialment encara no he reaccionat de veure tanta natura tipica dels documentals a menys de metre i mig!
Sortim de Kinabatangan mes que contents i ara cap a les illes paradisiaques de Semporna, mes animals, pero aquest cop marins!!!!!
Malàysia (Borneo)
Mulu - Kota Kinabalu (2 vols amb una petita escala a Miri)
Ens plantem a Kota nomes per dormir una nit i l'endema marxen ben d'hora.
Kota Kinabalu - Sepilok (unes 5h de bus local)
Ens deixen a l'encreuament de carreteres i pillem un tio amb el seu cotxe tunning que ens porta per quatre duros a l'entrada del parc. Ens allotgem el que, als anys 80 deuria ser un resort de calitat, pero que ara esta una mica destartalat, pero gens malament.
L'endema a primera hora ens dirigim al Centre. Aqui a Sepilok es on es troba un dels unics 4 al mon "Centre de Rehabilitacio d'Orangutans". Els pots visitar dues vegades al dia quan els cuidadors els hi donen de menjar.
Just entrar comentem amb l'Uri que relament els tenen alla sense cap tipus de tanca, que estan en semillibertat, perque estan controlats, pero que caminant per la passarel.la enmig de la selva per on estem ens en podriem trobar algun... i pam! Just girar-nos ens trobem enfilat per sobre la passarel.la un mascle!
El seguim una estona fins que es fica selva endins... la veritat es que fa molta impressio veure un bitxo d'aquestes dimensions tan aprop i sense cap valla enmig... no estem pas acostumats!
Arribem ja a la plataforma i al.lucinem! Esta ple d'orangutans per totes bandes, suposem que ja saben que els hi ve la teca! N'hi ha un de petito enfilat a un arbre just sobre els nostres caps, varis per les cordes que hi ha entre els arbres, acaba arribant una mare amb la cria penjada de la panxa... dos mascles! En total uns 8 orangutans al voltant nostre (es veu que no es massa normal veure'n tants!).
Mentre els cuidadors els hi deixen la llet i els platans tots ells es van apropant per agafar la seva racio. Veient una petita "refriega familiar" entre els 4 membres de la familia (mascle, femella i les 2 cries).
http://www.youtube.com/watch?v=dFOdQ9uCWzQ
Ens quedem alla embadalits veient com els "Homes de la Selva" es mouen, mengen i actuen... es molt curios de veure.
Despres de veure'ls marxar, la gran part dels guiris marxen, pero nosaltres ens quedem alla amb alguna altre parella i les voluntaris cuidadores del centre, basicament fins que ens facin fora!
A la plataforma encara hi ha el mascle, i de sobte apareix un macaco forca gran amb ganes d'arraplegar totes les sobres. Primer ens pensem que potser hi haura conflicte, pero despres veiem que passen olimpicament un de l'altre. Finalment van a tancar al centre i marxem.
Aprofitem per anar a la piscina del nostre hotel... si si piscina! la primera de tot el viatge!
a l'esquerra podeu veure l'Uri gaudint del jacuzzi!
Despres de dinar si vols pots tornar al Centre, i com que ens ho hem passat teta pel mati, repetim! Nomes arribar ens trobem al maslce enmig dels guiris i els cuidadors estan patint perque volen que marxi (quan els que hauriem de marxar som nosaltres, ja que estem al seu habitat). La cosa no es normalitza fins que arriba el cap dels cuidadors, li fa una "carantonya" i li diu que vagi tirnat cap a la plataforma, que ja ve el jalar... I si si, el maslca agafa, es gira, fa un parell de brincades i es planta a la plataforma.
Aquest cop nomes veiem 4 orangutans en total, pero forca divertits. Entre d'altres coses veiem com un de mes jove li porta uns quants platans al mes iaio de tots que arriba tard.
A la tarda la gentada es exagerada i les cuidadores van boges per mantenir el silenci i les normes de respecte cap als animals. Hem de dir que son els malayos els que passen olimpicament de les senyals de silenci, cridant, sonant mobils i demes... fa vergonya!
Com al mati la gent va marxant i quedem 4 amb els cuidadors i aquest cop tenim la recompensa maxima! De sobte, apareix un excercit de macacos amb tota la intencio d'apoderar-se de la plataforma. Pel cap baix en son uns 60 que invaeixen la zona... petits, grans, mascles i femelles amb cries, iaios... vaja tota la colla. La gran part dels orangutans al veure'ls acaben marxant, pero el mascle es queda tan panxo a la plataforma acabant de menjar.
Pero de cop, el mascle salta i marxa corrents endinsant-se a la selva... nosaltres no sabem ven be que passa, pero una de les cuidadores se'ns apropa i ens senyala un forat a la selva... al fons apareix aixo:
El supermascle dominant de la zona, es una bestia gairebe el doble que la resta de mascles normals. La voluntaria ens diu que es aquesta la rao per la qual l'altre ha sortit pitant i que ella esta al.lucinada igual que nosaltres ja que es practicament impossible veure'l.
De fet no forma part del centre, sino que esta en llibertat pero clar, pot apareixer sempre que li vingui de gust. S'asseu a menjar el que queda i nosaltres bocabadats de veure aquella bestia.
Es l'hora de marxar pero ningu vol marxar, ni els propis cuidadors... ens deixen 5 minuts mes fins que marxem. Ell esta al seu habitat i nosaltres som els intrusos. Sortim del centre completament al.lucinats i contents d'haver vist tot el que hem vist, i enamorats dels "Homes de la selva", tenen una mirada especial i una forma de moure's que et recorda a cada moment que no fa tant nosaltres erem iguals.
Durant la nit, i mentre la Ivana dorm, tinc una petita batalla amb un d'aquests...
Ja us podeu imaginar el cague de tenir aixo dins l'habitacio! Despres de varies amenaces per part dels dos (fan un sorroll horrible i aixequen la cua!), li foto una patadeta amb la xancleta i surt corrents i es fica darrera l'armari. Viu alla!
L'endema al mati li explico a la Ivana, no para de dir-me que sort que no la vaig despertar, que sino no dorm ni de conya amb aquest bitxo dins l'habitacio!
Marxem cap a Sukau... a seguir veient besties!
Malàysia (Borneo)
Miri – el Parc Nacional de Gunung Mulu (25 minuts amb una avioneta d’hèlices)
arribant al parc natural!
És espectacular les vistes des de l’avió, tot és selva al voltant, veient el riu que creua per enmig… i aterrem enmig de tota aquesta vegetació, en una pista d’un aeròdrom! Bé, és l’única manera d’arribar fins aquí, estem completament aïllats.
Ens allotgem al mateix Parc Natural que està super ben muntat, això sí, és força carillo tot en general. Només arribar ja planegem les sortides dels 3 dies, hi ha mil coses a fer, però no tenim ni el temps, ni sobretot el dineral que ens demanen, així que farem un tastet de tot una mica.
Aquell mateix dia dinem i explorem una mica la zona sense fer massa res, no cal forçar el cos que ens esperen 2 dies que deu ni do… però l’Uri s’anima amb el “Night Shift”, un passeig de nit per la selva.
I que dir del passeig? Espectacular! Només som 3, un alemany, un holandés i jo, i el guia clar, amb els nostres respectius frontals enmig de la selva… de nit.
Jo hem pensava que només veuria alguna cosa durant la 1h30 que duraria el tragecte, però no és així! Només començar el guia no para de senyalar-nos amb la llinterna bitxos i insectes immensos! Insectes pal, aranyes peludes, llargandaixos, i mil insectes més estranys i curiosos… i a no res d’on dormim!
uns insectes super caxondos! els veieu enganxats als arbres?Anem a 10 per hora caminant i buscant bitxos per tot arreu, mentre el guia es dedica a buscar temes més gordos pels arbres o al terra. La selva de nit és al·lucinant, només el soroll de mil bitxos cridant a la vegada ja espanta però, a més, no paren de passar sombres de ratpenats per sobre els nostres caps, i a banda i banda del camí es mouen fulles i arbustos de forma suspitosa!
Finalment quan ens endinsem més comença el festival… serps, taràntules, escurçons! En resum torno al·lucinat de la hora i mitja rodejat de l’explosió de vida que representa la selva de nit.
L’endemà ben d’hora, agafem una barqueta i remuntem un bon troç de riu, ens dirigim cap a les coves del Vent i de l’Aigua Crital·lina. El passeig amb la barca és molt xulo, a més a mig camí fem una paradeta a una “Longhouse”, i direu… què és això? Doncs és una casa molt llarga on hi viuen els membres de les tribus de la selva.
Si, efectivament, està tocant la flauta amb el nas!Són comunitats que viuen enmig de les muntanyes, encara surten a caçar amb cervatanes, i fins fa molt poc no tenien cap contacte amb la civilització. De fet, en el seu llenguatge hi ha moltes coses curioses, per exemple: no tenen paraules per descriure lladre o per dir adèu o gràcies, ja que formen part d’una cultura de comunitat i no existeix la possesió individual, així que difícilment diuen gràcies, ja que alguna cosa serà a canvi d’una altre. Tampoc tenen paraula per descriure la selva! On viuen! Doncs la rao és simple… descriuen la selva com “el món”.
Prespectiva de la LonghouseSeguim el riu fins que arribem a la cova el Vent, i es diu així per que és una cova molt gran, però té passos molt estrets així que es creen corrents d’aire molt fortes.
A simple vista és una cova com totes, és a dir, molt gran, molt espectacular, amb les seves estalagmites i estalactites i el rierol que passa pel fons dels túnels. Però quan et diuen que forma part d’un dels sistemes de coves més grans del món, et cauen els pantalons a terra. Més de 150km de galeries i túnels conectats entre ells, però això no és tot… si el sistema de coves el mesures en metres cúbics… Ens trobem a la COVA més gran del món!
Sortida de la cova del VentSortim i caminem uns 400 metres per unes passarel·les penjades a la vora del riu i arribem a la cova de l’Aigua Cristal·lina. Deu el seu nom al riu que hi passa per dins amb unes aigües transparents que semblen les de “Les Minas del Rey Salomón”.
Caminada per anar d'una cova a l'altre
Immensa, amb el riu que creua!La cova és força espectacular ja que creues el riu per uns ponts penjats i té algunes cambres realment immenses! Sortim i ara sí que ens fem el banyet de rigor a aquestes meravelloses aigües que surten de la cova.
Tornem amb barca amb el temps just per dinar i enganxar-nos a l’excursió de tarda a la cova del Cèrvol i a la cova Lang. La passejada fins a les coves no és curta però tens l’oportunitat de veure la vegetació gegant de la selva humida, fulles, insectes i arbres de mides desorbitades.
Peazo de fulla!
unes papallones molt especials d'aquesta zona!
Arribem a la cova Lang, és una cova petitona (jeje, si la compares amb les que hem vist clar!), però de les més boniques que veiem. És tota blanca gràcies al carbonat càlcic, i a més força verge, ja que va ser descoberta fa menys de 40 anys.
Encara s'estan formant estalagmites!!Sortim i ens dirigim a la cova del Cèrvol (dita així perquè els caçadors venien aquí a caçar cèrvols, evidentment ja no n’hi ha). L’entrada és un forat immens, enmig d’un tall de roca a la muntanya. I a mesura que ens acostem anem veient les proporcions bíbliques que té la cova!
Entrada a la Cova del Cèrvol!
Entrem cap a dins i les distàncies són tan grans que és impossible abarcar les dimensions de l’espai. Necessites punts de referència i quan enmig del túnel veus una passarel·la amb gent caminant, mesures realment les proporcions de la cova i només pots fer que quedar-te amb la boca oberta!
Si us hi fixeu hi ha una passarel·la que creu pel mig diminuta... allò som nosaltres!A part de ser el túnel natural més gran del món, és tambe la casa d’entre 2 o 3 milions de ratpenats, que veiem en taques dibuixades al sostre de color negre. Això si… tota la cova fa una olor a perfum de merda de ratpenat que t’hi cagues! S’ha de vigilar perquè plouen merdes de ratpenat a dins de la cova, i no se com però a nosaltres no ens cau res, al noi que portem davant el deixen guapo.
Caminem cova endins per llocs que només et fan sentir com el bitxo més petit del món, intentant abarcar la grandiositat del lloc. Fins que arribem a l’altre banda on el sostre fa milions d’anys va caure i va crear un jardí aïllat enmig de dues coves, anomenat el Jardí de l’Eden; i també ens fa pensar en com seria la cova si aquest sostre no hagues caigut!
Tornem cap a la sortida principal i podem veure la mítica cara que hi ha a la paret de l’entrada, que amb mal criteri creiem nosaltres, li han posat el nom de Abraham Lincoln.
La cara de Abraham Lincoln
Un cop fora, ens dirigim al lloc d’observació d’un dels fenòmens més espectaculars de Mulu, que no és altre cosa que veure com aquests 3 milions de ratpenats surten a menjar cada vespre, i es mengen cada dia 15 tones de mosquits i insectes!
Esperem una bona estona, però mentre erem dins de la cova a fora ha caigut un aiguat important i els guies comencen a dir que quan plou, a menys que es morin de gana, els ratpents passen de sortir… esperem fins que som els últims i allà no surt res. Finalment tornem cap al campament del parc, hi ho fem de nit!
Sopant coneixem al Carles, un paio trempat que viu a Singapur i que està explorant Borneo perquè aviat obrirà una agència de viatges especialitzada en aquesta illa. Ens passem la nit xerrant amb ell i ens recomana moltes coses a visitar i veure!
L’endemà ens queda una última activitat del parc, fer un dels coneguts circuits de cannopy. Us preguntareu, què és? Consisteix en caminar per unes passarel·les fetes de fusta penjades a més de 30 metres del terra entre arbre i arbre. Tot per veure la selva humida des d’una prespectiva ben diferent. I realment és així, veiem plantes que només creixen enmig dels troncs dels superabres gegants portades pel vent, ficus que s’enganxen a un arbre i l’acaben destrossant, lianes quilomètriques, vaja, tot de flors i plantes que no existeixen al sotabosc, 30 o 40 metres més avall. És al·lucinant veure que ets allà dalt i mires amunt i veus que l’arbre encara segueix més amunt d’on ets tu!
Tornant veiem el que possiblement és un parell de Gibbons (uns monos grocs) esbatusant-se entre dos arbres.
... i aquest peazo d'arbre!Dinem i marxem cap a Kota Kinabalu altre cop. Ens esperen molts més bitxos cap a la provincia de Sabah. Entre ells els orangutans!
Malàysia (Borneo)
Batu Niah – Miri (taxi fins a la Niah junction 20 min. Bus cap a Miri 2,30h)
Ja tenim reservat per anar al Parc Natural de Mulu, però abans anirem al Parc Natural de Lambir, on hi ha un parell de cascades molt xules i forces camins per recórrer entre la selva.
Així que ens tornem a plantar a Miri, ens allotgem a un altre hostel que està molt bé i anem cap a Lambir, a 30 minuts amb bus. Ens plantem allà, ens registrem a la porta, pillem dinar per endur i a caminar.
Primer ens dirigim a la cascada més gran que està a tan sols 2,5km i a més ens podem banyar. Durant el trajecte ja veiem dues petites cascades més i creuem ponts d’aquests que fan fredar de lo que trontollen. Arribem a la cascada, és força alta i espectacular ja que l’aigua surt directament de la roca, amb tota la vegetació al costat. A la part d’abaix hi ha un gran estany on banyar-se, les aigües són increiblement cristalines i hi ha parts força profundes.
una de les cascades que trobem pel camí
Hi ha forces malayos fent barbacoa mentre els nens es banyen, suposem que és el tipic lloc “dominguero” (tot i que és un divendres!) per ells. De fet l’estany té unes boies que separen la part on no et pots banyar (perquè l’aigua que cau no t’ofegui).
força guapa
Ens estem allà una estoneta, ens banyem, dinem i comença l’aventura! Ens dirigim a una altra cascada que hi ha a uns 4km, però el camí no fa més que baixar i pujar tota l’estona, amb unes pendents increibles… vaja que deu ni do els 4km… lo pesats que es fan!
Arribem a la cascada, i entre la vegetació i que no hi ha lloc per estar-s’hi, la veiem i marxem! Llavors ens dirigim a una altra que també es troba a uns 3km més. Altre cop el camí infernal, a més es posa a ploure i el terra comença a relliscar! I arribem… una bonica cascada enmig de la selva, amb el seu estany abaix on t’hi pots banyar, aquí ni boies ni res, és més petita que la primera, però res a envejar-li.
A mi em sembla "El estanque Vedado" on troben el Gollum, digueu-me freaky!
Ens refresquem una estona i tornem que encara ens queden uns 3km més, aquest cop de baixada, però ens cau un xàfec digne de la temporada de pluges! Arribem per fi, ben xops i esperem algun bus per tornar. Per fi arriba i cap a Miri de nou… a dormir i demà si que marxem a Mulu!
Malàysia (Borneo)
Miri – Batu Niah (2h amb bus, ens deixen a Niah Junction, bàsicament un creuament de carreteres, per arribar al poble de Batu Niah, a tan sols 11km, per nassos has d’agafar un cotxe privat, no hi ha cap servei local!)
Ens plantem a Batu Niah, un petit poble on som absolutament els únics guiris. Hem vingut fins aquí perquè molt aprop es troba el Parc Natural de Niah, on hi ha unes coves molt famoses, a més de poder fer trekings pel voltant i pujar al pic. Hi ha la possibilitat de dormir al parc, però nosaltres hem preferit aquesta vegada allotjar-nos al poble, a 3km del parc.
I ho fem a un hotelet sencill que porta una familia del poble. L’home és el típic que mai somriu, però a la vegada és superservicial, atent i sempre ens fa bona cara.
Ens aixequem l’endemà, tinguent la intenció d’anar a veure les coves, però està plovent a bots i barrals… i no para! Així que sense massa res a fer al poble, passem tot el dia, llegint, dormint i descansant en general.
L’endemà sí! Plou força però que hi farem! Així que capelina al canto i a camina. Fem els 3km sota l’aigua creuant algunes cases i sobretot selva, seguint el riu. Finalment xops arribem a les oficines del parc, creuem el riu amb una barqueta i seguim caminant uns 4 km més fins a la Gran Cova (nom molt descriptiu).
Les coves de Batu Niah, la part més important del parc natural, són famoses gràcies a que van descobrir-hi les restes d’Homo Sapiens més antigues de tot el Sudest asiàtic, daten de fa més de 40.000 anys. Després van passar a ser famoses perquè els locals recollien, i recullen, els nius dels ocells. Direu per què? Doncs perquè valen una pasta! Ja que, per exemple, a la cuina xinesa són un autèntic caviar! Si si, es mengen els nius, fets de saliva dels ocells…mmmmmm!
en aquest abrig, just abans de la Gran cova és on fins el 1970 hi vivia gent que recollia els nius dels ocells
Arribem finalment a la Gran Cova i ja ens quedem bocabadats… és inmensa l’obertura d’entrada que té! Hi ha una zona restringida perquè sembla ser que els arqueòlegs segueixen trobant coses. I bé, la creuem per un camí, intentant evitar en tot moment alguna cagada de ratpenats, que està ple. La cova no està il·luminada així que un cop som a dins ens guiem amb els nostres frontals (de 4 duros al Decathlon, així que anem apanyats!). Entre passadissos anem apareixent a galeries super grans, on veiem algun home penjat d’unes cordes que baixen del sostre, de 40 metres o més, amb una llanterna fent recollida de nius. De fet hi ha un elevat percentatge de morts gràcies a aquesta pràctica… sembla ser que no és gens fàcil!
allò tant petit que hi ha de peu es la Ivana
Abans de sortir de la cova per l’altra banda, creuem un passatge estret i molt fosc que fa força impressió. Arribem a la sortida, per sort ja no plou, fem uns 500m per la selva i arribem a la Cova Pintada, dita així perquè hi ha pintures rupestres a la paret i canoes utilitzades com a ataúds. Les pintures ja no es veuen massa i els ataúds estan al museu, així que la cova no te massa cosa a ensenyar, però és força xula!
Decidim tornar, hem de tornar a creuar la Gran Cova, però per un altre camí, és increible perquè de les cagades dels ratpenats, trepitges roca que sembla tova, un sensació estranya. Abans de sortir les vistes són espectaculars.
Tornem a fer els 4km per la selva i tenim sort de poder veure uns macacos penjats dels arbres jugant i saltant de branca en branca. Arribem a l’entrada del parc, dinem, coneixem un guía del parc simpàtic i molt xerraire i fem els altres 2,5km fins el poble.
El nostre pròxim destí és el Parc Natural de Mulu, però és un lloc inaccesible per terra, s’hi ha d’anar amb avió o en barca, però resulta un trajecte de molts dies i força car. Així doncs hem de comprar un bitllet d’avió i trucar al parc per reservar dormitori, i ho fem des de l’única botiga del poble on hi ha internet. Un tio informàtic que flipem força amb ell perquè ens deixa accedir a internet gratis només perquè som turistes, hem de trucar i ens deixa el seu mòbil per trucar i, a sobre, volem gravar un dvd amb fotos i tampoc ens cobra res… així que marxem super agraïts! Gent així en falta al món!
Ja tenim vol… en anem a l’aventura del Gunung Mulu.
Malàysia (Borneo)
Kota Kinabalu – Miri (1h30 de vol amb Malasia Airlines)
Ens dirigim a l’estat de Sarawak, no entenem molt bé com funciona però dins de la part del Borneo Malasi hi ha 2 estats, Sabah, d’on venim, i Sarawak, on anem. I aquests 2 estats estan separats geogràficament pel país de Brunei. A més, un cop arribes a un dels 2 estats, et segellen el passaport de nou… funcionen com paísos diferents, tot i ser Malasia.
Decidim pillar aquest vol perquè és la manera més ràpida i, tot i que sembli increible, més econòmica, d’arribar a Sarawak. La capital d’aquest estat és Kuching, però no hi arribarem. De fet hem vingut fins aquí perquè hi ha 2 parcs naturals molt importants que volem visitar.
Arribem a Miri, a tocar de Brunei. Una ciutat no massa gran però que també està forrada gràcies al petroli que un bon dia hi va haver!
La ciutat en sí no té massa encant, excepte per un petit barri antic tot reconstruit, tota la resta son centres comercials i restaurants. El hostel on ens allotgem també es troba a una zona estranya, a toca de la costa, però separats del mar per un manglar i una desembocadura d’un riu, però tot envoltat de petits tallers mecànics, sobretot de tunning que per aquí els hi agrada molt, i parkings… vaja tot molt freak! El hostel en sí no està gens malament, però la dona que ho porta no fa gaires esforços per explicar-te coses ni fer-se entendre, el que fa la comunicació una mica difícil.
casc antic de Miri
temple xino de Miri
Un dia ens dóna per anar a veure les platges del voltant, agafem un bus local i ens deixa enmig d’una carretera. Creuem un pont de fustes i algunes xavoles i arribem a la “Hawaii Beach”… bé, una platja sense més! Ens hi estem una estoneta per allà però no triguem a marxar, ja que “amenaza tormenta” i encara hem d’esperar el bus de tornada. Ens acabem mullant, com no en aquest país!
Per la tarda fem una visita al centre comercial del poble, sopem al Ming Cafè, un restaurant típic americà amb cambreres amb faldilleta, però que el menjar està molt bo, sobretot l’indi!
L’endemà preteniem fer dia vago perquè ens llevem i no fa res me que ploure, però la dona de l’hotel no ens avisa i resulta que hem de deixar la nostre habitació perquè esta reservada, així que motxilla “a cuestas” i marxem!
Malàysia (Borneo)
Kota Kinabalu – Parc Nacional del Kinabalu (2h amb minivan)
Dins del parc l’allotjament és exageradament car, així que ens dirigim a una casa que hi ha a tans sols 1km de l’entrada amb unes vistes increibles. Ens trobem a 1800 metres i fot una rasca que flipes… durant el dia cap problema, però a la nit mantenta i jerseiet… que ja s’agraeix.
posta de Sol des de la terrassa del hostel
ah! sopant al hostel ens trobem això a la taula! era més gran que el pollastre que ens vam menjar!
El parc del Kinabalu comprèn una zona bastant gran de la serralada Crocker, i el pic més important evidentment és el Kinabalu. Amb més de 4095 metres d’alçada és la muntanya més alta ente l’Himalaya i Nova Guinea.
el Mont Kinabalu amb el pic sempre emboirat
Pujar-hi no és fàcil i, a més, els permisos d’escalada són extremadament cars! Però el parc té diferents camins enmig de la selva, de més o menys dificiltat i durada, que valen molt la pena!
el pic, format per roques és difícil de pujar si plou, que és gairebé sempre!
Així que els 2 dies ens dediquem a caminar per dins… tota una experiència ja que és de les poques vegades que hem anat sols enmig de la selva. I és que només començar, agafem un camí i a tant sols 30 metres de l’entrada, de sobte miro al terra i veig que s’escòrre una cosa vermella amb taques negres… Li pillo el braç a l’Uri, tot acollonida que estic, em mira i li senyalo!! Si senyors… un serpiento que ti cagues a menys d’un metre! S’està per allà “merodeando” mentres l’Uri li va tirant fotos! Està superemocionat perquè per fi hem vist animalots salvatges!
això només és la part de la cua, pel cap baix feia més de 1,50m
i el cap!
Jo ja vaig acollonida… si si, molt macos els bitxos, però a la que es mou alguna fulla o algo, tremolo!! És flipant la selva d’aquí lo diferent que és a les que hem estat anteriorment. És molt més humida i fosca… és clar! La vegetació és exhuberant i amb el que hi ha molta més vida, molt més sorollosa. De fet alguna vegada sentim alguna disputa entre animals i l’Uri i jo ens mirem del rotllo… mama tinc por! Tot i així l’Uri està encantat de la vida i sempre va buscant per tot arreu… mirant i escoltant per totes bandes!
El segon dia ens animem a fer el camí més llarg i fotem un pateo superxulo seguint un riu, Fem el nostre récord, en teoria eren 3h30 i ho fem en 1h45 tot i així la tornada es fa dura i més amb l’aigua que ens cau! El trajecte però és molt xulo, creuem ponts de fusta, pugem i baixem muntanyetes i veiem algun que altre mono saltant d’arbre en arbre.
selva i només selva!
Dinem alguna cosa i pillem de nou una minivan per tornar a la ciutat… demà marxem a Miri!
Malàysia (Borneo)
Manila – Kota Kinabalu (no arriba a 1h de vol amb Air Asia)
I això on carai està… pensareu? Doncs acabem d’aterrar a Malasia, però no a la part peninsular on hi ha Kuala Lumpur, sinó a Borneo. Una illa enorme (creiem que la 3ª més gran del món) i que amb les seves fronteres està dividia entre Indonesia (que en té la gran part), Brunei, un mini país de ricaxons i Malasia.
Doncs aquí ens trobem i pel que apreciem a primer cop d’ull, tot i ser majoritàriament musulmans, no ens són tants com a la malasia peninsular, tenen en general més diners (penseu que aquí al Borneo malasi només hi viu un 15% de tota la població malaya) i això fa que la gent visqui millor! Hi també notem una força influència xinesa, i és que hi ha molts immigrants xinesos que durant la segona guerra mundial van venir cap aquí, també hi ha forces indis, però no tants com a la peninsula i alguns filipins.
A part, gran part del territori és selva, algunes completament verges, i hi resideixen milers d’espècies animals, algunes de curioses, d’altres úniques, algunes en perill d’extinció… vaja un niu de bèsties. Des dels mítics orangutans, uns ocellots semblants al Tucán que es diuen Hornbills, els monos Prosbocis o més coneguts com els Narigudos. Bé, que aquestes selves i les que ens trobarem més endavant estan molt més infestades de bitxos, són molt més humides i, podriem dir que molt més salvatges que totes les que hem vist fins ara.
També s’ha de dir que Malasia és la reina dels parcs naturals però a la vegada és el pitjor pais en quan a desforestació. S’han carregat més del 60% de la selva i ho segueixen fent sense que ningú els hi digui res. Els diners són els diners i cremen i desforesten hectàries de selva per plantar palmeres d’on treuen l’oli de palma i fusta per fabricar paper. Punt negatiu per Malasia.
Bé, ens instal·lem a un hostel que hi ha a un carrer peatonal, superxulo i amb moltes comoditats Com que la ciutat no és massa gran, és molt tranquila i s’hi està força a gust, això ajuda a que ens quedem uns dies, una mica de descans després del tute de Filipines i del que portavem arrossegant de la Xina. I ja de pas tramitem el visat d’Indonesia per a 2 mesos.
Mercat Central amb les dones cosint a la porta dels locals
Ens passem uns dies gaudint del lloc, del mercadillo del diumenge al matí, del passeig maritim i de les seves postes de sol. Kota Kinabalu està encarada a l’oest i té unes postes de sol increibles que cada tarda veiem sentats al mur amb alguna peça de fruita.
Un dia d’aquests ens decidim a visitar les illes que hi ha just davant de la ciutat, formen part del Parc Natural de Tunku Abdul Rahman. En visitem un parell amb uns paios que et porten en barca, per cert a una velocitat estratosfèrica! Arribem a la primera illa, la Mamutik, és xula per què és molt petita. Tan sols té una platja a la cara est,a l’oest són tot roques on trenquen les onades. Fem un minipasseig per un camí que recórre el turonet de l’illa ple de vegetació i on veiem algun que altre llargandaix.
Ens estirem a la platja i gaudim del poc sol que hi ha avui, de fet hi ha forces núvolots… però millor, sinó és insoportable!
Canviem d’illa abans de dinar. Agafem un arròs i uns fideus (no podia ser altre cosa) per endur i arribem a l’illa de Manukan.
els fideus de sempre...
Aquesta és molt més gran que la primera i ja té algun que altre resort, però trobem una platgeta on estem gairebé sols. Aquí l’aigua és més transparent que a l’altre illa i explorem una mica el fons marí, hi ha peixos increibles! Com peixos pallasso (vaja, el famós Nemo), peixos lloro, i molts d’altres que ni idea del nom però de mil colors superllampants i megamítics dels aquaris d’arreu del món. També veig algun altre peix cabroncete d’aquest amb mil espines esperant entre dos roques…
Malauradament però, el que més veig són deixalles: tubs de pasta de dents, bosses de patates, ampolles d’aigua, llaunes de coca cola, etc…en trec algunes de l’aigua i la Ivana i jo les ajuntem en una pila a la sorra (a falta de papereres), i els hi deixem un missatge :“això és un parc natural?”. Se n’aprofiten dels guiris amb un preu desorbitat que valen les barques i l’entrada a les illes i després són incapaços de, o posar papereres, o missatges a la gent ignorant que segueix tirant la brossa al mar, a la platja i a mil llocs més… llàstima perquè s’ho estan carregant entre tots!
El dia que passem a recollir el nostre visat pel consulat ens apropem a la Mesquita Central. Un home ens fa una mena de ruta per dins, ja que l’edifici és força gran… és increibla la pau que s’hi respira!
la iv caminant per la mesquita
Finalment decidim marxar un parell de dies al Parc del Kinabalu.
fem una birra "amigos"? la més barata, ja que aquí són musulmans i l'alcohol és caríssim
Filipines
Puerto Princesa – Manila (1h30 de vol)
Arribem, pillem un taxi entre els 4 i ens plantem al centre de Manila. Intentem buscar un altre lloc per dormir que no pas el que ja vam dormir fa 3 setmanes quan vam arribar, però com que no hi ha sort, tornem al “Santos”, ple de putilles però barato!
És l’última nit que estarem els 4 junts. La Vir i el Juan els hi queda uns dies per asia però, recomanats per nosaltres, aniran 4 dies a Bangkok, una ciutat per veure i gaudir-la. I nosaltres ens quedem 2 dies més a Manila i volem cap a Kota Kinabalu, a la Malasia de l’illa de Borneo. Així que per ser l’últim sopar, ens conviden a un lloc de pizzes i pasta bonissim!!
L’endemà a primera hora marxen cap a l’aeroport… una despedida estranya, ja que nosaltres estem completament dormits, i ells tenen una mica de pressa… però ja està bé! Ni plors ni res de res!
Nosaltres seguim dormint i un cop ens despertem ens dirigim a la zona comercial i d’oficines de Manila. Una cara ben diferent de la ciutat que haviem vist. Edificis alts, oficines per tot arreu i milers de centres comercials. Passem el dia, tornem xino xano passejant fins al nostre barri, sopem i a dormir!
la Ivana esperant el metro elevat de Manila
una Manila ben diferent
posta de sol pel carrers de Manila
Ens llevem, esmorzem i amb les motxilles a cuestas agafem el metro enlairat, pillem un bus que triga casi 3h i arribem a l’aeroport de Air Asia… si és que se li pot dir aeroport! Era una base aerea dels EE.UU. que va ser destruïda pel volcà Pinatubo, i és que el tenim just al costat! Ai mare si desperta…
Si! ho heu vist bé... "Iglesia NI cristo", deu ser una ironia perquè estan sonats per la religió!
Filipines
Sabang – Puerto Princesa (2h30 de jeepney)
Arribem a la capital, treiem diners, mengem alguna cosa i pillem un tricicle per anar a Santa Lourdes, petit pobl on hi ha el port des d’on surten les barques per anar a Honda Bay, un arxipèleg d’illetes amb sorra blanca, aigües cristalines i palmeres a la vora del mar.
La nostra idea era anar a dormir a la “Snake Island” i demà pillar la barca per anar a veure la resta dilles. Però un cop al port veiem que els preus pel trasllat a una illa són els mateixos que per fer tot el tour. Així que, mal que ens pessi, decidim que és millor dormir a terra i l’endemà fer l’excursió. Anem a l’únic hotel de la zona, força car, però inclou un banyet amb aigües termals que no està gens malament, i la resta de la tarda vaguegem.
L’endemà a primera hora enganxem un barco entre els 4 capitanejat per un home que no para de fumar pitis, i el seu fill que és realment qui porta la barca.
anem amb una barca de patins
La primera parada és a una mini illa rodona, tant petita que la Vir casi se la fa a peu!
L’illa està força bé… hi ha corall a 5 metres de la vora del mar on veiem peixos de tots colors. Fa una mica de cosa perquè se t’acosten massa i tot! Estan acostumats a que els hi donin menjar… Veiem tots els peixos que es poden veure a qualsevola aquari… és increible! Mil colors, mil formes, petits i grans… i et passen per davant de les ulleres com si res! Tot i que hi ha força gent, s’està molt tranquil i ens hi tirem una bona estona.
l'aigua és tan cristal·lina que es confon amb la sorra
La segona illa que visitiem és la Snake Island. El nom no indica que estigui infestada de serps com podeu pensar, sinó que, gràcies a l’escull coral·lí que té i a les corrents marines, hi ha una part de l’illa que només és una llarga llengua de sorra i aquesta va canviant de forma (per això li diuen Snake).
arribada a la Snake Island... al fons la llengua de sorra
Així que una petitissima illa amb molt poqueta vegetació té una platja enorme on arriba un moment que tens el mar a les dues bandes i tant sols 4 metres d’amplada de sorra… molt fort! Això fa que sigui una illa super espectacular, de les més “tropicals” i “verges” que hem estat mai.
Ens passem el dia caminant per la llengua de sorra, prenent el sol o capbussant-nos amb els peixots de l’escull coral·lí, no hi ha res més a fer… ja que per no haver, no hi ha ni arbres! Sort d’unes petites cabanyetes que ens cobreixen… sinó haguéssim quedat com a tomaquets en menys de 30 minuts!
Quan ja no podem més de sol tornem amb la barca enmig de les petites illes que no s’aixequen ni un pam sobre el nivell del mar… un lloc increible.
bonic lloc per fer-se una caseta
D’allà marxem a Puerto Princesa per passar la nit… demà ja tornem cap a Manila i s’han acabat les 3 setmanes a Filipines que han passat volant!
Trobem un hostel superxulo que té una zona comú amb butaques i sofàs, enmig d’un jardi, llibres, bona música i una noia que porta el cotarro supersimpàtica. Vaja… un hostel com els que hi ha a tot el sudestasiatic menys a Filipines! Això si… s’ho cobren!
"gozando" al hostel
Filipines
Cebu – Puerto Princesa, capital de Palawan (1h30 minuts amb vol de Cebu Pacific)
Ens plantem a Puerto Princesa i sense pensar-nos-ho massa enfilem una carretera espectacular fins a Sabang (2h30min de jeepney que paguem com a guiris… tot i anar enxovats igual que els locals, pel sol fet de ser turista pagues més!).
Familia "Jamón"... toma ya!Un cop aquí ens informem i veiem que la carretera no continua, per seguir amb els nostres plans d’anar cap al nord, hem de tornar enrerre gairebé tot el trajecte. Els preus dels transports són desorbitats i no és d’estranyar si l’illa és tan famosa i hi està plena de guiris, de fet és el lloc més car que hem trobat de tot Filipines. A part dels diners, necessitem temps, i tampoc en tenim massa, així que llàstima… segur que al nord hi ha llocs increibles, però haurà de ser en una altre ocasió.
Sabang no és més que un poblat de pescadors amb les cases a la vora del mar i amb una platja superguapa. Però és famòs perquè al costat hi ha el riu subterrani navegable més llarg del món!
Ens allotgem al final de la llarga platja, en un bungalow de fusta i palla on, com sempre, convencem als amos perquè ens hi deixin encabir els nostres quatre culs (així surt més barat!). El lloc és increible, tot de fusta, amb hamaques penjades de les palmeres, on l’electricitat només funciona de 6 de la tarda a 10 de la nit, amb la platja a 10 pases i la gent que ho porta molt divertits i simpàtics.
la vista des del nostre bungalow
A més, al petit restaurant hi tenen un macaco molt jove amb ganes de jugar i de jalar sempre! Acaba sent la nostre joguina… menys la Vir, que no sabem perquè però al mono no li cau gaire bé.
la nostra joguina durant 3 dies!
Demanem el permís necessari i ens dirigim cap al riu subterrani pels camins d’enmig de la selva. Un petit trek de 4,5km que no està gens malament, molt més sorollosa del que portem vist i a la Vir i al Juan els hi mola l’experiència, això sí… suem el que no està escrit!
caminant entre la selva...i jo sempre mirant a veure si veig algun bitxo
El tram final és força espectacular caminant entre les formacions rocoses per ponts i passarel·les de fusta penjats del no res.
Un cop arribem, ens muntem a la barqueta amb la que ens endinsarem a la cova. La Vir és l’encarregada d’anar il·luminant el trajecte, ja que no hi ha llums… i així veiem 2km de cova amb llocs més estrets i d’altres on la cova es fa altissima, plena de ratpanats i amb figures naturals amb les estalagmites i estalagtites increibles.
l'entrada al riu subterrani
Quan sortim ens trobem enmig del camí amb això:
un peazo de vara! per allà suelto
Agafem el camí de la costa per tornar, molt més curt i fàcil.
el camí de tornada passa entre algunes platges
A la tarda, banyet a la platja de Sabang, on hi ha moltissimes onades, el mar més mogut on ens hem banyat fins ara! Clar, aquí estem oberts completament al Mar de la Xina Meridional!
Filipines
Siquijor – Dumaguete a l’illa de Negros (1h30 amb fast ferry)
Trepitgem l’illa de Negros tan sols per agafar un altre ferry, ens dirigim a Cebu, la capital del sud de Filipines perquè anem a agafar un avió cap a Palawan, l’illa més a l’oest i allunyada de tot… i el que tothom diu que és un paraís.
Sibulan – Santander a l’illa de Cebu (30min amb ferry, casi hi podries anar nadant!) - Cebú (5h de bus on acabem congelats per l’aire acondicionat, un altre dels nostres superenemics!).
Si… Santander! No us estranyeu pel nom, a Filipines, gràcies a la colonització espanyola, tenen València, Getafe, Nueva Vizcaya, Toledo i mil noms més dels nostres!
Cebú ens sembla una ciutat bastant horrible… no podem opinar massa perquè només la veiem un vespre, però dormir és caríssim i els carrers estan plens de prostitució i altre cop gent demanant. Tot és un caos, cotxes, jeepneys, tothom pitant, paradetes per tot arreu… vaja tot molt lluny de la tranquilitat de la nostre platgeta de Siquijor.
Filipines
Tagbilaran – Larena (3h de ferry, arribem una hora abans de que el ferry marxi i ens trobem que a la cuberta hi ha un tio fent monòlegs graciosos amb “visayo” sobre temes religiosos. Uns minuts més tard quan les brometes s’acaben fan allà mateix la misa de les 7 de la tarda… tot una mica secta!!)
Ens plantem a Larena, a la petita illa de Siquijor, que falten pocs minuts per la mitja nit, una hora molt tard en aquestes terres. Mirem les possibilitats d’anar ja directes a la platja a dormir, però els pocs tricicles que hi ha ens surten molt cars i a tampoc sabem si quan arribem algú ens obrirà! Piquem a l’únic hostel que hi ha aprop i tampoc hi ha sort… de sobte veig el cotxe de la poli i em dirigeixo cap a ells a preguntar on podem anar a dormir i si saben que hi ha obert a aquestes hores, no ens saben dir gaire res, ens donem mitja volta i en 2 minuts se’ns apropen amb el cotxe, baixen les finestres i ens ofereixen portar-nos!! La Vir i jo ens mirem i els hi preguntem: “for free?”… es posen a riure i ens diuen que si! Doncs motxilles a darrera i els 4 sentats dins del cotxe! Són supersimpàtics i es nota que estan una mica aborrits, ja ens avisen de que a Siquijor no passa mai res!
Agafa la directa i ens dirigim cap a la platja amb ells… arribem i tot sembla molt mort. Els 2 polis ens acompanyen a la porta i comencen a cridar no gaire fort “Aio” (la salutació que tenen aquí), i ens posem tots a dir “Aio, aio”. Al cap d’una estona surt un noi i flipa quan veu la poli allà amb 4 xavals, nosaltres! En diu que només té un bungalow per 2… merda!
Els polis ens diuen que una mica més enllà hi ha un altre lloc per dormir, ens acompanyen i tornem a fer el cristo de “Aio, aio”… i res, no hi ha sort! El temps passa i ja són prop de la 1 i nosaltres amb 2 polis amunt i avall. Està clar que ara ja no ens deixaran tirats, truquen a uns amics que tenen lloc per dormir, tampoc hi ha sort, ens muntem de nou al cotxe i ja comencem a fer conyes de si farem la patrulla de nit amb ells dins el cotxe… són super macos! Tornem al poble i finalment trobem un lloc per dormir, no massa net, molt humit i amb algun hoste, a més el més car que paguem a tot Filipines, però no tenim cap altre opció! Despedint-nos dels polis encara ens diuen que els truquem a les 8h del matí, que és l’hora que acaben la jornada i que ens porten de nou cap a la platja! Evidentment no ens llevem tant d´hora, així que ja no els tornem a veure… però sempre ens quedarà un molt bon record!
L’endemà ens plantem de nou a la platja on ahir la nit només hi havia un bungalow per 2, i el pillem ja que accepten muntar un matalàs i posar-nos-hi els 4 per un mòdic preu.
toma castanya de caseta!!!
El lloc és increible! És un dels millors llocs on hem dormit… tenim la platja davant on veiem el pujar i baixar de la marea, amb els mil cangrejilos que surten de sota la sorra, les barquetes de pescadors que creuen la badia i res ni ningú més! Un lloc per quedar-s’hi! (de fet la Vir es va enamorar d’aquesta illa i volia plantar la bandera).
Ivana gozando...
Uri gozando
De fet Siquijor és una illa molt petita amb mil raconets per descobrir. Lloguem moto els 2 dies i l’explorem al màxim. El primer dia anem a la Salangdong Beach, un petit cap que separa dues platges increibles amb aigües cristalines com mai hem vist! Llàstima que hi ha un parell de resorts que destrossen la vegetació del voltant… tot i així estem sols i hi passem el dia entre banyet, lectura i recollida de petxines, cargolets i petits coralls.
El segon dia fem la volta a l’illa per l’altre banda. Anem a la platja de San Juan, que de sorra n’hi ha ben poca, perquè la costa és molt rocosa i escarpada. El sol és imponent i no triguem a marxar, ens dirigim cap a una cascada que hi ha a l’interior. Molt semblants a les que vam estar a Luang Prabang (Laos) amb el Roger, aigües cristalines i molt fresquetes. Ens ho passem pipa banyant-nos i tirant-nos… us deixem els documents gràfics per riure una estona!
costa sud de Siquijor, platja de San Juan
refrescant-nos a les aigües de muntanya
http://www.youtube.com/watch?v=fOMvEMm2hOEhttp://www.youtube.com/watch?v=a34nBIqizfU&feature=relatedDe tornada agafem l’única carretera interior que creua la illa i és la millor de totes. Bé, la carretera no està asfaltada a tots els trams, encara estàn “en ello”. Passem per petits poblats on tota la gent ens saluda al veure’ns, a més enganxem la sortida d’escola, i els nens tornen a les seves cases per la carretera i som l’atracció. Arribem al punt més alt de la muntanya i parem a veure el paisatge, que realment és espectacular!
selva...
Quan no estem d’excursió per l’illa, gaudim del nostre bungalow davant del mar, ens tirem a la platja, mengem i, força bé, gràcies al restaurant d’on dormim (que van sempre tard… però val la pena!). I, de nit, contemplem les estrelles desde el porxo, juguem a cartes i als personatges tot bebent el ron més barato del món amb suc de pinya (que resulta més car que el ron!). I una de les nits, a la 1 de la matinada a l’Uri no se li ocórre res millor que posar-se a obrir un coco que ha caigut de la palmera del costat… i apa! Paciència i suor, però coco abans d’anar a dormir! Mala vida!
Filipines
Catbalogan – Cebu (9h de ferry nocturn)
Ens plantem a les 7 del matí a Cebu, la capital del sur de Filipines, esmorzem i enganxem un nou ferry cap a Bohol.
Cebu – Tubigon, un petit poble de Bohol (1h30 de ferry veient escupinades de sorra blanca enmig del mar)
Tubigon – Tagbilaran (1h30 de mini bus local)Arribem a Tagbilaran, una petita ciutat amb la seva Catedral, el McDonald’s (que mai pot faltar!), varis centres comercials i un mercat públic. Ens allotgem a un hostel superxulo. Barat, net, amb una terrasseta amb ping-pong, mini pista de bàsquet, aigua i esmorzar inclòs… vaja el millor que hem trobat a Filipines! I a més els que ho porten són molt simpàtics, i la mestressa també!
Busquem una bona platja i ens diuen que la de Baclayon està força bé. Quan hi arribem trobem més aviat les restes de la marea baixa, que no pas sorra blanca… pero no hi ha ningú i les vistes son increibles!! I com diu el Juan: “Oye, estamos en Noviembre y en la playa… que quieres!”.
platja de Baclayon amb els nens jugant al skimboard
Ens estem una estoneta llegint, fent mini capbussades i veient uns nens divertir-se amb una taula de Skimboard. Estem just davant d’una “choza” increible i de sobte surten els amos pel balcó, una filipina i un alemany, i xerrant ens conviden a entrar a casa seva. La casa per dins és increible i la terrassa més, des d’on es veu tota la posta de sol. Quan es fa de nit, aquí a les 6 de la tarda, ens despedim i marxem a pillar el “jeepney” que ens porta al poble.
L’endemà anem a veure “Les muntanyes de Xocolata”, unes formacions rocoses que surten enmig de la selva, sense casi vegetació i que a la temporada seca es tornen marrons, per això els hi diuen de xocolata. Des de dalt les vistes són espectaculars! Veiem una petita part de l’illa, ja que és enorme!, la selva, les petites poblacions i aquestes muntanyetes que s’escampen arreu de la plana.
la llegenda diu que son les restes d'una batalla entre dos gegants, els cientifics... esculls coral·lins de fa catxo
El trajecte tant d’anada com de tornada es llarguíssim, no per la distància, sinó per les tremendes carreteres i per totes les parades que fa per pujar i baixar la gent, però és molt bonic. Passem per un tram gairebé a les fosques perquè els arbres són molt espessos i han creat una mena de túnel.
L’illa de Bohol està unida per una estreta carretera a una illa molt més petita Panglao. Es podria dir que és la zona més turística de tot Bohol i on hi ha la major concentració de resorts. La Vir i el Juan marxen cap a Alona, la platja més famosa de Panglao, on ens trobarem més tard amb ells. Nosaltres marxem a veure el Centre de Recuperació del Tarsier.
Pugem a un jeepney que ens deixa a la carretera, caminem uns metres fins a la porta del centre. Ens registrem, fem la donacio de 20 pesos cada un i un guia ens porta cap a dins de la reserva.
Els tarsiers són un dels mamifers més petits del planeta (el més petit viu a Madagascar) i, a més, és un dels més antics! Es van separar de la branca dels monos fa més de 40 milions anys, tot i aixi, encara es consideren primats.
La gràcia de veure’l en aquest centre de recuperació és que els pots veure en el seu estat natural, enmig de la muntanya, i no en gàbies com els tenen en la resta de llocs.
Entrem dins la reserva i el guia els comença a buscar enmig de la vegetació! Patapam! El primer tarsier! Bravo! És un bitxo tan catxondo! Ens el trobem abraçat a la branca, mirant-nos amb els pedazo d’ulls que té! (una proporció de 150 vegades més que el seu cos en relació als nostres). Seguim caminant i en veiem d’altres una mica més actius (són animals nocturns aixi que de dia poca cosa fan, més que mirar-te de forma encuriosida). Però el més interessant és la mare amb la cria! (una per any).
la mare amb la cria
El guia s’ho curra bastant explicant-nos: que si els tens en una gàbia, d’animal de companyia, moren als 10 dies. També són superfragils amb els seu entorn i clar, amb la desforestació i la caça van quedar sota mínims, però ara s’estàn recuperant i n’hi ha forces de salvatges prop de la reserva.
Bé, em resulta una visita increible! Em moria de ganes de fer-la, ja que hem xiflen els animals, i més els freakes com aquest, que si… pot ser lleig i tot lo que volgueu, però és catxondo a morir!
http://www.youtube.com/watch?v=_RvUX4KsYpoSortim del centre, abans però deixem una petita donació més, ja que ens ha agradat molt com els tenen i el guia ens ha caigut molt bé, li agrada la feina que fa! Pillem un jeepney de tornada i ens encaminem cap a Alona Beach.
Quan arribem, després de més d’hora i mitja de safari… ens trobem a la Vir i al Juan, com dirien… “gozando” espatarrats a la sorra. La platja està força bé, ens ho imaginavem bastant pitjor pel que fa als resorts i als guiris, però és força tranquila.
Ens passem la tarda allà veient com va caient el sol i al·lucinant amb les estrelles de mar que hi ha per tot arreu! Són super freaks!
la Vir que tenia gana... i li vaig pescar una mica de marisc
posta de sol a Alona beach
Per tornar ens hem quedat sense jeepney, o això és el que ens van colar, i acabem pillant el tricicle més car de tot Filipines… però bé que hem de tornar!!
Ja al poble, per compensar el dia tant estressant… anem els 4 a fer-nos un massatge! La Juan i la Vir opten per l’estil suec, molt més relaxant, i jo i la Ivana tirem cap al thailandés… que de suau poquet! Tot i així sobren les paraules!!
L’endemà és l’últim dia a Bohol, al vespre marxem amb ferry cap a Siquijor, una altre illeta de les Visayas filipines. Durant el dia però, aprofitem per anar a la platja. Agafem altre cop un jeepney per anar a Panglao, però aquest cop ens deixa a l’altre banda de l’illa. Una platja molt més verge, el que implica que està plena d’algues, però sense ningú… tranquilitat absoluta. Ens tirem a la sorra, passegem amunt i avall, la Vir es dedica a perseguir “cangrejillos”, fem petites capbussades per aguantar el sol imponent… fins l’hora de marxar!
A la tarda cau un xàfec digne del clima tropical i ens dirigim al ferry!
Filipines
Matnog - Allen - Catbalogan (ferry de 2h30 i bus d’unes quantes més!)
Agafem el ferry que ens creua per l’Estret de San Bernardino i arribem a Allen, un petit poble ja a l’illa de Samar. Allà agafem directes un bus local cap a la capital de la illa, Catbalogan.
la Vir amb cara de desesperació... a les 8 del matí i ja li donen al karaoke al ferry!!Samar és una petita illa molt agreste que només té una carretera per la costa oest, es pot arribar a l’altre banda però és molt més complicat. Aquesta, juntament amb Leyte (l’illa del costat) són de les més pobres de Filipines, sempre segons el cànon de la valoració dels diners, nosaltres podem dir que no veiem gent demanant ni dormint al carrer com a Manila … tenen el que tenen i són feliços amb això.
els nens flipant quan ens veuen ficats a dins del bus local!
Ja comencem a notar la diferència amb el paisatge, hi ha més selva, més platges paradisíaques, més illes a l´horitzó i aigües cristalines… i es que ja som a les Visayas.
crancs assecant-se a la solana! no feia massa bona olor!
Un cop instalats preguntem pel poble una bona platja on descansar de tant “agetreo” i tirem cap alla amb una tricicle; la veritat, quan hi arribem poca platja hi ha! Aixi que seguim la costa a peu per una petita carretera.
poblats al costat del mar, amb quines vistes!
Creuem un parell de petits pobles que on la gent al·lucina, literalment, amb nosaltres! Preguntem si hi ha alguna platja més enlla i ens diuen que si, travessem més poblats on els nens ens persegueixen, una mica avergonyits al principi, sense dir-nos gaire res.
Arribem a l'aigua i seguits per una petita comitiva de nens, caminem fins a unes roques i allà ens plantem una bona estona amb ells jugant, nedant, i xerrant! És increible el que són capaços de donar-te només si els hi prestes una mica d’atenció, fins hi tot quan els hi vas a fer una foto, s´hi posen encantats i fent ximpleries!
els hi encanta posar per la foto
l'única nena del grup posant les banyes als col·legues! clar que si!
la Vir i el Juan fent jocs amb les mans i els nens flipen!
De tornada cada cop se’ns apunten més nens a la cua, tornem a creuar els poblats i quan passem per davant d’una pista de bàsquet on estan jugant, de sobte paren i a un no se li ocórre res més que dir-me si vull jugar! Evidentment que si! Bé… ja està liada!! Mig poble es concentra al voltant de la pista i la majoria dels nens, pel cap baix uns 30 o 40, al voltant de la Vir, el Juan i la Ivana que s’asseuen a intentar mirar-me com jugo, però els hi és impossible perquè tothom està al·lucinant amb nosaltres, petits i grans!
Ells tenen els seu intecanvi cultural i jo el meu a la pista! Hem col·loquen de pivot (per l’altura), però en veure que sóc l’únic que defenso i després de tres superpases, ja hem diuen que jugui de base. Ens tirem una bona estona jugant i m’ho passo teta! Ells només fan que al·lucinar amb mi perquè els parlo de bàsquet en anglès igual que a la tele! Que si talla per aquí, que si bloqueja per allà, crec que molta NBA però poc bàsquet en serio. En resum vaig sortir encantat de la pista i amb els peus trinxats, per que… ah! No ho havia dit? Vaig jugar descalç!
playground total!
Mentrestant, els altres segueixen rodejats cada cop de més nens… i l’àrbit del partit ha de repetir continuament que no invaeixin la línia de camp, impossible! Un nen que es posa a xerrar amb la Ivana li comenta que té 18 anys i que MAI havia vist un “guiri”, més que el que poden veure per la tele. Imagineu-vos la novetat que aquella tarda vam ser en aquell poblet perdut de Filipines!
els nens rodejant a la Vir, el Juan i la Ivana
Marxem seguits per tots els nens que no paren de preguntar-nos si demà tornarem!! Agafem un tricicle i ens plantem a Catbalogan, lo just per agafar provisions i anar a agafar el ferry que ens portarà, durant tota la nit, a Cebu.
No dormim massa aquella nit, tot i tenir lliteres, el ferry no és el més còmode del món, sobretot pels alts com l’Uri que li surten els peus per tot arreu! (una vegada més no deixem de pensar en el Matalí… tio això està fet per gent de 1,50m!). I els que ara estem al·lucinats som nosaltres, els nens, el poble, jugar a bàsquet amb aquells nois… ens mirem i comentem que cap dels 4 mai haviem viscut algo semblant.
aquí es demostra la mitjana d'alçada de la gent d'aquests paisos! Són "taponcillos"!Filipines
Naga – Matnog (2 autobusos, jeepney i tricicle… un cristo de transports i de dia, però amb mil anècdotes i riures!)
Sortim de Naga amb un minibus replet de gent on a la Vir i a mi en enxufen al seient de davant, al costat del condutor, que com que no ens arriba el tan apreciat per ells “Aircon” (per nosaltres no, que el posen a tota castanya i et peles de fred), es passa les 3h encarant-nos un petit ventilador… maquissim. Bé, hem de comentar que els filipins són els reis decorant i tunejant els seus vehicles! Anem rodejats de verges, cortines de ¨puntilla¨ i missatges per tot arreu a l’estil “God bless our way¨ o “Jesus is coming” (Que Déu beneïxi el nostre camí o Jesús està vinguent).
Arribem a Legazpi on dinem minihamburgueses i uns fideus i ens muntem a un altre bus, aquest una mica més còmode i fem unes quantes hores més, ja que aquí les carreteres són nefastes, tot i que no deixen d’anar a tota pastilla, i paren mil vegades per la gent, perquè pugin els venedors ambulants (que entre d’altres coses venen “machetes” o catanes!).
Ens deixem a Sorsogon on pillem un “jeepney”, és el transport estrella a Filipines.
molen o no molen?Abans de sortir ja comença a caure un xàfec increible. Tirem tot apretadets i sense parar de ploure, però com que no anem al destí, de sobte el conductor ens deixa enmig d’una carretera i ens diu que hem de pillar una moto per anar a Matnog, un poble de mala mort que no hi ha res, però des d’on surt el ferry que ens portarà a Samar, l’illa del costat. Ja ens veus als 4 tirats sota un petit sostre, plovent a bots i barrals i enmig d’una intersecció sense res ni ningú. Veiem una llum que surt d’una caseta i ens dirigim cap allà, la familia ens deixa entrar a la casa i negociem amb la filla, que parla millor anglès, un preu per un tricicle (moto amb una espècie de sidecar cobert).
Un cop para de ploure ens muntem i marxem. Cristo!! A mig camí torna a ploure. La Vir i jo anem a la moto, sentades darrere el paio. El Juan i l’Uri van dins del sidecar amb algunes motxilles. Darrera 2 motxilles mes que s’empapen i al sostre un altre tio que es menja tota l’aigua durant mitja hora!
Bé… durants els 30 minuts, la Vir i jo a cada bassal ens mullem fins el cul, jo em cremo la xancla perquè la tinc a sobre el tub d’escapament i el tio intentant veure algo enmig de la foscor i la tromba d’aigua! Bonissim!!!
Arribem al port, uns nois ens ajuden a buscar un lloc per dormir, per cert la tia del hostel quan arribem porta una castanya de cuidado que la fa divertidissima.
Sopem i a dormir… a mitjanit ens despertem tots dels trons, llamps, vent i l’aigua que cau que comença a entrar per sota la porta de l’habitació!! Bé… un petit Tiphon!!!!
té mala pinta o no té mala pinta??Filipines
Manila – Naga (10h amb un bus local que es fa etern!)
Check out, esmorzar, metro i un bon home ens ajuda a trobar l’estació d’autobusos de Manila per anar cap al sud de Luzón, la illa on ens trobem. Pillem el bus i ens hi tirem llargues hores, que realment no se’ns fa tant dur perquè…
Punt 1, el bus està casi buit i ens estirem, dormim a estones (la Vir i el Juan encara estàn amb una mica de jetlag)!
Punt 2, tenim milions de coses a explicar-nos encara entre tots i ens tirem estones xerrant de la vida.
Punt 3, veure el país per la finestra del bus local és una experència increible. Nosaltres estem una mica més acostumats a les cultures d’aquestes terres, tot i que, com ja diuen: “Quan ja ets un expert amb el sudest asiàtic, llavors arriba Filipines i t’ho gira tot!¨i és cert, això és diferent a tot el que hem vist. Però ells estàn flipant amb tot, com ja és normal.
els tricicles... nosaltres vam conseguir posar-nos-hi 4 amb motxis, alguien da mas?
Punt 4, fem paradetes per dinar (l’Uri prova un arròs que treuen d’una olla… jugant-se-la com sempre… i li surt bé! L’“Arroz Caldoso” está de muerte!) i també cau un “appetizer” de pernil ibèric que ens ha arribat de BCN.
Per fi, de nit arribem a Naga, un poble amb un sol carrer que ens recorrem amunt i avall. Sopem al costat del riu en una terrasseta magnifica i amb els nois “dándole al karaoke con las baladitas¨… aquesta gent estàn bojos pel karaoke, sigui on sigui i sempre les 24h del dia (si, si, tots els bars-restaurants amb karaoke no tanquen a cap hora!).
Dormim, esmorzem a un dels mil forns que hi ha en aquest país… una altre característica dels filipins, els hi encanten els dolços! I seguim de ruta!
Filipines
Kuala Lumpur – Manila (3h amb un vol de Air Asia de perles!)
Ens plantem a l’aeroport de Clark a 70km de Manila. Canvi de moneda, aquí van amb pesos filipins, i bus cap a la ciutat.
Comencem a flipar amb la influència de la religió cristina en aquest país, és super exagerada! També és molt bo com tenen moltíssimes paraules espanyoles en el seu llenguatge! Els números, la mansana, la cuchara, guapo i mil més a l’estil xarnego!
Per altra banda, ja ens ho havien comentat, però és increible l’anglès que parlen… tots el saben a la perfecció, de fet tots els cartells, la publicitat, els tant estimats karaokes per tot el pais, les notícies i la informació en general sempre està en anglès.
Manila ens sorprèn ja només arribar! Després de les connexions necessàries arribem al centre on pillem 2 habitacions. Dinem alguna cosa i sortim a passejar. Hi ha molta gent al carrer, dormint, menjant i demanant. És el país on ens hem trobat mes gent “sense sostre”. Tots volen diners, menjar o el que els hi puguis donar. A primera vista no és una ciutat que et transmeti molta seguretat, tot i que poc a poc, veus que la cosa canvia.
carrer de Manila amb els mítics "jeepneys", els busos més barats
El que més ens sobta en general és la quantitat exagerada de “segurates” armats fins les dents, que hi ha per tot arreu. A qualsevol botiga, banc o supermercat n’hi ha un a la porta, al metro i als centre comercials et registren la bossa i et catxegen a l’entrada, per si se t’ha ocurregut agafar alguna arma abans de sortir de casa.
Arribem al Rizal Parc, una mena de Ciutadella on tothom esta estirat, sentat, ballant o jugant amb les criatures! El passeig que el creua esta ple d’escultures de herois filipins decapitats o assessinats per espanyols! Ja us podeu imaginar les nostres cares! Jeje.
recorda la Ciutadella, tota la gent a la gespa quan baixa el sol
parc de RizalCaminant, arribem a “Intramuros”, el centre de la ciutat, rodejat per una gran muralla en forma hexagonal. Passegem per dins, hi ha una esglèsia antiga enorme amb la seva placeta enmig i, al voltant, tot de cabanyes i casetes que fan a la vegada de botiguetes, restaurants i on hi viuen els filipins.
esglesia de San Agustin a dins de Intramuros
Tornem cap a la nostre zona, una llarga caminada ja que ens desorientem força i ens perdem. Sopem al 7 eleven i a dormir! Demà marxem cap al sud.
Malàysia
Hong Kong – Kuala Lumpur (3h30 de pur plaer amb Malasya Airlines amb hostesses simpatiquissimes, menjar a tutti amb gelats Nestle de postre i tot!)
Trepitgem terres malasies per trobar-nos amb la Vir i el Juan que ens acompanyaran en el nostre viatge durant gairebe un mes per Filipines!
Arribem a l’aeroport de luxe de Kuala i flipem de nou… Cau 1 hora lluny de la ciutat i pillem un bus. Pel cami l’Uri s’esbera veient tots els cartells que anuncien el Circuit de Sepang on fa una setmana Valentino Rossi va guanyar el seu 9e campionat del món.
Arribant a la ciutat ja es veuen les Torres Petronas al fons i pel carrer moltissima poblacio india. Agafem el metro elevat i ens plantem a Chinatown. Localitzem el lloc que busquem per dormir. L’entrada i l’escala fastigoses, pero un cop a dins, tot net i cuidat. La recepcio plena de canyes de bambu i vegetacio envoltant aquaris amb peixos i tortugues… vaja tot molt tropical! A mes, pel fet de ser divendres tenim sopar gratis al terrat, quin luxe!
Dinem a un indi bonissim on es menja amb les mans (ja sabeu, dreta per menjar, esquerra per rentar-se el culet al WC). Passegem per Chinatown i Little India i al·lucinem amb la comunitat india que hi ha per tota la ciutat. Tothom ens havia dit que Kuala era una megacity pero es curios perque en cap moment dona la sensacio d’agobiar. Hi ha edificis alts, pero estan molt desperdigats. I pel barri on ens trobem esta ple de casetes antigues baixetes, que a mes estan pintades de colors, hi ha molts parcs amb zones verdes i si que s’aprecia una gran influencia musulmana, la religio oficial del pais.
cases de little india
Anem a la Plaza Merdeka (la nostre Pl. Catalunya), on el nom, a part de ser graciós per nosaltres, amb bahasa malasio significa “Independència”. Una plaça enorme, tota ajardinada, des d’on es veuen les Torres Petronas a la llunyania i la Torre de Comunicacions (la 4a mes alta del món). A la plaça hi ha la bandera de Malasya enfilada ben amunt i un edifici oficial, rollo Ajuntament, amb arquitectura completament àrab.
la gespa de la plaça Merdeka
els edificis oficials de la plaça i al fons un rascacels amb tocs arabs
Ens dirigim cap a la terrassa del hostel on gaudim del sopar gratis. Llàstima que plou i tots els que estem ens ajuntem a les 2 taules que tenen parasol. La terrasseta es increible, un edifici dels antics sense massa alçada pero des d’on es veu tots els edificis alts al voltant. El sopar es increible, estil bufet pero molt bo.
les vistes des de la terrassa del hostel...la torre de comunicacions de Kuala una de les més altes del món
L’endema arriben ja “los amigüitos”, aixi que no fem gaire res que descansar, ja que els esperem per veure coses i Kuala es una ciutat que per connexions de vols i demes molt probablement tornarem… aixi que una mica de calma.
Ens dirigim a la tarda cap a l’aeroport… esperem aquests i ARRIBEN!!!
Bé, ens expliquen les seves experiències i el “casi no llegamos” que ja no es fa estrany. Mil coses a xerrar, la vida a Barcelona i el que nosaltres hem vist, apres i hem viscut per terres asiatiques! Pero temps en tindrem, sens dubte. A l’hostal ens donen els presents que ens arriben de la gent de casa; com ens coneixen les families, varis embassos de pernil ibèric al buit i una llonganissa… per cert tot deliciós! Tambe cauen uns panellets (una castanyada no es castanyada sense panellets!), fotos i dibuixets i l’ipod que m’esta salvant de hores i hores de busos i ferrys!
Marxem a sopar, amb un nou colega, el Michael, un alemany que coneixem a l’aeroport i que com que esta sol i esta una mica perdut, es ve amb nosaltres. Be, ja us podeu imagianar ens anem a dormir a les tantes entre mil converses i els “appetizers”.
L’endema anem a veure les Torres Petronas des de ben aprop, no podem pujar perque hem fet tard, pero ja des de sota fan molta impressio. Anem llavors a la Torre de Comunicacions i alla si que pugem i flipem amb les vistes de tota la ciutat. Basicament els comentaris van ser: tot i ser una ciutat molt gran, no es gens agobiant, els edificis en general estan molt desperdigats, hi ha moltes zones verdes i ni el transit ni la gent agobia (de fet, em de dir que en general hi ha molta tranquil·litat als llocs públics, la gent parla molt fluixet!).
Tatxan!!!! les Petronas
les Petronas vistes des de la torre de comunicacions
tots comentant la jugada
deu ni do tambe!!!!!
Sortim d’alla i anem a menjar alguna cosa als indis on l’Uri i jo ja hi hem estat mentre cau el tipic xàfec tropical. Un cop el terra esta ben mulladet per relliscar ens anem els 5 (el Michael segueix amb nosaltres) a la Merdeka i a la Mezquita Central on, una mica tapadets ens deixen entrar.
la mesquita central
tots tapats que semblem jedis (ja m'agradaria a mi)!
la mesquita per dins, molt guapa la veritat
Sortim i anem cap al Mercat de Chinatown on donem una volta, sopem i de postre, la Vir i el Juan proben el mango, la pinya i les mil fruites que el clima tropical ens ofereix i que, a mes a mes, fa poques hores que esta collida… tot un plaer! Fem unes birretes a la terrassa del hostel i a dormir… dema marxem a Filipines!
una bona vista de les Petronas , sempre regnant a l'skyline de Kuala Lumpur
Xina
Yangshuo - Hong Kong (nit bus patera i unes 13 hores infernal…fins a Shenzhen, després tràmits a la frontera com si Hong Kong no fós Xina).
Finalment, amb la visa de Hong Kong, pillem el metro i arribem al centre de la ciutat. Busquem el lloc que hem reservat per dormir i és impossible trobar-lo. Al carrer principal, ple d’oficines i edificis alts, enmig dels centre comercials, hi ha un edifici on cada planta hi ha allotjaments i, es podria dir que la comunitat d’indis de la ciutat.
Veient que no trobarem pas el nostre hostel, ens pillem un parell de llits en un dormitori, per cert, bastant freaky. Hi ha una dona amb la seva filla visquent-hi, amb el seu armari, taula i els electrodomèstics amb el menjar per alla tirat! Hi ha un noi que sembla que està treballant i visquent, suposem que per una petita temporada, i la resta guiris com nosaltres.
Del dia i mig que vam estar a Hong Kong, podriem dir que ens vam alimentar gràcies al McDonald’s… resulta el més econòmic de la ciutat. Tot i així, trobem un lloc boníssim on la quantitat és exagerada al centre de la ciutat! Sopem els 2 dies allà.
Ens dirigim cap a la “Stars Avenue”, un passeig que volteja tota la badia de Hong Kong amb aquestes vistes:
Em sembla increible!! Jo no he estat mai a NY, ni a cap altra ciutat amb mega edificis i rascacels per tot arreu, ho trobo molt espectacular! De fet es que no sembla ni de debò!
Caminem per l’avinguda de les estrelles amb les tipiques mans marcades al terra, totes de famosos del cine asiatic. I el millor de tot es l’escultura de Bruce Lee… el gran heroi d’aquesta ciutat! L’Uri es torna boig amb el Bruce!
el gran Bruce Lee!! Es Deu a la ciutat de Hong Kong
Veiem la posta de sol des d’allà!
Pel que em comenta l’Uri de NY, resulta que Hong Kong és el mateix pero els taxis en comptes de grocs són vermells!
Ens endinsem a l’embolic de carrers on per molts no es pot creuar i hi ha galeries subterrànies per tot arreu. Veiem el parc de Kowloon, el barri central de la city i on dormim. Un parc increible on tenen animals per totes bandes, ocells de moltíssimes espècies, tortugues i mil petits estanys. Mes enllà hi ha un poliesportiu superxulo i una piscina a l’aire lliure que ja ens agradaria tenir a BCN!
Be, hem de dir que deu ser la ciutat més neta a la que hem estat durant aquest viatge! Tenen molta cura de la imatge i hi ha moltíssims llocs públics, fins hi tot a l’aire lliure, on, per exemple, no es pot fumar! Amb multes desorbitades!
Veiem el mercat nocturn, ple de paradetes amb mil imitacions de tot. Un temple xino al que no podem entrar perquè hem fet tard, i és per aquells voltants on comencem a trobar tot de pistes de basket públiques, però és increible que estàn netes i molt cuidades! L’Uri es queda embadalit mirant-les!
Un cop sopats tornem a la badia a veure el paisatge, aquest cop de nit i espectacularment il·luminat.
increible!!
si en voleu més:
http://www.youtube.com/watch?v=8ONp8b4q9xUL’endemà anem cap a la badia i agafem un ferry per creuar a l’altre banda que és on hi ha la majoria de rascacels i la ciutat de negocis. Veig els edificis més alts que he vist a la meva vida i al·lucino! És molt fort perquè les aceres van per dalt, perquè no hagis de creuar enmig del cotxes i tramvies. Les passarel·les elevades connecten els edificis, el metro (per cert, el que està considerat el millor metro del món) i els carrers… brutal! Aquí l’Uri ja hem diu que això és més bèstia que NY.
la jungla de passarel·les pels carrers de Hong Kong
Ens dirigim al Peak Tower, la muntanya que hi ha darrera de tot això i des d’on es veu la ciutat des de les altures! Pugem a una mena de cremallera que té més de 100 anys d’antiguitat i que puja amb una pendent increible! Minuts més tard arribem a l’edicifi d’allà dalt. L’edifici és supermodern i és tant important que surt a uns dels bitllets dels dolars de Hong Kong. Tenim sort i ens fa molt bon dia, molt clar, sense calitxa i flipem com es veu tot!!
l'edifici de la Peak Tower...que surt al bitllets de Hong Kong
les vistes... sense paraules
Ja de tornada donem una volta pel Soho de la ciutat, on es conserva l’únic carrer antic, una escalinata de pedres on ara hi ha tot de paradetes per vendre disfreces, tot preparant “Halloween”.
Molt aprop d’allà es troba l’edifici de Bank of China, on es pot pujar sense pagar a la planta 43, casi a la meitat de l’edfici. Les vistes, de nou, tornen a ser espectaculars. A més, l’edifici és un dels més curiosos i diferents de tota la ciutat, a l’Uri li encanta.
l'edifici que hem xifla es aquest dels triangles blancs, el del Bank of China
la Ivana contemplant dos dels edificis més alts del món desde la planta 43 del Bank of China
Abans de tornar anem al Centre de Convencions, un edifici nou que hi ha just davant del mar on la gent aprofita per anar a pescar i passejar.
el centre de convencions amb les banderes de Xina i Hong Kong
Pillem el ferry que ens creua de nou a la nostre banda i aprofitant les últimes hores a la ciutat donem una volta i anem a sopar.
Dormim, ens llevem ben d’hora i cap a l’aeroport… per cert increible!! Un dels millors que hem estat i espectacular perquè està construit sobre el mar!
En definitiva Hong Kong és una ciutat que ens ha agradat molt tot i que no tingui massa a veure amb tot el nostre viatge en general. Tot i així fa una miqueta de por que tot estigui tant net i que tot funcioni tant bé… sembla poc humà! A més a més, no conserva res de la ciutat antiga, tot és nou i modern, es com que li falta una mica de personalitat!
Xina
De Pingan a Longsheng (abans d'arribar ens creuem amb el bus que va a Guilin, 2h30 entre els 2 busos). Arribem i a la mateixa estacio canvi de bus de Guilin a Yangshuo (1h30)
una de les mil esperes entre busos!
Ens plantem a l'estació d'autobusos i l'Uri te una petita enganxada amb un paio que te un hostel i s'enfada perque li diem que ja tenim reservat un altre... De sobte l'home el comença a insultar sense cap motiu... i be! L'Uri s'enfada força perque no ens havia passat res semblant encara per aquestes terres. Tal qual li diu que es el pitjor tio que ens hem trobat i li fa el moviment jarto que fa Vigo Mortensen a "promesas del este". Una petita anecdota de la nostre entrada al poble.
Trobem el hostel i es increible.. Les noies son supersimpatiques, les habitacions estan força be, la part d'abaix esta plena de sofas i jocs i llibres, un billar i molt bon rotllo que s'hi respira.
Estem força cansats pero sortim a donar una volta i al·lucinem amb el poble en el sentit de que son restaurants, botigues i mes botigues i milers de persones al carrer... es casi impossible caminar i a la nit es converteix amb un niu de soroll procedent de tots els bars del voltant que tenen la musica a tota castanya. I es que Yangshuo es una ciutat famosa dins del turisme nacional i tambe d'extrangers.
Hi ha la ciutat nova i l'antiga i la veritat es que ha perdut casi tot l'encant pero gaudeix d'una ubicacio privilegiada de mutanyetes, coves i rius per explorar. I aixo fem, pillem una bicicleta i anem a veure la "Moon HIll" un muntanya a uns 15km del centre. Es una roca amb un forat al mig enorme que simbolitza la lluna i que esta a sobre del cim de la muntanya. Deixem les bicis abaix i fem una caminata amb centenars d'escales fins a dalt. Pero les vistes s'ho mereixen! El paisatge de "Bola de Drac".
vistes de la moon hill
foradot!
Tornem per una altra banda i agafem petits camins sense asfaltar enmig dels camps d'arros i muntanyes... un recorregut on es molt facil perdre's pero ens ajuntem amb uns altres que sembla que saben on van i, com nosaltres, vam amb bicicleta.
estalvio comentaris , si la bici era rosa no en tenien mes...pero doi envidia igual no?
Veiem un parell de nois fent una de les activitats que es fa a la zona... l'escalada! Estan penjats d'una muntanya de pedra completament vertical... una bogeria!
Despres de tornar les bicis agafem unes mandarines i un grapat de castanyes (que en aquesta zona en trobem moltes ja que son tipiques... fem la nostre mini castanyada) i anem al parc mes gran que te la ciutat. Un lloc on veiem els iaios jugant a les cartes, escacs xinos o domino, les iaies fent dansa o excercici o cantant, els pares amb els fills al parc i l'Uri es queda embadalit veient com un alumne i el seu professor fan Tai Chi (fan la forma que ell va fer anys enrerre!). Se'ns apropen unes nenes d'institut que la professora d'angles els hi ha manat que practiquin l'angles amb els guiris i ens tirem una estoneta parlant amb elles.
parc de Yangshuo
Un dia el nostre hostel decideix fer "Classe de Dumplings", pels qui no ho sabeu son com uns bunyols de carn o verduretes tipics xinesos i si, al vespre ens juntem una bona colla i amb la massa feta i el farcit ens ensenyen a fer la forma dels dumplings correctament! Com podeu imaginar s'assemblava a tot menys a dumplings, pero poc a poc li vam anar agafant el truquillo... i un cop fet ens vam fer un tip de menjar-ne... de fet va ser el nostre sopar... i que bons que estaven!
la iv enfeinada!
La nostre idea es estar-nos aqui 3 dies pero la cosa s'allarga quan veiem que a Guanzhou que es la nostre proxima parada els hostels son carissims (pero algo exagerat! de fet valen mes que a Hong Kong!! L'Uri s'indigna quan es una ciutat que no coneix ningu i no es res de l'altre mon... mes que per fer negocis!). Li preguntem a la noia del hostel i ens diu que millor gastar dies a Yangshuo i marxar directament cap a Hong Kong.
I es el que fem, ens estem alla 5 dies. Un d'ells ens apuntem a la visita nocturna per anar a veure la tipica i famosa "Pesca amb Cormorants", uns ocellots negres que els pescadors els hi lliguem una corda al coll i no es poden empassar els peixos, un metode de pesca tradicional i avui en dia molt poc utilitzat. De fet nosaltres anem a veure una versio per guiris... pero no esta gens malament! Pugem en una barca i riu amunt a les fosques arribem on hi ha la barca amb el pescadors i els cormorants. Ens ho passem teta veient com es summergeixen i pillen els peixets i els peixots (be, els petits se'ls mengen perque se'ls poden empassar). Despres de mitja horeta de pesca parem a una mini platgeta enmig del riu i els veiem d'aprop i els toquem. A l'Uri li mola l'excursioneta força... es xulo de veure tot i ser una guiritada!
el paio treient el peix de la gola del ocellot
Recomenats per les noies del hostel anem un dia a un poblet a una horeta amb bus desde Yangshuo, a Xingping. Un poblet amb 1400 anys d'historia que descobrim que s'ha convertit en un port de barques de bambu i on paren milions de tours. Es un del llocs mes famosos de la Xina ja que la curva del riu amb les mutanyes es el dibuix que hi ha als bitllets de 20 yuans. Passegem pel poble, nomes te 3 carrers pero força monos, res a veure pero amb Lijiang o Dali. Dinem i anem a la vora del riu a veure com baixa el sol tot menjant un pomelo bonissim (aqui son tipics, n'hi ha per totes bandes).
un dels carrers de la vila de Xing ping
aixo es el que surt dibuixat als bitlles
Tornem cap a la ciutat i a la tarda coneixem a dues noies catalanes al nostre mateix hostel. Feia temps que no trobavem catalans per aqui i ens enganxem a parlar amb elles. Venen de Japo i Mongolia i despres de la Xina marxen cap a la India i despres tenen previst tornar pel sudest. Mentre xerrem amb la Carme i la Nuria arriba un noi colombia que han conegut de cami, l'Andres. Els 5 marxem a sopar, fem postre i acabem anant a dormir a les tantes fent birres als sofas del hostel, Riem molt, ens expliquem anecdotes i xarrem de politica, ens enfotem del Premi Nobel de la Pau de l'Obama i ens ho passem teta! Unes noies molt maques!!
El dia abans de marxar fem un dia de relax, el temps tampoc acompanya i ens espera una nit al bus directe cap a Shenzhen on creuarem la frontera cap a Hong Kong. La Nuria li esta preparant sorpresetes a la Carme perque l'endema es el seu aniversari i ens demana que li grabem un video per felicitar-la i es "compincha" amb la noia del hostel ja que li ha encarregat un pastis!! Les ultimes hores abans de marxar ens ensenyen fotos de Mongolia i posem a la llista de proxims viatges!
Demanem sopar per endur i marxem amb el bus llitera replet de gent i de motxilles per tot arreu... (ens foten Rambo 2, dues vegades, per si la primera no t'havia quedat clara la peli!)
Xina
Dali - Kunming (tren amb llitera 9h, de luxe!)
Arribem mes aviat del previst a Kunming, deixem les motxilles a la consigna de l'estacio ja que passarem el dia i tornarem a la tarda a pillar el mega tren de 18h. Al ser a una ciutat a la que ja hem estat, que sabem els busos que pillar i cap a on anar tot es molt més fàcil. Intentem anar a un lloc a esmorzar pero esta tancat tant d'hora aixi que anem al The Hump, el hostel on vam dormir dies abans amb la terrasseta superguai! Aprofitem per esmorzar i ja de pas dutxar-nos.
Ens passem el dia donant una volta pel centre de la ciutat i aprofitem per anar al Museu de Yunnan (la provincia en la que estem), que no sabem perque pero es gratis. Basicament una exposicio de la historia de Yunnan i de les troballes de l'Imperi Dao durant l'edat de Bronze, que demostrava que no eren una provincia de barbars (el que els de Bejing consideravem de les provincies del sud), sinó que ja comerciaven amb diferents cultures de la Indochina.
Dinem repetint al Mama i anem cap al Carrefour per agafar provisions pel super tren. Ahh!!! bonissim!! Hi ha paletilles de porc a l'estil Ibèric i se'ns fan els ulls xirivites quan les veiem... aixi que comprem un paquetet embassat per fer-nos un entrepà! Nomes dir-vos que quan li demano al tio de la carnisseria provar-lo... no em diu res perque no parla angles, pero em fot una cara del rollo "Estas bojaaaa si et menges aixo cru!!", els s'ho mengen al vapor... un autèntic sacrilegi!
A les 5h30 pillem el tren... sense comentaris! El tren mes incòmode que hem pillat mai a la vida, anem enxovats, els seient no tenen prou superficie per ficar-hi el cul i, com sempre, som els unics guiris i centre d'atencio de tot els xinos del vagó! Al costat ens toquen un grup de 5 amb moltes ganes de xerrar i riure, no paren de preguntar coses amb xino... i, com que no els entenem, ens escriuen les preguntes a un full... amb xino tambee!! Ens fan fotos i a mi em pillen per banda per fer-me mil fotos amb les dones! l'Uri aprofita per escaquejar-se anant a buscar aigua! Comenten la nostre roba, els tatuatges, el que mengem... tot! Doncs quan treiem el pernil i el pa... haurieu d'haver vist la cara de fastic de TOT el vago! es van girar tots... i nosaltres pensant... no en tenen ni idea... aixo es un "manjar" al nostre pais!
Be, anem passant les hores com podem... no para de pujar gent al vago, gent que no te bitllet i acabem semblant una patera, gent pel terra, nens plorant, menjar per tot arreu i els revisors que de tant en tant passen a escombrar... vaja un cristo!
Mai arriben les 12 del migdia que es quan sortirem d'aquell infern... jeje! Al mati el vago te mes mala pinta que per la nit, despres de la tonelada de gent que va passant i pujant i baixant de les diferents parades! Ja amb el nostre superpack de superviviencia (amb tasses de plastic i culleres) fem un esmorzar amb cafeto i pa de pessic (Made in Carrefour) i un moment que em decideixo anar al lavabo (us podeu imaginar com podia estar!) la tia que espera davant meu escup i em va a parar el dit del meu peu.... ecssss!!! No em vaig veure la meva cara... pero crec que ho va dir tot... la noia no sabia com posar-se! I es que no ho hem explica't pero Xina es el pais de les escupinades, tothom... grans i petits, homes i dones, no sabem si es que estan encostipats permanentment, pero no paren i quan diem no paren es NO PAREM d'escupir, al bus, al tren, al carrer, al restaurant... has d'anar evitant escupinades per tot arrreu! I clar, amb la pertinent arrancada de gargallet foten un soroll forca fastigos!
Finalment, amb els peus infladissims de la poca circulacio ens plantem a l'estacio de Guilin! Ohh!! podem caminar i respirar aire pur!! Pillem el bus, ens plantem enmig de la ciutat i trobem el hostel. Estem reventats pero intentem aguantar.
Guilin es una petita ciutat, tambe molt renovada construida enmig de les mutanyes flam. Pugem a una de les mutanyetes on hi ha un mirador increible on es veu tota la ciutat construida entre muntanya i muntanya.
vistes de les muntanyes de Goku enmig de la ciutat
I entrem dins de la cova (penseu que casi totes aquestes mutanyes estan buides per dins i s'hi han trobat moltes coves!).
En aquesta hi ha milers de Budes gravats a la roca i es pot accedir al riu des de la mateixa cova, un lloc molt bonic. Hi ha un petit temple abaix, just sobre el riu des d'on veiem un petit moll on els xinesos locals van a banyar-se... pero no d'oci, vqan amb el banyador de piscina, el gorro i les ulleres a nadar (ja que a Guilin no tenen piscina coberta), un privilegi fer esport alla.
vista del riu qu passa per Guilin
xinesos gaudint de la seva piscina pública
Reventants dormim de perles i decidim l'endema marxar ja que hi ha poquet mes a veure aqui!
Guilin - Sanjiang (4h de bus)
Ens plantem a Sanjiang i amb les indicacions de la noia de l'estacio caminem uns 5 minuts per anar a un creuament de carrers on es reuneixen totes les minivans que van a Chengyang el petit poble on anem. Primer ens diuen una animalada de preu, pero es perque es una minivan nomes per nosaltres, rollo taxi. Agafem una local (per fora son totes iguals!) que val 10 vegades menys del que ens han demanat per la privada.
Sanjiang - Chengyang (30 min per una minicarretera creuant poblets petits)
Ens plantem a un dels pobles més bonics i més autèntics de tot aquest viatge! Has de pagar un ticket per la conservació i manteniment del poble... i ens colem com a estudiants altre vegada! Resulta que aquest poblet tant petit hi ha un dels 4 ponts coberts "Wind and Rain" més famosos del món. Se'ls hi diu així perquè són coberts i et protegeixen de la pluja i el vent i, la gracia d'aquest pont, és que està construït sense cap clau (tant sols emsamblant les fustes) i van trigar més de 12 anys en fer-lo! S'ha de dir que el pont es increible!! De fet n'hi ha tres creuant riu amunt, però aquest és el més espectacular.
Ens allotgem a una casa tota de fusta espectacular on tenim balconet propi i les vistes quan et lleves son immillorables! Podeu jutjar per vosaltres mateixos!
El poble en sí és el típic poble on s'estranyen de veure turistes, amb les iaies sentades al portals de les cases, amb tots els carrers empedrats i les cases com als Pirineus, les teulades de fusta i el riu i els camps d'arros al voltant. Pugem a la muntanya del davant on hi ha un mirador on pots veure-ho tot amb prespectiva... el lloc que desitjavem trobar a Xina... i l'hem trobat!
Creuem els diferents ponts, creuem camps d'arros on els nens salten i juguen per alla enmig, caminem i anem creuant els diferents pobles que van recorrent el riu, veiem com construieixen alla mateix les cases totes de fusta, com tallen les bigues, fan els forats per encaixonar-les, els avis jugant a la placa del poble a cartes i tota una vida tranquila al marge de la "voragine" que esta visquent la Xina.
de totes les teulades de les cases pengen l'arròs per secar!
Cada poblet pertany a una etnia amb les seves costums i tradicions propies pero entre totes comparteixien alguns trets, com per exemple la "cerimonia de la pipa" que consisteix en que les noies sense parella despres de treballar al camp van a casa quan es comenca a fer fosc, amb la matriarca controlant, els pretendents entren a la casa i a la vora del foc les noies cantent cançons d'amor mentre els homes fumen la pipa que les noies han preparat per ells.
Cada poble te la seva "Drum Tower" (Torre del Tambor), amb forma piramidal, feta de les mateixes teules de la casa. Es l'edifici mes important del poble i on es fan totes les reunions i actes multitudinaris amb musica, danca o el que sigui.
Passejant pels poblets veieu a la Iv amb la "Drum Tower" al darrera!
Ens passem dos dies en el poblet, amb un temps que no acompanya massa, pero gaudint de bon menjar calentor!! (fa fresqueta), i el soroll dels molins d'aigua al costat de la nostre habitació.
de nit el pont és realment espectacular!
Xina
Lijiang - Dali (3 hores amb bus, on una parella de xinos ens deixen tastar una fruita molt rara, que a mi m'agrada però a la Ivana no, no sabem com es diu però té aquesta pinta)
Arribem a la ciutat antiga (13 km més al sud hi ha la nova), i ho fem per la porta... ups! no sabem ben bé com està orientada la ciutat però la sensació que tenim és força estranya. Hem d'anar cap al sud i els carres pugen!
Bé, finalment ens orientem enmig de la ciutat antiga i trobem el centre; ple de restaurants i botigues pels guiris (guiris xinos). Parem a dinar i trobem el hostel (agafem una habitacio privada!! tot un luxe, ja que ens fan descompte!).
Tothom ens havia dit que Dali era increïble i potser per això no ens impactat tant. Es veu una ciutat molt més senyorial que Lijiang (de fet Lijiang és un poble que s'ha fet famós), i és que Dali va ser una ciutat importantíssima fa més de 1000 anys i això es nota.
Gran part de la ciutat està enmurallada i es conserven les 4 portes d'accés forca espectaculars, al nord, sud, est i oest. També té edificis i temples enmig de la ciutat molt bonics però bàsicament són els dos carrers que uneixen les portes els que exploten l'encant de la ciutat.
una part de la muralla que encara està en peu de la ciutat de Dali
Probablement lo millor que te Dali és la ubicació, i es que sembla Barcelona, m'explico: a un costat te el sete llac mes gran de Xina (poca broma, no vull saber com es el primer), i a l'altre banda tota una serralada de mes 3000 metres que s'imposa sobre el poble; mes o menys com el mar i el Tibidabo a Barcelona. I tot es troba enmig d'una vall immensa! Espectacular.
Fem una bona patejada durant tota la tarda i gairebé ho veiem tot (vaja, el que hi ha dins de les muralles) i quan baixa el sol i xoca amb la serralada ens deixa un cel increïble!
Per sopar trobem el que serà el nostre lloc preferit a Dali, un bar restaurant que desde fora sembla un lloc super pijo, bona música, sofas, terrasseta al segon pis, i resulta ser un dels llocs mes barats de la ciutat, com diu la Ivana: "els llestos del poble, per això sempre tenen ple". Tot passejant de nit veiem que han il·luminat la gran majoria d'edificis importants i les 4 portes de la ciutat, tot molt bonic . Ah! una curiositat, en un dels edificis que hi ha al carrer principal, cada nit projecten una pel·licula amb un projector de l'any de la quica. La peli és de l'any 59 i es veu que és supermitica, pero no té massa public (no ens extranya foten la mateixa cada nit!)
el projector!
L'endemà decidim que estem una mica cansats i no caminarem gaire... gracies a deu, per que al final fem un festival de patejades. Primer de tot donem una volta pel poble després d'esmorzar i veiem un temple supergran, però es tot nou! Es estrany veure aquestes edificis nous però clar evidentment han de renovar el tema sinó als monjos els hi podria caure el temple a sobre. Te un pati molt guapo amb els símbol del Yin Yan al terra i estatues immenses de guerrers i pensadors.
interior del temple amb un superguerrer
I segon... ens decidim, entre totes les coses que hi ha per fer, a pujar a les muntanyes que tenim just al costat. S'hi puja amb telecadira com el de les pistes d'esquí, però per arribar al peu del telecadira tambe has de pujar un bon trosset a peu! Aixi que arribem a dalt, a més de 2900 metres, ens girem i ... boca oberta! La vista es vertiginosa, tota la vall amb el petit poble de Dali i el llac immens al mig, buff!
la ciutat de Dali abaix amb el llac i la vall al fons!
Donem una volta pels caminets que hi ha a dalt de la muntanya veient esquirolets i contemplant les vistes, pero apreta la gana aixi que baixem altre cop al poble i al nostre restaurant a dinar!
la Ivana contemplant el 7è llac mes gran de Xina
Un cop tips, partideta d'escacs i sortim a passejar fins a un parc molt amagat però superxulo, petitó amb estanys i miniponts que creuen els rierols que passen pel mig.
Doncs mentres berenem, apareix enmig de l'estany un Blauet! Pels qui no ho sapigueu es un ocell petit i regordet de color taronja i blau elèctric que viu als estanys i rius, amb un bec llarg per menjar els petits peixos de l'aigua. Vale digueu-me freaky... però sempre l'he vist per la tele i en llibres, i es diu que es molt dificil de veure! I, de sobte, el tinc allà! Res doncs a perseguir-lo amb la càmara. La Ivana flipant veient-me estirat pel terra i fent cabrioles perquè no hem vegi i no se'n vagi, fins que després d'una bona estona aconsegueixo aixo:
L'endemà ens el passem a una cafeteria Gogo cafè, super cuidada on pots veure pelis, jugar a escacs, apendre a jugar als escacs xinos (una barreja dels escacs normals amb una mica de "stratego" un joc supermitic), apendre a fer caligafria xina...
l'Uri molt interessat amb els escacs xinos!
monjos jugant als escacs xinos a dalt del temple de la muntanya
Bé, ens hi tirem tot el dia ja que ens espera el nostre periple per les terres xines amb tren! Ens esperen dos trens, el primer de Dali a Kunming, i el segon de Kunming a Guilin (aquest de 17 hores i amb seient, no quedaven lliteres a preus raonables).
Agafem l'autobus que ens porta a la ciutat nova de Dali (una ciutat nova sense més, cero encant) i arribem a l'estació, per agafar el nostre primer tren, aquest amb llitera.
Xina
Kunming - Lijiang (8h de bus nit amb timada inclosa! Un dels tios de l'estació que ens posa les motxilles al maleter ens cobra una pasta per portar, en principi, més de 10 kg. Sabem que ens està timant, però que pots fer? Nosaltres l'enganyem a ell dient-li que som estudiants i colant el carnet d'alberguista... paguem una miqueta menys, però igualment ja li val!)
Arribem que encara es negra nit, i preguntem si som on hem de ser, ja que la gent no baixa del bus... i es que resulta que es queden dormint fins que es fa de dia! Nosaltres marxem a l'aventura!
Amb les motxilles, enmig d'un poble totalment desconegut, tornem a sortir-nos amb la nostra propia orientacio! Anem be pero no hi ha manera, fins que la Ivana decideix girar per un carrer sense llum i ens introduim al embolic de carrers empedrats de la ciutat antiga. De conya, perque es on volem anar i, a mes a mes, hi ha panells amb mini mapes per orientar-te, sort perque es un laberint! Ja s'ha fet casi de dia quan arribem al Mama's Naxi, el hostel. Ens serveixen un te calento, que senta de perles amb la rasca que fa, i pillem un parell de llits a un dormitori.
La casa de la Mama es brutal, una casa tradicional xinesa de fusta fosca amb dos patis centrals a l'interior per on accedeixes a totes les habitacions. Esmorzant el millor "Banana Pancake" que hem tastat, enorme i a rebossar de platan, coneixem a la Mama... una dona amb molta personalitat i carisma. Sempre crida i tot ho domina! Amb el seu bolso creuat a l'esquena, fa tickets i cobra, i s'hi pot et fa alguna conyeta!
I es que es de la etnia Naxi, que son els que habiten a Lijiang desde fa mes de 1400 anys. Es una etnia matriarcal, encara que el qui mana al poble sempre ha sigut un home, pero a les families qui mana es la mare, vaja la Mama... i segurament es per aixo que porta a tothom dret! De fet ningu sap el seu nom, es la Mama! I el seu marit sense dir gaire res, sempre es alla treballant i atent a tothom, un gran home!
Anem a explorar el poble... i al.lucinem!! Ens trobem un poble com deuria ser fa 1500 anys enrerre... tot de carrerons empedrats i rierols que passen pel mig salvats per ponts de pedra. Un laberint de casetes tradicionals de fusta amb les teules de les taulades de pedra fosca, amb els patis interiors on sempre al terra hi ha dibuixat amb la mateixa pedra el simbol de la llarga vida.
Per acabar d'arrodonir aquest paisatge, et trobes a cada dues passes,sentades als seus portals o passejant els nets, a les iaies vestides al'estil "joronya que joronya" pero a la xinesa!
iaiones NaxiVaja un poble que fa goig i que t'hi quedaries una llarga temporada, pero tot i aixi perd una mica la seva autenticitat al rebre tonelades de turistes (la majoria nacionals) que fan un infern passejar pels carrerons plens de botigues de souvenirs, restaurants i guies de tours cridant a les ovelletes!!
El carrer central i la placa principal, on hi ha dos molins d'aigua molt bonics, s'han convertit en el centre fotografic del poble, casi s'ha de demanar tanda per fer la foto (de fet hi ha la opcio de vestir-te amb el vestit tradicional per fer la foto, el pitjor de tot es que les noies guiris xineses es tornen boges per fer-se-la!). A tot aixo se li ha de sumar que els carrers estan decorats d'una manera exagerada amb flors per tot arreu... que es molt bonic, pero massa carregat!
S'hi t'allunyes, pero, una miqueta del centre, pots trobar racons molt bonics i molt mes autentics. Com un temple que hi ha mig amagat o el mercat ple de paradetes de fruita, verdura, carn i sobretot bolets i herbes pel te. Es alla on ens comprem nous o magranes (no se que passa en aquest poble pero en tenen a tonelades de les dues coses!) i marxem a "callejear" pel sud del poble on no hi ha ningu i s'hi esta de conya!
Pugem al mirador i veiem les vistes que la veritat es que impressionen forca! Es veu tot el poble amb les taulades de totes les casetes i les muntanyes al fons que impacten de lo altes que son.
Despres de la llarga passejada i de les pujades i baixades (penseu que el poble no hi ha n'hi un sol carrer pla!) ens apuntem al "Sopar de la Mama". El tema es el seguent... pagues 15 yuans i ella et serveix menjar xino tradicional i sopes amb tots els que s'apuntin! Ens agafem al segon torn (el primer es a les 6 de la tarda) i coincidim amb una parella d'Israel, una altre d'Australia i nosaltres. Un sopar espectacular (ja us podeu treure del cap el menjar dels xinos de Barcelona! nomes dir-vos que hi ha des de un estofat de vedella a unes verduretes fregidetes passant per diferents saltejats!) i tirat de preu!
El poble de nit empitjora considerablement... es un infern de musica a tota castanya procedents dels diferents bars amb xines a la porta vestides de tradicionals ballant musica dance de fa 10 anys... tot molt freak!
Be, no ho hem comentat encara pero Xina esta siguent un forat a la butxaca per la nostra economia! Ja ens havien avisat de que no era el mateix que el sudest asiatic, pero la veritat es que hi ha coses molt exagerades... estil preus europeus! Al poble s'ha de pagar uns 8 euros per barba (pel nostre pressupost una animalada!), per veure un parell de llocs turistics com el "Dragon Black Pool", un parc enorme amb 9 llacs que suministren l'aigua de tot el poble i els seus rierols. Com que ho trobem exagerat, decidim entrar nomes un i entro jo... la Ivana esta una mica indignada amb els preus de Xina i prefereix quedar-se pel poble, i a mi em fa il.lusio!
Aixi que jo tiro cap al parc, pago la morterada i deu ni do amb el parquesito! Es realment maco rodejat de muntanyes i enmig dels llacs trobes temples i pavellons tots construits sota el nom de no se quin emperador dels Naxi de fa molt de temps.
M'hi tiro un bon rato caminant... en molts llocs soc l'unic i trobo racons brutals enmig d'aquest paratge! Pero l'espectacularitat del lloc recau en que a l'horitzo hi ha la muntanya amb el cim molt alt on hi ha neu. M'espero una estona a que s'envagin els nuvols (avui fa un dia propici) i apareix el pic amb la neu perpetua! Guau! Poc que em pensava que veuria neu en aquest viatge! I es que no som gaire lluny del Tibet.
Durant el recorregut pel parc hi ha bastants cartells que t'expliquen mes coses sobre la cultura Naxi, i al.lucino amb els seu concepte d'harmonia amb la natura i l'aigua que, de fet, es el seu Deu.
Ja per la tarda ens expliquem els matins mutuament sentats a un mini parc jugant a cartes i menjant magranes, tot aprofitant que tenim una molt bona tarda!
Un temple amagat que te una petita terrassa amb aquestes vistes!Sopant tornem a apuntarnos al "Sopar de la Mama" i la Naomi i l'Elon, la parella d'Israel tambe! Ens tirem el sopar xerrant... el noi ha vingut a Xina a estudiar medicina xinesa i xerrem una bona estona del Tai Chi i el Chi kung... i de la vida, els viatges i les diferents realitats dels nostres paisos. Son molt bona gent! Mentre sopem apareix un noiet de 18 anys, el Johnny, un paio de Londres molt simpatic. La Mama l'assenta a taula amb nosaltres i casi li posa el menjar a la boca! El tio flipa i tots riem quan li fem entendre que la Mama es aixi!
Despres de sopar la parella d'israelites diuen d'anar al poble a fer un postre i ens apuntem! Som els que hem sopat mes un altre noi tambe d'Israel (pero que no va amb la parella). Provem els postres tipics de la zona una mena de pastissets de nous amb xocolata, algo delicios ¡ ens en fotem un bon tip! De tornada l'Elon i la Naomi ens diuen de comprar una ampolla de vi entre tots i ens la bebem al Mama. Dit i fet, ens passem la nit xerrant fins que son les tantes i la Mama ens diu que finito, que a dormir!... i si ho diu la Mama...!
Els israelites ens diuen que estem convidats al vi... si es que son la ostia! A canvi de, en un futur, tornar a compartir un sopar (en van dos de seguits!). Ens donem els mails i ens convidem als respectius paisos. Realment al despedir-se de nosaltres ens diuen que els hem encantat i que carai! ells a nosaltres tambe!
L'endema ja marxem... un molt bon gust de boca del poble, de la gent que hem conegut i de la Mama i la seva familia, que fins hi tot quan marxes ens regala un parell de platans (ella com totes les mames pensant en l'alimentacio i no passar gana!) i 2 penjolls que son unes bossetes amb flors seques que fan molt bona olor i porten bona sort! i 2 petons (quan de temps feia que no li feiem 2 petons a ningu!)
Xina
Hekou - Kunming (12h de bus nit, estiradets amb mini lliteres!)
Ens plantem a una megacity a les 5 del mati que encara es negra nit, en una petita estacio on no paren d'entrar autocars per totes bandes i TOT esta amb xino!
Sortim al carrer i despres d'uns minuts, gracies al mapa, a la bruixula i a que entre els 2 fem un bon equip d'orientacio, ens situem rapid! Comencem a caminar per una avinguda enorme i ja apreciem les multiples diferencies com gent gran dormint al carrer, aceres grans, carrils bici i carril bus (que intentem mirar per pillar-ne un... impossible tot en xino!), etc. Es llavors quan notem que gairebe no hi ha soroll (heu de pensar que venim del sudestasiatic i que les ciutats son basicament soroll, i despres de tant de temps, arribar a una ciutat de la Xina on son mes de 1300 milions de persones, sorpren no sentir soroll!)... ens fixem i veiem que les motos son electriques!! Toma un "gallifante para Xina"! No et gastes calers amb benzina, no contamines i 0 soroll... bravo!
la Iv es va enamorar dels polis Robocop de tràfic
Seguim caminant i ja al centre trobem la placa on hi ha el hostel que busquem. Veiem els primers iaios fent Tai Chi a la placa, ens encanta, l'Uri va buscant algun que hagi fet la "forma de Tai Chi" que ell va fer anys enrerra, per veure si es capac d'enrecordar-se'n! Anem cap al hostel (per cert increible! amb una terrasseta on les vistes i la posta de sol no tenen preu!), dormim una estoneta, esmorzem i sortim a passejar.
les vistes des de la terrassa del hostel, tot just sortint el Sol
la terrassa del hostel ponent-se el Sol
Ja a primera hora del mati i ara una mica mes descansats, quedem parats amb la ciutat. Tot son grans avingudes, amb edificis enormes i nous...estem rodejats de rascacels! Poc que ens imaginavem trobar-nos aixo a la Xina, i menys a Kunming, una ciutat totalment desconeguda per nosaltres abans de plantejar-nos venir cap aqui.
el contrast entre els edificis nous i el que queda de les casetes tradicionals
un dels pocs carrers que queden amb casetes de fusta!
Es dificil explicar, pero portem mes de 5 mesos viatjant per paisos asiatics amb una cultura molt marcada, una arquitectura molt asiatica i una manera de fer les coses (qui hagi estat per aqui ja sabra del que estem parlant!), i de sobte ens plantem a una ciutat qualsevol de la Xina i... que es aixo? realment aixo es Xina?
La veritat es que al.lucinem del que estan veient els nostres ulls! La ciutat es completament nova (pero de fa 10 anys com a molt!) i no te res a veure amb les ciutats que hem vist fins ara com Bangkok, Hanoi o Ho Chi Minh. Grans ciutats amb algun barri modern, pero antigues on s'aprecia la seva historia, es reflexa el pais i la cultura. Kunming no... tot es nou! De fet es una ciutat que podria ser qualsevol ciutat dels EE.UU. Mega rascacels amb enormes panells publicitaris de marques mundials que a la nit il.luminen tota la ciutat, grans centres comercials per tot arreu amb marques i preus que ni l'Uri ni jo podriem comprar. Mc Donalds i KFC per tot arreu, el Carrefour (que ens ha salvat els esmorzars!) i enmig de tot aquest modernisme s'aguanten 4 casetes tradicionals que estan intentant conservar, pero tot amb un toc massa modern!
Hi ha més McDonald's a Xina que als EEUU!!
I a tot aixo...xinos amb la seva cultura passejant per alla enmig, gent jugant a cartes i al "Xiangqi" (escacs xino) al carrer, bebent el seu te i fent Tai Chi a les 7 del mati enmig de les avingudes, parcs i rascacels del segle XXI. Una barreja d'allo mes explosiva que fa que Xina tingui algo super especial, algo magnetic. Pero... on és el comunisme? (que no us enganyin si us diuen que Xina es una economia creixent, es una superpotencia mundial que ens supera amb moltes coses, bones i dolentes!)
a Xina també hi ha mesquites... i forces!
Despres de visitar el centre anem a veure dues pagodes que tenim just al barri de sota del Hostel. Hi ha la de l'Est i la de l'Oest i no tenen gaire mes que oferir que veure els nens i la gent gran al voltant jugant: uns a cartes, d'altres a badminton, als escacs... i tambe alguns que fan volar cometes a distancies vertiginoses que es dificil veure on es la cometa al cel.
a una font del centre de la ciutat, els xinos pescant peixos de colors per l'aquari!
Gracies a les indicacions del hostel pillem un bus i anem al Yuan Tong Temple, amb mes de 1000 anys d'historia es el complex budista mes gran de Kunming. Es dels temples mes xulos que hem vist, amb un estany al mig ple de tortugues prenent el sol rodejat de pavellons religiosos amb sostres pintats de colors i figures de dracs i d'altres animals sagrats per tot arreu. Esta ple de gent que ve a passar l'estona i a comprar espelmes i grans "xuscos" d'incens per demanar els seus desitjos, un niu de pau enmig de la ciutat.
el llac ple de tortugues amb el pavelló central
el temple
Sortim i ens dirigim a un dels parcs mes grans de la ciutat. Dinem de cami uns noodles bonissims, tambe molt diferents als que hem provat fins ara! tenen molt mes gust i li posen milions de salses que fan que acabin sent bons, tot i pica forca (una de les moltes coses que Asia ens ha fet acostumar).
Arribem al Green Lake Park i ens trobem amb un festival... tots els xinos estana la seva bola fent el que els hi ve de gust: uns canten, d'altres ballen, d'altres toquen algun instrument, d'altres cusen jerseiets pels seus nets, d'altres juguen a cartes... be, increible!! Tant de bo la Ciutadella fos aixi! Majoritariament gent gran que canta, balla i fa exercici sempre acompanyats de musica que sona per tot arreu.
http://www.youtube.com/watch?v=kguM1rUFr_g
Ball tradicional
semblen més cubans que no xinos!!
Posta de Sol a Kunming!
Kunming de nit... espectacular!!
Xina
I si... avui es el gran dia en que marxem a la Xina, el gegant asiatic!! (tants cops que sents i parles d'ella quan ets a casa, amb els colegues o la tele... i ara la tenim a tant sols 30 km!)
Sapa - Lao Cai (el poble vietnamita fronterer) 1h amb un minibus.
Ja abans d'entrar pais els xinos ens sorprenen. Al bus coneixem una parella que ha vingut a passar uns dies a Sapa i tornen cap a Kunming, casualment la primera ciutat on nosaltres ens dirigim. I tot xerrant, la noia ens diu que te el cotxe just a la frontera xinesa i que si volem hi podem anar plegats. Nosaltres flipem, ens acaben de coneixer, pero clar... li diem que si amb la condicio de pagar'ls-hi els gastos. Ells diuen que de cap manera, que com es la primera vegada que nosaltres visitem el seu pais, que res de res, ens diuen que ells esperen la mateixa rebuda quan arribin al nostre pais... que gran!!
Pero, a pocs km d'arribar es donen compte de que s'han deixat els passaports a l'hotel, aixi que ens diuen que potser trigaran forca estona i no volen que els esperem, millor que creuem nosaltres. Tot i aixi ens donen els seus telefons per si tenim algun problema a Kunming...llastima! Pero ens quedem ja al.lucinats del nostre primer contacte amb Xina... no deixa de sorprendre'ns!
Arribem a Lao Cai, ens trobem un enorme edifici que es on segellem la sortida de Vietnam. Creuem un pont xino xano i ja som a la Xina!
Adéu a Vietnam! ...snif...El poble es Hekou, hi ha una un edifici inmens on passem el control... es podria dir que el mes "xungo" dels que hem passat fins ara.
Omplim papers i de sobte... obriu les motxilles! Ja sabiem que aquesta frontera entre Vietnam i Xina era coneguda perque confisquen les guies de Xina de la Lonely Planet. La rao es perque els de la Lonely no inclouen Taiwan (ni, algunes, el Tibet) com a part de Xina dins del mapa. Be, nosaltres ens vam comprar la guia fotocopiada per 4 duros i, efectivament, no esta inclos. Aixi que nomes obrir la meva motxilla, el primer que toca el poli es la guia... i se li escapa un somriure sota el nas. La Ivana esta al seu rollo amb la tia que obre la seva i li mira TOT... fins hi tot les fotos de la family, les dels colegues i un DVD que els intriga molt (Alicia... el del Sabina!), per sort tot amb bon rollo!
Be,els dos polis que estan amb mi comenten entre ells i no paren de mirar el mapa de la guia. Em pregunten si hem estat o tenim previst anar al Tibet, els hi dic que no, i li ensenyo les banderes que portem cosides a la motxilla... i els hi mola molt! El poli es forca simpatic, pero es quadren amb el rollo politic. Em tornen a preguntar on hem comprat la guia i els hi dic que a Phnom Penh (Cambodja). Llavors es decideix apreguntar-me si se que Taiwan forma part de la Xina senyalant-me el mapa... i jo li contesto que per suposat que se que Taiwan i Tibet formen part del seu pais, que no estic d'acord amb el que fa la Lonely (i amb aquesta guia no els hi hem donat els diners a ells!), pero que la necessito!
Els paios es miren un rato i al final sense remenar res mes de la motxilla, hem diu que, textualment: "Pots portar la guia pero no la compris mai mes per que la realitat de la Republica Popularde la Xina es perd". Jo li dic que moltes gracies i que no ho fare mes (com un nen petit).
Portem des de Cambodja un joc tipic que es tracta d'una especie de plumilla (estil la del badminton) que es juga amb els peus... el mateix poli ho veu i li fa gracia... fa un parell de toques (i no gens malament!). Els hi hem caigut be!
Llestos amb la remanada de motxilles, entreguem la paperassa i passem el control sanitari (brutal el termometre! t'apunten amb un laser al front i en un segon ja tenen la nostre temperatura). La Ivana ja esta a la porta esperant-me i jo, apunt de sortir, de repent no se que passa amb el meu passaport i em passen a una habitacio! Merda! Nomes entrar em fan seure i ja veig el pot de vaselina i els guants... jo acollonit! Pero en 2 minuts em tornen el passaport i em diuen que cap problema... buff! (era un problema informatic pero els cabrons em passen a la mateixa sala de... be ja sabeu!).
PER FI SOM A XINA!!!!
Caminem fins l'estacio de bus i ja flipem amb les diferencies... tot esta amb xino (res amb alfabet roma!) i no te res a veure amb el que portem vist fins ara. El paio de l'estacio ens ajuda a comprar els bitllets i ens canvia diners (li surt rodo! pero el banc esta tancat!), fem el nostre primer apat a Xina ja que hem adelantat una hora i son les 5 de la tarda i sense dinar! "Aloz tres delicias", pero de veritat... i uns noodles que piquen que t'hi cagues!
Vietnam
Despres d'aquest break de 3 dies, tornem a ser a Hanoi, tant sols per unes hores perque agafem el bus de nit per anar cap a Sapa... al nord de Vietnam, a les muntanyes! (a molts pocs km de Xina!)
Hanoi - Sapa (10h de sleeping bus per una carretera de curves infernals!)
A les 5h30 obrim un ull des del bus i veiem que estem en una minicarretera de curves, enmig d'una meravellosa vall plena de terrassetes de camps d'arros... tipic de la zona. Com que les muntanyes son enpinadissimes, i han de plantar l'arros... fan petites terrassetes a la muntanya, dificil d'explicar... la foto ho diu tot!
Ens deixa l'autobus i ja notem... que fot una rasca que flipes!! Estem a mes de 1900m!
De sobte comencem a veure tot de gent de les tribus que baixa cap al mercat! Pero ple de dones, homes i nens vestits de diferents maneres i venent teixits que fan alla mateix... increible! Trobem un lloc per dormir que te un petit balconet, on mentre l'Uri s'ha quedat dormint, jo m'assec a observar els carrers... t'hi podries tirar hores!!
baixant a vendre al mercat del diumenge!
El poble es petito, de fet el van fundar els francesos com a estacio de muntanya i aixo es!! Amb un petit llac, el mercat, que els diumenges vull de vida... i 4 carrers mes empinats. La gent de les tribus es passeja i et persegueix pels carrers intentant vendre robes, joies i demes! Molts porten les criatures a l'esquena... amb una careta que te les menjaries!
com podeu veure aquestes son d'una altra etnia, van amb el mocador vermell!
Notem molt la diferencia de les cares de la gent, no son iguals que la resta de vietnamites, es podria dir que tenen mes cara de tribu, cara de nepalis. I es que a Sapa hi ha el Fansipan, un pic de mes de 3900m que, ens assabantem aqui que encara forma part dels Himalayas, es podria dir que es la cua! Estem als Himalayas!!!! Una inmensa muntanya que presideix el poble i que el pots veure desde qualsevol punt sempre mig ennuvolat!
el pic del Fansipan vist desde la placa del poble!
Sortim a passejar i gaudir del bon temps de l'alta muntanya. Acabem trobant un hotel que fa treks molt be de preu i en pillem un de 2 dies per dormir en un poblat i veure mes d'aprop els camps d'arros en forma de terrasseta. Per la tarda veiem la zona del llac i decidim sopar algo potent per agafar forces per l'endema! Anem a un petit restaurant d'una familia i provem la "Tartiflette", una animalada dels alps francesos que consisteix en una cassola amb patata, bacon i formatge fos, vaja... poder caloric!
L'endema despres d'esmorzar, ens dirigim al punt de trobada amb el nostre guia i ho fem amb moto. Entrem dins del parc natural i ja comencem a alucinar amb les vistes... son increibles! Veiem tota la vall amb les terrassetes a les pendents i el riu al fons, es un paisatge de somni. Finalment arribem al poblat on ens trobem amb la guia, una noieta vietnamita de 19 anys molt riallera i un tant esbojarrada! Tambe coneixem a la resta del grup que ens acompanyara durant els 2 dies de trek; una parella de francesos de Toulouse (doctors els dos), dues noies de Quebec i una parella que viu a Australia, d'on es ella, ell es de Boston.
Arranquem el trek amb un sol espectacular que fa que gaudim del paisatge de forma especial, la gent treballant a les terrassetes recollint l'arros, els bufals d'aigua refregant-se pel fang, les muntanyes que s'enfilen ben amunt... en fi meravellos! Caminem i caminem, pero de seguida fem la primera paradeta i la segona i la tercera... la Ivana i jo ens mirem com dient "vols dir que arribarem algun dia?"... ja veiem clarament que no es el ritme que ens esperavem o que hem fet a d'altres treks.
Despres de creuar la vall enmig de boscos de bambu, una cascada superalta i de passar per un pont d'aquests que s'aguanten per dos fils, arribem al nostre lloc per dinar. Alla coneixem millor a la gent que ens acompanya. Son molt bona gent i petem la xerrada comentant els respectius viatges. Despres de dinar deixem les noies de Canada, elles ja tornen, i nosaltres continuem cap avall tot seguint el curs del riu.
El descens el fem mes rapid, sense casi parar, amb la solana de mitja tarda. Jo me la passo xerrant una bona estona amb el noi frances, la Ivana s'ajunta amb la guia i la noia francesa i els hi explica moltissimes coses de la seva familia, el pare pertany a una tribu de les muntanyes de Sapa, els seus estudis i les dificultats de Vietnam... i tambe moltes coses sobre la Xina... vaja s'expliquen les respectives vides! Converses molt interessants en un bonic lloc on quan et dones compte mires i dius "has vist on estic?".
Passem per una petita escola on els nens amb ganes de gresca i es tornen bojos quan ens veuen. Comencen a perseguir a la Ivana (que els hi segueix el rollo!) muntanya avall per jugar una estona, jaja, molt divertit, tot son rialles! No son els unics nens que ens creuem i a tots sempre se'ls hi dibuixa una rialla al veure'ns! Son una gent especial.
Finalment arribem a Ban Ho, el poblat on passarem la nit. Ens instalem al segon nivell d'una de les cases tradicionals de la etnia H-mong, tota de fusta i molt bonica. El poblat esta en un lloc privilegiat, al fons de la vall i rodejat de muntanyes. El clima es certament molt millor que a Sapa, no fa tant de fred. Despres de la caminada la guia ens porta a una cascada espectacular que hi ha a escassos 200 metres del poblat. El lloc es increible, l'aigua cau tot sortint de dos pedres immenses, just a sota la faldilla d'una muntanya enorme! Ens ho passem teta saltant de les roques i banyant-nos a l'aigua gelada amb alguns nois del poblat.
Anem cap a sopar (aqui a les 7 de la tarda ja tens el plat a taula!), som els 6 mes un nou acompanyant... un alemany d'uns 50 que resulta estar casat amb una vietnamita (tots 2 professors, ella esta treballant a Hue i ell enmig d'un moment sabatic veient el pais)... la veritat es que es un tio entrenyable! Abans de menjar res ja ens deixen tastar la "Happy water" evidentment licor d'arros, com a tots els paisos que hem visitat (de que han de fer el licor sino!). El sopar esta delicios, tot menjar vietnamita i entre entre cerveses i licor d'arros descobrim que la gent que ens acompanya es genial!
Ja al ressupo apareix la guia amb l'UNO! Bonissim... i ja esta liada! Primer ens posem d'acord amb les diferents regles de cada pais, com que estem al Vietnam, la guia mana! I com que te ganes de jarana estableix que qui perd ha de cantar una canco del seu pais. La Ivana i jo no ens toca mai... estem entrenats al UNO... pero despres de unes quantes partides ens acabem apuntant tots a cantar! Anem a dormir a les tantes amb molt bon rollo amb la gent!
L'endema tenim un esmorzar de campionat preparat... pancakes amb mel, llima i platan... mmmm!! Salvatge!! I amb l'estomac ple tirem cap a l'escola del poble. Dos edificis de petits i grans amb un inmens pati pels grans enmig de la vall i un jardinet pels peques! De fet es al que venim a fer, netejar el jardi dels petits d'una mala herba que es perillosa pels nens. L'arribada a l'escola es magistral! Els nens tot revolucionats al veure gent sense els ulls horitzontals i nomes faltava que el Klaus, l'alemany, comences a fer-los volar enlaire!
Un cop s'asseuen a dinar, nosaltres amb la pala a la ma i enmig de la solana comencem a arrancar les males herbes... plors de fons, crits i rialles... mola molt! Un cop totes ben tretes i els nens fent la migdiada, la guia ens treu una pilota de futbol i ens posem al pati dels grans a fer un partidillo... noies contra nois i despres barrejats (la cosa no estava massa igualada!), fem un resultat ideal 2 - 2 i ben suats anem a fer un banyet a la cascada d'ahir a la tarda!
jo i la Livia... pico i pala! Acabem ja amb un bon dinar tots plegats a la casa, ens despedim de la gent del poblat i marxem, aquest cop amb cotxe, cap a Sapa... la guia ha decidit que fa massa calor per pujar a peu tota la vall i ens passen a recollir.
Ja a Sapa ens despedim de la colla que ens hem tirat 48h junts, cadascu a seguir el seu viatge i a seguir-nos via mail. Amb la tonteria estem forca cansats, no ha sigut massa dur el treking en si, pero em passat 2 dies plens d'emocions, hem conegut gent, hem ajudat als nens d'una escola enmig d'un poblat (cosa que ni la Ivana ni jo haviem fet mai i es tota una recompensa) i tot aixo rodejats d'uns dels paisatges mes increibles de Vietnam.
Sopem i a dormir, dema marxem a la Xina!!!
Vietnam
Després del avassallament de tours que hi ha a Hanoi per anar a veure la Badia de Halong i de dubtar si anar per lliure o no, ens decidim a pillar un tour de 3 dies. Un dia dormim a un vaixell tradicional de la zona i a l'altre a un hotel de la illa de Cat Ba (la illa mes gran de la bahia).
Fa mal dia i agafem el bus pensant que potser a la bahia, com que esta a mes de 170 kilometres, fara bo! Marxem, sortim de Hanoi i ja enmig de l'autopista sona el mobil del guia... el capita del vaixell diu que la policia portuaria no els deixa sortir a navegar pel temporal i el vent que fa (es la cua del Tiffo Ketsana que fa dos dies va arrassar Manila i part de la costa central de Vietnam, deixant la nostre estimada Hoi An sota l'aigua). Primer sembla que potser no, pero el tema es complica i final hem de tornar a Hanoi i esperar a dema, buff!!!! un dia mes!!!!!
Tornem a ser a Hanoi i una mica desanimats perque les previsions no son gens bones amb una setmana vista! Passem el dia sense mes, ja que no para de ploure i creuem els dits per poder sortir dema.
Ens aixequem l'endema amb la mirada posada al cel... gris pero almenys no plou. Arriba el nostre guia i ens diu que si... que avui si que si pot anar (tot i que no deixem de pensar que veurem Halong durant 3 dies plovent i gris). Arribem despres d'unes casi 4 hores amb minivan i sembla que el sol vol sortir!
No sabem ven be que passa pero hi ha problemes amb la paperassa, amb el nostre capita i el vaixell. La questio, que la poli no ens deixa sortir i ens acabem esperant al port de Halong unes 2 hores. Per cert, la ciutat de Halong es horrible... ple d'hotels de mil pisos i sense cap encant.
nosaltres veient això i sense poder sortir del port!
Finalment aconseguim sortir amb vaixell. Dinem a dins on coneixem la gent que compartira la experiencia de dormir una nit enmig del laberint de muntanyes flam. Son molt bona gent i jove!! Alemanys, holandesos i una parella de suïssos. Ens apropem a la Bahia i les primeres vistes son impressionants! Les muntanyetes son molt mes altes del que ens pensavem i grans i n'hi ha per tot arreu! Ens endinsem al laberint de mes de 2.000 illes i parem en una de forca grossa per visitar la cova més gran que hi ha a la zona.
La cova es enorme!!! Es gairebe tota la muntanya per dins!! I atencio... va ser descoberta per un pescador l'any 1993 (es a dir... fa 4 dies!). Va seguir uns monos que entraven per un forat i buala!! Una enorme cova plena d'estalagmites i d'estalactites de mil formes on amb una mica d'imaginacio pots veure un lleo que balla o el Happy Buda. Es increible... en serio... tot i que trovem que una mica massa il.luminada de forma artificial (amb llums de colorets).
les formacions de la roca dins de la cova!
Sortin ens dirigim a l'illa de Cat Ba on deixem alguns que hi passaran la nit (greu error) i nosaltres enfilem el cami entre les muntanyestes fins la petita Bahia on passarem la nit.
El temps ha millorat tant que no tenim ni un nuvol i gairebe no hi ha ningu, tant sols barquetes de pescadors que passen arran nostre. No se sent res i els sol comenca a pondres... nosaltres amb la boca oberta contemplant un paisatge de somni en un moment magic! Sincerament un dels millors moments del viatge!
http://www.youtube.com/watch?v=tzaF4RJsNSo
no haviem estat mai a un lloc aixi!
Arribem a una petita bahia on hi ha un poble de pescadors flotant (quin lloc per viure!). Alla fem mitja horeta de kayak, al nostre aire enmig de les muntanyetes, passant ben arran de la roca foradada per sota i de petites coves que ha anat formant l'aigua!
Tornem al vaixell ja gairebe fosc i tot just arribar a la bahia on passarem la nit fem un banyet abans de sopar. Increible poder banyar-se de nit enmig d'aquest paisatge.
banyet de nit a la Bahia de Halong...brutal!
Sopem plegats els 7 que dormirem al vaixell (hem tingut sort ja que el vaixell esta preparat per 16 persones, i en general no trobem masses turistes a la bahia de Halong, lloc turistic per excelencia!). Acabem petant la xerrada a la coberta del vaixell amb els alemanys enmig de la bahia il.luminada per la lluna casi plena. Marxem a dormir al nostre camarot... una cosa que jo no havia fet mai!
vista des del nostre camarot a les 8 del mati quan ens llevem!
No sabem perque... pero cada moment d'aquella tarda va ser magic! La posta de sol, el kayak, el bany de nit, la bona gent... una experiencia dificil d'oblidar i imprescindible si vens a veure Halong!
Ens aixequem i esmorzem tot desfent el cami fins l'illa de Cat Ba on ens deixen a nosaltres. Ens canviem el calcat i fem una petita excursio el Parc Natural de Cat Ba, on hi ha una reserva de Langurs (uns monos petits en perill d'extincio amb una cresta a lo Punk enmig del cap!). No en veiem cap, pero l'excursio mola igual... arribem a sobre d'un cim on hi ha una inestable torre de ferro (nomes poden pujar 5 persones a la vegada!) i desde dalt les vistes son impressionants amb 360 graus de muntanyes i parc natural.
la inestable torre que vam pujar per veure...
... basicament aixo! no esta mal, no?
Baixem i ens dirigim cap a Cat Ba poble on dormirem. Dinem i ens ofereixen anar per la tarda a la Monkey Island (si si, igual que el videojoc!). A les 2 de la tarda ens recullen, pillem una barqueta i ens deixen a l'illa. Una escupinada d'illa amb un tram de platja plena de corall per tot arreu. El mes curios es que esta invaida pels monos "cabrons" (ja ens avisen que guardem camares i ulleres de sol... ja que ho treuen tot!). En veiem uns quants pero ens dediquem a estirar-nos al sol i banyar-nos veiem davant la Bahia de Halong.
Monkey mama amb el monkey nen a la Monkey Island
banyet a la platja de la Monkey Island!
Ja per la nit sopem a l'hotel amb una parella de vietnamita i danes molt freaks i un paio austriac de 50 llargs que havia deixat la seva feina i s'esta dedicant a veure mon amb moto... un crack! Es cap de setmana i a mes a mes lluna plena i sempre celebren una festa dedicada als nens. El carrer esta ple de gent, no sabem perque tots els nens van amb bicicletes tandem i hi ha molt de moviment, amb caps de dracs i tambors.
L'endema ja marxem cap a Halong ciutat, pero travessem de nou tota la bahia per una altra banda... una bonica despedida d'aquests 3 dies enmig d'un dels llocs mes increibles del nostre viatge.
Arribem a port, dinem i ja tornem cap a Hanoi per agafar el bus de nit cap a les muntanyes!
Vietnam
Ly Thai To, el personatge mes important de Hanoi
tothom juga als escacs xinos!
molts edificis son aixi, de fet la nostre habitacio no fa mes de 1,75m!
tupper-ware ambulant (a sota hi ha la bicicleta!)
unes nenes vestides de diumenge preguen al temple de la tortuga
la publi de Cerrajerias Paco es una mica mes agressiva a Hanoi. Totes les parets estan aixi decorades!
tots els vietnamites fan excercisi quan marxa el sol!
el tren a Hanoi passa entre les cases i la gent fa vida a la via... increible!
el Barri frances de Hanoi
perque muntar una barberia si tens el carrer i l'acera?
a la sortida del cole tots a comprar xuxeries!
a un dels patis del Temple de la Literatura
una de les obres del Museu de Ho Chi Minh
aixo es amor a la naturalesa!
cercavila de dracs a la nit fet per nens!
Vietnam
Ninh Binh - Hanoi (volem anar amb tren pero no caiem amb el tema de que es diumenge, anem a comprar els bitllets i esta ple els 2 trens al dia que hi ha... ens plantem a l'estacio de bus i pillem el primer 2h i arribem!)
Ens plantem a una estacio de Hanoi a pendre pel sac del centre, ens neguem a pillar 2 mototaxis aixi que comenca la odisea per trobar entre els mil autobusos urbans el que va a la zona on anem... finalment un conductor ens ajuda... el 32. Conseguim arribar al barri i caminant, caminant trobem la guesthouse a un petit carrero.
Tothom ens havia dit que Hanoi era una animalada, la gent, el trafic, les motos, el soroll... i si, ho es! Pero no se si es que ens estem acostumant o que la gent ho pintava tant malament que sincerament no ens ha resultat tant caotic.
Amb els mapes i la guia ens pensavem que seria una macrourbe i segurament si, pero el centre i la zona del voltant no ho es tant!! Sempre l'hem fet a peu, esquivant motos, cotxes, bicis, forats a les aceres (estan fent tot el clavagueram nou!) i si es impossible caminar tranquilament!! Pero els pocs semafors que hi ha i que el centre son practicament carrers mes petits, a diferencia de les grans avingudes de Ho Chi Minh, ajuden a que no moris cada 5 minuts (tot i aixi ja ens hem endut alguna ostia al brac, d'algun sonat que et pentina les celles quan passa!).
Ahhh pels qui encara no ho sabeu... hem fet un petit canvi de plans!!
Incloem el sud de la Xina al nostre viatge!!!
I es aqui on tramitem el visat!! Pero els xinos s'ho prenen amb calma i ens toca esperar 6 dies laborables a que ens el facin... Aixo ens permet veure, descobrir, recorre i viure tranquilament Hanoi, amb una petita dosi de rutina cada dia, que ja la necessitavem!
Hanoi es la capital de Vietnam i lloc on hi viuen mes de 3,5 milions de persones. El centre historic rodeja el llac "Hoan Kien", forca gran i amb una petita illa enmig on hi ha un petit i important temple per l'historia de la ciutat. La llegenda diu que Ly Thai Tong (el fundador del temple) va aconseguir una espasa amb la qual va fer fora els Ming (una dinastia xinesa). Un cop tots van ser fora, una tortuga gegant li va treure l'espasa i li va retornar als suposats amos (o Deus). Resulta ser que al llac hi ha tortugues gegants de veritat, l'ultima que es va veure va ser al 2007 i dins el temple n'hi ha una embalsamada enorme! (nosaltres en veiem de petitones). El temple es increible, esta enmig del llac i un lloc ideal per estar enmig de la urbe.
el pont que et porta al temple enmig del llac
la tortuga gegant embalsamada!
Hanoi es una d'aquestes ciutats on cada carrer hi venen productes especifics... el carrer de les joguines, el de la roba, el de les sabates, el de les maletes, el dels fusters, els pintors, els mecanics, els dels costurers... fins i tot un on venen bambu i nomes fan escales de bambu!
el sabater fent i arreglant sabates enmig del carrer!
A mes a mes, els carrers estan sempre a reventar de venedors ambulants que venen de TOT!! Desde pinya i fruita, a gorres i guies, encenedors zippo, joguines, sandalies, bunyols i mil coses mes! Inclos alguns que van arrosegant balances per pesar-te enmig del carrer!!!
es molt freak lo de pesar-se enmig del carrer!
El centre esta plegat de cafeteries on a la que se'n va el sol els vietnamites inunden les cantonades menjant pipes i bebent cafe, especialment als voltants de la Catedral de San Joseph, forca espectacular.
encara que sembli una foto de "jovenes cristianos", son els nens sortint de l'escola del costat!
Les botigues de souvenirs no hi poden faltar venen-te samarretes del pais conjuntament amb les botigues de seda on per quatre duros venen vestits, corbates i kimonos unics!
Passem la primera nit tranquilament fins que a les 4 del mati comenca a cantar el gall!! Be, si nomes fos el gall! Resulta que el mercat que hi ha al final del nostre carrero esta en obres, aixi que el mercat s'ha traslladat a la merdeta de carrer que estem! Aixi que a les 5 del mati les dues carnisseres que tenim davant comencen a fotre destralades a les costelles de porc, passa el que ven ous durs amb la musiqueta, la verdulera cridant i els pitidos de les motos que volen passar pel mig! En fi... un calvari impossible de suportar! que es comenca a calmar a partir de les 9h. (hem de dir pero que despres de 8 nits, ens hem anat turnant per tancar les finestres, i el soroll es menys horroros!)
la maleida carnissera! (vistes des de l'habitacio!)
Una de les coses que ens ha agradat mes ha sigut el Temple de la Literatura, fundat tambe per Ly Thai Tong, va ser la primera universitat de Vietnam l'any 1070. Un recinte ple de pavellons enmig de patis i jardins amb estanys, un lloc idilic per estudiar!
un dels patis del Temple de la Literatura
El temple esta dedicat a l'ensenyanca dels classics del confucionisme, i a la figura del filosof xines Confuci, un crack que 500 anys abans de crist ja volia inculcar que els emperadors regnessin amb etica. Els estudiants d'aquest temple havien d'estudiar durant 3 anys els llibres del filosof, entre d'altres poesia, matematiques, etica, etc.
De fet a l'entrada hi ha encara el cartell de "Bajen del caballo antes de entrar", que no vam veure perque suposem que esta en xino.
l'entrada al temple de la literatura... vam deixar els cavalls lligats fora!
Una tarda aprofitem que fa bon temps (ja que a la resta de Vietnam estan de tifo i nosaltres aqui tant tranquils!) i anem al Parc Lenin... be, tot i que es simbolic, ja ens sobta que s'hagi de pagar... pero vaja! I encara ens sobta mes quan el llac (que es mes del 75% del parc) esta d'obres, no hi ha aigua, ni anecs, ni peixos... nomes merda i excabadores! De totes maneres el parc es molt xulo, i a la que comenca a baixar el sol s'omple de vietnamites que practiquen esports, des dels que munten la xarxa de badminton, a les iaies que es posen el cassette i fan aerobic, els que corren per tot el parc i els que ho fan veure pero no fan res (d'aquests sempre n'hi ha a tot arreu). Hem de destacar que als 4 paisos que portem vistos, a la que no pica el sol, TOTS surten a fer esport... es igual quin ni com, pero els parcs s'omplen de gent de totes les edats... increiblee!!!!
Visitem tambe el complex del Mausoleu de Ho Chi Minh, ja que ja sabem que el propi mausoleu esta tancat. Tenen al Ho alla embalsamat (en contra de la seva voluntat de ser incinerat!) i cada any de Setembre a Decembre se'l enduen a Russia (vaja, un manteniment... alla dominen!). Pero dins del complex hi ha el Museu i el Palau Reial.
Mausoleu de Ho Chi Minh
El Museu de Ho Chi Minh te dues plantes, a la primera hi ha una exposicio amb el seu testament, documents i la seva historia junt amb la de Vietnam. Tambe hi ha una petita expo de la construccio del Mausoleu (amb materials procedents de tot Vietnam) i del seu embalsamament (des de la cadira de rodes que va utilitzar els ultims dies, a el pot de formol, maquines i demes!)... molt freaky!
I per freak... la segona planta del Museu! Ens trobem el que podria ser un Museu d'Art Modern, que no concorda gens amb l'edifici ni amb les sales anteriors. Tot dedicat a Ho Chi Minh i els pensaments que ell tenia, a Vietnam, a la guerra i basicament a la felicitat d'un pais. Des d'objectes de la familia de Ho Chi Minh, a una obra d'art dedicada al "Guernica" de Picasso... un lloc estrany que no ens pensavem trobar alla dins i que s'hi ha d'anar per veure-ho!
ens va agradar!!
'All the peoples on earth are equal each people has the right to life happiness and liberty'
(Todos los pueblos de la tierra son iguales cada uno tiene derecho a vivir con felicidad y libertad)
(Ho Chi Minh)
I el Palau Reial, que deu ser la residencia actual del president i no s'hi pot accedir pero al recinte pots veure les 2 cases on el Tio Ho va viure durant la seva presidencia. Sobta que primer va viure en una casa mes aviat luxosa, de l'estil colonial francesa... i despres es va construir una caseta enmig del jardi com les cases tradicionals vietnamites sobre pilars de fusta.
la casa tradicional sobre pilars de fusta on va viure Ho Chi Minh
A mes a mes, fora hi ha la famosa i unica Pagoda Chua Mot Cot o del Pilar Unic. Com el seu nom indica s'aguanta per un sol pilar simulant una flor de Lotus. Construida tambe per Ly Thai Tong al 1049, el que veus actualment es una reproduccio.
Pagoda Chua Mot Cot
Una nit anem al teatre a veure les famoses i tan recomanades Titelles d'Aigua de Hanoi... i si, son per recomanar! De fet a les 13h, l'hora d'obertura de taquilles, ja nomes es poden comprar per l'ultima sessio a les 21h15. Una hora d'espectacle amb musica tradicional en directe i les titelles flotant per l'aigua. Gracies al programa seguim les petites historietes que van explicant, casi totes tradicionals i sobre la seva historia (entre elles la de la tortuga del llac). Al final surten els titellaires que amb l'aigua fins els genolls i amagats darrera fan birgueries amb els titelles: dracs que treuen foc per la boca, pescadors que pesquen, peixos que treuen aigua i una cursa de barquetes! El que mes ens va agradar el ball dels fenix! Un espectacle increible! A la sortida veiem que van estar al Forum de les Cultures a Barcelona al 2004, i es que l'espectacle ha guanyat moltes medalles arreu del mon.
imprescindible anar-los a veure si veniu a Hanoi!
Entre d'altes activitats culturals i d'oci... al viure tants dies a Hanoi, vam anar al cine i vam riure molt veient "Ice Age 3", una mica espantats al principi ja que era amb angles i els subtitols amb vietnamita, pero ens vam sorprendre tots 2 lo be que vam entendre tota la peli! Per cert esta prohibit menjar xiclet al cine!
Una nit anem als Minh's Jazz Cafe on si et prens una birra a preu europeu... escoltes jazz en directe fins les 23h. I vam tenir sort, ja que vam trobar una jam amb la banda completa (piano, contrabaix, guitarra, bateria i saxo), altres dies que hem passat per davant nomes hi havia un bateria i un pianista. A mes al final va venir el suposat amo del bar i va fer els seus 5 minuts de gloria al piano.
Una tarda d'aquestes plujoses, i veient els ulls fer-li xirivites a l'Uri, anem a jugar a la Proevolution amb la play 3. Un local ple de sofas i plays amb plasmes enormes i vietnamites sonats jugant Barca - Madrid a tutti! Fem una horeta i guanyem un torneig i tot (no cal dir amb quin equip oi?). Ah! era la unica noia!
Gozar!!!
I be, despres de tants dies i tantes experiencies... Hanoi ens ha encantat i li hem trobat espais, gent i vivencies que molta gent potser no les ha viscut, ja que 12 dies a Hanoi... dona per molt (fins i tot per intentar-nos obrir la motxilla!)!
Aixi que hem decidit fer un apartat amb imatges de Hanoi!
Vietnam
Hue - Ninh Binh (12h amb sleeping bus, de fet nosaltres paguem per anar sentats, pero no sabem perque ens donen el luxe d'anar estirats pel mateix preu!)
Ens plantem a les 6h30 del mati enmig d'una autopista que travessa el poble. De fet Ninh Binh no te mes importancia que aixo, un encreuament molt important de carreteres.
Ens trobem ja a tan sols 100 km de Hanoi! I al estar tant al nord del pais comencem a veure un paisatge mes agreste i les famoses muntanyetes aquestes de Goku (que tots ens pensavem que no existien... i si, aquest pais n'esta ple!).
Lloguem moto per anar a Tam Coc, tota una zona plena de muntanyes d'aquestes amb coves i que recorres amb una barqueta pel riu que les travessa.
l'uri supersexy amb el casc de calimero, la samarreta rollo "machito" i les muntanyes de Goku darrera!
...van canviar de barquer 3 vegades! el fill, la mare i qui sap!!
Sembla el mon perdut!! et muntes a la barqueta i creuant petites i molt baixes coves apareixies a a valls rodejades d'aquestes muntanyes que semblen flams! Li diuen la Bahia de Halong entre camps d'arros i rius.
quan travesses aquestes coves apareixes de nou a una altre vall!
Aqui ens teniu remant per entrar a la cova:
http://www.youtube.com/watch?v=G3zSmDt_FnM
la tactica es arribar a partir de les 15h, quan ja s'han pirat tots els guiris, aixo si pilles amb la calor!
quina caldaaa!!!
I us posem un petit tast del nostre recorregut amb barca, perque us feu a la idea. A mes podeu veure la curiosa manera que tenen de remar aquesta gent quan es cansen amb els bracos...
http://www.youtube.com/watch?v=RrFHUFM__WI
Despres de 2 hores amb barqueta, pillem la moto i creuant camps d'arros entre muntanyetes arribem a un petit temple molt ben ubicat (digue-l'hi tontos!) i on s'hi respira una pau brutal.
I una mica mes endavant, creuant poblets arribem a una cova enorme amb un petit temple a dins... una mica semblant a les muntanyes de marbre de Danang. Vas pujant i cada petita cova va conectant una altre i una mes enlla fins que et dones compte de que has pujat forca i tens unes vistes increibles de la zona! Lloc ideal per descansar, mirar i no fer res.
l'entrada a la pagoda
Tornant veiem que el sol comenca a pondre's entre les muntanyetes i que enmig d'aquesta petita carretera hi ha un espectacular paisatge! De sobte dones la volta tornant amb moto i dius... para Uri! i t'asseus alla a veure el sol marxar... com canvia la llum, les iaies que marxen del camp, les bicicletes et creuen per darrera i tu enmig de Vietnam veient algo brutal (una imatge d'aquelles que d'aquí 10 anys recordarem segur!)... un moment màgic!
Arribant just a la ciutat les muntanyes de Tam Coc se'ns despedeixen amb aquesta imatge...
Vietnam
Un dels dies que estem a Hue pillem un tour per anar a 70km al nord de la ciutat a veure el que ells l'anomenen DMZ Zona desmilitaritzada que compren 5 milles a cada banda del riu Ben Hai, sempre considerat la frontera entre Vietnam del Nord i del Sud.
Primer anem a l'anomenat "Cami de Ho Chi Minh" que a l'actualitat es la carretera que uneix Laos amb Vietnam, i el mateix Vietnam entre nord i sud.
Ho Chi Minh trail... suposem que ho posa en vietnamita!
el pont de Ho Chi Minh
no podem oblidar que estem enmig de les muntanyes on la gent viu en poblats amb les seves etnies.
Seguint la carretera arribem a la Khe Sanh Base, la que va ser la base dels americans durant la guerra del Vietnam. Esta situada de forma perfecte a dalt d'una muntanya dominant tota la serralada, a tan sols 20km amb la frontera amb Laos i molt aprop del riu Ben Hai (com deiem, frontera entre els 2 vietnams).
Realment els americans la van clavar posant-la alla a nivell estratègic pero no van tenir en compte que era molt difícil accedir-hi i evidentment el Vietcong els va rodejar. Amb el que van quedar aillats sense aigua ni aliments, i només podien rebre suport amb paracaigudes.
Et pots arribar a fer la idea de perque els americans la van anomenar "Khe Sanh Hell" (Infern de Khe Sanh), l'assetjament mes famós de la guerra del Vietnam. Ara per ara només queda un petit museu amb 4 restres i fotos i un parell d'helicòpters.
un dels helicopters que van deixar els americans durant la fugida
uri observant la zona de combat!
Ens recorrem forces kilometres per arribar molt aprop de la costa tot creuant el mític riu Ben Hai. Es llavors quan passem pel costat d'un monument, a la vora sud del riu, on es veu una mare amb el seu fill mirant cap al nord amb l'esperanca de trobar el pare i marit perdut.
el monument en questio!
Arribem als tunels de Vinh Moc, semblants als tunels de Cu Chi de Saigon, pero diferents! La nostre sensacio es que els de Cu Chi eren mes destinats a fer guerra de guerrilles, aquests en canvi semblen mes fets per viure sense morir a causa dels bombardejos. Per comencar les entrades són més accessibles, amb portes més grans i els propis túnels els pots recorre caminant a peu, no cal casi ni ajupir-se.
...baixant a les catacumbes!
una de les sortides dels tunels... sembla la sortida secundaria de l'escotilla de Lost!
Aixo ens permet moure'ns per dins amb facilitat, recorrem un llarg tram pujant i baixant escales i veiem multitud de sales i petits espais. Des dels dormitoris de les families (un forat a la paret del tunel de 2 metres quadrats on hi arribaven a viure fins a 5 persones), la cuina, la sala de reunions que es la sala mes gran de totes (no flipeu... no arriba a 2 metres d'ample i 6 de llarg). Alla es feien desde les reunions fins a projeccions de pel.licules (veiem el projector al museu), es donaven classe als nens que vivien dins els tunels i tot tipus de "actos i festejos". Veiem tambe els pous d'on treien l'aigua, la sala on rentaven la roba i finalment la sala de parts on durant 6 anys van neixer 17 nens.
aquest home sord i mut va neixer fa 41 anys dins dels tunels
(de fet s'hi mou com si fos casa seva, clar, ho va ser durant 6 anys!)
Tornant veiem un ultim monument dedicat als soldats de l'excercit vietnamites morts durant la guerra, construit on hi va haver una altra base americana.
com sempre s'enrecorden de les dones soldat!
Actualment la vegetacio de tota aquesta zona no es massa exuberant ja que va ser bombardejada i amassacrada fa tan sols 40 anys amb dioxines. De fet tota la regio de Dong Ha (la ciutat mes important de la zona) s'ha replantat amb eucaliptus.
Durant tot el trajecte, des de l'autobus, veiem imatges tant cuotidianes com la gent treballant als camps d'arros foradats per craters de bomba o bicicletes esquivant restes de tancs que hi ha al marge de la carretera.
Vietnam
Danang - Hue (3h amb tren, ja que diuen que és un dels millors trajectes de Vietnam)
A l'estacio de Danang pugem a un tren llarguissim (tenint en compte que son mes de 86 milions d'habitants!) i forca millor del que ens pensavem! El trajecte es super xulo, per tota la costa super escarpada entre les platges (totes desertes) i muntanyes amb pendents vertiginoses. A part una de les peculiaritats del tren de Vietnam es que passa arran de cases, carrers, gent... pots veure la roba estessa de la veïna a dos pams de la finestra del vagó.
Estacio de tren de Danang
les finestres no ajudaven, pero el paisatge era espectacular!
Arribem a Hue i altre vegada ens trobem que la guesthouse que busquem no hi es... acabem trovant un lloc regentat per un exprofessor de frances encantador. El primer que notem pero es que fa molta calor... i molta xafogor! Pero ho compenses prenent una "Huda", la birra local de Hue (per cert, aqui es foten la cervesa amb gel!).
Donem una volta i veiem que la ciutat esta dividida en dos pel riu del Perfum. La part nova, on ens allotgem nosaltres i la part antiga on hi ha la Ciutadella rodejada per una enorme muralla que encara s'aguanta de peu. Ens la recorrem amb bicicleta un dia sencer, i no morim, estrany amb el trafic de motos, cotxes i bicis que hi ha! Dins de la Ciutadella hi ha un altre recinte emmurellat que va ser la residencia dels emperadors desde 1805 fins al 1945. Es com la ciutat prohibida de Pekin, pero en petitet!
l'uri enfrontat-se al trafic de Hue!
Entrada a la Ciutadella emmurallada
Nomes entrar veiem el Palau, on l'emperador feia les audiencies i discutia amb els mandarins (que son els que vivien a la cort junt amb l'emperador i portaven tot el rollo de la politica i la guerra). Hi ha el tro de l'emperador al mig, a la dreta es posaven els mandarins militars i a l'esquerra els mandarins civils (i alla es liava la gorda!). A l'interior no es poden fer fotos, pero la veritat es que mola molt, tot de fusta, pintat de vermell i daurat.
Entrada al Palau de l'Emperador
La resta de tot el recinte esta mig destruit i forca deixat... hi ha una petita part que estan reconstruint pero l'edifici de la Biblioteca els hi cau a trocos i ja no s'hi pot entrar, el teatre per sort si que esta reconstruit, i es molt bonic! I la "Ciutat Purpura" (o prohibida on nomes hi tenien acces l'emperador i les seves concubines) no hi es... es un descampat d'herbes mal tallades i alguna rajola al terra del que deuria ser un mosaic.
Des de la suposada ciutat prohibida que ja no hi queda res!
Disposats a marxar un pel fastiguejats pel preu de l'entrada i el poc que hem vist i lo malament que ho tenen tot, descobrim una maqueta on veiem que a la part esquerra hi ha tota una zona que no hem vist. Hi anem i trobem la zona residencial de la mare de l'emperador.... pues vaya choza que tenia la mare!!!! La veritat es que es super guapo, ple de patis amb mil bonsais, i portes de ceramica amb mil gravats i detalls. Entre d'altres coses diuen que hi havia un passadis secret que comunicava aquesta part amb la Ciutat Prohibida... ui ui!!
...una de les portes de ceramica super treballada!
Sortim acalorats i ens fotem unes de les milions de fruits salads que ens estem menjant per aquests mons que son un deliri: platan, pinya, dragon fruit, sindria, papaya, mango... mmm... festival!
Un dia ens engresquem a pillar un Dragon Boat (resulta que a les barques els hi diuen aixi i totes tenen dracs pintats!) pel Riu del Perfum.
l'uri pujant al Dragon Boat!!
Veiem una comunitat de pescadors que viuen en barques minuscules tots arraulidets a la vora del riu, sobre les aigues marronoses. Es increible com viuen en unes mini barques tota la familia. Alla dormen, mengen, es renten i alguns fins i tot tenen antena i veuen la tele.
Aqui es on viuen, les barques son les seves cases i la barqueta de la iaia el transport public!
Ens dirigim a la Thien Mu Pagoda, l'edifici mes emblematic de la ciutat i el lloc mes important del budisme vietnamita. Arribant amb la barca ja la veus al cim d'un turonet i la veritat es que es molt bonica.
Thien Mu Pagoda
Esta rodejada de jardins i els edificis del voltant on viuen els monjos. Alla el guia ens explica moltes coses sobre la religio budista i les seves creences. Entre d'altres coses la importancia del numero 3 al budisme, tot te 3 nivells, 3 portes, vaja 3 de tot. Ja que ells creuen que la llarga vida es compon de 3 vides: la humana, l'animal i la del cel. Creuen que despres de la vida humana passen a la animal i despres al cel, motiu pel qual els monjos son vegetarians.
Tambe ens ensenyen un cotxe.... que a simple vista no se si us sonara:
Es el cotxe que surt darrera d'aquesta foto:
Ara si que us sona? Doncs es l'Austin blau amb el que el monjo Quang Duc va viatjar desde aquesta pagoda fins a Saigon l'any 1963, per cremar-se a lo bonzo davant de la seu del govern com a protesta per l'imposicio del cristianisme a Vietnam pels dirigents del sud. I si, es la portada del primer disc de Rage Against the Machine (bravo por Rage!).
Dinem un escas sortit de menjar vietnamita i marxem cap a les 3 tombes reials. Com que valen una pasta, triem veure'n una (cosa que fa gairebe tothom!), habent preguntat referencies anem a la primera Minh Mang Tomb, que resulta ser la mes gran i diferent. No us imagineu una tomba normal i corrent... es tracta d'un parc immens amb llacs, edificis, temples i on hi va viure el propi emperador just abans de morir.
La va dissenyar ell mateix quan s'olorava que li quedava poc... i lo curios es que si la veiessis des del cel veuries la forma d'un home estirat dormint. Entrem pel que serien els peus amb un pati enorme ple d'estatues de mandarins, elefants, cavalls i davant de l'edifici 2 unicorns, segons els vietnamites els millors vigilants dels temples. Els unicorns asiatics no son un cavall blanc amb un banya... son una barreja entre un tigre (l'animal mes rapid a terra) i un drac (que pot volar)... sera per aixo "Tigre y Dragon"?
Ivana xerrant amb un mandari!
l'unicorn asiatic!
Anem creuant patis, i edificis que respresenten el tronc i el cor de l'home estirat. Al final hi han els dos hombros i el cap, una illa enmig d'un llac on hi ha enterrat l'emperador (i on no s'hi pot entrar!). Lo fort es que ningu sap on esta enterrat!
Des del cor de la tomba, al fons, creuant el llac, hi ha el cap i on descansen les restes de l'emperador!
Abans de tornar passem per un poblat que es dediquen a fer incens i els barrets conics.
Vaig intentar fer incens, pero va sortir un xurro!
Ja de nit, anem a sopar a un lloc on tenen un poster del Che i el bar ple de banderes. A la que s'enteren que som espanyols ens posen un repertori de musica que tenen... bonissim!! Des de "Mediterraneo" del Serrat, "Escuela de Calor", "Mujer Fatal", "Volando" de Camaron, "La chica de ayer" de Nacha Pop... vaja com si estiguessim a casa i quan portes tant de temps fora, mola!
Vietnam
Hoi An - Danang (1h amb bus per fer 30km)
Danang es la 4a ciutat més poblada de Vietnam i sincerament no te cap encant. El mes important que hi ha passat es que es on van desembarcar els primers marines a l'inici de la guerra.
A 10km al sud, que recorrem amb moto, s'hi troben les Muntanyes de Marbre. Quatre muntanyes (estil goku!), que abans eren illes i que representen els 4 elements: Terra, Aigua, Foc i Aire.
Les uniques muntanyes que hi ha en bastants km a la rodona!
La veritat es que ens sorprenen forca, no ens esperavem el que hi vam trobar. És una mena de Montserrat amb Budes en comptes de "La Moreneta". Les muntanyes semblen un "Grulliere", i no parem de caminar trobant grutes, coves, temples i racons amagats per tota la muntanya.
l'uri fent el cim!
La que ens va impactar mes va ser una petita gruta amb una porta d'entrada on hi havia un petit temple i de repent unes escales fosques per baixar... de cop apareix una cova enorme tota fosca tan sols il·luminada pels raigs de sol que entren dels petits forats que hi ha a la part alta de la cova, a més de 30m d'alcada.
l'uri flipant amb la cova (i il.luminat pel cel...)
Ens quedem una estona gaudint del silenci, tan sols les gotetes de les estalagmites, i observant com es mouen els raigs de llum que fan que cada cop la cova tingui una il.luminacio diferent, observats per les sempre presents estatues de Buda... un lloc dels mes magics que hem trobat!
Al sortir ens engresquem a pujar unes escales que ens porten al cim de la muntanya on hi ha unes vistes increibles de la zona, 360 graus de plana i platja!
Platja de Xina (on descansava l'exercit dels EE.UU)
Suant la gota gorda baixem, i ens trobem un altre temple... esta ple! Davant de la porta hi ha el "Happy Buda", que ens hem assabentat de que el es el Buda del Futur...
... per aixo esta content i grassonet! (jo li toco la panxeta, perque segueixi tot tant be!)
Vietnam
Nha Trang - Hoi An (12 hores de bus nocturn dormint en seients i amb uns rusos cridaners que crec que estrenaven videocamara o no n'havien vist mai cap!)
El bus evidentment para davant d'un hotel on deu tenir chanchullo... i aquestes coses no ens agraden, per que sempre surten cares! Pero el veiem i flipem, 4 duros i amb piscina!!
Dormim una estona i sortim disparats a explorar el poble... i la primera reaccio: quedem al.lucinats al veure davant nostre un poble com el de fa 200 anys! Ple de cases colonials molt ben conservades (res a veure amb Luang Prabang, a Laos, que te molta fama pero tan sols es un carrer i es una mica "cartonpiedra", queda anys llum de Hoi An!) i de cases tradicionals xines i japoneses.
Veiem el riu amb totes les barquetes tradicionals i algun que altre personatge vietnamita que tambe sembla del segle passat. En resum, un passeig matinal que es converteix en un viatge en el temps que ens deixa completament "Enamorats de Hoi An".
Dona goig perdre's pel casc antic del poble observant totes les casetes tradicionals pintades de groc amb els seus balconets de fusta amb els corresponents fanalets penjats i totes les botiguetes de seda, amb roba feta a ma.
Veiem el Museu de Ceramica i Comerc i comprenem l'arquitectura d'aquest poblet del centre de Vietnam. Resulta que al segle XVIII va ser port de comerc internacional on s'hi trobaven families xineses, japoneses i comerciants francesos i holandesos. Aquests van acabar afincant-se al poble, construint les cases de la forma tradicional del seu pais i mantenint la seva cultura i costums.
Entrem a una casa mescla entre japonesa i xinesa d'un home molt i molt gran que ens explica que hi han viscut 5 generacions, un paio entrenyable (que tan sols dir-li la nostre procedencia... ens diu que li encanten els "toros"). Totes les cases son completament de fusta fosca, amb dos nivells i amb un petit pati enmig de la casa on sempre hi ha un mosaic de ceramica.
Simbol de la llarga vida a la religio budista, al fons el mosaic del pati interior d'una casa
Una altre mostra d'arquitectura japonesa es el Pont Cobert Japones, tot fet de fusta i super bonic. On a una banda del pont hi ha dues estatues de 2 gossos i a l'altre banda, 2 monos. La llegenda diu que es deu a que el van comencar a construir a l'any del Mono i el van acabar l'any de Gos.
Pont Cobert Japones
el gos vigilant una porta el Mono vigilant l'altre
Dins d'una d'aquestes casetes veiem una mostra de musica i dansa tradicional... quedem bocabadats dels instruments, dels vestits de seda i de com s'assemblen les danses tradicional de tot arreu del mon.
El poble esta tambe replet de temples xinos, uns edificis on nomes creuar la porta d'entrada i contemplar els jardinets que tenen plens de bonsais i de petits estancs amb tortugues i peixos, s'hi respira una pau impagable! Tots fets de fusta i amb una olor intensa a incens que crema per tot arreu... de fet del sostre pengen milers d'espirals d'incens cremant tot el dia.
espirals d'incens per tot el temple xino!
A Hoi An ens inflem a menjar el "Cao Lau", un plat de fideus amb carn, algunes herbetes, soja i una mena de cortezas molt bones! Esta tirat de preu i es diu que l'autentic nomes es pot menjar aqui, ja que els fideus han d'estar bullits amb l'aigua del pou de Ba Le (un poble del costat). Els fan per tot arreu, pero hi ha una zona al costat del mercat amb taules al carrer i amb cervesa molt barata... alla ens trobem de nou amb els argentins i petem la xerrada fins les tantes.
Visitem tambe les ruines de My Son a uns 60 km de Hoi An. Son unes restes molt importants de l'imperi Cham, pero es cauen a trocos, de fet estan totes apuntalades! I a sobre van patir bombardejos i practiques de punteria dels marines amb els caps de les estatues de Buda. Sincerament despres de tot el que portem vist... res de l'altre mon, pero l'entorn de les ruines es brutal, enmig de la selva rodejades de muntanyes.
forat de bala d'una ametralladora d'helicopter a una paret del temple
I un gran dia ens il.luminem i ens decidim a fer una "Vietnamiese Cooking Class" (classe de cuina vietnamita), i ens ho passem pipa! Decidim nosaltres 3 plats a cuinar i resulta que la noia es superdivertida, i practica les 4 paraules que sap en castella amb nosaltres. Dit i fet, ens posem el davantal i a tallar verduretes! Tenim blog de notes hi tot per apuntar el proces... el menu es:
- Spring Rolls with pork and Vegetables (Rollets de primavera amb porc i verduretes)
- Chicken with ginger and onion (Pollastre amb gingebre i ceba)
- Curried beef with vegetables (Vedella al curry amb verduretes)
Tots els plats els cuinem amb menys d'una hora, es increible la rapidesa a l'hora de cuinar al foc. L'elavoracio es molt sencilla, nomes cal tenir els ingredients i que aquests siguin bons. El gran descobriment, sobretot per l'Uri son els rollets, ja que abans els hi tenia una mania horrible (...no els hi troba la gracia!) i ara esta encantat de la vida amb ells, ja que la noia ens explica els "truquillos", la base pero es el tipus de paper d'arros!
Vietnam
Dalat - Nha Trang (5h amb bus per la carretera en teoria nova portant la motxilla del Pieter)
Arribem a Nha Trang i flipem! Es una ciutat plagada d'hotels "playeros" que es carreguen la foto de la platja. Ens instal.lem, donem una volta i anem a platja... buff!! la sorra super bruta, l'aigua mes i a sobre a les illes de davant un resort ha posat les seves lletre estil "hollywood" amb la corresponent destrossa a la propia illa.
Al fons, el resort Vinpearl, i el teleferic que t'hi porta, el mes llarg del mon sobre el mar (mes de 3km)
A mes a mes descobrim passejant que la ciutat no te res a oferir... res de res! Aixi que lloguem una moto i anem a veure "Panagar Cham Temple", un temple d'estil Cham (l'imperi que hi havia a Vietnam "tiempos a"), molt boniques pero vist Angkor... ja ens enteneu!
Despres, per suportar millor la calda que fot! Anem a la platja de Doc Let, que esta a 40km al nord per una carretera infernal, pero un paisatge guapissim. La platja no te res a veure amb la de Nha Trang, neta, tranquila, aigua cristalina... tot un luxe!
Platja de Doc Let
Decidim separar els nostres camins un dia perque estem una mica fins els nassos de veure'ns les cares. L'uri se'n va a caminar i caminar (que li encanta!) i jo hem quedo llegint a la platja i quan hem decideixo a anar a menjar alguna cosa em trobo el Pieter i mengem plegats (ja veus el meu angles... doncs acabem xerran de mil coses!), m'explica la seva aventura amb la bici desde Dalat, mes de 12h i va acabar reventat! l'endema no es podia llevar de les agulletes que tenia! Despres recull la seva motxilla que encara la teniem nosaltres i quedem al vespre per sopar els 3.
Per veure les illes del voltant de Nha Trang, el que surt mes barato es pillar un tour amb vaixell que inclou la visita a 4 illes. Resulta ser un vaixell ple de guiris amb musica a tot drap i amb un vietnamita que fa de guia i es un personatge!
De les 4 illes veiem poc (be, de fet totes son iguals, un xusco de terra!), pero ens banyem a una molt xula on tambe fem "snorkelling" veient coralls i quantitat de peixos de colors (l'uri aprofita per fer neteja del fons, una llauna de birra, una ampolla de plastic...). Munten una taula per dinar tots plegats amb un festival de menjar i despres de cop treuen 4 cassoles, una guitarra i un micro i ja la tenim liada! No era la nostre idea de tour, pero no queda altre remei que juntar-nos a la festa i de quina manera.... El exmarine aquest em crida com la Miss Spain i... be ho podeu veure al video!
http://www.youtube.com/user/uribart#play/all/uploads-all/0/_AFv12STUHAFestival!
Despres la cosa degenera una miqueta mes... i monten el "Floating Bar"... us podeu imaginar el que es?? Un paio amb un flotador enorme enmig de l'aigua que va servint gotets d'un brevaje monstruos mentre tu estas a l'aigua amb un salvavides (per si t'ofegues!!)... tenim foto d'aixo tambe!
...veieu la cara, no?? horrible!
A l'ultima illa, s'ha de pagar per anar a la platja i a nosaltres ens repateja l'estomag. Aixi que ens tirem a l'aigua des del vaixell, igual que un parell d'argentins el Martin i el Santiago. L'hora i mitja restant ens la tirem xerrant i ens expliquem els respectius viatges, vides, feines, tot i que la conversa comenca gracies a que el Santiago porta tatuat al cor CABJ (Club Atletico Boca Juniors).
Ens cauen tant be que quedem amb ells per sopar! Ens expliquen que porten 8 mesos per aquestes terres, primer treballant a Nova Zelanda i despres viatjant per l'India, Nepal, Xina i el sudest. Son periodistes i venen algunes de les noticies que publiquen a la seva web Proyecto Kiwi (la teniu a enlaces d'aquest blog) treient-se uns calerons. Despres anem a fer unes birretes i uns billars amb ells (score argentina 2 catalans 1).
L'endema marxem ja, pero com que el bus es nocturn, fem temps anant a veure una pagoda que s'alca sobre una muntanya d'on es pot veure tota la bahia de Nha Trang, i un gran buda blanc de 24 metres d'alcada.
es veu desde tota la ciutat si esquives els rascacels!
dins de la pagoda veiem les monges pregant
La Catedral Central de Nha Trang... ens segueix sorprenent el cristianisme en aquestes terres!
Ens hem decidit a fer aquest apartat perque personalment us hem de dir que al mon de les plantes no li feiem massa cas, mes que perque son boniques i fan bona olor. (Uri: "la meva devocio per les plantes no passava de les roses del jardi dels meus avis a Sant Cugat").
No sabem si ha sigut la vida contemplativa o que, pero caminant per aquests mons, mes d'una vegada la flora asiatica ens ha fet parar i "perdre" el temps mirant-la... observar els colors, les olors i les formes estranyes, mes propies d'un altre planeta.
Algunes de les fotos que veieu son una petitissima mostra del que es capac de fer la naturalesa... i nosaltres que ens pensavem que el mes exotic eren els animals!
"La Palmera", la reina! De mil tamanys, sempre et fa ombra i n'hi ha per tot arreu.
A mes, et dona cocos, platans, pinyes i fins hi tot mal de caps de tantes que n'hi ha!
L'arros, el rei! d'aquest si que n'hi ha per tot arreu, fins hi tot estes a l'asfalt (per secar-lo)!! La vida d'aquesta gent no existeix sense ell... i mig culpable del nom del nostre blog
El bambu, tambe n'hi ha per tot arreu i d'on en surt el que vulguis... pals per espantar les serps als treks, per fer les cabanyes i ponts, a la cassola (bonissim!) i mil utilitats mes!
Aquesta flor es la dels arbres que hi ha a tots els temples budistes... i fa una olor molt increible!
Aquest arbust amb els grans verds es d'on surt el meravellos cafe de l'altipla de Bolavent (Laos).
La forca de la naturalesa... (arrels d'un ficus)
... i la mala ostia! (posa la ma a aquest tronc si t'atreveixes!)
Aixo tan estrambotic es un bunyol de platans bords que surten d'un tipus de palmera
(millor no menjar-ne, els animals si que s'ho foten!)
La quotidianitat, els hi encanta tenir i cuidar plantes a tot arreu i a dojo!
...alienigena? (al natural era increible!)
Les lianes, llarguissimes, super fortes, de mil formes i sempre devorant els arbres de la selva!
...curiosament no estava de cara el sol (ells tambe n'acaben farts!)
Vietnam
teleferic de Dalat...
...i no, no ens hem tornat bojos, aixo tambe es Vietnam encara que tampoc ho sembli
Mui Ne - Dalat (4h30 amb bus per una carretera infernal amb el Pieter l'holandes i una familia d'anglesos on el pare es un surfista quarenton que porta els seus fills a davant de la taula menstres fa windsurf... vaja el nostre heroi!)
Abans d'arribar ja notem la pressio de l'alcada, amb un mal de cap persistent. Dalat es un poble que es troba a mes de 1.500 metres pero sobre el nivell del mar.
I nosaltres que baixem de l'autobus amb xancletes! quina rasca!!!!!!!
sort que encara portem alguna jaqueteta per que, esto de tropical nada!!
El primer que sorpren evidentment es el clima, sempre ennuvolat, mig plovent i un ventet de les muntanyes que et desperta de bon mati. I es que estem al altipla central de Vietnam, una zona completament desconeguda per nosaltres... i jo que pensava que tot aixo era jungla i xafogor! (la Ivana esta encantada de dormir amb manteta!)
Mercat de Dalat: on hi pots trobar gorros i jaquetetes de llana
A part de roba d'hivern la gent de les tribus baixa i ven artesania i menjars diversos com llet de soja calenta o unes empanadilles que probem amb carn, fideus i un ou dur a dins... prou bones!
La sorpresa mes gran ens l'enduem quan fem el primer passeig pel poble i veiem que tot es superdiferent, no nomes el clima, sino que les cases, els carrers i fins hi tot la vestimenta de la gent, ens traslladen a un poble que podria ser perfectament la Cerdanya o el sud de Franca.
La tercera sopresa es mes freaky encara. Resulta que Dalat es un poble on les parelles vietnamites passen la lluna de mel. Al llac del poble hi ha "barquitas con forma de cisne blanco!", botiguetes de vestits de nuvia a tutti, mil hotels i fins i tot a les afores hi ha el "Valle del Amor". Ah! i esta ple de catedrals...suposo que clar necessiten llocs per casar-se!
Visitem el poble, tenen una mini Torre Eiffel (que no es mes que una torre de comunicacions amb forma de la torre parisina!), anem al teleferic que et porta a l'altre banda de la vall, amb unes vistes espectaculars i veiem un llac que recorda suissa i un temple de meditacio xino molt xulo, amb un jardinet amb mil especies de flors i plantes molt ben cuidat.
aixo que esta mirant la Ivana es un bonsai... enormeee!!!
mai pensarieu que estem a Vietnam, eh?
Cel.lebrem alla l'aniversari de la Ivana, ens llevem i nomes anar a esmorzar al mateix hotel (el primer que hem tingut que inclou l'esmorzar!) li ve la noia de la recepcio amb una targeteta d'aniversari, jajaj! La ivana flipa... i be jo tambe! (clar tenen els nostres passaports... pero tot un detall!). El dia no acompanya i no podem fer gaire res, pero ho compensem amb un bon dinar i un bon sopar on provem el vi de Dalat, no esta gens malament! Anant a sopar ens fixem amb un petit detall, i es que els vietnamites d'aquesta zona monten una taula a la porta de cada casa o botiga ambun festival de menjar, incens i espelmes. Pero no 4 tonteries de menjar, sino un banquet nomes apta pels esperits!! (hi el sumum es quan veiem al nostre hotel que tambe els hi deixen cigarrets o el paquet sencer!...fumetes!)
El Pieter, el noi holandes, ha estat amb nosaltres pero decideix marxar un dia abans perque vol fer el descens de Dalat a Nha Trang (el nostre proper desti... un lloc de platja), amb bicicleta... uns 150km. Ens demana si li podem baixar la motxilla amb bus. Un dia mes tard nosaltres fem el trajecte amb bus... i alucinem! La carretera, que en teoria era nova, encara esta en obres, hi ha parts xunguissimes, pujades infernals i com que sempre plou, l'asfalt esta mullat... vaja no sabem si haura arribat o no, sa i estalvi ("Safe and sound").
Vietnam
dunes vermelles de Mui Ne...
... no ens hem tornat bojos... encara que no ho sembli aixo es Vietnam!
no son gens facils de pujar!
Ho Chi Minh - Mui Ne (5 o 6 hores de bus!)Ens plantem a una carretera deserta on a banda i banda esta ple de resorts i hotels... amb un toc a algun poble de la costa catalana estil S'agaro o Platja d'Aro pero tot un pel mes decadent.
No sabem ben be on hem d'anar pero acabem trovant la direccio i sense voler-ho acabem patejant uns 45 minuts amb la motxilla a l'esquena i amb un sol ruent caient-nos a les espatlles. Finalment trobem un lloc per allotjar-nos forca economic per la zona i ens anem directes a la platja.
Una platja de mes de 11km de sorra fina sense una palmera que ens cobreixi i on segons la marea et quedes sense platja. Es un lloc idilic per fer kitesurf i windsurf ja que hi ha moltissim de vent sempre!
com sempre en algun moment del dia... tormenton!
No hi ha massa mes a fer que anar a la platja a cremar-te... sino es que et decideixes a pagar la pasta que val fer kite o windsurf (ho vam mirar perque a la ivana li feia molta il.lusio probar el kite... pero se'ns anava de pressupost i tindrem mes oportunitats!).
Un dia lloguem una moto i Vietnam ens sorpren amb unes dunes enmig del res increibles. Primer veiem les Dunes Vermelles (que son les fotos de dalt!) i despres a uns 30km mes la l'interior hi ha les Dunes Blanques, molt mes espectaculars i a tocar d'un llac ple de nenufars i vegetacio.
a la cresta de la duna!
vam suar per pujar-hi i vam acabar rebossadets de sorra!
Tambe veiem el poble real de Mui Ne que esta a uns 15 km al nord de la platja i es un petit poble de pescadors molt tranquil.
Coneixem una parella de nois jugant amb ells al billar, el Pieter de Amsterdam i el Sam de Stirling, un poblet al cul del mon enmig d'Escocia on es va guanyar una importantissima batalla contra els anglesos! Quan li dic que jo hi he estat el paio flipa! El Pieter porta un any viatjant despres d'haver treballat uns mesos a Australia, i el Sam s'ha comprat una Minsk (una moto rusa de mes de 50 anys!) i esta recorrent Vietnam amb ella (cosa que fa molta gent aqui...compren la Minsk, l'arreglen, recorren el pais i abans de marxar la venen).
Vietnam
Els túnels de Cu Chi estan a uns 90 minuts amb bus des de Ho Chi Minh (però ens hi tirem casi 2 hores ja que el trafic per sortir de Saigon és mortal). Arribem a l'anomenada pels americans, "Death Zone" (zona de mort), tot seguit descobrirem per què!
El primer que fan és posar-nos un vídeo de com van fer els túnels i imatges de la guerra. I tot just el guia (un vietnamita peculiar, sanguinari contra els americans i que per això li encanta la seva feina i s'ens dirigeix a tots com a "My platoons", com a la peli!) ens situa a l'acció amb un mapa de tota la zona i una maqueta bastant currada. Amb aquestes dues coses ens introdueix a com eren els "forats" que van protegir als vietnamites dels americans durant més de 10 anys de guerra i, a la vegada els va servir com a eina indispensable per combatre els americans amb qualsevol mètode.
la maqueta dels tunels on es poden veure els 3 nivells
Els túnels de Cu Chi són una xarxa de més de 200 km de túnels subterranis que connectaven Cambodja i el sud de Vietnam. Hi havia 3 nivells de túnels a 20, 40 i 80 metres de profunditat en forma de zig-zag, on hi van construir diferents búnquers que servien d'hospital, de cuina, de dormitoris, de sala d'armes... Tot el que van intentar els americans per destruir-los va ser inútil! Els van bombardejar, els van intentar inundar, o com a últim recurs els hi van tirar granades de gas o entrar els propis soldats a dins (mala opció!). Se les tenien pensades totes!
Al tenir 3 nivells les bombes o els gasos no afectaven, descendien al 2n o 3r nivell. Inundar-los és impossible, caldria un mar o un riu sencer! I quan els americans entraven, els esperava foscor, calor, un laberint, mil trampes mortals, passos molt estrets impossible de passar amb l'equipament, i milions de vietnamites enrabiats esperant-los! En resum un autèntic infern!! Jo personalment si fós americà em foto un tiro a la cama perquè em tornin al meu país abans d'entrar allà dins!
El guia, a part de tota la informació bèlica, ens explica la seva construcció de cara a sobreviure allà dins. Per començar algo espectacular: foradets minúsculs connectaven els túnels amb la superfície per aconseguir aire fresc i per purificar-lo i eliminar els gèrmens, omplien el forat de pebre i chili! (bravo!). Les cuines tenien un sistema de canalització que transportava el fum del menjar cuinat a més de 500 metres d'on eren en realitat (així els yankis bombardejaven a 500m d'on realment estava la cuina). També hi havia pous per aconseguir aigua no contaminada (les bombes químiques que llençaven els americans contaminaven l'aigua, la selva... vaja tot!).
Sortint d'aquí ens dirigíem al primer túnel i de camí ens ensenya un forat de ventilació.
foradet amagat a la soca d'un arbre
Arribem a una zona, el guia para i ens fa buscar una entrada secreta del túnel. La trobem sota les fulles, resulta ser un forat que no fa més de 40 per 30 cm?? no ho sabem amb exactitud però era molt petit! Els tio ens diu que si no entrem és com si no haguéssim visitat els túnels. Baixes i camines ajupit o a 4 grapes, a les fosques completament (amb ratpenats!) per més de 7 metres que es fan eterns ja que el túnel no és recte i té petites desviacions que avui dia no porten enlloc! De fet jo baixo primer, deixant a la Ivana a la superfície i el tio que porto davant es perd... es passa de llarg la sortida! Total que a les fosques i suant es crea un petit pànic i la Ivana pensant... que no surten??? Acabem trobant la sortida gràcies al flaix de la nostre camara i la petita corrent d'aire fresc!
sembla increïble però passes!
fa impressió!
Caminant ens ensenya una altre entrada al túnel, aquesta no accesible... és super petita!
l'entradeta de l'esquerra va la xarxa de túnels de 200km, la de la dreta a la base americana (per zurrar-los de nit!)
Veiem les trampes que van fabricar i que feien impossible caminar per la zona sense que et trinxessin una cama! Amb 4 fustes i 4 claus feien autèntiques salvatjades! A més a més els vietnamites utilitzaven les armes dels propis americans en contra seva. De les bombes que no explotaven en recuperaven la pòlvora i de les que havien explotat recollien els troços de metall, els fonien i amb la pòlvora feien mines anti-tanc i de la goma dels pneumàtics en feien sandàlies... vaja uns cracks!
Fem una paradeta i el guia ens diu que podem "pegar uns tiros" amb armes de veritat com un M-16 americà o un AK-47 rus. Uns quants s'apunten i nosaltres ens decidim per un gelat.
Aquí us deixem un vídeo del que feia algun "sumbat" mentre nosaltres menjàvem un geladet com podeu veure no tenien massa punteria:
http://www.youtube.com/watch?v=B4lQkZy2QjE
Per últim fem un recorregut pel túnel mes llarg que es pot visitar, són 120 metres però aquest amb llum i ventilació. Els túnels estan ampliats perquè puguis visitar-los, tot i aixi hi ha parts més estretes que costa passar amb la motxilla o fins hi tot, alguna zona on hem de passar estirats. Sortim xorrejant d'allà dins (tot i la ventilació). Ens comenten que els nivells 2 i 3 són impossibles de visitar perquè primer que t'ofegaries i després perqueè hi ha alguns que estan infestats de bestioles (serps i demés).
amb llum, vale!
estem ajupits tot i que no ho sembla!
Tot ajuda a fer-nos la idea de que allò era un autèntic infern i personalment he vist moltes pelis però com la realitat res de res.
Vietnam
My Tho - Ho Chi Minh (3h de local bus fins a una de les estacions i 1h de bus urba per arribar al centre de la ciutat al mercat de Ben Thanh)
Ens dirigim caminant cap a la zona on volem dormir, ja que no esta massa lluny. Ens instal.lem i sortim a donar una volta cap al centre.
Ho Chi Minh (antiga Saigon) es la segona capital de Vietnam despres de Hanoi, i la mes important del sud del pais. Es una mega urbe de mes de 6 milions d'habitants i "otras tantas motos"!
"Tio Ho" al qual la ciutat li deu el nom
Fent la primera passejada ja flipem amb els peazo d'hotels, botigues de moda ultra pijes, avingudes amb jardinets super currats, centres comercials enormes... vaja el paradigme del comunisme! En definitiva res del que ens podiem imaginar que seria! molta bandera vermelleta pero infestat d'executius fent els seus negocis amb els seus portatils a terrassetes de cafe superguais! Un comunisme ben estrany!
La primera visita que fem es al Temple de l'Emperador de Jade, una joia entre els temples xinos, a part de ser el primer temple xino que veiem en el nostre viatge i flipem. Dintre del caos de la ciutat, entres per una petita porta i et trobes un jardinet amb bancs per poder seure i contemplar o pregar als esperits.
l'entrada al temple
Es un temple ple d'estatues de divinitats fantasmals i herois grotescos. Acollona fins hi tot entrar, un temple molt fosc (ja que tot es de fusta!), ple de fum de tot l'incens, amb gegants que apareixen de qualsevol lloc i molt petit!
un dels gegants!
Descobrim que els retaules de fusta de les parets son super sanguinaris: a un li tallen el cap, a l'altre se'l menja una serp, a un el cuinen a una olla... una anada d'olla! Pero molt currat!
la sala dels retaules terrorifics
si mireu amb detall ja veure-ho ja!
De tornada passem per la "Catedral de Notre Dame" de Ho Chi Minh... si si, aixi es diu! No te res a veure amb la de Paris pero alla la tenen! (per cert, a Vietnam hi ha molts cristians! de fet a tot arreu trobem esglesies i catedrals).
la Catedral i darrera el Diamond Plaza
Al costat hi ha l'edifici de correus, interessant de veure i d'entrar-hi. A dins hi ha un mapa de Saigon de l'any de la catapum i un retrat de Ho Chi Minh.
l'oficina de Correus
Enmig de la zona d'oficines de mil pisos hi trobem la Mezquita Central de la ciutat. Sobta tan sols de veure-la alla encaixonada entre 2 hotelazos!
Amb la tonteria a Ho Chi Minh ens hi estem una setmaneta, ens hi trobem agust i ens agrada passejar i descobrir raconets, tot i que suposa jugar-se la vida cada 3 metres. Hi ha tant de trafic i tantes motos que quan els carrers es queden saturats (rollo sortida de coles o de feina!) les motos comencen a pujar a la cera i tu com a peato t'has d'apartar si no vols morir!!! (els peatons son els ultims monos a la ciutat... pero lo nunca visto!!).
Motos a sobre la cera: http://www.youtube.com/watch?v=zF6UGgGkGUc
impossible creuar...
Flipeu amb el volum de trafic: http://www.youtube.com/watch?v=Ec8johbYh9g
Un dia ens dirigim a la part del riu i resulta ser un fiasco! Es un port industrial i la vora sembla les rondes! (per cert, hem de comentar que hem trobat que "Vietnam esta en obras", n'hi ha per tot arreu, especialment la ciutat que ens la trobem "patas al aire").
Un tarda perruna l'Uri em convenc per anar a un cafe que te una sala de cine muntada a la 3a planta (si si, sofas de conya i pantalla gegant, nomes falten les palomites!). Amb consumicio, peli gratis! Anem a veure "Ong-Bak" (segons la foto del panfleto la 1a), ja que l'Uri em ralla perque tota la peli passa a Bangkok. Pero despres de tragar-nos mil videoclips de la Britney, resulta ser la "Ong-Bak 2" (que ja la vam veure en un dels mil busos a Thailandia!) i una basura comparada amb la 1, l'Uri s'indigna i marxem!
Un altre dia qualsevol ens decidim a anar al zoo... digueu-nos freaks! Es super barat, super petit i els animals estan encaixonats, pero ens hi passem el dia. El mes trist es que puguis veure un lleo a un pam i veure a la seva mirada que esta apagat, tarat i suposem fins els collons d'estar a dins d'aquella gabia de 3 metres. El mes divertit com sempre els micos i ens especial observar un orangutan menjant fruita amb pose humana i un hipopotam nan esparcint la seva "caca" fent un "molinillo" amb la cua... brutal!
Museu de les restes de la Guerra del Vietnam
Per comencar podem dir que si ets america i entre aqui... Flipes!! Es una salvatjada, les fotos, les explicacions, les restes d'armament, fins hi tot fetus humans deformats a causa de l'exposicio a les dioxines i al "Agente Naranja" (una mescla de 2 herbicides hormonals molt toxic que van tirar els americans).
Nomes a l'entrada hi ha tancs, helicopters, avions i bombes dels EE.UU. i QUINES BOMBES!
l'uri amb un tanc M-91
bomba sismica: pel tamany i pel nom us podeu imaginar el poder de destruccio
Ens hi tirem 3 hores llegint la historia d'aquest pais, desde que els francesos els van intentar col.lonitzar, passant per la Guerra del Vietnam amb EE.UU. fins ara que es veuen els fruits de tot aquest segle de guerra. Una exposicio fotografica de vietnamites (i algun altre ex combatent america) mutilats, deformats i mil animalades mes resultat de la guerra i de tots els agents toxics que perdura de generacio en generacio (igual que Chernobyl). Tot aixo despres de dinar...
Hi ha un apartat que ens va agradar molt on hi ha fotografies de mostres de rebuig de la guerra arreu del mon i diferents personatges que es van negar a anar a la guerra. Tambe hi ha un recull de cartells de paisos comunistes donant suport al Vietnam, destaquem els de Cuba!
uri: "jo estic personalment d'aquest!"
grande Cuba!
Una visita mes que et fa sortir amb l'estomag del reves, pero, com tambe ens va passar a Cambodja, ens ajuda a entendre el poble vietnamita.
Per ultim i com a despedida de Ho Chi Minh ens donem el lujazo d'anar al Pacharan, un restaurant d'un spanish (que en te un altre a Phnom Penh) on ens fotem uns montaditos de jamon iberico, una patetica plata d'iberics amb pate, una bonissima truita de patates amb pa amb tomaquet (ja els hi agradaria!) i unes mandonguilles... total un menjar que necessitavem despres de 4 mesos i tot per tant sols 20 euros (aqui una pasta!).
pernil!!!!!!
oli d'oliva!!!!!!!
Vietnam
Chau Doc - Can Tho (3h amb una minivan, amb paradeta per menjar... que no falti!)
Arribem, aconseguim que ens portin a l'hotel amb un taxi de la companyia de busos gratis! Ens instal·lem i anem a esmorzar a un hotel restaurant que està ple de peixeres amb serps, granotes, tortugues i anguiles que estan al menú!
De seguida se'ns apropa un tio a oferir-nos un tour pels mercats flotants de la zona (vaja el que venim a fer tots!). La veritat és que el paio ho té molt ben muntat i no esta gens malament ni la ruta ni el preu... però com sempre li diem que ens ho hem de pensar!
Donem una volta pel poble i ja apreciem que aquí, en general, hi ha més pasta de la que ens pensàvem! Veiem la vora del riu, el petit mercat de souvenirs que hi ha al costat i la famosa estàtua de Ho Chi Minh que ens trobem tapada amb una tela vermella... estan fent un passeig nou i no volen que el "Tio Ho" s'embruti de pols!
l'Uri es caga amb tot... però li fa la foto igual! jeje!
Ens ofereixen algun preu més per pillar la barca pels mercats, però el primer tio ens ha agradat. Tot dinant tanquem el tracte! Així que demà toca llevar-se d'hora per veure la sortida del Sol pel Mekong.
Passem la tarda tranquil·lament passejant, veiem un temple d'estil Khmer, però amb tocs xinos. Hem de dir que es nota molt més la influència xinesa a Vietnam que no pas la dels paisos veins (Cambodja, Laos o Thailàndia), i no només als templesm, sinó també a les cases, amb les creences religioses i el menjar! Flipem amb una tormenta primer de llamps i després d'aigua que ens cau mentre ens aixopluguem amb més vietnamites a un porxo del parc.
5h del matí toque de diana i a la barca de 3 metres de llarg! Amb els ulls casi sense obrir veiem sortir el Sol.
al fons un dels mil ponts que estan construint (no com a Cambodja!)
Ens dirigim al primer mercat i just abans d'arribar se'ns apropa una barqueta amb un tio que ens prepara un cafe i un te ben calentons! Ho tenen tot super ben muntat!
l'Uri amb el seu te i la cara de sobat!
El primer mercat Cai Rang, ja ens impressiona perque es completament diferent al que vam veure a Thailandia i del que ens podiem imaginar. Per comencar no es un mercat per guiris... sino que es el seu mercat on ells hi van a comprar la fruita i la verdura per les seves cases i els seus petits negocis.
aquesta ha fet la compra per un any de la "dragon fruit"...
El Mercat es una unio de barques al riu (no pas petites! de fet es on viuen els mercaders!) on cada una d'elles ven un tipus de fruita o algunes mes d'una. Per poder saber que venen tenen un pal a sobre la popa amb la fruita penjant.... (bonissima la idea!).
aquesta es afortunada i ven cols, cebes i pastanagues!
Ens passegem una estonet per alla veient com fan negocis, com compren i venen, una manera mes de veure el dia a dia d'aquesta gent. Poc despres ens dirigim a un mercat que hi ha mes al nord, a uns 15km. El conductor de la nostre barqueta ens ensenya les seves habilitats amb les fulles de palmera, ens fa una mena de ram de flors molt currat! Tambe intenta ensenyar-nos com fer un saltamontes, pero ho dona per perdut... jeje!
que currat ehh?? doncs ho va fer amb menys de 5 minuts!
Arribem al mercat de Phong Dien que pot ser considerat el millor mercat flotant del Mekong, ja que te moltes menys barques de motor i moltes mes de l'estil gondola, com amb la que anem nosaltres! Ens endissem enmig de totes les barques plenes de verdures i fruita. De lluny tan sols es veu verdures i els barrets de palla que porten totes les dones (un vietnamita ens explica que aquests barrets nomes els utilitzen les dones... ells s'ho perden, son brutals!).
endinsant-nos entre les barquetes!
fent negocis!
Ens estem una estona ben bona, veient com negocien, provant fruites que ens aconsegueix el nostre conductor... ens acabem fotent 3.000 pomelos bonissims i tambe provem la guaba, verda pero molt gustosa!
Despres ens dirigim a una zona de canals molt mes petita, plena de manglars i casetes al voltant on veiem la gent rentat la roba, pescant o simplement banyant-se.
sembla "Apocalypse Now"
Baixem de la barca i caminem entre camps d'arros, creuem un poblat a la vora del riu i creuem canals amb els "Monkey Bridge".
basicament consta de fer el mico per creuar... tot i que no ho sembla es molt inestable!
Per totes aquestes aigues i canals tornem a Can Tho. Aquesta gent viu amb i per el riu, es la seva vida, la seva realitat.
un pare amb els seus fills fent un "chapuzon" al Mekong
Can Tho - My Tho (3h de bus)
Ens deixen a una estacio a tomar pel sac i hem de pillar 2 mototaxis per anar al centre de la ciutat. Un cop alla anem caminant buscant un lloc per dormir i acabem regatejant amb un paio d'un hotel.
My Tho en si no te res, es la base per visitar el delta del Mekong. Ens estem dos dies tranquils, sense gaire res a fer mes que pendre cafe a una terrassa a la vora del canal o veure el trafic portuari.
Vietnam
Phnom Penh - VIETNAM Chau Doc (2h de minivan i 4h en diverses barques pel Mekong)
Primera parada segell de sortida de Cambodja!
Adeu a Cambodja pel Mekong!
Segona parada segell d'entrada a Vietnam.
Nosaltres hem contractat anar amb el vaixell lent... que triga mes hores pero es mes economic. Quan arribem a la frontera amb Vietnam, un paio ens diu que per tan sols 4$ podem anar amb el vaixell rapid, que triga 45min. Li diem que no, que no tenim pressa, ell insisteix i insisteix (som els unics que hi anem... i suposem que no li surt a compte!). Finalment quan ens donen els passaports amb el visat el tio ens diu que anem amb els altres amb el vaixell rapid sense pagar res mes. Premi!
Arribem a Chau Doc a les 14h. Flipem... tot es super diferent als 3 paisos que portem vistos. Amb una ullada ja veiem diferencies importants... com les primeres papereres de tot el viatge i escombriaires!! En resum el que mes sobta es la quantitat de gent... sent un poble tant petit! Hem de tenir en compte que Vietnam es un pais de mes de 86 milions de persones!
Trobem un hotel a la vora del riu... i les vistes son:
vistes des del nostre hotel a sobre l'aigua!
Ens adonem de que es mes barato del que ens pensavem, el menjar sobretot! A Cambodja amb el tema del dollar tot s'encareix mes, aqui els dollars tambe s'utilitzen, pero nomes per coses de guiris... hotels i tours! La resta tot va amb Dongs, que per cert hi ha uns bitllets que son de plastic!
Esta ple de llocs per pendre cafes, per tot arreu... amb hamaques a l'acera del carrer i tauletes i tots a pendre cafe i mirar la gent que passa!! Nosaltres no som menys i fem el mateix... i flipem!! Estar davant d'una cruilla de carrers es una bogeria! No paren de tocar el claxon, No paren!! Sense cap criteri, per creuar, per passar, per aparcar, perque si!! Tot i que ja ens ho havien comentat, s'ha de veure, es molt pitjor del que us podeu imaginar, mes tinguent en compte el que hem dit abans, son molta molta gent o sigui moltes i moltes motos!
A part de la quantitat de soroll que ja de per si fan els claxons, els intermitents i les marxes enrerra tambe fan sorollets... pitidos, canconetes... tot s'hi val!
Sopem a l'hotel, arran d'aigua del riu... si ve una onada se'ns endu! I ens atrevim a demanar Granota a la brassa! Resulta ser bonissima, ens agrada molt i com tothom qui l'ha provada, si es molt semblant al pollastre... pero molt mes gustosa i fina!
Cambodja
Siem Reap - Battambang (4h amb bus, com sempre amb mil paradetes!)
Arribem a una ciutat propera a la frontera amb Thailandia, i es nota! Camions, mercats i apareix als diaris varies vegades per "trapicheos", dos dies abans d'arribar pillen a 3 monjos budistes de 15 a 20 anys bebent alcohol a parcs publics i robant a gent, a part de vendre drogues... jajaj!
Coneixem a dues noies de Taiwan, una d'elles porta viatjant 2 anys entre Australia i Asia, i a un noi frances en Joan, que ja el coneixem de Siem Reap.
Lloguem una moto per anar a veure 3 temples que hi ha a les afores. El primer temple esta a dalt d'una muntanya, la vista increible tenint en compte que estem a una plana on no hi ha muntanyes!! Hem de pujar unes 350 escales mes o menys! Es de l'estil d'Angkor.
pujant al temple!
Ens dirigim al segon temple, tambe fent us de la nostre orientacio (no hi ha un sol cartell amb llengua entendible!). Agafem la carretera que va de Battambang a Pailin, poble fronterer amb Thailandia... senyors i senyores la carretera es un cami de fang, ple de sots, i de pols... sense asfaltar! I us preguntareu... com pot ser que una carretera que connecta Thailandia amb Angkor Wat estigui amb aquestes condicions tant tercermundistes?? Se dice se comenta... que una companyia aeria paga als dirigents dels pobles implicats perque no s'asfalti la carretera! Aixi la gent agafa vols!! Normal, nosaltres vam fer 15 km amb moto i van ser infernals... ben be 1h. Aixo demostra com va el pais!
Plens de pols arribem al segon. Es un monestir a dalt d'una altre muntanya plena de temples, on a mes a mes hi ha les Killing Caves. El Khmer Rojo va deixar el seu rastre i hi ha esquelets i cranis per tot arreu. Flipem bastant perque no hi ha ni un sol cartell en tota la muntanya, som varis els guiris que anem perduts buscant les coses (la muntanyeta no es petita!).
les vistes des del monestir!
monja a la Killing Cave que ara funciona com a temple budista
El tercer, el trajecte es brutal, enmig de poblets rodejats pel riu! El temple esta gairebe destruit... a mes despres de veure els temples d'Angkor! ja us podeu imaginar!
Sopem els dos dies a un restaurant de Battambang, molt i molt bo que porta un iaio que em recorda al meu avi Osvald (comenta l'Uri:un iaio angles, de mes de 1,90 d' alcada i superquadrat i molt simpatic)!
Battambang - Phnom Penh (6h de bus amb el frances! entrar a Phnom Penh sempre resulta 1h minim!)
Tornem a la caotica Phnom Penh, pero com que ja ens la coneixem i ja l'hem vist tota la gaudim d'una altre manera. Tornem al Mama a sopar (el tio li fa una il.lusio que flipa!) i l'endema celebrem l'aniversari de l'Uri. Passegem durant el dia buscant un lloc "diferent" per sopar, i amb l'excusa mengem a un bon lloc (acabem jugant al 4 en ralla i l'Uri em fot una pallissa!), fem un suc i cafe a la terrassa d'un edifici molt xulo, veient com marxa el sol. I acabem sopant a un lloc que tria l'Uri on fan Gallettes franceses (creps bretones) bonissimes acompanyades d'una copa de vi (que ja en teniem ganes!).
ultim esmorzar a la city!
Ens despedim de Phnom Penh i del Mama's, que ens ha alimentat tots aquests dies i marxem cap a Vietnam amb vaixell pel Delta del Mekong! (que al final l'haurem fet sencer!)
Cambodja
Comencem a les 9h del mati, ens fem el pase de 3 dies amb foto inclosa i ja hi som!
Els temples d'Angkor son una multitud de temples que ocupen una extencio super bestia de terreny. Son la demostracio del maxim esplendor del imperi Khmer que va regnar el sudest asiatic fa mes de 1000 anys. Perque us feu una idea entre temple i temple hi pot haber de 2 a 30 km i enmig d'aquest terreny hi ha gent que hi viu, amb els seus camps d'arros i grangetes. Tots els temples tenen les seves particularitats i son molt diferentes entre ells, pero en general tots son increibles, enormes (les dimensions son inimaginables!) i la seva ubicacio es magnifica!! (se la sabien llarga!).
Aixo no esta a escala! Si abaix hi ha la ciutat de Siem Reap, imagineu-vos els temples de dalt.
DIA 1:
Angkor Thom
Es el primer que veiem, una fortalesa on a dins hi ha el majestuos Bayon. Un temple amb mes de 200 cares de pedra de mes d'un metre de diametre cada una. Es un dels mes espectaculars i famosos perque desde fora sembla gairebe en ruines i quan ets a dins, flipes!!!
si observeu be veure-ho que hi ha moltes cares!
Te uns relleus a les parets amb escenes de batalles molt ben conservats i sobretot les cares, que siguis on siguis sempre n'hi ha una que et mira (i dos, i tres, i quatre...). De fet es diu que son la imatge del rei que va manar la construccio del temple per controlar els seus subdits. D'altres diuen que son imatges de Buda. De fet ens tornem bojos fent fotos, miris on miris, desde qualsevol angle, hi ha una possible foto increible!
els relleus de les parets de Bayon!
impressionen de lo grans que son!
Dins de la mateixa fortalesa veiem Baphuon, conegut com el puzzle mes gran del mon pels arqueolegs, ja que estava completament desmuntat i poc a poc el van reconstruint. La facana oest te un Buda reclinat de 70m.
tot i que no s'aprecii massa be, es la cara d'un Buda reclinat!
Tambe veiem dins del mateix Angkor Thom:
- Phimenakas, un temple piramidal.
- La Terrassa dels Elefants, de mes de 300m amb gravats d'elefants i garudes.
- La Terrassa del Rei Lepros, una doble terrassa on els relleus interiors estan molt ben conservats perque es van descobrir al 1990. A mes a mes hi ha una replica de la suposada estatua del Rei Lepros.
Terrassa del Rei Lepros... al fons la dels Elefants!
Apsares de l'Infern... cara de mala ostia! descobertes al 1990!
Ja fora d'Angkor Thom, sortim per la Victory Gate i veiem:
Thommanon, un temple petit pero xulo!
Ta Keo un temple que es va quedar a mig construir. Es creu que perque li va caure un llamp i van passar de continuar! Ens cau un xafec important.
Ta Prohm (aqui es on l'Uri perd el nord fent fotos!)
Es tracta d'un temple laberint famos perque les arrels dels arbres s'han menjat part del temple. La veritat es que impressiona molt i es confirma el topic de que "L'home construeix sobre la naturalesa i despres la naturalesa recupera el que es seu".
"llastima de la tarimeta que li han posat!"
Es increible com les arrels de l'arbre s'ha ficat entre cada esquerda de la paret, cada foradet que hi ha quedat... on mes fragil es la paret, mes s'hi ha ficat l'arrel. Es tracta de ficus enormes que s'estan tragant el temple literalment!!
Immens!
Es molt dificil d'explicar, s'hi ha d'estar per veure-ho... les fotos ho mostren prou be, pero no fan justicia a la sensacio de caminar pels passadissos i els patis del temple.
hola uri? donde estas? eres ese puntito pequenito?
no faig 2 metres pero faig 1,80 aixi que calculeu!
ens trobem un freak vestit d'Indiana Jones!
De fet tots els temples de la zona estaven igual, pero els arqueolegs francesos van tallar la vegetacio per aixi poder conservar els temples. Van deixar aquest (i algun altre menys important) i la veritat es que es cau a trocos.
Banteay Kdei, un petit temple amb uns gravat a les parets i a les portes molt bonics.
I davant Sras Srang, un llac artificial enorme, fet per ells.
Finalment ens dirigim a...
Angkor Wat!!
Es el temple religios mes gran del mon, en una ubicacio increible rodejat per un llac.
Hi arribem a les 3 de la tarda i sembla les rambles. Per creuar el llac que l'envolta hi ha una passarela brutal que acaba a la porta del recinte emmurellat. Que ja et fa preveure el que estas a punt de visitar... la porta es ENORME!
La creues i et troves una passarela el doble de llarga que l'anterior on al fons hi veus el ANGKOR WAT!! per caure de cul!! El primer que veus son les 3 puntes que s'aixequen 65m per sobre del terra. A banda i banda de la passarela hi ha 2 llacs, i comences a caminar i a mesura que t'apropes el temple es va fent mes gran i mes gran! Fins que arribes a la porta.
ens vam quedar sense posta de sol, pero el lloc impressiona sigui com sigui!
Caminem i caminem entre passadissos, terraces, patis i ens adonem que a sobre de lo gran que es, no hi ha un centimetre de pedra sense decorar. Totes les parets, columnes i sostres tenen algo gravat.
un dels gravats mes importants de Angkor Wat
al pati interior del segon nivell!
Pero sent el primer dia, i amb tota la animalada de temples, escales i torres que hem pujat desde les 9 del mati... estem bastant fets caldo! I esperant la posta de sol... se'ns fot a ploure, aixi que decidim marxar, ens queden 2 dies mes i se li ha de dedicar molt temps al majestuos Angkor Wat.
DIA 2:
Ens llevem a les 4 del mati per anar a veure la sortida del sol a Angkor Wat, que just surt per darrera del temple. Arribem que encara es de nit, ens asseiem i el cel a cada minut va canviant de color!! Som uns quants pero ni de bon troc lo d'ahir a la tarda.
era una mica la rambles!
El cel no esta del tot despejat, pero el reflexe de la llum del sol amb els nuvols li dona un color que la nostre camara no pot apreciar (ens falta una reflex com deu mana!). Avancem per la passarela i anem just davant d'uns dels estanys que te... increible! El cel, el temple i el reflexe a l'aigua...
cara de dormidets a les 5 del mati!
... sense paraules!...
Un cop ha sortit el sol ens endinssem als passadissos del temple, no hi ha ningu!!! De 6h30 a 7h30 estem sols (a les 8h comencen a arribar tots els tours!), es un privilegi veure-ho tot sense gent i gaudir del lloc amb calma. No entenem molt be perque, pero avui el veiem molt mes gran que ahir, molt mes bonic, molt mes decorat, molt mes tot!! Es brutal!!
D'allà marxem a Banteay Srei, el suposat temple de les dones, ja que diuen que els gravats són tan fins i detallistes que només els pot fer la mà d'una dona. Un temple dedicat a Shiva i la seva "linga" (si si... la tita amb nom hindú!).
increible aquests detalls a la pedra!
Banteay Samre, un temple petitet però del mateix estil que Angkor. Sembla que van fer varies proves en petit abans de fer-lo en gran!
Roulos, antiga capital de l'imperi Khmer abans d'Angkor. Situat a l'altre banda de Siem Reap i format per un conjunt de temples, tots preankorians i més derruits.
excercint de Rei de l'Imperi Khmer
Acabem a la 1 del migdia reventats, ens hem llevat a les 4!! Encara ens queda un dia mes per veure la part dels temples que ens falten, que no són pocs.
DIA 3:
Comencem per Prasat Kravan, l'unic temple fet de maons... amb uns gravats a les parets de Vishnu i... algun altre molt treballats!
Curios! es com els temples de Ayutthaya, a Thailandia!
Pre Rup, una altre de les intentones abans de fer Angkor. Enfilat a una muntanya amb estatues d'elefants a les cantonades del quadrat.
no sabem els milions d'esglaons que hem pujat!
En els temples d'Angkor hi havia 2 grans llacs artificials (colossals!) East Baray i West Baray, on enmig de cadascun hi havia una illa amb un temple. Al West encara hi ha llac amb illa i temple, al East Baray, són una esplanada de camps d'arros i el temple ja no és una illa i es pot visitar.
East Mebon, el temple del East Baray.
Ta Som, un bastant semblan al Ta Prohm, on la porta est també està espectacularment menjada per un arbre. Gairebé no hi ha gent i ens seiem amb els nens que venen postals a jugar al "3 en ralla".
la porta Est de Ta Som...
... engullida per les arrels!
fent amics!
Neak Pean, com ja em dit anteriorment, s'ho muntaven molt bé, aquest temple esta format per 5 piscines, una central i 4 als punts cardinal. Es considerava que les aigues eren curatives. Estan dercorades amb gravats i hi ha una estatua d'un caball que quedava migsubmergit a l'època de pluges.
la piscina central! (no son les Picornell pero casi!)
Preah Khan, un temple més que sembla un laberint, en forma de creu. Molt més gran i amb mil portes i passadissos on algun que altre arbre també ha fet de les seves. Era un monestir on hi havia mes de 1000 monjos estudiant.
... en un dels mil patis... perduda!
ui... uns peuets!
la "linga"
Ens queden algunes horetes per veure la posta de sol i el nostre tuk tukero ens ofereix tornar a veure Bayon. Dinem i encantats hi tornem, amb una llum molt diferent que el primer dia, ja que es de tarda i sense ningu.
És un plaer poder caminar per aquests temples sense ningú, descobrint raconets o trocos de gravats que no haviem vist i amb una llum increible... totes les cares ens segueixen mirant!
uri pensatiu enmig de Bayon
Finalment, seguim la recomanació del nostre conductor i anem a veure la posta de sol a Phnom Bakheng, un temple enfilat a una muntanya on hi ha unes vistes increibles de tota la zona i des d'on es pot veure enmig de tota la vegetació les 5 punxes d'Angkor Wat! Un lloc espectacular i molt tranquil, l'unic que tothom es decideix per fer el mateix i no para de pujar gent, a les 6 de la tarda allò sembla les rambles!! (podriem dir que el 90% dels guiris eren japonesos... una plagaa!)
vistes desde dalt del temple... Angkor Wat surgint entre la selva!
diem adeu a aquests 3 dies amb aquesta posta de Sol!
Cambodja
Phnom Penh - Siem Reap (6h30 de bus)
Arribem, ens instal.lem, donem una volta per la ciutat i veiem que es una Luang Prabang a lo grande! Molt pijerio i guiris... i mes ara que estem a l'agost... invasio d'espanyols!
Siem Reap es una ciutat atravessada per un riu, te un mercat central ple de souvenirs i fruita i els edificis del voltant tenen una arquitectura colonial francesa que li dona un aire burges. Esta a reventar de restaurants pijos, spas amb massatges carissims i pubs fashions o alguns de mes "cervezeros" (com un on hi fan el "Pig Race", carreres de cerditos!! ja us podeu imaginar!). Tot i aixi no es dificil trovar llocs de carrer on mengar barato o fer un granitzat d'alguna fruita exotica o un pancake.
peix sec i cistelles
Pero passejant pels voltants acabes descobrint la part mes rural de la ciutat, on viuen els camboyans amb les seves casetes de bambu, carrers sense asfaltar i la seva tranquilitat caracteristica.
el riu que creua el poble
Flipem amb la desesperacio dels tuk tukeros perque el pillis per anar a on sigui, i lo mas de lo mas es per anar als Temples d'Angkor, ja que com que estan lluny, hi guanyen molts diners. Nens i grans no paren d'oferir-nos pulseres, llibres fotocopiats, postals i demes per comprar... i tambe hi ha molta gent demanant diners! (hem de fer el cor fort sempre, tot i que sempre que podem en donem en petites quantitats). Per contribuir a l'ajuda de gent amb dificultats fisiques o economiques hi ha multitud de bars i cafes que part del que pagues va destinada a alguna organitzacio. Anem al Butterfly's Garden, com el seu nom indica un jardi ple de mil especies de papallones on hi fem un cafe. I al Singing Tree on a part de ser un cafe tambe funciona com a centre civic.
una papallona de les mil del Butterfly's Garden
no ens ho muntem malament!
Siem Reap es la ciutat base per anar a veure els Temples d'Angkor, la que podria ser la 8a maravella del mon i antiga capital de Cambodja (i simbol de la seva bandera).
Per anar a veure els temples tenim 3 opcions, entrada d'un dia, de 3 o d'una setmana. Ens decidim pel de 3, aixi ho veiem tot, inclus els mes llunyans. Ens agradaria anar amb bici, pero es una barbaritat, no lloguen motos (nomes supermotos!) aixi que l'opcio mes barata es pillar un tuk tuk que et porta a tot arreu, t'espera i et fa una mica de guia.
Ens assabantem dels preus, pero ja que hem de pagar una pasta, volem tenir la maxima llibertat de temps i dels temples que volem veure aixi com sortides i postes de sol, sense que ens cobrin algo adicional. Mentre dinem a una terrassa em cau superbe un paio que esta davant amb el seu tuk tuk, sembla una mica timid i no ralla a la penya perque el pilli. Xarrem amb ell del preu, de les condicions i resulta que ens diu que el que nosaltres volguem per un preu molt raonable! Ens ho pensem i l'acabem pillant... un crack de tio! jeje! m'encanta!
Dema anem a veure Angkor!!!
Cambodja
Tuol Sleng
Anem a veure la S-21 (Tuol Sleng), l'escola reconvertida per Pol Pot en un centre de tortures i presso. Arribem i ja impressiona que estigui al mig de 4 carrers normals i corrents, es a dir, la gent viu amb la imatge d'aquell edifici com si res, be... com si res segur que no!!
Entrem i buff es bastant heavy! Encara hi ha els llits amb les esposes, les barres de ferro per on els agafaven pel tormells, alguna que altre gota de sang, fotos horribles... Molts detalls escabrosos que costen pero no s'han d'oblidar. Fotos dels pressos, sales de tortura amb els seus instruments i mostres del que pots veure si vas als camps de la mort "Killing Fields", com la roba dels pressos o calaveres.
A l'edifici B els balcons estan enreixats perque els presidiaris no es poguessin suicidar! Les habitacions estan dividides en cel.les de poc mes d'un metre per separadors de fusta o de ciment... i en el pis superior cel.les colectives, tots apilotonats! Be un lloc aterrador!!
La veritat es que esta molt currat perque hi ha moltes exposicions molt interessants a dins de les cel.les que t'ajuden a fer-te una idea molt mes clara del que va passar en aquest pais tot just fa 30 anys.
Cheung Ek "Killing Fields"
L'endemà pillem una moto, l'Uri condueix pel caos de la ciutat, i ens fem els 15 km fins als Camps de la Mort. Només entrar et trobes amb una pagoda de vidre on a dins hi ha més de 8.000 calaveres, agrupades per edats.
"Would you please kindly show your respect to many million people who were killed under the genocidial Pol Pot regime" ("Por favor sea amable de mostrar su respeto a muchos millones de personas que murieron bajo el régimen genocida de Pol Pot").
L'interior de la pagoda
Varis cartells ens expliquen on parava el camió per descarregar els pressos, on hi havien els guardes controlant, on hi tenien una mini pressó, on hi havien els productes químics per solventar el tema de la pudor.
Comencem a caminar entre les fosses, hi ha la dels nens i les dones, la dels cadàvers sense caps (suposadament els havien decapitat) i veiem l'arbre que ens confirma la historia que haviem llegit la S-21, on els executors estampaven els nens contra el tronc (bé... espantós!).
Aquest és l'arbre
Finalment veiem el museu on hi ha instruments de tortura, la roba dels exectutats, l'uniforme dels guardes, més cranis i informació de l'estructura i organigrama del "Khmer Roig". Veiem un video explicatiu dels treballs que s'hi han fet per preservar-lo com a museu, amb imatges de com s'ho van trobar, com ho van recollir i de com ho van registrat tot perquè quedés constància del que havia passat allà.
Sortim una mica tocadets però contents d'haver vist i après tot el que va passar que ens ajuda a compendre més tot el poble de Cambodja.
Cambodja
Kampot - Phnom Penh (4h30 amb bus)
Arribem ens instal.lem i anem a donar una volta. Veiem el monument de la Independència de nit i acabem veient la vora del riu, on tenen el passeig ple de banderes de tot el món... i les clavades que foten els restaurants!
Monument de la Independència
Hi havia catxo de penya venent bitxets fregits!
Phnom Penh és una ciutat super gran, viuen 1 miliEi mig de persones. El carrers estan numerats, els verticals són els imparells i els horitzontals els parells. La distribuciEdels carrers és molt comunista, es nota l'herència de Pol Pot. Hi ha un mercat central enorme, del 1930 (molt lleig) on al seu voltant hi ha la part més comercial.
Vista del mercat des d'una cúpula d'un centre comercial
La ciutat ens la pategem de nit i de dia i el que més s'aprecia és la quantitat de merda que hi ha per tot arreu... i el caos! De llarg la més caòtica que hem estat! Motos en contra direcciE tothom es salta els semàfors (amb els polis davant!), moltes motos i cotxes NO PORTEN MATRICULA!! Els tuk tukeros són més pesats de lo normal... amb un no i un somriure no es donen per vencuts!
estan vius!!
TambEdestacariem la quantitat de gent que demana pel carrer, molt i molt exagerat! Gent pobre, nens, amputats! Pero en general ens agrada, gràcies a que ens hi passem 5 dies i hi trobem els nostres reconets, com el Mama Restaurant! Un restaurant d'una familia, superbarat i molt i molt i molt bo!! Flipem amb els estofats, la carn amb salsa, la pasta, el peix... (casi com ser a casa!).
un dijous al matE desde la terrassa del Mama esmorzant
Aprofitem tambEper tramitar el visat a Vietnam que amb 1 dia el tenim... ueee!! Visitem el Palau Reial, on hi ha coses a veure pero no s'han currat ni cartells explicatius ni li han tret la pols a tots els objectes que hi ha dins de les vitrines... vaja un timo el que cobren per entrada!
Victory Gate del Palau Reial
detall d'una porta!Veiem el Wat Phnom on la història diu que es va fundar la ciutat i veiem com toquen música tradicional mentre la gent resa.
Amb moto ens apropem a la zona del llac... que no el vam veure perque per veure'l t'has de fotre a la terrassa d'un bar, en serio impossible veure una gota d'aigua!!! I nosaltres que ens pensavem que seria una zona de bosc! AixEsi, hi ha una mesquita molt gran i molt xula!!
Ese peazo de Mesquitarrr!!
Ens sorpren l'ambient que ens hi trobem, és super guiri, carrers amb xavoles i molta, molta merda! Bars de copes per tot arreu i milions de guesthouse amb tuk tukeros que no paren de rallar perquEcompris herba! No sembla ni Phnom Penh ni Cambodja... pero mengem a un indi molt bo i molt barat perEesgarrifosament picant!
L'Uri conduint la moto... tal qual Mad Max!
Cambodja
Sihannoukville - Kampot (2 hores de taxi compartit)
Si senyors, no ens hem tornat burgesos, surt més barat agafar un taxi compartit que un autobus per anar a Kampot. La cosa tenia truc, els taxis compartits és el transport que agafa la gent d'allE i un cop som a dins esperant per sortir, no paren d'anxovar-nos més i més cambos! fins al moment de sortir que és quan flipem més, al veure que al seient del conductor s'hi assenten dos paios!!! jauajaaju, heu vist mai un cotxe amb 4 persones a darrera i 4 persones a davant? nosaltres si!
4 davant i 4 darrera! El que condueix és el tio de la camisa!
Després de dues hores anxovats arribem a Kampot i ens instal.lem a una guest house amb jardinet i tot i sortim a donar una volta.
Kampot és un petit poblet a la vora del riu amb una arquitectura colonial i superfamós per el seu pebre, de fet va haver-hi una època en que tots els restaurant de Paris, amb nivell, tenien a la carta pebre de Kampot.
Passegem pel poble, és molt tranquil i ens recorda bastant a Savannaket (Laos), perEaquest almenys estEasfaltat! Decidim deixar-nos tots els diners a una cafeteria pastisseria anomenada Epicarts (és d'una associaciEque dona sortida laboral a gent amb problemes, ja sigui discapacitats, sords, etc...el seu lema es "Every Person Counts"), la veritat no gens car i bonissim!!!! brownies, cookies, etc... un festival!
Per la nit aprofitem que tenim tele!!!!! si si, gairebEno ens enrecordem de com funciona, pero tenim canals de satel.lit i veiem per la nit Apoccalypto! jaja!
L'endemElloguem moto, tot i que plou... i anem a veure Kep, un poble de la costa on hi ha milers de domingueros cambos prenent tEi menjant cranc... tonelades! El poble en sEés una chusta! El més interessant que tEés el Mercat del Cranc i la platja, que a sobre és falsa! Mengem i marxem... no para de ploure!
Cambodja
Khompong Cham - Sihannoukville (unes 9h amb bus... casi casi de punta a punta del país!)
Després de tanta muntanya i pedres necessitem una mica de platja i no fer res... sobretot abans d'anar a veure Angkor Wat, que imposa de lo gran que és!
Ens plantem a Sihannoukville, pillem un bungalow i anem a veure la posta de sol a la platja! I fem una foto... tal que ésta....
Daniel San
Aviat veiem el rollo del lloc... és un lloc molt turístic, amb molts bars de guiris i amb putis a totes les terrasses. Lo fort és que ells mateixos criden aquest tipus de turisme. El folletons gratuits estan plens de publi amb la frase "Friendship Hostess" (Hostesses amistoses).
Pillem moto i ens anem a veure la ciutat, i les platges del voltant... són hiper mega turistiques!! Lo fort es que no pots asseure a la sorra sense que et vinguin millions de nens a vendre't pulseres, collars, gambes, calamars, per fer-te massatges, la manicura... però algo exagerat!! (enriu-te'n de la marbella amb cerveza, beer!). Allà és on descobrim l'invent del segle... aquesta gent et depilen les cames senceres amb un fil de cosir!!!!! i si si... m'agafen dos ties, i a estirar!! brutal!!
última tecnologia en depilació!
Però com a tot arreu... acabem trobant alguna que altre platja tranquila on gaudir de la sombreta d'una palmera (ens tornem a cremar amb aquest sol... impossible estar-s'hi!) i d'un banyet a l'aigua del Golf de Thailandia.
I tot tornant.... tenim un petit percance... jajaja! Sortint del mercat de comprar una mica de fruita, la Ivana desaparcant la moto no li funciona el fre de davant i enclasta la moto al flamant cotxe de ni més ni menys un militar!! Li ensorrem u bon tros de xapa lateral al costat de la roda, bé ens quedem allà quiets sense fer res, només mirant fins que al cap d'una estona apareix el personatge en questió... tot uniformat i amb una cara de "bulldog" de la ostia. Ens agafa les claus de la moto sense dir-nos res i truca a no sabem qui. Evidentment al nostre voltant es va ajuntant una munió de cambojans curiosos tots comentant el percal. Nosaltres completament asturats sense fer que anava a passar, si papeleo, poli, mecànic... però ningú parla anglès (i el tio fot una cara que acollona!).
Al cap d'una bona estona es presenta una patrulla de la poli i un paio similar a un mecànic (però mai ho sabrem). S'ho miren tot, ens pregunten que què ha passat, la Iv els hi explica el tema i el poli ens diu que hem de pagar i llavors deixa anar a l'aire la meravellosa xifra de 300 dólars... jajaj! i tot això rodejats de cada vegada més gent. Jo comenco a xerrar amb el poli i li dic que és desorbitat pagar el que ens demana per allò i que on és el papeleo. Així una estona fins que el poli es gira i em pregunta que quan volem pagar... mecagontot!! Així funciona el país! Si senyor, nosaltres flipant però descobrint que a Cambodja les coses de trànsit es solucionen així! Bé, la Iv més ràpida que ningú amb aquestes coses, diu que 100 dólars... jo flipo amb el que diu! Però de cop un paio que no sabem d'on ha sortit deixa anar que 150 dólars! "Hola i tu qui ets?". El tio diu que és el preu ja que és un cotxe car i que pagarem menys del que pagarà el militar al mecànic per solucionar el tema. Flipant... o sigui... que el militar del cotxe ni papa d'anglès ni decideix el que vol que li paguem! Regateja un tio qualsevol per ell només perque sap anglès.
Després de discutir una bona estona sobre el preu i de com funcionen les coses en aquest cony país, el molt cabrón diu que té pressa per anar a treballar (ja m'agradaria saber de que!). A tot això jo intentant que sigui el poli el que decideixi, pero el paio també ens diu que anar a comissaria a fer papers és una tonteria i acabarem pagant el mateix. Llavors la Iv ja només té ganes de putejar el militruncho... i vol anar a perdre temps, jo els hi tradueixo i els hi dic: "Ell no té temps? doncs jo sóc guiri i en tinc molt"... tots diuen que no no i la Iv ràpida diu menys pasta, 120. Li tradueixen, el tio mala cara... diu 140! La Iv 130 (afegeixo jo, que això els hi agrada... "middle price") i el molt fill de puta accepta, de 300 a 130 dólars, el cabron ens la volia colar! Llavors ve el preciós moment que li diem que li paguem amb riels i no dólars i la Ivana va treient feixos de bitllets enmig del clamor de la gent al voltant... "Oh oh"a cada billetada. Paguem, el poli conta tots els diners, ell una altre vegada i per fi ens torna les claus.
"Se acabó el espectáculo, no hay nada que ver", tothom es pira i nosaltres també! Per sort la nostre moto no té res... i anem a la platja a comentar la jugada! Un petit ensurt que per sort no ha quedat en res!
Aquella nit ens regalem anar a sopar a un indi bonissim!!
Otres Beach
Passem uns dies més per les platges més properes, i un dia sopem a un lloc d'un paio madrileny que porta gairebé 27 anys per Àsia, casat amb una vietnamita i dos fills.
Sopem: croquetes, mandonguilles, TRUITA DE PATATES i un sucedani de pernil salat que fabriquen a Thailandia, més semblant al lacon que a una altre cosa.
Cambodja
Ban Lung - Kratie (5h en Minivan, amb un conductor suicida!)
Després del super trekking marxem a Kratie, un petit poble on la gent hi va per veure els Dofins del Mekong que nosaltres ja vam veure a Laos. La ciutat, com moltes, té¦ edificis colonials francesos molt bonics (la llàstima és que no els tenen massa ben conservats!) i està a la vora del Mekong, que el tenen ple de merda... però vaja! Veiem una pagoda única a Cambodja perquè és tota de fusta.
Hi passem una tarda-nit i forca desastrossa. Se'ns infecta el USB i amb hores d'internet l'Uri acaba netejant-lo... i quan marxem del ciber li han canviat les xancles (aquí a la majoria dels llocs s'han de deixar les sabates a fora dels locals) i se'n trova unes exactament iguals però 2 números menys, així que algú porta unes xancles 2 números més. Que fotem? l'Uri camina amb mig peu fora... jajaja! Anem a l'hotel i pensem que el millor és sopar al mateix lloc ... a veure si aquest algú se'n dona compte i torna a canviar-les. Lo fort és que després de sopar, miro i hi ha les xancles de l'Uri a la porta. Les han canviades però mai sabrem qui... (és el que passa en portar Hawaianes que porta tothom!).
Kratie - Khompong Cham (3h de bus)
Khompong ja és més una ciutat... carrers asfaltats, semàfors i un peazo pont que creua el Mekong! Pillem un tio que ens fa una mena de tour (els 3 amb moto, és el que es porta aquí!) per un temple preAngkor, el Wat Nokor... molt xulo, però que al seu interior han fet un temple nou... coses d'aquestes que fan per aquests móns! També veuiem una mesquita i un poblat on fan teles (aquí tots els camboyans porten un mocador que es diu Krama, a quadres de diferents colors i que l'utilitzen des de per tapar-se el cap, o com a mocador, pareo, per portar el crio als bracos... tot si val! i ens hem comprat un, clar!).
Wat Nokor
un que vigila el temple!
Ens porta a veure 2 muntanyes on hi ha dos temples al cim... un fet per homes i l'altre per dones. La història va que van fer una competició per decidir qui podia demanar la mà a l'altre... el home a la dona o a la inversa... i van guanyar les dones!! Havien de fer un Wat (Temple) en una nit... Les dones van fer una foguera immesa i els homes es van pensar, desde la muntanya del costat, que es feia de dia i van deixar de currar!! (bravo per les dones!).
això està al terrat de la biblioteca de la muntanya dels homes!
Després del tour anem a dinar al típic bar de la cantonada, davant del mercat, on tots els homes estan prenent cafè i xerran. Allà se'ns asseu gent al costat i acabem xerrant amb un camboyà que parla forca bé l'anglès i que estava estressat perque la seva filla es casava en dues setmanes amb un francès!! jaja, bonissim!! I arriba un paio de Ohio que porta 3 anys a Cambodja amb la seva dona i dues filles. Ens liem a xerrar i ens expliquem les vides mentre prenem cafè i te (que aquí te'l posen a tot arreu... Free!).
Cambodja
Demà marxem al nord, a les zones rurals a Ban Lung...
Després de 4h de trajecte per una carretera sense asfaltar arribem al poble, bàsicament un mercat amb cases al voltant! La guesthouse brutal!
Donem una volta i acabem jugant a volley 3 contra 3, ens juguem unes coca coles i perdem... però acabem petant la xerrada amb el noi el Nan, amb el que hem jugat i resulta molt interessant tot el que ens explica.
L'endema veiem el poble i lloguem una moto per anar a fer un banyet al cràter d'un volcà! la veritat molt espectacular!! i xerrem amb el tio que ens vol fer un trekking de 2 dies a traves de la jungla... i ens ho pensem i decidim que si!
impossible pillar l'angle de tot el crater amb la foto... pero brutal! ahh! l'aigua estava calenta!
Esmorzem, anem a casa del guia, en Vutha per acabar de preparar tot el necessari i ens dona unes hamaques d'aquestes de la US Army que corren per tot arreu. Tirem amb dues motos i primera estrena de l'Uri amb un pinyo amb moto, pero res a 3 per hora i només serveix per comencar el trekking tot ple de fang!!
Comencem a caminar i creuem els dits perque no plogui massa, al final només 4 gotes i ens fa un sol magnífic! Anem caminant i a vegades els guies es perden, pero descorbim que els arbres estan marcats amb talls fets amb "el machete"! La selva mola, no és tan tupida com la de Muang Noi, pero hi ha una de sorolls de pajarracos que flipes, i el que síntueix que han de ser micos!
Ivana seguint els passos d'en Vutha! (dormirem a les muntanyes del fons)
Després de 4h caminat arribem al lloc on acamparem al costat del riu. Comencem a muntar el sostre i les hamaques a l'estructura de troncs (que ja deixen muntada) i flipem amb les hamaques, portem mosquitera incorporada! Fem foc i cuinem el que seria un dinar-sopar ja que quan voliem dinar, se'ns va fotre a ploure. Dinem un arros amb carn i verdures que senta "de muerte"! i després ens fem un xapuzón al riu... la gloria!
el nostre campament muntat amb les hamaques de la US Army!
Uns fan siesta mentre altres fan un bon foc i un te! Fa un sol espl¨¨ndit pero s'acosten núvols, ens disposem a fer el sopar quan comenca a caure una impressionant! Ala, tots a les hamaques i des de dins contemplant l'aigua amb les coses ben resguardades, pero evidentment el tormenton no fa més que empitjorar.
L'aigua de seguida s'acumula al sostre i comencen les primeres goteres que cauen sobre l'hamaca de la Iv! Perque no s'ensorri el sostre fem forats a la tela que ens cobreix. Entre aigua tamb?pels costats i la meva hamaca esta empapada! Ja és de nit i porta catxo plovent i preocupant-nos per l'aigua que cau de dalt, ens donem compte que el que ens ha de preocupar és l'aigua dábaix... el riu ha crescut desmesuradament i el colega d'en Vutha ja te l'aigua sota el cul!! Segueix plovent i pujant l'aigua, ja li arriba a l'hamaca del Vutha, i la Ivana i jo ens dediquem a salvar totes les coses que estan al terra, penjant-les de l'estructura!! El riu ja s'ha empassat tot el campament on teniem el foc i els estris de cuina!
lo de l'esquerra es l'hamaca de la Ivana!!
De cop l'estructura casi es trencaa!!! EL Vutha i el colega la reforcen amb una corda que portavem nosaltres! El riu ja arriba a l'hamaca de la Ivana, i be sembla que tot hagi d'anar a la merda! Ens posem a dormir (és un dir!) pensant que potser apareixem al Mekong dema al mati
Ben entrada la nit, sembla que el riu no puja més, de fet comenca a baixar tot i que els llamps i trons no paren. La nit va passant i el susto tamb?.. com que no puc dormir vaig mirant amb el frontal a veure si veig res, i veig cuques de llum i un esquirol que passa a tota ostia! No paro de sentir que rosseguem la bossa del pa que tinc sobre el meu cap, pero cada vegada que miro no veig res.
Es fa de dia i sembla que no plou, ens anem despertant i la Ivana i jo fem el caxondeo pertinent de que d'aquesta no en sortiem!! Decobrim que si, que el putu esquirol s'ha fotut mig pa! EL riu baixa normal com si no hagues passat res, ens morim de gana perque amb la conya ahir no vam sopar i la Iv i jo ens mengem una truita que ens ha fet el Vutha i compartim el pa que ens ha deixat l'esquirol. Desmuntem tot el campament, fem motxis i som-hi a creuar més rius!!
El trekking superguapo, veient aranyes gegants a escassos 2 pams, insectes pal, un ratolinet, ocells, trampes dels habitants de la muntanya i creuem rius per sobre de troncs tombats com a les pelis. Finalment arribem a les motos, molt més dur el segon dia que el primer, a més sense haver dormit. Anem a casa de'n Vutha a dinar, la seva dona ens ha preparat un pollastre amb gingebre bonissim!! (tarda de siesta... ens la mereixem!!)
We survive at Jungle Night!!
Cambodja
Diem adeu a Laos...
Avui 19 de Juliol hem entrat a Camboja!!
Els guardies ens han sajat de dollars, tant per sortir de Laos com per entrar a Cambodja, pero que s'hi pot fer!!
Estem a un poble on no hi ha res, es molt poc turistic Stung Tren. Ens adonem que es molt dificil canviar els Kips (moneda de Laos) i que aqui funcionen amb riels i dollars indistintament... un caxondeo!!
Laos
Pakse - Champasak (2h en una furgo i ferry)
El poble ¨es una simple carretera amb 4 cases al voltant. Gaudim del relax i de la terrassa amb vistes al Mekong que te el nostre guesthouse.
L'endema anem a veure el Wat Phou, un temple preankor molt i molt xulo!! Pugem les escales per arribar a dalt i flipem del temple, de les vistes i de tot!! Visitem el museu que ens ajuda a situar-nos a la epoca, abans d'anar als temples d'Angkor (Cambodja).
collons amb les escales d'akests angkorians!!
Vistes des del Wat Phu, al fons el Mekong
"El templo maldito"
Champasak - 4000 illes del sud de Laos (varis ferrys!)
Finalment arribem a les 4000 illes! Primer fem parada a Don Khong, la illa mes gran de totes elles, i la que te menys coses. No es gens turistica, lloguem una motoreta i observem que a la illa nomes hi ha camps d'arros i bufals d'aigua.
L'endema marxem a Don Det, una illa molt petita sense carreteres, tan sols un cami que dona la volta, ple de fang.... quan plou! (i en aquest pais aixo es cada dia!)
Don Det esta connectada per Don Khon, una altre illa (te el mateix nom que la d'abans... but it's not de same!) per un pont que van construir els francesos, amb via de tren per transportar encara no sabem el que. De les vies ja nomes en queden restes.... ara es un cami de pedres.
el pont dels francesos i el que queda de les vies
... passejant!
Ens tirem 4 dies aqui, per esgotar el nostre visat i perque s'hi esta molt be! El primer dia ens fem a peu l'illa petita... hi ha la part nord que es molt turistica, pero a resta es molt tranquila. Per la nit ens cau un xafec increible, el mes heavy que hem vist aqui... i tenim goteres al bungalow... us podeu imaginar la nit del lloro que passem!
L'endema ens engresquem a anar a la cascada Li phi a peu... uns quants kilometres, ja que esta a l'altre illa! (per creuar el pont dels francesos ens cobren!).
Cascada Li phi
La resta del dia decansem a les hamaques del nostre bungalow a la vora del Mekong, observant el no res!
vistes desde el nostre bungalow
Aqui es troba la cascada, diuen, mes caudalosa del Sudest i pillem un tour per anar-hi, ens endinyen el tema dels dofins Irrawaddy i, tot i que no tenim especial interes, hi anem. Ens resulta molt maco veure'ls... ens veiem forca!! (resulta increible ja que ens diuen que es molt dificil veure'ls!). La cascada, hi baixa molta aigua... pero no es gaire espectacular.
tot i veure'n molts... la camara no es tant rapida!
Laos
De nou sols marxem cap al sud...
Vientane - Savannakhet (9h en un bus de nit)
Un poble tranquil amb restes dúna arquitectura colonial francesa, una placa forca peculiar i com no a les vores del Mekong. No hi ha massa res més a fer que observar un partit del futbol 2 equips locals de crios.
les cases molen cacho!
derbi
no és una trainera, per?casi!
Ens disposem a buscar un lloc per sopar que indica la guía i que ja avisa que és difícil de trovar. Ens fiquem enmig de les cases, sense llum, només amb els nostres frontals (casi em mato fincant el peu a un forat), i preguntant i preguntant acabem trovant el Mama's Home. Esta tancada pero ella ens l'obre per nosaltres... brutal la dona! Ens acomoda al sofa, ens posa la tele i ens fa un sopar talment de mare!! un pur?de patates amb carbassa bonissim i uns noodles esquisits!
Savannakhet - Pakse (unes 5 hores de bus)
Arribem a l'hora de dinar catalana, es a dir, molt tard aqui, pero trobem un restaurant indi que ens serveix un dinar molt bo pero picant!!!!!
Posta de sol al Mekong desde Pakse
Despr¨¦s de instal. lar-nos, donem voltes pel poble rodejat de rius, de fet te un pont fet pels francesos i un pels rusos, el dels francesos es de joguina i el dels rusos hi pots fer passar 8 tancs a la vegada i no passaria res. El poble ens agrada bastant pero lo millor es a fora! a l'altipl?de Bolaven, ple de plantacions de cafe Lao, i cascades.
L'endem¨¤ ens decidim per llogar una moto i visitar totes les cascades possibles, i realment al. lucinem. Cascades de mes de 100 metres de caiguda enmig de la selva, d'altres de no tan altes pero amb llacs on t'hi pots banyar, i passar per darrera del salt d'aigua. Cada una amb el seu encant, per¨° en alguna realment es plasma la realitat d'un conte de fades, amb l'aigua el sol i l'Arc de Sant Mart¨ª.
ens estavem mullant!
"Galadriel" (segons Uri)
es movia una mica!
Laos
Phonsavan - Vientiane (12h de bus)
Arribem a Vientiane a les 5h de la matinada, tot xapat i plovent fem temps jugant a cartes al carrer fins que obren la guesthouse.
Vientane és la capital de Laos, esta a la vora del Mekong tot i no fer-li massa cas i a l'altre vora hi ha Thailandia. És una ciutat tranquila on tot i saber que hi ha turistes, no esta molt massificada. El Roger hi trova el cosmopolitisme que comencava a necessitar... en resum ENS AGRADA!
Visitem la ciutat... anem a veure l'Arc de Triomf, que te la seva història i ara us la explico: resulta que els E.E.U.U. se sentien molt malament per haver inflat a bombes tot el pais i, entre d'altres coses, van fer un donatiu de no se quantes tones de ciment per reconstruir l'aeroport de Vientiane. Que decideixen els laosians? agafar aquest ciment tacat de sang i construir un Arc de Triomf (horroròs, tot s'ha de dir) en honor a la victoria contra les tropes yankees, no esta mal no?..
el soso Arc de Triomf
Investiguem si necessitem el visat per Cambodja entrant pel sud de Laos i ens asseguren que és possible fer-lo "on arrival".
Aqu?és on el nostre cam?es separa del del Roger que marxa cap a Bangkok... l'última nit ens convida a sopar i anem a fer uns cóctels al bar més fashion de la city!
Un cop ens despedim del Roch, celebrem que fem 3 anys junts i ens xusquem "entre pecho y espalda" un entrecote (que necessitavem!).
Laos
Sam Neua - Phonsavan (8h amb bus, per una altre carretera infernal! Viatgem amb un tio amb ametralladora perque hi ha una regio amb petits conflictes i et poden assaltar a mig cami! jaja! no va passar res, pero el tio acollonia!)
Anècdota: durant aquests trajectes no paren de repertir bosses perqu?la gent vomiti, i de fet no parem de veure gent potant, el curiós es que el 90% són dones!!)
A Phonsavan no hi ha res més a veure que "les Planes de les Gerres", consisteix en zones de camp plenes de gerres de terrissa de més d'un metre, posades en principi a l'atzar. No se sap en certesa el seu origen, hi ha moltes hipotesis, pero la que ens va convencer més és la teoria de que és un cementiri, ja que hi ha algunes de les gerres amb símbols de persones, i les altres hipotesis no són gaire reals!
"Plain du Jars"
perqu?veieu la mida de les gerres... pa cagar-se!
Qu?és aix?
Doncs aix?és... Mines Advisory Group. Bàsicament pots caminar per la banda blanca del cam?.. la zona vermella no est?assegurada de mines.
Laos
Muang Noi - Nong Kiaw (1h de barca)
Nong Kiaw - Sam Neua (11h de bus per una carretera infernal a velocitats extremes, pero un paisatge increible!)
Dormim a Sam Neua i l'endema una connexi?més per arribar a Vieng Xai (1h de furgo d'aquestes amb bancs)
Vieng Xai resulta ser un poble aillat per unes muntayes com les del Goku, poca gent, camps d'arros, llacs on hi pesquen i juguen els nens. És tant diferent que sembla un altre país... fins hi tot ha sortit el sol després de 5 dies plovent.
Vieng Xai
A part de ser idílic és superimportant perque va ser símbol de la resistencia durant els bombardejos dels EE.UU. Vieng Xai significa "Poble de la Victoria".
Visitem les coves que van servir de refugi per la gent del poble i per la propia resistencia, sales de reunions, dormitoris, cuines, l'hospital i la Emergency Room, amb maquines per purificar l'aire per quan els americans bombardejaven amb armes químiques. Tot ajuda a fer-se a la idea de com es deuria viure els bombardejos fa escasos 30 anys.
emergency room... impacte!
Trobem pel mig del poble una estatua de dos pagesos aguantan una falc i un martell tot trepitjant una bomba on hi posa U.S.A. ... pell de gallina, i personalment em declaro enamorat de Vieng Xai!!
Quan marxem del poble tornem a pillar la furgo per anar a Sam Neua i ens carreguen 3 porcs vius i lligats que es passen el trajecte cridant i omplint de cagarros la furgo!!
Porquets (més tard es van cagar a sobre!)
Laos
Luang Prabang - Nong Kiaw (4 hores amb una furga d'akestes pick up amb seients!)
Marxem cap a les muntanyes... sortim una hora tard, comprovant que aqui fins que el vehicle en questio no esta ple no marxa, i s'hi es pot anar més arrejuntadets millor!!
Flipem quan ens deixen, una vall separada per un riu, una serra recoberta amb núvols baixos...
Uri: "Encara em pregunto perque no van gravar aqui 'el senyor dels anells', els hi hagués sortit més barato".
No hi ha asfalt, tot és fang, cases de fusta, pollastres corren per alla enmig, nens que no paren de saludar-nos... benvinguts al nord de Laos! (i no para de ploure!)
Sopant a un indi (no sabem que cony hi fotia pero alla estava), canviem el pincant dels chilis pel del curry i coneixem a la Lucy, una noia francesa que porta visquent a Catalunya 7 anys i que parla superbe el catala, tot i que ella diu el contrari. Ella tambees dirigeix a Muang Noi, un poble a una hora en barca d'on som, pujant pel riu, no hi ha carretera ni altre mitja de transport.
Muang Noi més que un poble és una comunitat on l'alcalde és el fang. No hi ha corrent electrica i tot es concentra a la vora del riu, la ubicacio és increible.
el carrer principal de Nong Kiaw... fang!!
Ens ajuntem amb la Lucy i el Sam, una tio de N. Zelanda que es juga la vida als trekking amb unes bambes del Pull&Bear. La Lucy és una crack regatejant i ens surt el trek de 2 dies dormint a una comunitat tirat de preu.
El Roger insisteix a fer una caminata pels voltants i se li treuen les ganes de cop quan l'Uri es trova la primera sangonera xuclant la sang del seu tormell.
Al poble estan de festival perque plou... Rain Party! Consisteix en que com que plou i no pots fer res, el millor és inflar-se a Lao Lao (Whisky d'arros). Descobrim que són les dones les que xumen i ballen mentres els homes s'ho miren cohibits.
Trekking
Es podria resumir en 3 apartats: aigua, fang i sangoneres.
Aigua: no para de ploure durant els 2 dies, non stop!
Fang: fins els genolls!
Sangoneres: s'haurien d'exterminar!
Travessem camps d'arros inundats, els petits rierols s'han convertit en RIUS! i quan comencem a pujar flipem amb els camins plens de fang i aigua, sort de les superbambes que portem! El Sam amb les seves es juga la vida cada 10 metres, sort que el Roger se'n va comprar unes de segona ma!
Quan flipem més és quan en Vita, el nostre guia, no te cap problema per pujar amb unes Converse All Stars!!
Ens acompanyen unes amigues molt xupones... cada 5 minuts ens hem de mirar els peus i sempre hi ha alguna sangonera que treure, com s'enganxen les cabrones! Ens preguntem la rao de l'existencia d'aquests bichos de merda!
Piquen a l'Uri als peus, a mi a sota el brac, no se com carai hi va arribar! La Lucy i el Roch són uns afortunats i el Sam es converteix en el plat principal del menu pero ell no esta massa preocupat!
Després de 5 hores, havent parat a dinar al campament d'una tribu, arribem al poblat al cim de la muntanya... sembla el poble d'Asterix i Obélix.
entrada del poblat
les vistes!
Cabanyes fetes de bambu fonts d'aigua corrent enmig on es renten, es netegen la roba i els utensilis varis, focs de brasa dins de les cases per cuinar, "cerditos vietnamites" per tot arreu que remuguen, pollastres que els hi queda "mig telediari"... és increible la pau que s'hi respira! Aixo si, la parabolica no hi pot faltar!!
Uri jugant amb uns porquets
Escola del poblat
Mentre esperem que es faci el sopar arriben tot una colla de Hooligans que arrassen amb les existencies d'aigua del poble, inunden la letrina, dormen i marxen. Nosaltres sopem sentats a una estora una sopa de bambu arros i verduretes... bonissim!!
vaya colla!
Sopem tots junts amb en Vita
Després de dormir a les cabanyetes de fusta, esmorzem un arros amb llet de coco i platan (molt semblant al nostre arros amb llet), fet pel Vita, esquisit i genial per agafar forces!
Comencem a baixar, el paisatge mola ja que anem per la cresta de la muntanya, tot i que amb tant de núvol és difícil d'apreciar. Arribem al riu, segons en Vita caminarem només 20 minuts que es converteixen ven be en una horeta. L'aigua ens arriba a la cintura, la corrent és molt forta, hi ha troncs... en resum talment com una patrulla del Viet cong! (primera i no l'última vegada que ho farem!).
fent descens pel riu!
Després de 5 hores arribem al poblat on dinem, el Sam es posa a fer malabars i els nens flipen! Agafem una barca i cap a casa!
el Sam fent malabars i els nens flipant!
Dos dies inolvidables amb mil experiencies, destrossats pero recompensats.
Laos
Luang Prabang resulta ser una ciutat amb edificis colonials francesos preciosos, unes casetes superguais i una ubicació brutal. Tot molt cuidat, pero també molt preparat pel turisme. Els preus són molt més alts del que portem veient ens aquest mes i mig, hi ha molts guiris, casi més que laosians... no parem de trovar-nos a tots els de la barca i ja comencem a estar fins els collons... semblem un tour! (a la gent li mola aixo, pero nosaltres o és el que busquem!)
Pero com a tot arreu ens hi estem uns dies i li comencem a agafar el gustillo, lloguem unes bicis i ens anem a veure un temple amb unes vistes espectaculars de tota la plana i la connexió dels dos rius, el Mekong amb un afluent. Anem a veure unes espectaculars cascades amb mil nivells per banyar-se, una aigua cristalina i on treiem la nostre vena més animal tirant-nos a l'estil Tarzán des d'una corda al mig del llac... hi ha documents grafics que ho proven:
http://www.youtube.com/watch?v=OaUodJ38Mzk
Avans de marxar de la cosmopolita Luang Prabang anem al bar més fashion per despedir-nos de la penyita de la barca!! i descobreixo, tot xerrant de basquet, un personatge anomenat Bert, un paio de Los Angeles, on paraules textuals, tenim festa assegurada si hi anem, que es dedica fer algo aixi com de comercial de operacions d'estetica per ties, juajau; una bogeria de professió per un tio tan boig, entre d'altres coses riu d'una forma espectacular, i només parla de ties, festes, diners, i etc...Es un tio epecial i realment bastant bon paio amb el qual em passo la nit partint-me el cul tot xerrant del tamany dels membres virils d'exjugadors de la NBA, jaujauaj
Laos
Després d'haver recarregat piles del trekking ens decidim a creuar la frontera amb Laos.
Pillem un superbus amb miralls al sostre i ens plantem a Chiang Khong en diumenge (ideal perque els polis laosians ens cobrin un plus pel visat!). Sellem la sortida de Thailandia i comprovem que la frontera és el mateix Mekong. És una sensació extranya tenir un país diferent a tan sols creuar un riu amb una barca. Hi ha un moment que estem enmig del no res, ni tenim visats ni estem a cap país... i molt lluny de casa!!!
Arribem a la vora de terra laosiana, papeleo i ja tenim visat per 30 dies (s'ha de dir que els polis una mica secs!).
Adéu Thailandia!!
País nou, gent nova, diners nous, cultura i idioma nou. Primera observació: condueixen per la dreta!
L'endema enganxem la barca que ens portara durant 2 dies pel Mekong fins arribar a Luang Prabang. Per sort arribem aviat i pillem un bon lloc, millor ja que resulta ser un barco patera ple de guiris i dálgun que altre laosia.
Coneixem a molta gent, 7 hores el primer dia i 7 hores més el segon! Per tornar-se boig! Un sevilla donant la volta al món, una parella de chilens, uns yankis, el Bert (tot un personatge!), una familia de Nova Zelanda amb 3 crios que es dediquen a sajar-nos la pasta amb trucs de magia, etc. Només ens queda xerrar, llegir, jugar a cartes i gaudir de l'espectacular paisatge: muntanyes verges, roques escarpades, gent amb la seva barca pescant, búfals aquatics...
Fem parada a Pak Beng per dormir i un dia més amb sacs d'arros tirats pel passadís, penya per tot arreu, pollastres al sostre de la barca... 2 dies molt intensos i difícils d'oblidar.
Thailàdia
Avans d'arribar a Chiang Mai decidim parar a Lampang (diuen que es una Chiang Mai en petit!). Ens allotgem a un carrer peatonal paral.lel al riu amb unes cases super xules i on els caps de setmana es monta una fireta on es pot trovar de tot... molta artesania, menjars i mostres culturals que fan els centres civics del mateix carrer i on passejant veiem nens i nenes tocant i ballant musica tradicional! El carrer esta abarrotat, tot el poble gaudeix de la fira i nosaltres no som menys!
toma choza!
Cap al tard pillem un coffee shake (granitzat de cafe amb llet condensada... bonissim!!) i anem a la vora del riu a veure la posta de sol (podeu veure que ens estressem molt!)
brutal eh??
Tot i respirar-se ambient de poble, la ciutat es forca gran i ens dediquem a veure-la passejant... Un temple a l'estil Lanna, tot de fusta i molt ben conservat, un barri de casetes familiars amb jardinets... molta tranquilitat.
Temple Lanna
Lampang - Chiang Mai (2h de tren, d'aqui 2 dies ens trobem amb en Roger.)
El trajecte amb tren es dels mes espectaculars que hem vist, es nota que comencem a pujar les muntanyes, les primeres que veiem. Les creuem amb el tren per ponts d'alcades que "fan fredar" i tunels, la temperatura es molt mes fresqueta (que s'agraeix!).
Arribem a l'estacio i ens trobem que la sortida esta tapada amb 30.000 conductors de tuk tuk que quan ens veuen apareixer embogeixen... ens plantem davant seu, els mirem, saludem i ens posem a riure tots plegats!
Chiang Mai es la ciutat mes gran del nord de Thailandia. El centre de la ciutat esta rodejat per un fossar en forma quadrada on antigament hi havia una muralla de la qual hi queden 2 portes reconstruides.
Curiosament l'interior es la part mes tranquila de la ciutat, sense edificis alts, tot son casetes amb jardinets, no hi ha gaire transit (no s'escolten motors, claxons...), tothom es mou amb bici, botigues de llibres, escoles de cuina, massatges, places... En resum un lloc de pau enmig d'una gran urbe.
Fora del fossar hi trovem una ciutat amb el seu aeroport, centres comercials, hotels de mil pisos i amb un mercat nocturn que es celebra des de fa molt anys. Be, desde que Chaing Mai estava enmig de la ruta comercial entre Xina i orient.
De temples no en falten (n'hi ha tants com a Bangkok!) i hi notem moltes mes influencies xines i birmanes (serps, dracs i una decoracio molt mes carregada).
Drac a la porta d'un temple
Busquem i trovem el nostre piset perqu?el Roger es trobi agust a la seva arribada a Thailandia. Pillem 2 motos de l'any de la catapum i recollim el Roch a l'aeroport.... explosio de sentiments! (flipa amb lo morenos que estem!!!)
Ens convida a dinar i ens posa al dia de com esta Barcelona i la nostra gent i nosaltres li fem cinc centims de vida, costums i idioma thailandes.
Chiang Mai - Chiang Rai (bus 4h) Com que ens dirigim al "Triagulo de Oro" (creuement de fronteres entre Myannmar, Thailandia i Laos), a mig cami trobem un control i puja un militar al bus i comenca a demanar la documentacio. Nosaltres som els unics guiris del bus i ens fot molt poc cas, pero la parella de thais que tenim al costat no porten papers i els fa baixar enmig del no res.
Chiang Rai, un poble gens turistic on hi ha un temple budista super important, ja que la llegenda diu que un llamp va trencar la chedi (stupa) per la meitat, descobrint que a dins hi havia el mitic "Buda Esmeralda" (buda de vidre verd, petit rollo "La Moreneta" que actualment es trova a Bangkok).
Replica del Buda Esmeralda
De nit hi ha un mercat on la gent de les tribus de les muntanyes baixa a vendre les seves artesanies.
Decidim fer el nostre primer trekking d'un dia.
Arranquem amb 1h de barca riu amunt on veiem gent pescant amb les seves barquetes, fins que veiem el Centre de Conservacio dels Elefants. Fent temps per fer la ruta juguem una estona amb els elefants, els toquem i ens ensenyen una pito inmensa(rollo 5/6 metres de llarg). Donem una volta amb elefants, tot es mou amunt i avall... pum pum.. pum pum...
Creuem camps d'arros i petits camins mentre el nostre elefant va de tort distret amb les herbetes. L'ultim tram el fem dins del riu (als elefants els hi encanta!), el nostre arronsa la cua perque no es mulli!!! Una experiència molt divertida!
mira com arronsa la cua el cabroncete!!
Dinem i comenca la caminata! La pujada es forca heavy i la humitat es brutal (xorregem com porcs!). Creuem camps d'arros, selva, veiem 2 poblats, tastem algunes fruites que el guia ens dona i despres de 4h caminant arriba la recompensa... nomes cal veure la foto!!
fem pintes de trekking??
Aquesta es la recompensa!!
Tornem amb cotxe i flipem amb la distancia que hem fet a peu!!
Dutxa, siesta... dema marxem a Laos!!!
Thailàndia
Ayutthaya - Lopburi (no ens enrecordem de les hores de tren!)
Lopburi es un poble que la major atraccio turistica que te es que esta habitat completament pels monos! Tenen un edifici exclusiu per ells i es mouen per la ciutat com la resta de fet la gent. Els que viuen aprop del seu quartel central (un antic temple hindu), no surten de casa sense un tiratxines a la butxaca... per si de cas els micos es passen de la ratlla!
Micos creuant el carrer... eren una manta!!
De fet la Ivana va tenir un encontronazo amb un parell de monos joves. De bon mati, es disposava a fer una foto del temple hindu (la casa dels micos) i s'enfila a un marge. Jo desde abaix veig que s'acosta un mico i li estira la samarreta, jaujaua! Jo de moment passo d'actuar perque es un mono molt petit i no li fara res, pero de sobte n'apareix un altre que li agafa els cabells, bonissim!! La Ivana flipa i sense poder baixar del marge amb els monos enganxats... al final res! Baixa sense espinyarse i els monos suden d'ella, un moment de susto i s'acabo.
Realment la ciutat te poca cosa mes pero passejant veiem com és una capital de provincia poc visitada per guiris, ens assentem a un parc i veiem uns nanos jugant a basquet i les iaies a les 7 de la tarda fent aerobic, tambe es nota un fort ambient universitari. Veiem un castell de principis de segle i de nou tren cap a Pitsanulok (Pilok).
Lopburi - Pitsanulok (tampoc ens enrecordem, pero comprem uns cacauets pensant que eren torrats i resulta que son bullits.... be com si mengessim mongets!)
La arribada a Pilok es sublim! Baixem del tren i tot d'una sona l'himne de Thailandia a l'estacio! Nosaltres ja coneixedors de la costum, parem de caminar i ens plantem de peu amb els bracos penjant (que es el que s'ha de fer), tothom fa el mateix. Tota una estacio plena de gent de peu escoltant l'himne, menys un guiri que, amb la cara blanca i mirant a tothom, seguex caminant... jaujauajua boníssim!
Pilok es una ciutat mes gran que Lopburi, pero tranquila, sense grans coses a veure mes que contemplar la cultura de la gent i la seva manera de viure. Pillem una fira d'artesania que fan a la bora del riu i alla sopem un dia i pillem amb el picant... jajaj! Tambe hi ha uns restaurants que tenen fama perque estan de cara al riu i menges uns fideus amb els peus penjant. Se'ls hi diu "fideos de las piernas colgando"... molt bo!
ivana "con las piernas colgando"
Aixo si, despres de tant caminar per la fira durant dos dies ens regalem un massatge de peus, sense paraules.
Pilok - Sukothai (deixem la via del tren i agafem un bus)
Sukothai es l'antiga capital de Thailandia, abans que Ayutthaya. És una ciutat dividida entre la ciutat antiga i la moderna separades per uns 15 kilometres. L'endema decidim anar a veure els temples de la ciutat antiga, i descobrim a l'entrada del parc que ens hem deixat tots els diners a l'hostal. Com que dintre del que cap no tinc una bici tant "chusta"com la de la Ivana, m'ofereixo voluntari a anar a buscar els diners. I si senyor!! amb la solana i una bici de merda, em casco els 15 km d'anada i 15 de tornara (fent diferents piques amb motoristes!! jajaj). Arribo trinxat i enxarcat de suor i hem trobo a la Ivana fent un granitzat de sindria, me'n fotu un, em recupero i entrem a les ruines budistes. Son molt guapes i la conservacioe¦s molt bona, sobretot la zona plena de llacs. La Ivana i jo com que som massoquistes recorrem tots els jaciments i i avans de dinar ens enganxa un bon aiguat!
el que queda d'un dels temples!
Sukothai - Khampaeng Pet (bus)
L'arribada es una mica dramatica, a l'estacio ens trobem amb la penya mes borde que ens hem creuat fins ara! (un petit apunt!)
Khampaeng Pet es una poblacio sense turistes on no hi ha res a veure, pero te unes ruines propietat de la UNESCO. Us ho diem de tot cor, son les millors ruines que veiem de llarg! la seva conservacio es molt bona, pero sobretot, l'entorn es magnific... es troven enmig del bosc i ja veus, la Ivana i jo amb bicicleta explorant temples plens de vegetacio, talment com l'Indiana Jones!! El millor de tot es que som els unics visitants del parc!
Thailàndia
Fem 11h de bus de Phuket a Bangkok, varies connexions i tren en direcci?Ayutthaya!
Ens plantem a Ayuttahya, una ciutat envoltada per rius naturals que deixa al centre una illa plena de passat històric i el lloc on ens adonem del viatge que estem fent. No estem aqu?per una petita estanca de vacances (el ritme que vam portar al principi era fortet) sin?que anem on anem ser?la nostra llar durant un any.
Ens relaxem i trovem una pau rodejats de budes mil.lenaris, ens movem com si estiguéssim a casa, pillem bicis, visitem amb calma tots els temples, els de dins de la illa i els més remots.
Wat Mahathat: on es trova la famosa cara de buda enterrada entre les arrels d'un arbre (la foto impacte per?en directe et quedes bocabadat!)
la cara de Buda enterrada entre les arrels d'un arbre
Wat Mahathat
Les 3 chedis: tres stupes bastant ben conservades on hi ha enterrades les cendres de 3 antics reis.
Les 3 chedis
Wat Chaiwattanaram: a les afores de la ciutat antiga, al costat del riu un temple amb mil.lers de buda molt ben conservat on gaudir de la posta de sol és un plaer (i ens va xiflar especialment).
Wat Chaiwattanaram
Tamb?anem a veure el Corral dels Elefants on antigament s'hi celebrava un circ com el rom? vaja com una placa de toros per?amb elefants!!
el corral dels elefants
Ayutthaya super tranqui, ple de parcs (on veiem algun llangardaix de més d'un metre de llarg) ideal per relaxar-se i gaudir realment del lloc on estàs. Passejar pel mercat, llegir, jugar a cartes i fer-nos el primer massatge thailandés. L'uri flipa amb el paio que li fa, t?pinta de ser fisio esportiu (un iaio catxes!) i és cec, i a mi una tia que apreta que flipes (mentres mira la tele!). L'endem?tenim agulletes!!!
fricada: en una rotonda ens trovem aixo... que en penseu? nosaltres encara ens ho preguntem!
Thailàndia
Ko Samui - Krabi (30 minuts de ferry i 8h de bus)
Nomes arribar a Krabi flipem perque hi comencen a haver muntanyetes de Goku!! La ciutat es molt acollidora, amb molts serveis, pero a la vegada, no gaire turistica!
Lloguem moto i anem a veure les platges del voltant... en trovem una increible!! La bahia esta plena de muntanyetes d'aquestes super escarpades que surten de repent de l'aigua! Les platges estan connectades amb bancs de sorra que segons la marea s'hi pot o no accedir!!
Ivana caminant pel paradis
Ens estem uns dies a Krabi i decidim anar a veure la famosa Ko Phi Phi...
Koh Phi Phi son dues illes: la Koh Phi Phi Don (la habitada) i la Koh Phi Phi Lee (el parc natural).
Phi Phi Don... que dir de la illa mes visitada del sudest asiatic! Es increible pero estranyament invaida de guiris, dic estranya, perque han aconseguit un equilibri entre naturalesa i guiris que sobta! Durant el dia tothom gaudeix de les platges i per la nit allo es converteix en una Ibiza (de fet te una mica el mateix rollo, aixi tot de guaperas por la calle, no se s'hi m'enteneu).
Koh Phi Phi Lee al fons!
Decidim pillar un paio amb una barqueta que ens porti a la famosisima Maya Bay, la platja on es va rodar la pel.liula "La Playa"; i regatejant la Ivana aconsegueix una volta de 4 hores per tota la illa a meitat de preu. Pugem i el primer que ens encanta es que al no fer gaire bon temps no hi ha gaires barquetes, i aixo vol dir tranquilitat.
Primer veiem la Viking Cave, una cova on curiosament hi viu gent, que hi treballa recollint nius de no se quin ocell per fer medicaments.
Viking Cave
Despres entrem a la meva preferida, Phi Leh Bay, una bahia gairebe tancada amb dos pams d'aigua cristal.lina on es veu tot sense necessitat de posar-se olleres! Es increible!!
...per perdre-s'hi!!
Com que fa mala mar i no es pot entrar a Maya Bay per la costa el noi ens deixa a una bahia on d'alla hem de nedar fins a terra i despres caminar fins a la mitica platja. "Jo no penso estar a la considerada la segona millor platja del mon sense cap foto", ja veus el cristo per anar amb la camara nedant fins a les roques!! Les passo realment putes, pero al final no es mulla gaire i creuem la muntanya (1 minut a peu). Apareixem a la Maya Bay, buff... Si, es impressionant i si que es un "peazo" platja pero com que es tan mitica, a mi personalment m'agrada mes Phi Leh Bay, que aquesta no me la esperava!
Ivana a Maya Bay
Pel que respecta a l'illa gran, Phi Phi Don, de nit ess un autentic festival... Bars a tot arreu, mil joves repertint flyers dels baretos, i Fire Shows on the Beach (espectacle de foc a la platja). Tambe vam apendre el concepte "Bucket"... aqui el tema cubata no existeix, els thais van amb galledes (d'aquestes de platja per nens, sabeu?) les venen amb la mini ampolla del licor que vulguis, una llauna del refresc per la barreja i una de Red Bull (que en son fans, per cert... se'l foten a totes hores i com ells diuen... Vitamineee!!!!!). A part t'hi posen gel i una palleta, i vas pel carrer bebent de la galleda! molt freak! Hi ha mil histories de 2x1, happy hours i demes... el millor que vam trobar va ser el del Muai Thai! El bar te un ring alla enmig i si et tonyes amb un tio (amic o desconegut!), qui guanya... Bucket gratis! una animalada!! (Matali arrassaries).
A tot aixo, impossible dormir... i l'endema pugem al View Point, des d'on es veuen les dues platges bessones, de fet hi ha una foto que corre per tota l'illa, feta des d'alla dalt de com va quedar l'illa despres del Tsunami... us assegurem que et quedes gelat!!
"Twin Bay"
Hi ha cartellets d'aquest per tot arreu... per tota la costa de Thailandia!
El mateix dia decidim marxar, es un niu de guiris... i se'ns escapa de pressupost!
Krabi - Phang-gna (2h de bus)
Phang-gna es un poble que en si no t¨¦ res, per¨° pillem una moto i ens recorrem un parell de parcs naturals molt bonics, amb cascades i frondosa vegetacio... com diria l'Uri "rollo Fangorn".
... falta "Barbol"
Tambe es un lloc ideal per pillar un barco i veure la costa, els manglars i les illes. Doncs aixi fem i anem a veure la famosa illa del James Bond. Una illa molt bonica, pero el poc tram de sorra que tenen esta reventada de botiguetes i no s'hi pot ni caminar... i a sobre el xusco es petito ("mel imachinava mes gran!").
James Bond Island
Tornant veiem un poble musulma de pescadors construit sobre l'aigua... al costat d'un xusco d'aquests de pedra.
Poble musulm¨¤ flotant amb mesquita i tot!
Phang-gna - Phuket (4h de bus)
Phuket es una illa d'uns 40 km de nord a sud, destrossada i horripilantment agredida pel turisme al estil Lloret. Les platges son practicament territori d'Hotels monstruosos, bars de copes, discoteques i tonelades de guiris! Pero al sud hi ha la ciutat de Phuket i ens sorpren d'allo mes.
La ciutat es tranquila, calmada, te una arquitectura portuguesa molt bonica que fa del centre un lloc molt acollidor.
Hotel on el Dicaprio dormia a la peli "La Playa"simulant que era KaoSan Road de Bangkok
Lloguem moto per veure tota la illa, i ja veiem on es concentren tots els guiris, pero trobem un parell de platges prou acceptables. Tambe veiem un temple on hi ha un Buda mig enterrat... la llegenda es molt bonica i diu... (la explico rapidament): un noi va deixar la seva vaca lligada a un tronc que sortia d'unes herbes, ja que no va trobar un altre lloc on lligarla durant la nit. Doncs be el noi va morir aquella nit sobtadament i els del poble van anar a buscar la vaca que, casualment tambe estava morta. Al costat van descobrir, apartant la terra i el fang, una estatua de Buda (on estava lligada la vaca). El mes interessant es que la gent del poble hi va fer un temple al voltant i que quan els invasors birmans van saquejar-lo, al intentar desenterrar el Buda, van apareixer milers d'abelles que els van fer fora... llegendes.
Buda mig enterrat
Poc a destacar, a mes ens fa mal temps... aixi que poca platja...Ah si! GUANYEM LA CHAMPIONS!!!, la vam veure en un bar de guiris (pocs i poc futboleros) a les 4 de la matinada, buff que dir d'aquella llarga nit, el gol de Messi hem va fer cridar tot el que no vaig cridar en el el gol de l'Eto'o, i quan es va acabr el partit... buff, be veient a Puyol pujant a recollir la copa alguna llagrima va caure, i sobretot dir que la llista de gent que hem va faltar al costat aquella nit es forca extensa, de fet vaig parlar amb el Mauri que va ser l'unic que hem va agafar el telefon!!! jauajua, tambe vaig pensar com ha de ser viure aixo dins el control de realitzacio de Barca TV! A tots els de barca tv, us ho dic en serio que si arribo a currar jo aquell dia, arranco la taula de so en el gol de Messi, be despres de no dormir gaire be mes pensant en canaletes, que en el lloc on estava, l'endema vaig decidir passejar-me amb la samarreta del barca, el millor club del mon (no ho dubteu mai), per tot Pukhet (que n'aprenguin collons que tots van amb samarretes d'equips de la Premier).
Tricampions!
Thailàndia
Chumpon - Ko Tao (6h ferry nocturn). El ferry és més aviat un carguer, i dormim a una sala tirats al terra talment com si fossim marines d'un mercant. Ens plantem a les 5 del mati a Ko Tao.
Ko Tao (Illa Tortuga) és una illa tant o més petita que Formentera on no hi ha carreteres i els camins són completament inaccesibles si no vas amb un tot terreny de la ostia. Aixo fa que la illa conservi certa virginitat i, que carai, la fa més autentica.
Ens estem 4 dies "aïllats"a Tanote Bay, una badia a l'est de la illa, on al ser temporada baixa gairebe no hi ha ningu. Flipem amb les nostres primeres platges paradisíaques, aigues cristal.lines, cocos, peixos de colors, llangardaixos a la costa, el primer bungalow amb hamaca (aprofitadissima cada tarda!), els primer sol de l'equador que ens posa gambes (Iv: mai havia pillat tant amb el sol!).
L'últim dia donem un rulo a la illa amb barca i veiem platges de somni, esculls coralins... i tota l'estona comentem que sembla com estar a Lost!
flipeu amb l'aigua
Ko Tao - Ko Phangan (2h ferry ràpid)
Ko Panghan és una illa bastant més gran i molt més plena de turistes, bàsicament perque s'hi cel.lebra la superconeguda Full Moon Party. Per sort hi ha parts de la illa molt més tranquiles.
Ens allotgem a Chaloclum, un poblat de pescadors molt tranquil i gens turístic al nord de la illa. All?gaudim del nostre primer bunglaow a peu de platja!
Vistes desde l'hamaca del nostre bungalow
Anècdota: tenen els micos entrenats per pujar a les palmeres i recollir els cocos!! Un paio amb una corda el va controlant des d'abaix i li va dient (rollo gossos d'atura) a quina palmeta ha d'anar i el mono tria ell mateix els cocos i els tira!
Per fi el primer coco que obrim!!
Tot i semblar un poble desert hi acabem descobrim llocs superguais, com un restaurant italia que trovem per casualitat regentat per en Genni, tot un personatge. Un italia de 37 anys que en porta visquent 7 a l'illa i 7 més a Thailandia, casat amb una thai i te dues filles monissimes!
No us penseu que el restaurant és un super restaurant itali?.. és una casa thailandesa buida on només hi te el forn per les pizzes... i al fons te un petit porxo amb 4 taules (ni més ni menys) arran d'aigua.
Sopem pizza, lasagna i espaguetis brutals!! que ja trovavem a faltar... Tot escoltant bona música, comencem a xerrar amb ell i ens acabem explicant les vides. De repent ens comenca a treure unes maraques, un djembe i una guitarra... ja est?liada!!
Entre mil converses ens acaba dient que a ell no li interessa anunciar-se ni que tots els guiris sàpiguen que te un restaurant itali? Prefereix cuinar per 4 persones, guanyar els diners justos i gaudir de la bona companyia.
Ens recorrem l'illa amb moto... primera punxada de roda! unes platges molt verges, poca gent, aigues cristalines!! Durant una de les traveses de l'illa passem pel mig de la selva i gairebe atropellem L'ESCORPI! (sort del reflexes de la Ivana).
toma bitxo!
Tot just després, el nostre primer control policial, resulta que només busquen drogues (no ens demanen ni el carnet de conduir!), registre'n i marxem sense problemes.
Ko Phangan - Ko Samui (1h30 de ferry ràpid)
Ko Samui és la gran de les 3 illes. Molt més massificada, molt més turística, molta més merda... pero si busques troves! Conseguim uns bungalows molt baratos davant de la platja amb un tio que els est?reconstruint... el Tinn!
Lloguem moto... i és amb marxes! (rollo scoopy, pero amb marxes!). Ens costa res i menys pillar-li el rollo... L'Uri es mou amb la moto ja com si portes tota la vida! Ens recorrem l'illa, veiem unes cascades molt guapes, i tot tipus de platges plenes de guiris, fins que arribem al sud de l'illa, on no hi ha ningu i on hi viuen els thais de l'illa (llestos... pensem!).
ivana gozando!
uri gozando!
I... arriba la segona punxada de roda! Per sort estem a la capi de l'illa i movent-nos, trovem un tio que lloga motos i ens diu que te un colega mecànic que ens ho pot fer amb un moment (sort perqu?són les 7h de la tarda i estem lluny de casa!). Dit i fet es presenta en 5 min. el tio amb el seu fill i amb una càmara nova. En 10 min ens ho fa, flipem!! i barato!!
Una nit sopem en un bufet on tens la graella al mig de la taula... et pilles el menjar cru i te'l fas rollo fondue! Al costat estan de festival... una fira amb un escenari on hi ballen ties vestides de manga mentres canta un paio "a lo canyi" (insoportable). Entre la fira descobrim un joc d'apostes on es tira una boleta per una pendent de fusta plena de claus... si acertes el número on caur?.. PREMI!
es van deixar una pastaaa!
un "manjar" que de moment no hem tingut el gust de tastar!
Anècdota 2: Jo em foto una cremada que flipes a la cama amb el tub d'escapament de la moto!! amb una pomadeta ho soluciono... (només m'ha quedat marca!) Més endavant per? comprovem que és la marca de les thais, totes en porten una!!
Un cop ben relaxats i morenets, marxem de nou a la peninsula cap a Krabi!!
Thailàndia
Hola!!!
Bé, doncs després de portar casi 2 mesos i mig viatjant i voltants pels mons asiàtics, ens hem decidit a fer el blog del viatge!! Potser tard, però "más vale tarde que nunca"... Així, els que vulgueu podreu seguir una mica més aprop la nostre ruta!
Anirem actualitzant sempre que poguem i que les tecnologies ens ho permetin, i entendreu que aquí els teclats són un cristo i que ni accents, ni ç trencada, ni res de res... i també les nostres faltes, que amb tant d'anglès ens estem oblidant del català!
Hem intentat omplir els passats mesos fent un excercici de memòria (gràcies a la llibreta que ens van regalar el Carlos i la Mónica i que dia a dia anem escribint totes les nostres aventures) perquè la cosa quedi més completa.
Esperem que us distregui de la feina, de moments d'estudi, o de qualsevol moment... i que a vegades us enrecordeu de nosaltres o us hi cagueu!! (jejeje!)
Aterrem a Bangkok el dia 1 de Maig del 09 a les 9h del matí (hora local).
L'arribada va ser triomfal, després d'una hora de bus creuant tota la ciutat ens plantem a Kao San Road, el centre de guiris de Bangkok. Només baixa del bus sens presenta una productora i un camara d'una TV Coreana i ens pregunten si ens poden fer un reportatge durant la nostre recerca d'allotjament. Acceptem i ja ens veieu a la Ivana i a mi caminant pel mig del caos amb aquella parella gravant-nos rollo "Callejeros". Quan trovem un lloc per dormir i se'ns despedeixen.
Bangkok va ser un cop de puny a la cara, de calor (i sobretot xafugor!), de xoc de cultures i de caos, molt caos... però suposem que tot aixo agreujat per les 24h de viatge que portavem i de jet lag.
Realment la ciutat ens va atreure molt. Durant aquests dies van fer i veure desde lo més característic (o no... com per exemple 4 thais peluts fent versions de AC/DC i Black Sabbath!!) com menjar els primers fideus, veure els primers Budes i Wats (el nom dels temples aquí), de fet coincidim amb una espècie de superfesta budista de 2 dies amb concerts, paradetes, i mil monjos d'arreu de Thailandia... molt freak! (a mi, em confonen amb budista per portar el cabell tant rapat!).
Wat Po: buda reclinat de 46 metres de llargada! Impressionant!
els budes que envolten el Wat Po
Anem al Lumphini Stadium (el Maracanà del Muai Thai) i veiem a primera fila "nates importants". Pillem el nostre primer tuk tuk on per quatre duros et porten on vulguis... això si, perquà surti tant barato, per nassos et fan alguna paradeta a botigues perquè compris, així a ells els hi omplen el dipòsit de benzina!! (si no vols parar a les botigues, el preu puja mogollón! Comencem les tàctiques de regateig al Mercat de Chatuchak (enriu-te'n de Camden de Londres), i també visitem el barri Roig on no paren d'oferir-te el "Ping Pong Show" (es juga sense pales, ja m'enteneu)... no hi anem, pero no cal, desde el carrer ja es veu una mica el tema com va!
tuk-tuks per tot arreu
Lumphini Stadium (us ha quedat clar ties??)
En definitiva, una ciutat molt completa que per ser la notre primera parada a Asia només vam soportar 3 dies, pero que estem segurs que hi tornarem.
Decidim tirar cap al sud, pero fent parada al archiconegut Mercat Flotant de Damnoen Saduak, ens hi plantem la tarda abans, cosa que no fa ningí i que ens permet veure la vida real del lloc, un poble ple de canals on la vida de la gent gira al seu voltant.
El mercat en si no resulta ser tant espectacular com semblava, tot i que ser molt curiós anar amb les barquetes al voltant de les parades de fruites i souvenirs. La visita ens val molt més la pena tant sols per la visita al poble, cosa que la resta de guiris no fa (només es fa un puja i baixa des de Bangkok).
Mercat flotant
Ens decidim per anar cap al sud del pais, a veure platges. Fem mil connexions de bus i arribem a Kiri Khan, un poble tranquil de pescadors on gaudim de peix fresc a un preu de riure i veiem un temple al cim d'una muntanya, amb unes espectaculars vistes, propietat d'uns monos cabroncetes.
lo del fons és mar!
D'alla el nostre primer tren fins a Chumpon, tota una experiencia (en 3a classe, per suposat!). El tren és de gasoil i va a 10km/h. Esta ple de gent, la majoria nens, ens asseiem on ens fa lloc la gent. El tren és de l'any de la quica, amb ventiladors al sostre, seients de fusta i el terra ple de merda, de tot el que mengen durant el trajecte. El més curiós és el nombre incontrolat de venedors ambulants que venen qualsevol cosa, des de la típica coca-cola passant per un arrós amb pollastre, boles de carn, gambes a la planxa, platans fregits, fins a bosses de plastic plenes de refrescos pitjors que el Tang!
un dels trajecte amb tren
Tot aixo fa que el viatge amb tren m'agradi més del que ja m'agrada habitualment. El paisatge és brutal (segons l'Andoni igual que Albazisqueta), les olors, el soroll, pero sobretot la gent i poder compartir un trosset de les seves vides. Al.lucinem amb una costum que tenen de tirar la merda per la finestra... sense criteri!
